DESCARREGAR LA NOTA JURÍDICA (format pdf) 
1. Introducció: les diferents mesures relatives a l’Impost incloses en aquest decret llei, en especial, el nou recàrrec per a la resta de municipis de Catalunya.
Amb caràcter introductori, l’article 171 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 (en endavant, EAC 2006) estableix que la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou en tot cas l’ordenació del sector turístic i la regulació i la classificació de les empreses i establiments turístics.
En aquest sentit, el Fons per al Foment del Turisme -del qual parlarem al llarg d’aquesta nota informativa- el constitueixen el conjunt d'ingressos obtinguts per l'exacció de l'impost sobre les estades en establiments turístics (en endavant, IEET) regulat a la Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni.
Les mesures incloses en aquest decret llei van referides tant a la regulació de l’Impost com del Fons i es poden classificar en tres blocs:
- Increment de les tarifes de l’Impost;
- Modificació de les disposicions relatives a l’afectació dels ingressos i les finalitats a què es destina el Fons per al Foment del Turisme. En aquest sentit, respecte els ens locals, ara es preveu que s’hauran de destinar a «polítiques en els àmbits de l'habitatge, de promoció econòmica, de foment de la indústria i de millora de la competitivitat».
- Creació d’un nou recàrrec per a la resta de municipis i modificació del recàrrec existent de l’Ajuntament de Barcelona per incrementar-lo.
La creació del nou recàrrec per a tots els municipis catalans (a excepció de Barcelona on ja existia i ara l’únic que es fa és incrementar-lo) és l’aspecte més rellevant d’aquest decret llei atès que, tal com diu l’Exposició de Motius, «ha de suposar una nova font d'ingressos a disposició de les polítiques públiques que han de dur a terme els ens locals, sovint deficitaris; i urgents, perquè puguin iniciar els tràmits d'aprovació de les respectives ordenances fiscals i signar els corresponents convenis amb l'Agència Tributària de Catalunya per poder disposar d'aquests recursos».
Pel que fa a les finalitats a les quals podran destinar els municipis aquests ingressos obtinguts del recàrrec, si bé és cert que, d’acord amb la literalitat del nou precepte, els municipis podran destinar «a les finalitats que considerin adients els recursos obtinguts del recàrrec de l'impost», s’estableix que, prioritàriament, en un percentatge no menor al 25%, s’haurà de destinar a les polítiques d'habitatge.
Per una altra banda, l’Exposició de Motius de la norma justifica de forma extensa el fet que mitjançant un decret llei s’estiguin preveient modificacions concretes i puntuals en matèria tributària que no suposen una afectació rellevant al deure de contribució al sosteniment de les despeses públiques previst a l'article 31.1 de la CE. Igualment, l’Exposició de Motius acredita la concurrència de la necessitat extraordinària i urgent que permet fer ús del decret llei per part del Govern i ho vincula tant a la situació de pròrroga pressupostària com també a «la proximitat de la data d'entrada en vigor de les noves tarifes (...)».
La norma consta d'una part expositiva i d'una part dispositiva estructurada en un article i en una disposició final que recullen les modificacions efectuades en l'impost esmentat.
Aquest decret llei està pendent de validació per part del Parlament de Catalunya (a data 8 d’abril de 2025) en un període improrrogable de trenta dies subsegüents a la promulgació, d’acord amb el previst a l’art. 64.2 EAC 2006. En cas que el decret llei no sigui validat expressament restarà derogat sens perjudici del que preveu l’apartat 3 de l’art. 64 EAC.
2. Les modificacions de la Llei 5/2017, de 28 de març (especialment, la creació del nou recàrrec per a la resta de municipis).
L’article únic del decret llei 6/2025, de 25 de març, modifica la Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni. Podem distingir les següents modificacions:
1.- Increment tarifes IEET: En primer lloc, com ja hem dit, l’apartat 2 de l’article únic modifica l’apartat 1 de l’article 34 de la Llei 5/2017, de 28 de març, amb efectes de l’1 de maig del 2025, que resta redactat de la manera següent:
«1. La quota tributària s'obté de multiplicar el nombre d'estades pel tipus del gravamen corresponent segons el tipus d'establiment o equipament turístic i localització, d'acord amb la tarifa següent:
|
Tipus d’establiment |
Tarifa (en euros) |
Tarifa especial (en euros) |
|
|
|
Barcelona ciutat |
Resta de Catalunya |
|
|
1. Hotel de 5 estrelles, gran luxe, càmping de luxe i establiment o equipament de categoria equivalent |
7,00 |
6,00 |
10,00 |
|
2. Hotel de 4 estrelles i 4 estrelles superior, i establiment o equipament de categoria equivalent |
3,40 |
2,40 |
7,00 |
|
3. Habitatge d'ús turístic |
4,50 |
2,00 |
- |
|
4. Resta de càmpings i resta d'establiments i equipaments |
2,00 |
1,20 |
5,00 |
|
5. Embarcació de creuer |
|||
|
Més de 12 hores |
4,00 |
4,00 |
|
|
12 hores o menys |
6,00 |
6,00 |
|
També, l’apartat 3 de l’article únic modifica l’apartat 3 de l’art. 34 de la Llei 5/2017, de 28 de març, pel que fa a la tarifa aplicable en els supòsits de «reserva anticipada de l’allotjament», que queda redactat de la manera següent:
«3. En el supòsit de reserva anticipada de l'allotjament, la tarifa aplicable és la vigent en el moment de fer la reserva, sempre que se satisfaci en aquest moment l'import de la reserva i de l'impost, inclòs, si escau, els recàrrecs a què fan referència els articles 34 bis i 34 ter».
2.- Creació d’un nou recàrrec de l’Impost per la resta de municipis de Catalunya i increment de l’existent de l’Ajuntament de Barcelona: En primer lloc, pel que fa a la creació d’un nou recàrrec de l’Impost per a la resta de municipis de Catalunya (a), l’apartat 5 de l’article únic del decret llei afegeix un article 34 ter a la Llei 5/2017, de 28 de març, amb el text següent:
«Article 34 ter. Recàrrec per a la resta de municipis de Catalunya.
1. Els municipis poden establir, per ordenança municipal, un recàrrec sobre les tarifes establertes en l'apartat 1 de l'article 34. L'aprovació d'aquest recàrrec s'ha d'ajustar als requisits, els límits i les condicions següents:
a) L'import màxim del recàrrec per a cada categoria d'establiment es fixa en 4 euros.
Aquest límit no aplica a les estades en embarcacions de creuer de 12 hores o menys. Els municipis podran destinar a les finalitats que considerin adients els recursos obtinguts del recàrrec de l'impost i, prioritàriament, en un percentatge no menor al 25% a les polítiques d'habitatge.
b) L'aprovació del recàrrec ha de ser únic per a totes les categories incloses en cada tipus d'establiment en què es divideix la tarifa de l'apartat 1. Aquesta limitació no s'aplica a la categoria de les embarcacions de creuer.
c) Amb el límit de l'import màxim establert per la lletra a i respectant el tipus d'establiment a què fa referència la lletra b, es poden aprovar imports diferents segons el codi postal d'emplaçament dels establiments i segons els períodes de liquidació establerts en el reglament de l'impost.
d) L'aprovació té efectes a partir del primer dia del període de liquidació immediatament posterior a la publicació de l'ordenança municipal corresponent en el Butlletí Oficial de la Província que correspongui.
2. En els termes, els terminis i les condicions que s'acordin per conveni amb cadascun dels ajuntaments, la Generalitat de Catalunya els ha de transferir les quantitats recaptades en concepte del recàrrec a què fa referència aquest article minorades en l'import que resulti del càlcul dels costos suportats per l'Agència Tributària derivats de la gestió i la recaptació del recàrrec».
Per tant, en relació a aquest nou recàrrec, constatem que té caràcter facultatiu («els municipis poden establir») i que en cas d’establir-lo s’haurà de fer a través d’una ordenança municipal amb els requisits, límits i condicions que preveu el mateix article 34 ter. En aquest sentit, l’import màxim del recàrrec es fixa en 4 euros -no aplicant-se aquest límit a les estades en embarcacions de creuer de 12 h. o menys- i els ingressos que els municipis obtinguin d’aquest recàrrec es podran destinar a les finalitats que considerin adients encara que, prioritàriament, s’haurà de destinar en un percentatge no menor al 25% a les polítiques d’habitatge. Per una altra banda, l’aprovació del recàrrec serà únic per les diferents categories d’establiments que preveu l’apartat 1 de l’art. 34 encara que es podran aprovar imports diferents segons el codi postal d’emplaçaments dels establiments i segons els períodes de liquidació. Per últim, serà necessari que els municipis signin els corresponents convenis amb l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per poder disposar d'aquests recursos.
En segon lloc, pel que fa a la modificació del recàrrec existent de l’Ajuntament de Barcelona per incrementar-lo (b), l’apartat 4 de l’article únic modifica l'apartat 1 de l'article 34 bis de la Llei 5/2017, de 28 de març, que resta redactat de la manera següent:
«1. L'Ajuntament de Barcelona pot establir, per ordenança municipal, un recàrrec sobre les tarifes establertes en l'apartat 1 de l'article 34 per a Barcelona ciutat. L'aprovació d'aquest recàrrec s'ha d'ajustar als requisits, els límits i les condicions següents:
a) L'import màxim del recàrrec per a cada categoria d'establiment es fixa en 8 euros. Aquest límit no aplica a les estades en embarcacions de creuer de 12 hores o menys.
b) L'aprovació del recàrrec ha de ser únic per a totes les categories incloses en cada tipus d'establiment en què es divideix la tarifa de l'apartat 1. Aquesta limitació no s'aplica a la categoria de les embarcacions de creuer.
c) Amb el límit de l'import màxim establert per la lletra a i respectant el tipus d'establiment a què fa referència la lletra b, es poden aprovar imports diferents segons el codi postal d'emplaçament dels establiments.
d) L'aprovació té efectes a partir del primer dia del període de liquidació immediatament posterior a la publicació de l'ordenança municipal corresponent en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona».
Bàsicament, aquesta modificació de l’apartat 1 de l’art. 34 bis de la Llei 5/2017 cerca, tal com diu l’Exposició de Motius, l’increment del límit de l'import del recàrrec (que passa dels 4 euros als 8 euros) que «li ha de permetre obtenir més ingressos per pal·liar l'impacte que representa per a la ciutat l'estada de milers de persones en establiments i allotjaments turístics. (...) Aquesta realitat suposa per a l'Ajuntament un excés de cost en la despesa de serveis públics». També, igual que succeeix amb el recàrrec de la resta de municipis, «aquest límit no aplica a les estades en embarcacions de creuer de 12 hores o menys».
Per últim, l’apartat 6 de l’article únic modifica l’article 35 de la Llei 5/2017, de 28 de març relatiu a la facturació i estableix que «en el cas d'establiments situats en municipis que disposin de recàrrec aprovat, la quota s'ha de determinar per l'aplicació, al nombre d'unitats d'estada, de l'import resultant de sumar el tipus de gravamen de l'apartat 1 de l'article 34 i el recàrrec que hagi aprovat l'ajuntament corresponent d'acord amb l'article 34 bis i 34 ter».
3.- Modificació de les disposicions relatives a l’afectació dels ingressos i finalitats a què es destina el Fons per al Foment del Turisme: En primer lloc, l’apartat 1 de l’article únic modifica l’article 24 de la Llei 5/2017, del 28 de març, el qual regula l’afectació dels ingressos que s’obtenen de l’Impost de manera que es disposa que el 25% d'aquests ingressos no s'integraran en el Fons per al Foment del Turisme, sinó que es destinaran íntegrament a polítiques d'habitatge de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, aquest precepte resta redactat de la manera següent:
«Article 24. Afectació dels ingressos.
1. Els ingressos derivats de l'impost sobre les estades en establiments turístics queden afectats de la manera següent:
a) El 25% de la recaptació total està afectat a polítiques de la Generalitat en els àmbits de l'habitatge.
b) El 75% restant de la recaptació s'integra al Fons per al Foment del Turisme a què es refereix la secció setena d'aquesta Llei, que, al seu torn, es distribueix en els percentatges següents:
-A cada municipi s'ha de destinar el 50% dels ingressos integrats en el Fons obtinguts dels establiments i equipaments situats en el seu territori respectiu.
-Al Consell General d'Aran s'ha de destinar el 20% dels ingressos integrats en el Fons obtinguts dels establiments i equipaments situats en la comarca de la Vall d'Aran.
-La resta dels ingressos del Fons s'ha de destinar a l'òrgan o ens de la Generalitat competent en matèria de turisme.
2. Els ingressos derivats dels recàrrecs a què fan referència els articles 34 bis i 34 ter no s'integren en aquest Fons i, per tant, no queden afectats a les finalitats que s'hi determinen.
3. Els ingressos derivats de la tarifa especial corresponen a la Generalitat. S'exclouen del règim d'afectació previst en aquest article i no s'integren en el Fons per al Foment del Turisme».
En segon lloc, els apartats 7, 8 (que modifiquen l’article 48 de la Llei 5/2017) i 9 de l’article únic del decret llei tenen per finalitat reordenar les finalitats i actuacions a que es destinen els ingressos de l’Impost que nodreixen el Fons amb el propòsit, diu l’Exposició de Motius, «d'alinear-se amb els objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides. En aquest sentit i, respecte els ens locals, l’apartat 9 del decret llei modifica l’article 49 («Destinació dels recursos del Fons per al Foment del Turisme») de la Llei 5/2017, de 28 de març, que queda redactat de la manera següent (el destacat és nostre):
«Article 49. Destinació dels recursos del Fons per al Foment del Turisme.
1. Els recursos dels Fons per al Foment del Turisme s'han de destinar a projectes o actuacions que persegueixin algun dels objectius següents.
a) La protecció, la preservació, la recuperació i la millora dels recursos turístics.
b) El foment, la creació i la millora de productes turístics que impulsin la desestacionalizació, la desconcentració territorial, la mobilitat de baixes emissions, els allotjaments eficients o l'accés universal del turisme.
c) La promoció d'un turisme sostenible que atregui els segments estratègics de demanda que s'adeqüin als objectius de la destinació.
d) La millora dels serveis de control i inspecció sobre els establiments i equipaments turístics.
e) El desenvolupament d'infraestructures, projectes tecnològics i d'anàlisi de dades i intel·ligència turística o serveis relacionats amb el turisme, sempre que comportin una millora de la gestió, la qualitat, la competitivitat o el coneixement turístic.
En tot cas, la promoció, els projectes i les actuacions han de ser compatibles amb el model de turisme sostenible des del punt de vista ambiental, social, econòmic i territorial, i han de configurar-se amb els valors d'identitat del país i de respecte a la comunitat d'acollida.
2. Els recursos del Fons gestionats per les administracions locals s'han de destinar a polítiques en els àmbits de l'habitatge, de promoció econòmica, de foment de la indústria i de millora de la competitivitat, així com al finançament dels projectes i les actuacions a què fa referència l'apartat 1, en el seu conjunt o per algun de llurs conceptes, i d'acord amb els criteris i procediments que siguin determinats per reglament.
3. L'assignació a què fa referència l'apartat 2, i també la distribució de la resta de recursos del Fons, s'ha d'efectuar en els terminis, els termes i les condicions que s'estableixin per reglament.
4. El destí al finançament de les actuacions, projectes i serveis del Fons per al Foment del Turisme en el tram Generalitat de Catalunya s'acredita de manera suficient amb els procediments de fiscalització ordinaris de la Intervenció General».
4. Entrada en vigor del decret llei i d’alguna de les modificacions legislatives que conté (disposició final).
La disposició final del decret llei regula tant el moment d’entrada en vigor del decret llei com també de les diferents mesures recollides en aquest pel que fa a les modificacions legislatives que conté.
En primer lloc, l’apartat 1 de la disposició final estableix que «aquest Decret llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici de les dates específiques d'entrada en vigor que fixen determinats preceptes de l'articulat amb relació a algunes modificacions legislatives que conté i del que es preveu en els apartats següents».
En aquest sentit, pel que fa al nou recàrrec per a la resta de municipis de Catalunya previst a l’art. 34 ter de la Llei 5/2017, del 28 de març i incorporat a través de l’ap. 5 de l’article únic del decret llei, l’apartat 2 de la disposició final preveu que «entrarà en vigor l'1 d'abril del 2025 i podrà ser exigible, si escau, a les estades meritades a partir de l'1 d'octubre del 2025. El que determina la lletra c de l'apartat 1 de l'article 34 ter de la Llei 5/2017, del 28 de març, serà aplicable a partir del moment en què l'Agència Tributària de Catalunya hagi efectuat els canvis necessaris en el seu sistema informàtic».
Per una altra banda, cal recordar que les noves tarifes de l’Impost sobre les estades en establiments turístics i la modificació de l’apartat 1 de l’art. 34 de la Llei 5/2017, de 28 de març és amb efectes de l’1 de maig del 2025.
Per últim, l’apartat 3 de la disposició final del decret llei estableix que «la modificació dels articles 24 i 49 de la Llei 5/2017, de 28 de març, efectuada en els apartats 1 i 9 de l'article únic d'aquest Decret llei, és aplicable en relació amb els ingressos derivats de l'impost meritat en el primer període de liquidació que s'iniciï a partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei».
Enllaços
- Decret llei 6/2025, de 25 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria de l'impost sobre les estades en establiments turístics. ENLLAÇ.
- Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni. ENLLAÇ.
