Nota informativa sobre el Decret llei 2/2025, de 25 de febrer, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria d'habitatge i urbanisme i les seves afectacions pels ens locals

VALIDAT EN VIRTUT DE LA RESOLUCIÓ 169/XV DEL PARLAMENT DE CATALUNYA (DOGC NÚM. 9393 - 15.4.2025)

DESCARREGAR LA NOTA JURÍDICA (format pdf) 

S’ha publicat al DOGC, el dia 26 de febrer de 2025, el Decret llei 2/2025, de 25 de febrer, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria d'habitatge i urbanisme (DOGC núm. 9359 - 26.2.2025).

Amb caràcter introductori, l’article 26 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 (en endavant, EAC 2006) estableix que els poders públics han d’establir mesures en normes amb rang de llei per tal de garantir el dret d’accedir a un habitatge digne.

Pel que fa al marc competencial català, l’article 137 de l’EAC 2006 estableix que correspon a la Generalitat de Catalunya  la competència exclusiva en matèria d'habitatge, la qual inclou, entre d’altres, l'establiment de prioritats i objectius de l'activitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria d'habitatge i l'adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant en relació al sector públic com al privat. Per tant, aquest títol competencial habilita i empara les mesures incloses en el decret llei en matèria d’habitatge.

Així mateix, d'acord amb l'article 148.1.3 de la Constitució espanyola, la Generalitat de Catalunya  va assumir competències plenes en urbanisme, de manera que l'article 149 de l'EsAC atorga també a la Generalitat competències exclusives en ordenació del territori, el paisatge i el litoral, i en urbanisme, sempre respectant les competències de l'Estat.

Un cop determinat el marc competencial, el Preàmbul de la norma assenyala que «la problemàtica de l’accés a l’habitatge, considerat un dret fonamental, requereix que s’adoptin amb urgència mesures que permetin garantir-lo, tot i la inexistència d’un nou pressupost. Aquestes mesures afecten l’àmbit de l’habitatge pròpiament dit, mitjançant la incorporació de modificacions a la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a l’Habitatge; al Decret llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d'execució hipotecària; al Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, o a la Llei 11/2022, de 29 de desembre de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles. També afecten la vessant urbanística, mitjançant previsions en el text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, o el seu Reglament, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol».

Pel que fa a l’estructura de la norma, el decret llei consta d'una part expositiva i d'una part dispositiva estructurada en tres títols, deu articles, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.

Pel que fa a la seva entrada en vigor, aquest decret llei entrarà en vigor l'endemà d'haver estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (disposició final segona).

També és important tenir en compte que aquest decret llei està pendent de validació pel Parlament de Catalunya.

Per últim, es justifica l’adopció d’aquest decret llei fruit de la situació de pròrroga pressupostaria, atesa la manca d’aprovació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2025 que genera una necessitat extraordinària i urgent i permet dictar disposicions legislatives provisionals, sota la forma de decret llei, en els termes de l'article 64 de l'EAC 2006 i l’article 38 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.

El primer títol, relatiu a mesures en matèria d'obra pública, modifica la Llei 3/2017, de 4 de juliol, de l'obra pública. Amb el canvi introduït es pretén evitar les contradiccions amb les normes sectorials  aplicables que s’havien detectat.

El segon títol, mesures administratives, modifica la Llei 13/1996 sobre el Registre i el dipòsit de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes. Aquesta modificació concreta el destí de les fiances dipositades per l'Institut Català del Sòl, incrementant els recursos públics per invertir en habitatge públic protegit i garantint un fons mínim del 5% per a cancel·lacions i devolucions. 

Les mesures en matèria d’urbanisme es troben recollides al Títol III del decret llei (bàsicament, articles 3 i 4).

Amb caràcter introductori, les modificacions introduïdes en el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme (en endavant, TRLUC) i en el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme (en endavant, RLUC) es refereixen, de forma succinta, als següents àmbits:

• Es dota de publicitat els instruments de gestió urbanística a fi de garantir el mateix nivell de publicitat i informació que les figures de planejament urbanístic;
• Es modifiquen preceptes del TRLUC per garantir la  necessària seguretat jurídica que ha de donar la regulació vigent aplicable i evitar previsions que puguin dificultar-ne l'aplicació;
• S’incorporen mesures per fomentar l'habitatge públic protegit i altres tipus d'allotjament.
• S’incorporen mesures relatives a les explotacions familiars agràries a fi de fer front a la problemàtica derivada dels processos successoris i per facilitar la continuïtat d’activitats en sòl rústic, legalment implantades, les quals contribueixen a l’economia del municipi on s’ubiquen.
• S’eliminen els consorcis urbanístics en les àrees residencials estratègiques (AREs), que se substitueixen per convenis urbanístics, i es regula un règim transitori per seguretat jurídica.
• Pel que fa a la disposició addicional vint-i-cinquena, s’estableix un règim especial per abordar el problema de les urbanitzacions nascudes els anys 60 i 70, consolidades sovint amb mancances i processos d'urbanització inacabats, que han aflorat atesa la tendència actual de convertir-les de segona a primera residència. A més, es deroguen la Llei 3/2009, de 10 de març, de regularització i millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics i l’Ordre PTO/82/2010.

Pel que fa a les modificacions concretes del TRLUC i el RLUC, anirem detallant a continuació i en l’ordre d’exposició anterior, els diferents apartats dels articles 3 i 4 del decret llei 2/2025, de 25 de febrer. 

En primer lloc, l’apartat 1 de l’art. 3 del decret llei modifica les lletres b) i d) de l’apartat 5 i modifica l’apartat 6 de l’article 8 del TRLUC per dotar de publicitat els instruments de gestió urbanística al mateix nivell que les figures de planejament urbanístic , amb la següent redacció (en negreta es destaca el que es modifica respecte la redacció anterior):

«5. (...) b) Cal garantir l'accés telemàtic en un format interoperable al contingut íntegre dels instruments de planejament i de gestió urbanística vigents.»

«d) Es desenvolupen per reglament les formes de consulta i divulgació dels instruments de planejament i de gestió urbanística i els mitjans d'accés de la ciutadania a aquests instruments i la prestació d'assistència tècnica perquè puguin comprendre'ls correctament.»

«6. Els organismes públics, els concessionaris de serveis públics i els i les particulars han de facilitar la documentació i la informació necessàries per a la redacció dels plans urbanístics i dels instruments de gestió urbanística en un format interoperable.»

En el mateix sentit, l’article 3.16 del decret llei modifica el títol i els apartats 1, 2 i 3 i afegeix un apartat, el 3.bis, a l'article 103 del TRLUC per incorporar les obligacions de publicitat dels instruments de gestió urbanística. Aquests apartats resten redactats de la manera següent (en negreta es destaca el que es modifica respecte la redacció anterior):

«Article 103

Publicitat dels instruments de planejament i de gestió urbanística

1. Els instruments de planejament i de gestió urbanística són públics. Tothom pot consultar-los en tot moment, informar-se de llur contingut i obtenir-ne còpies a l'ajuntament corresponent o al Registre urbanístic de Catalunya.

2. El Registre urbanístic de Catalunya garanteix la publicitat dels instruments de planejament i de gestió urbanística en vigor mitjançant la consulta pública presencial i telemàtica, en format interoperable, dels instruments que hi són dipositats.

3. La publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dels acords d'aprovació definitiva dels plans urbanístics adoptats per l'Administració de la Generalitat ha d'incloure l'enllaç al Registre urbanístic de Catalunya que permeti fer la consulta telemàtica del contingut dels documents que conformen el pla, per tal de facilitar l'accés immediat al contingut dels instruments de planejament urbanístic.

3 bis. En el termini màxim de dos mesos des de la fermesa en via administrativa dels instruments de gestió urbanística aprovats i de les seves modificacions, els ajuntaments han d'enviar una còpia completa de l'expedient a l'Administració de la Generalitat, que ha d'incloure la documentació i les dades al Registre urbanístic de Catalunya per permetre la consulta telemàtica, en format interoperable, del contingut dels documents que el conformen i així facilitar l'accés immediat al contingut dels instruments de gestió urbanística corresponents, tot garantint el compliment de la legislació en matèria de protecció de dades. Per ordre del conseller o consellera competent en la matèria, s'han d'establir les dades genèriques i específiques que els ajuntaments han d'enviar al Registre, així com el format i el protocol d'enviament de les dades i dels documents associats als expedients de planejament i de gestió urbanística i la data en què ha de ser operativa aquesta nova forma de funcionament. (...)».

També, dins d’aquest bloc de mesures incorporades per dotar de més publicitat els instruments de gestió urbanística a fi de garantir la mateixa publicitat i informació que les figures de planejament, l’apartat 1 de l’art. 4 del decret llei modifica diversos apartats de l’article 17 del RLUC.

Més concretament, es modifica l’apartat 1, la lletra d) de l'apartat 2 i l'apartat 3 de l'article 17 del RLUC, que resten redactats de la manera següent (en negreta es destaca el que es modifica respecte la redacció anterior):

«Article 17

Publicitat dels instruments urbanístics

»1. Els instruments de planejament i de gestió urbanístics vigents són públics i qualsevol persona pot consultar-los en tot moment, informar-se de llur contingut i sol·licitar l'obtenció de còpies a l'ajuntament corresponent o al Registre urbanístic de Catalunya.

»2. Als efectes del que estableix l'apartat anterior, els ajuntaments:

»a) Han de tenir un exemplar complet i degudament diligenciat de cada un dels instruments de planejament i gestió urbanístics vigents a disposició del públic durant l'horari d'oficina.

»b) Han de facilitar còpies dels instruments de planejament i gestió urbanístics vigents a qui les sol·liciti.

»c) Han d'adoptar les mesures organitzatives necessàries per a garantir que s'atenguin les sol·licituds d'informació que pugui formular qualsevol persona, per escrit o per mitjà de consulta verbal, sobre les determinacions dels instruments de planejament i gestió urbanístics vigents.

»d) Han de promoure la possibilitat de consultar els instruments de planejament i gestió urbanístics per mitjans telemàtics i en un format interoperable.

»3. Els ajuntaments han de garantir la consulta per mitjans telemàtics, com a mínim, de la memòria, de les normes urbanístiques i dels plànols d'ordenació dels instruments de planejament municipal, general i derivat, i de la memòria, plànols i altres documents dels instruments de gestió urbanística, vigents en llur àmbit territorial, garantint el compliment de la legislació de protecció de dades. La consulta per mitjans telemàtics també ha de permetre l'accés a les dades genèriques i específiques de l'expedient.»

(!) És important tenir en compte que en relació a l’apartat 3 de l’art. 17 del RLUC, fins ara tan sols  estaven obligats a garantir la consulta per mitjans telemàtics els ajuntaments dels municipis de més de deu mil habitants.

L’apartat 2 de l’article 4 del decret llei modifica l’article 18 del RLUC (relatiu al Registre Urbanístic de Catalunya), que resta redactat de la manera següent (en negreta es destaca el que es modifica respecte la redacció anterior):

«Article 18

»Registre urbanístic de Catalunya

»1. El Registre urbanístic de Catalunya té per objecte garantir la publicitat dels instruments de planejament i gestió urbanística en vigor i ha de permetre la consulta pública d'aquests instruments tant de forma presencial com per mitjans telemàtics i en format interoperable.

»2. El Registre depèn del Departament competent en matèria d'urbanisme i correspon a les comissions territorials d'urbanisme la recopilació, el dipòsit i el tractament dels documents i dades que l'integren relatius a llur àmbit territorial, i facilitar la consulta de forma presencial d'aquests documents.

»3. S'ha d'incorporar al Registre un exemplar complet de tots els instruments de planejament i de gestió urbanística vigents en l'àmbit de Catalunya, inclosos els plans urbanístics derivats i els instruments de gestió urbanística aprovats definitivament pels ajuntaments, garantint el format interoperable de la informació i el compliment de la legislació de protecció de dades.

»4. El Registre urbanístic de Catalunya ha de garantir l'accés telemàtic en format interoperable, com a mínim, a la memòria, a les normes urbanístiques i als plànols d'ordenació que integren els instruments de planejament en vigor. A aquests efectes, la documentació que s'ha de lliurar als òrgans de la Generalitat per a l'aprovació definitiva dels instruments de planejament urbanístic ha d'incorporar, a més de l'expedient complet en format paper, com a mínim el text de la memòria, les normes urbanístiques, els plànols d'ordenació i les dades genèriques i específiques en suport informàtic, d'acord amb els requeriments tècnics que el departament competent en matèria d'urbanisme estableix.

»5. També a aquests efectes, en el cas de plans derivats aprovats definitivament pels ajuntaments, la documentació que s'ha de lliurar a les comissions territorials d'urbanisme en compliment de l'article 86 de la Llei d'urbanisme ha d'incorporar, a més de l'instrument de planejament complet en format paper, com a mínim, el text de la memòria, les normes urbanístiques, els plànols d'ordenació i les dades genèriques i específiques en suport informàtic, d'acord amb els requeriments tècnics que el departament competent en matèria d'urbanisme estableix.

»5 bis. En el termini màxim de dos mesos des la fermesa en via administrativa dels instruments de gestió urbanística aprovats i de les seves modificacions, els ajuntaments han d'enviar una còpia completa de l'expedient a l'Administració de la Generalitat que ha d'incloure la documentació i les dades al Registre urbanístic de Catalunya que permeti la consulta telemàtica, en format interoperable, del contingut dels documents que el conformen, per tal de facilitar l'accés immediat al contingut dels instruments de gestió urbanística corresponents. A aquests efectes, la documentació que s'ha de lliurar ha d'incorporar, a més de l'expedient complet en format paper, com a mínim, el text de la memòria, plànols i altres documents dels instruments de gestió urbanística i les dades genèriques i específiques, en suport informàtic, d'acord amb els requeriments tècnics que el departament competent en matèria d'urbanisme estableix, que han de garantir el compliment de la legislació de protecció de dades. Aquesta nova manera de funcionar serà operativa en la data que estableixi el departament competent en matèria d'urbanisme.

»6. Qualsevol persona pot consultar els documents continguts en el Registre urbanístic de Catalunya i sol·licitar l'obtenció de còpies.»

Pel que fa al RLUC, la disposició derogatòria del decret llei deroga el seu article 28 relatiu a la determinació del caràcter anticipat de les modificacions del planejament a efectes indemnitzatoris.

En segon lloc, l’article 3.2 del decret llei 2/2025, de 25 de febrer, modifica l'apartat 8 de l'article 9 del TRLUC, que resta redactat de la manera següent (en negreta es destaca el que es modifica respecte la redacció anterior):

«8. El planejament urbanístic i les ordenances sobre edificació i ús del sòl només poden establir condicionants en els usos del sòl que comportin restriccions a l'accés o a l'exercici de les activitats econòmiques si aquests no vulneren els principis i requisits establerts per la Directiva de serveis i estan justificats per raons imperioses d'interès general d'acord amb la mateixa Directiva. Aquestes restriccions s'han d'ajustar als principis de necessitat, proporcionalitat i no-discriminació i quedar pertinentment justificades en la memòria del pla en ponderació amb la resta d'interessos generals considerats en el planejament.»

En tercer lloc, l’apartat 3 de l’article 3 del decret llei 2/2025 modifica la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 9 bis del TRLUC per afegir una menció a les «construccions amb tipologia d’edificació aïllada» pel que fa a la implantació de les instal·lacions per a l'aprofitament de l'energia solar mitjançant captadors solars tèrmics o panells fotovoltaics en parcel·les en sòl urbà (en negreta destaquem el que s’addiciona respecte la redacció anterior):

«b) Als espais de les parcel·les en sòl urbà no ocupats per les edificacions i altres construccions auxiliars d'aquestes, quan les instal·lacions es destinin a reduir la demanda energètica de l'edificació i no superin el metre d'alçada des de la rasant del sòl ni comportin una ocupació de la parcel·la superior al 25 % de la seva superfície no edificable. Sens perjudici d'això, en el cas de construccions amb tipologia d'edificació aïllada, les instal·lacions no poden superar els 2,2 metres d'alçada des de la rasant del sòl i no poden comportar una ocupació de la parcel·la superior al 50 % de la seva superfície no edificable».

En quart lloc, l’article 3.4 del decret llei modifica l’apartat 2 de l’article 9 bis del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya en relació a la possibilitat d’ocupar sòls reservats a sistemes urbanístics o terrenys privats inedificables en els projectes d’obres per a la rehabilitació d’edificacions (en negreta allò que es modifica en la nova redacció):

«2. Els projectes d'obres per a la rehabilitació d'edificacions preexistents poden comportar l'autorització per ocupar, mentre subsisteixi l'edificació, sòls reservats a sistemes urbanístics o terrenys privats inedificables que siguin indispensables per instal·lar ascensors o altres elements relacionats amb l'accessibilitat de les persones, o per a reduir la demanda energètica anual de l'edifici mitjançant la intervenció sobre aquells elements de l'envolupant tèrmica que hi influeixin per donar compliment als requeriments i les exigències tècniques que el Codi tècnic d'edificació estableix per als elements intervinguts, i d'acord amb el que estableix la legislació en matèria de sòl, sempre que:

a) Sigui inviable tècnicament o econòmicament qualsevol altra solució.

b) No es perjudiqui sensiblement la funcionalitat del sistema urbanístic afectat o les condicions de ventilació, assolellament i vistes de les edificacions veïnes.

En aquests supòsits no és necessària la modificació del planejament urbanístic».

En cinquè lloc, l’article 3.5 del decret llei 2/2025 modifica la lletra b) de l'apartat 1 de l'article 23 del TRLUC relatiu al concepte d’«Administració actuant» en relació a l’Institut Català del Sòl (en endavant, INCASÒL) afegint ara un nou supòsit en que aquest té la condició d’administració actuant vinculat a les AREs (en negreta destaquem el que s’addiciona ara al precepte):

«b) A l'Institut Català del Sòl, si ho determina el planejament urbanístic o la declaració de sector d'urbanització prioritària d'acord amb l'article 142.3, si així ho determina la persona titular del departament competent en matèria d'urbanisme d'acord amb l'article 157.3, i si s'acorda entre l'Institut Català del Sòl i l'ajuntament afectat.»

En sisè lloc, l’article 3.6 del decret llei afegeix un nou apartat 2 a l'article 43 del TRLUC en relació a la reducció dels percentatges de cessió de sòl corresponents al aprofitament urbanístic en el cas «promocions socials sense ànim de lucre que duguin a terme habitatges de protecció pública»:

«2. Els percentatges de cessió de sòl corresponents a l'aprofitament urbanístic que estableix l'apartat anterior es redueixen a la meitat en el cas de promocions socials sense ànim de lucre que duguin a terme habitatges de protecció pública. Aquesta reducció s'ha d'aplicar amb els requisits següents:

a) Que la totalitat dels terrenys afectats siguin de titularitat d'un o diversos promotors públics o privats sense ànim de lucre, que tinguin la condició de promotors socials d'acord amb la legislació sectorial vigent.

b) Que siguin sectors d'ús residencial dominant.

c) Que més de la meitat del sostre edificable estigui destinat a habitatge de protecció pública».

En setè lloc, l’article 3.7 del decret llei 2/2025 modifica la lletra h) de l'apartat 6 de l'article 47 del TRLUC únicament per modificar la referència que la redacció anterior feia a les “instal·lacions de producció d'electricitat” i canviar-la pel concepte d’instal·lacions de producció d'energia en relació a la possibilitat d’admetre la seva instal·lació en sòl no urbanitzable (en negreta destaquem les paraules que es modifiquen):

«h) Excepcionalment, les instal·lacions de producció d'energia mitjançant fonts renovables destinades a l'autoconsum amb l'objectiu de donar servei a activitats legalment implantades emplaçades en sectors limítrofs al sòl no urbanitzable i en els quals aquestes instal·lacions no puguin ésser construïdes, sia per insuficiència o per esgotament de l'espai disponible dins el sector».

També, en relació a la qüestió relativa a les explotacions familiars agràries situades en sòl no urbanitzable a fi de fer front a la problemàtica derivada dels processos successoris que hem comentat anteriorment, l’apartat 8 de l’article 3 del decret llei modifica la lletra b) de l'apartat 6 bis de l'article 47 del TRLUC, que resta redactada de la manera següent (en negreta destaquem el que s’afegeix en virtut del decret llei):

«b) Que la persona promotora de l'habitatge familiar sigui un descendent de la persona titular d'una explotació rústica familiar situada al municipi. La persona titular de l'explotació rústica ha de residir en aquesta explotació».

(!) Per tant, ara s’afegeix l’obligació que la persona titular de l’explotació resideixi en aquesta explotació rústica.

Per un altra banda, l’article 3.9 del decret llei 2/2025 modifica els apartats 2 i 3 de l’article 52 del TRLUC relatiu al règim d’ús del sòl urbanitzable per incloure la possibilitat d’autoritzar els usos i obres provisionals que descriu el Capítol V -arts. 53 a 54 TRLUC- (destaquem en negreta el que s’afegeix en virtut de les modificacions efectuades pel decret llei):

«2. El règim d'ús del sòl urbanitzable no delimitat, mentre no se'n faci la transformació, s'ajusta al règim d'utilització, gaudi i disposició que estableix aquest capítol per al sòl no urbanitzable, si bé es poden autoritzar els usos i obres provisionals que descriu el capítol V.

»3. En sòl urbanitzable delimitat no és possible d'autoritzar els usos i les obres que regula l'article 47 per al sòl no urbanitzable. Amb caràcter provisional i transitori es poden autoritzar els usos i obres provisionals que descriu el capítol V».

Tanmateix, l’apartat 10 de l’art. 3 del decret llei modifica l’apartat 1 de l’article 53 del TRLUC en allò que fa referència a la possibilitat d’autoritzar usos i obres de caràcter provisional en el sòl urbanitzable delimitat i no delimitat, que resta redactat de la següent manera (en negreta destaquem les modificacions respecte la redacció anterior):

«1. En els terrenys compresos en sòl urbanitzable delimitat sotmesos a planejament urbanístic derivat o en polígons d'actuació urbanística, en sòl urbanitzable no delimitat i, fora d'aquests àmbits, en els terrenys destinats a sistemes urbanístics, es poden autoritzar usos i obres de caràcter provisional que no prohibeixin la legislació i el planejament sectorials o el planejament territorial o urbanístic, mentre no s'hi hagi iniciat el procediment de reparcel·lació, d'ocupació directa o d'expropiació corresponent per a l'execució de l'actuació urbanística que els pugui afectar».

En relació també als usos i obres de caràcter provisional del Capítol V (concretament, a un dels supòsits d’usos provisionals que es pot autoritzar), el decret llei 2/2025 (art. 3.11) modifica la lletra a) de l'apartat 3 de l'article 53 del TRLUC per afegir l’aparcament de vehicles, que resta redactada de la manera següent (en negreta les modificacions realitzades):

«3.a) L'emmagatzematge o el dipòsit simple i mer de mercaderies, de béns mobles i l'aparcament de vehicles».

Per últim, dins de les modificacions efectuades al Capítol V, l’article 3.12 del decret llei modifica la lletra a) de l'apartat 3 de l'article 54 del TRLUC relatiu al procediment per a l'autorització d'usos provisionals del sòl i d'obres de caràcter provisional i, més concretament, la supeditació de l’autorització dels usos i obres provisionals a la constitució de les garanties necessàries, que resta redactada de la manera següent:

«3.a) La constitució de les garanties necessàries per a assegurar la reposició de la situació alterada al seu estat originari, en qualsevol de les formes admeses en dret, inclosa la hipoteca unilateral i per l'import que es determini en el moment d'atorgar la llicència d'obres».

També, pel que fa a la construcció d’habitatges de protecció pública, el decret llei 2/2025 (art. 3.13) modifica l'apartat 3 de l'article 57 del TRLUC relatiu a la reserva de sòl suficient per a la construcció d’habitatges de protecció pública als plans d'ordenació urbanística municipal (en endavant, POUM) per al compliment dels objectius definits en la memòria social (en negreta destaquem les modificacions efectuades respecte la redacció anterior de l’apartat):

«3. Els plans d'ordenació urbanística municipal i les seves modificacions i revisions han de reservar per a la construcció d'habitatges de protecció pública el sòl suficient per al compliment dels objectius definits en la memòria social que, com a mínim, ha de complir els percentatges del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació, destinats a la venda, al lloguer o a altres formes de cessió d'ús, següents:

a) El sòl corresponent al 40 % del sostre en actuacions de transformació urbanística del sòl urbanitzable.

b) El sòl corresponent al 30 % del sostre en les actuacions que es realitzin en el sòl urbà no consolidat.

Llevat que el planejament territorial o director urbanístic determinin una altra cosa, resten exempts d'aquesta obligació mínima els plans d'ordenació urbanística municipal dels municipis que per llur escassa complexitat urbanística només distingeixen entre sòl urbà i sòl no urbanitzable».

Per una altra banda, l’article 3.14 del decret llei afegeix un nou apartat c) a l'article 93 del TRLUC, que resta redactat de la manera següent:

«c) S'acrediti l'ordenació detallada de tot el sector, mitjançant un avanç de planejament urbanístic derivat que abasti tot el sector i que es desenvolupi en subsectors, a fi de garantir el que estableix l'apartat b d'aquest article.

No obstant això, els plans urbanístics derivats poden ajustar l'ordenació detallada de l'avanç del planejament urbanístic derivat de la totalitat del sector».

Després, l’apartat 15 de l’article 3 del decret llei afegeix un nou apartat, el 7, a l'article 98 del TRLUC pel que fa a la modificació de figures de planejament urbanístic que tingui per objecte alterar la zonificació o l'ús urbanístic dels espais lliures, les zones verdes o els equipaments esportius quan aquesta modificació tingui a veure amb la construcció d’un equipament docent o sanitari. Aquest nou apartat 7 resta redactat de la següent manera:

«7. Quan la modificació de la figura de planejament a la que es refereix l'apartat 1 tingui per objecte la construcció d'un equipament docent o sanitari de titularitat pública, prèvia declaració d'interès general a l'efecte, no serà exigible el manteniment de la superfície i funcionalitat dels sòls destinats a equipaments esportius».

També, l’article 3.17 del decret llei modifica l'apartat 3 de l'article 115 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent (en negreta destaquem el que ara s’afegeix en virtut del decret llei):

«3. A l'efecte de les indemnitzacions que estableix la legislació aplicable en el cas de modificacions o revisions del planejament urbanístic que impedeixin o alterin la facultat de participar en actuacions de transformació urbanística, cal que els terrenys comptin amb planejament derivat en vigor, quan aquest és necessari, i, en tot cas, amb l'aprovació definitiva dels projectes d'urbanització i de reparcel·lació, quan sigui aplicable aquest sistema d'actuació. El termini per a desenvolupar, executar i patrimonialitzar els drets urbanístics es computa, en tot cas, des de la vigència del planejament urbanístic general o derivat que correspongui. En defecte de previsió expressa de terminis d'execució o que aquests no estiguin vinculats a l'aprovació definitiva i entrada en vigor del planejament, a efectes indemnitzatoris, les modificacions i revisions no tenen caràcter anticipat si han transcorregut tres anys des de l'entrada en vigor del planejament que prevegi el desenvolupament o des de que s'hagi establert la corresponent ordenació detallada, sempre que la demora no sigui imputable a l'Administració».

Una altra modificació important és l’efectuada per l’article 3.18 del decret llei el qual afegeix un apartat, el 3 ter, a l'article 188 del TRLUC amb la finalitat de crear l’anomenada «llicència bàsica prèvia» que permetrà realitzar certs treballs inicials de l’obra amb caràcter previ a l’obtenció de la llicència urbanística, en les obres de nova planta, de substitució o de rehabilitació, en qualsevol cas amb la finalitat de promoure i construir habitatge de protecció pública. Aquest nou apartat 3 ter de l’article 188 del TRLUC resta redactat de la següent manera:

«3 ter. En el procediment de sol·licitud de llicència urbanística es pot sol·licitar una llicència bàsica prèvia quan es tracti d'obres de nova planta, de substitució o de rehabilitació, en qualsevol cas amb la finalitat de promoure i construir habitatge de protecció pública.

L'obtenció d'aquesta llicència bàsica habilita la persona interessada a executar les obres que empara aquesta llicència, sens perjudici que, durant l'execució, el procediment de llicència ha de continuar fins que s'obtingui la validació de la resta de paràmetres urbanístics necessaris a través de l'obtenció de la corresponent llicència urbanística i les autoritzacions que escaiguin. El termini màxim de resolució de la llicència bàsica és d'un mes.

L'inici de l'actuació amb llicència bàsica es produeix sota la responsabilitat solidària de la persona promotora, la constructora i la persona o persones tècniques que integrin la direcció de l'obra. Aquesta responsabilitat abasta la conformitat de les obres amb l'ordenació urbanística aplicable i l'adequació al projecte presentat.

La documentació que ha d'acompanyar la sol·licitud de llicència bàsica, que en tot cas ha d'incloure un projecte bàsic, així com el procediment d'atorgament i denegació, s'ha de regular en les ordenances municipals.

El termini de resolució de la llicència urbanística és d'un mes des de la concessió de la llicència bàsica. En cas de denegació de la llicència urbanística, la construcció executada queda sense possibilitat d'ús ni funcionament, sens perjudici de les mesures de restabliment de la legalitat i sancionadora que corresponguin. La concessió de la llicència urbanística habilita per a la realització de la totalitat de l'execució en els termes sol·licitats en aquesta».

Per últim, pel que fa a les modificacions efectuades en els articles del TRLUC, l’article 3.19 del decret llei modifica l'apartat 1 de l'article 202 del TRLUC el qual fa referència a la terminació del procediment de protecció de la legalitat urbanística per caducitat i que ara resta redactat de la manera següent (en negreta destaquem les novetats respecte la redacció anterior, encara que la principal novetat és que el termini de caducitat passa de sis mesos a divuit mesos):

«1. Els procediments de protecció de la legalitat urbanística caduquen si, un cop transcorregut el termini màxim de divuit mesos per dictar resolució, aquesta no ha estat dictada i notificada. Aquest termini resta suspès en els supòsits a què es refereix la legislació de procediment administratiu comú».

Una altra qüestió molt important que pretén abordar aquest decret llei és la introducció d’un nou règim especial aplicable a les urbanitzacions amb dèficits urbanístics. L’article 3.20 del decret llei modifica la disposició addicional vint-i-cinquena del TRLUC, que resta redactada de la manera següent (en negreta destaquem tot el que ara s’incorpora a aquesta disposició addicional respecte la redacció anterior de la mateixa):

«Disposició addicional vint-i-cinquena

»Urbanitzacions amb dèficits urbanístics

»1. El règim especial que estableix aquesta disposició és aplicable a les urbanitzacions residencials amb dèficits urbanístics implantades en el territori entre l'entrada en vigor de la Llei del sòl i ordenació urbana, de 12 de maig de 1956, i l'entrada en vigor de la Llei 9/1981, de 18 de novembre, de protecció de la legalitat urbanística, que tinguin obres d'urbanització pendents de recepció per part de l'ajuntament corresponent.

»2. Les urbanitzacions a què fa referència l'apartat 1 que, d'acord amb el planejament urbanístic vigent a l'entrada en vigor d'aquesta disposició, estan classificades com a sòl no urbanitzable i que hagin de mantenir aquesta classificació pel fet de tractar-se d'una classificació reglada o per la inadequació dels terrenys per al desenvolupament urbà, han de ser objecte d'una regulació per part dels plans especials urbanístics, pels plans de millora urbana o pels plans especials urbanístics de desenvolupament que inclogui:

1. L'especificació del règim jurídic aplicable a les parcel·les edificades d'acord amb la regulació general del sòl no urbanitzable, distingint entre les edificacions implantades legalment i les que estan en situació assimilada de fora d'ordenació.

2. La determinació de quins són els serveis urbanístics bàsics de què han de disposar les edificacions que es poden mantenir en ús i la forma de prestar-los, sigui mitjançant sistemes individuals o mitjançant la connexió a xarxes públiques properes. En tot cas, el cost d'aquests serveis ha d'anar a càrrec de les persones propietàries de les esmentades edificacions.

3. Les urbanitzacions a què fa referència l'apartat 1 que no es trobin en el supòsit de l'apartat 2, amb independència de quina sigui la classificació atorgada pel planejament urbanístic vigent a l'entrada en vigor d'aquesta disposició, poden ser classificades i regulades com a sòl urbà no consolidat amb les següents especialitats:

a) Per a classificar l'àmbit com a sòl urbà no consolidat cal valorar i justificar les possibilitats de reducció de l'àmbit de la urbanització a partir d'estudiar les possibilitats de concentració dels àmbits edificables i de la resposta de les persones propietàries sobre la seva voluntat de participar en la urbanització. En el cas que aquesta resposta doni una distribució irregular de les persones propietàries interessades a participar en la urbanització, cal plantejar-se també les possibilitats de permutes de propietats i de fórmules de prestació individual dels serveis bàsics per a determinades parcel·les per tal d'acotar al màxim les obres d'urbanització.

b) Dins l'àmbit de la urbanització s'han d'efectuar unes reserves de sòl per destinar-les a sistema urbanístic per als espais lliures en terrenys de menys del 20 % de pendent i a sistema urbanístic d'equipaments comunitaris de proximitat que, en conjunt, tinguin una superfície equivalent a entre 5 i 10 m2 per habitatge. El pla ha de justificar la reserva que estableixi en funció de les necessitats del potencial de població, de la capacitat dels equipaments públics existents al municipi per absorbir les esmentades necessitats i de les possibilitats de reforçar o ampliar aquests equipaments i de facilitar-ne l'accés.

c) Les persones propietàries que formen part de la urbanització han de cedir a l'administració competent el sòl lliure de càrregues d'urbanització en què es pugui materialitzar el 5 % de l'aprofitament urbanístic atribuït a l'àmbit d'actuació, excepte que la urbanització estigui consolidada per l'edificació en un 50 % o més de la seva superfície. El sòl obtingut pot ser alienat per l'administració actuant i el producte obtingut s'ha de destinar a pagar, totalment o parcialment, el cost d'implantació dels equipaments dins l'àmbit d'actuació o de l'ampliació o el reforçament de les infraestructures i els equipaments externs que han de donar servei a l'àmbit.

d) No tenen l'obligació d'efectuar reserves per a habitatge de protecció pública.

e) S'ha de concretar la forma de prestar els serveis urbanístics bàsics procurant establir sistemes de baix cost que reuneixin condicions tècniques homologables.

f) Es poden efectuar recepcions parcials de les obres d'urbanització referides a determinats àmbits o infraestructures.

4. No obstant el que estableix l'apartat 3, quan es tracti d'urbanitzacions classificades pel planejament urbanístic vigent a l'entrada en vigor d'aquesta disposició com a sòl urbanitzable o sòl urbà no consolidat:

a) Si disposen de projecte de reparcel·lació inscrit al Registre de la Propietat, no poden acollir-se a les especialitats que estableixen els punts a) i b) de l'apartat 3.

b) Si disposen d'ordenació detallada, però no de projecte de reparcel·lació inscrit al Registre de la Propietat, es pot plantejar una reducció de les reserves amb destinació als sistemes urbanístics per a espais lliures i d'equipaments comunitaris, donant compliment al que estableix l'especialitat del punt b) de l'apartat 3. Els sòls anteriorment destinats a les dites reserves han de passar a classificar-se com a sòl no urbanitzable.

c) En el cas que eventualment es plantegin increments de sostre o de densitat per optimitzar l'ocupació de sòls amb bona posició territorial, els increments han de subjectar-se al compliment de les exigències generals establertes per aquesta llei per al sòl urbà no consolidat.

5. En les urbanitzacions a què fa referència l'apartat 1, la depuració i el sanejament de les aigües residuals domèstiques es pot dur a terme mitjançant la connexió a xarxes públiques properes o, alternativament, mitjançant sistemes autònoms que han d'ésser homologats segons les normes tècniques corresponents i d'ésser de titularitat municipal. El cost d'aquests sistemes autònoms va a càrrec de les persones propietàries en els termes que estableix el planejament local.

6. Les cessions per a sistemes urbanístics pendents d'ésser efectuades s'inscriuen a favor de l'ajuntament en el Registre de la Propietat per mitjà de la documentació que exigeix la legislació hipotecària, a partir de l'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació, sense cap tipus de contraprestació ni de consentiment per part del titular registral».

En resum, el nou règim establert a la D.A. 25ª del TRLUC s’aplica a les urbanitzacions residencials amb dèficits urbanístics implantades en el territori entre l’entrada en vigor de la Llei del sòl del 12.05.1956 i l’entrada en vigor de la Llei 9/1981, de 18 de novembre, que tinguin obres d’urbanització pendents de recepció per part de l’ajuntament corresponent. El nou règim diferencia entre (1) les urbanitzacions amb dèficits classificades com a sòl no urbanitzable; (2) les urbanitzacions classificades com a sòl urbanitzable o sòl urbà no consolidat; (3) les urbanitzacions que no es trobin classificades com a sòl no urbanitzable amb independència de quina sigui la classificació atorgada pel planejament però que poden ser classificades i regulades com a sòl urbà no consolidat amb una sèrie d’especialitats. A més, l’apartat 5 de la disposició addicional manté la referència a la possibilitat que la depuració i/o el sanejament d’aigües residuals es dugui a terme mitjançant «sistemes autònoms homologats» i, per últim, l’apartat 6 regula com s’han de vehicular les cessions per a sistemes urbanístics pendents d’ésser efectuades a favor de l’ajuntament (bàsicament, mitjançant inscripció en el Registre de la Propietat).

En relació al règim de les urbanitzacions residencials amb dèficits urbanístics, és important tenir en compte que la disposició derogatòria del decret llei 2/2025 deroga la llei 3/2009, de 10 de març, de regularització i millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics, i l'ordre PTO/82/2010, de 19 de febrer, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuntaments de Catalunya per al finançament de l'execució de les obres d'execució previstos en el capítol IV de la Llei 3/2009, del 10 de març, de regularització i millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics.

Per una altra banda, el decret llei (art. 3.21) també realitza modificacions en l’extensa  disposició addicional vint-i-sisena del TRLUC relativa als «plans urbanístics per a la implantació d'actuacions declarades d'interès general superior» a la qual ens remetem a efectes de la seva consulta.

Per últim, en relació a les disposicions transitòries del TRLUC, l’apartat 22 de l’article 3 del decret llei, afegeix una disposició transitòria, la vint-i-dosena, al TRLUC en relació a la dissolució i/o eliminació dels consorcis urbanístics en les AREs, que resta redactada de la manera següent:

«Vint-i-dosena

Termini de dissolució dels consorcis urbanístics per a l'execució de les àrees residencials estratègiques

Els consorcis urbanístics constituïts entre l'Institut Català del Sòl i els ajuntaments per a l'execució de les àrees residencials estratègiques s'han de dissoldre en el termini d'un any a comptar des de l'entrada en vigor d'aquesta disposició transitòria. La dissolució del consorci comporta les corresponents compensacions econòmiques entre els seus membres pel que fa a les despeses sufragades fins a la data, tant per a la modificació de planejament com per a la gestió de l'àrea residencial estratègica».

També, l’article 3.23 del decret llei afegeix un altre disposició transitòria, la vint-i-tresena, al TRLUC en relació al règim transitori aplicable a la cessió a la reducció dels percentatges de cessió de sòl corresponents a l’aprofitament urbanístic en el cas «promocions socials sense ànim de lucre que duguin a terme habitatges de protecció pública» (art. 43.2 TRLUC), que resta redactada de la manera següent:

«Vint-i-tresena

La reducció prevista en l'article 43.2 s'aplica a les actuacions que, en el moment de la seva entrada en vigor no disposin d'un instrument de planejament aprovat inicialment que en reguli l'ordenació detallada».

El decret llei 2/2025, de 25 de febrer, també conté mesures en matèria d’habitatge,  recollides al seu Títol III (bàsicament, als articles 5 a 10).

Al Preàmbul s’afirma que «en quant a les mesures relatives a modificacions de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, moltes són necessàries per adaptar-la a la Llei 12/2023 estatal, pel dret a l'habitatge, amb l'objectiu de revertir les deficiències o insuficiències del mercat d'habitatge i afavorir l'equilibri entre l'oferta d'habitatge i la necessitat de residència habitual en els municipis declarats zones de mercant residencial tensat. Així, s'estableixen mesures per reforçar la seguretat jurídica i l'eficàcia de les competències de l'Administració per tal de mobilitzar directament els habitatges propietat de grans tenidors, a fi de garantir a les famílies l'accés a un habitatge digne i adequat».

Les mesures en matèria d’habitatge es poden resumir de forma succinta de la següent manera:

- En primer lloc, s’amplien els àmbits en què l’Administració pot exercir els drets de tanteig i retracte per tal d’afavorir l'existència d'una oferta d'habitatge suficient i adequada. Amb aquesta finalitat, per exemple, l’article 5.1 del decret llei afegeix un paràgraf a l'apartat 2 de l'article 15 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge, amb el text següent:

«En la transmissió d'habitatges en zones declarades mercat residencial tensat, l'Administració de la Generalitat pot exercir el dret de tanteig i retracte en aquests àmbits».

Amb aquesta mateixa finalitat (incrementar els àmbits on la Generalitat pot exercir els drets de tanteig i retracte), l’article 6 del decret llei modifica el Decret llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d'execució hipotecària. Més concretament i, a títol d’exemple, l’art. 6.1 del decret llei afegeix un apartat 2 a l’article 2 del Decret llei 1/2015, de 24 de març per subjectar al dret de tanteig i retracte de l'Administració de la Generalitat la transmissió de qualsevol habitatge situat en una zona declarada mercat residencial tensat que sigui propietat d'un gran tenidor persona jurídica que estigui inscrit en el Registre de persones grans tenidores d'habitatge o l’adjudicació de qualsevol habitatge que provingui d'una subhasta administrativa o judicial, si bé exclou l’exercici d’aquest dret de tanteig i retracte en el cas d'adquisicions d'habitatges per part de persones físiques que compleixin certs requisits [v. lletra h) a l'apartat 3 de l'article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març modificada per l’art. 6.2].

- En segon lloc, s'incorporen modificacions per concretar el règim de subjecció o exclusió dels habitatges de protecció oficial al règim de preus de venda i rendes corresponents, mesures necessàries per fomentar la incorporació del parc ja existent d'habitatges al règim de la protecció oficial.

En aquest sentit, l’article 5.3 del decret llei 2/2025 modifica l'apartat 1 de l'article 83 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

«1. Els habitatges amb protecció oficial se subjecten al règim de preus de venda i de rendes que correspon abonar als usuaris com a màxim, determinats d'acord amb els articles del 83 bis al 83 ter o els que estableixin, en el seu cas, els programes específics de foment de l'accés a l'habitatge i de la rehabilitació».

També, l’article 8 del decret llei modifica l'apartat 1 de la disposició transitòria cinquena bis del Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, afegida pel Decret llei 50/2020, de 9 de desembre que fa referència preus màxims de venda i de rendes d'acord amb el règim anterior.

- En tercer lloc, s’inclouen mesures relatives al Registre de sol·licitants d'habitatge amb protecció oficial com, per exemple, la modificació del termini de caducitat de la inscripció o la previsió de la manifestació de la voluntat de les persones inscrites prèviament a l'oferiment de l'adjudicació.

En aquest sentit, l’article 5.4 del decret llei modifica l'apartat 9 de l'article 95 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, que resta redactat de la manera següent:

«La inscripció al Registre de sol·licitants d'habitatge amb protecció oficial caduca en el termini de dos anys, llevat que sigui renovada abans del transcurs d'aquest termini mitjançant la presentació d'una declaració responsable sobre el compliment dels requisits exigits».

- En quart lloc, s'incorpora en virtut de l’art. 5.6 del decret llei 2/2025 una infracció amb caràcter greu a l'article 124 de la Llei 18/2007, relativa a la negativa al subministrament de dades a l'Administració en relació amb el Registre d'habitatges buits i d'habitatges ocupats o el de persones grans tenidores d'habitatges.

- En cinquè lloc, es modifica la Disposició addicional vint-i-setena de la Llei del Dret a l’Habitatge per concretar el desenvolupament reglamentari que ha de permetre l'entrada en funcionament del Registre de persones grans tenidores.

- També es deroga l’art. 97 de la LDH 2007 en virtut de la disposició derogatòria, article que creava l’anomenada “Comissió de Reclamacions sobre Habitatge Protegit”.

- Per últim, l'article 7 incorpora diverses modificacions de la Llei 11/2022, de 29 de desembre, de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles, per tal de facilitar-ne l'aplicació sense necessitat de preveure, en tot cas, un desenvolupament reglamentari per concretar-la.

En primer lloc, l’article 9 del decret llei modifica la Llei 12/2017, de 6 de juliol, de l'arquitectura per afegir un apartat, el 4, a l’article 12 d’aquesta llei, que resta redactat de la manera següent:

«4. Resten exempts de les especificitats que determina aquest capítol els contractes a què fa referència l'apartat 1 quan es tracti de projectes vinculats a habitatges de protecció pública».

En relació als contractes a què fa referència l’apartat 1, ens referim als contractes de serveis derivats del procés arquitectònic i els instruments de planejament urbanístic licitats pels ens, els organismes i les entitats que integren el sector públic de Catalunya subjectes a la legislació de contractes del sector públic.

A més, en relació a la Llei d’Arquitectura, la disposició derogatòria deroga l’apartat 6 de l'article 18 d’aquesta norma que establia l’obligació de licitar de manera independent la contractació del servei de direcció de l’execució de l’obra i la coordinació de la seguretat i la salut de la contractació del projecte i de la direcció d'obra.

En segon lloc, l’article 10.1 modifica el Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials per afegir dues noves definicions a l’article 5 mitjançant l’addició de dues noves lletres, la k) i la l), referents a les definicions d’«usos residencials» i d’«ordenació detallada». També s’incorporen noves definicions a l’apartat 2 de l'article 7 del Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, que resta redactat de la manera següent (art. 10.2 del decret llei):

«2. Als efectes d'aquest article:

a) S'entén per àrees residencials el conjunt de zones i sistemes en sòl urbà o en sectors en sòl urbanitzable amb planejament urbanístic amb ordenació detallada aprovada i vigent, sempre que configuri una ordenació unitària que doni continuïtat al conjunt del teixit urbà residencial.

»b) S'entén que l'ús residencial és dominant quan el sostre dels usos residencials, tant privat com públic, representa més del 50% del sostre total de l'aprofitament privat.

»c) S'interpreta que hi ha continuïtat quan es produeix la contigüitat entre fronts de parcel·lació, vinculada a la confrontació d'ordenacions adjacents recolzades en un mateix vial».

Pel que fa a la disposició transitòria del decret llei, aquesta té per finalitat establir un règim transitori aplicable fins a l'adaptació del Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge.

Per últim, la disposició derogatòria del decret llei 2/2025 deroga l’apartat 2 de l’art. 49 de la Llei 5/2017, del 28 de març («Llei d’Acompanyament») pel que fa a les regles del repartiment dels recursos del Fons per al foment del turisme. Aquestes regles dels repartiments incloses en aquest apartat 2 feia referència a les administracions locals, la ciutat de Barcelona i el Consell General d'Aran.

• Decret llei 2/2025, de 25 de febrer, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria d'habitatge i urbanisme. ENLLAÇ.
• Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme. ENLLAÇ.
• Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge. ENLLAÇ.
• Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme. ENLLAÇ.
• Decret Llei 1/2009, del 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials. ENLLAÇ.
• Llei 12/2017, del 6 de juliol, de l'arquitectura. ENLLAÇ.