Nota informativa sobre la Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals i les seves afectacions per les entitats locals

El passat 29 de març de 2023 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat la Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals. D’acord amb la Disposició Final Novena aquesta llei entrarà en vigor als sis (6) mesos de la seva publicació al BOE (per tant, el 29 de setembre de 2023).

A. INTRODUCCIÓ:

L’Exposició de Motius de la Llei sosté que <<les administracions locals, en el marc del previst a la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, constitueixen un element fonamental per fer efectives les disposicions previstes en aquesta Llei (...) atès que afronten sense ambages la problemàtica que, directament o indirectament, comporta l’abandonament animal, en el marc de l’exercici de les seves competències en matèria de medi ambient i protecció de la salubritat pública en els termes previstos a la legislació autonòmica>>. Per tant, com veurem, les Administracions locals juguen un paper fonamental en l’aplicació i desplegament d’aquesta nova Llei aprovada per l’Estat ja que hi ha un seguit d’obligacions i preceptes d’aplicació directe a les entitats locals.

Alhora cal recordar que Catalunya va ser pionera en l’establiment d’un marc normatiu en matèria de protecció animal amb l’aprovació, ja fa més de 30 anys, de la Llei 3/1988, de 4 de març, de Protecció dels Animals i, posteriorment, amb l’aprovació de la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de Protecció dels Animals actualment refoses totes dues en un text únic (juntament amb altres normes): el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals (plenament vigent i d’aplicació). A banda d’aquesta normativa autonòmica de caràcter general, també trobem altres normes de rang legal i reglamentari sectorials com, per exemple, la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos, amb la finalitat de garantir la seguretat dels ciutadans i d’altres animals, el Decret 170/2002, d’11 de juny, sobre mesures en matèria de gossos considerats potencialment perillosos, el Decret 328/1998, de 24 de desembre, pel qual es regula la identificació i el Registre general d’animals de companyia, entre d’altres.

Pel que fa a l’objecte i l’àmbit d’aplicació de la norma objecte d’aquesta Nota informativa, aquesta Llei té per objecte (art. 1.1) establir el règim jurídic bàsic en tot el territori de l’Estat espanyol per a la protecció, garantia dels drets i benestar dels animals de companyia i silvestres en captivitat, sens perjudici de la sanitat animal que es regirà per la Llei 8/2003, de 24 d’abril, de Sanitat Animal, i per les normes de la UE.

Pel que fa a l’àmbit d’aplicació (article 1.3), queden exclosos de l’àmbit d’aplicació de la Llei:

1. Els animals emprats en els espectacles taurins previstos als articles 2 i 10 de la Llei 10/1991, de 4 d’abril, sobre potestats administratives en matèria d’espectacles taurins.
2. Els animals de producció, tal i com es defineixen a la Llei 32/2007, de 7 de novembre, per a la cura dels animals en la seva explotació, transport, experimentació i sacrifici. Són aquells animals criats, mantinguts i d’engreix per a la producció d’aliments o productes d’origen animal (...). Queden exclosos els gossos, gats i les fures.
3. Els animals criats, mantinguts i utilitzats d’acord amb el R.D. 53/2013, d’1 de febrer (animals utilitzats en l’experimentació i altres fins científics, inclosa la docència).
4. Els animals silvestres.
5. També s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta nova Llei els animals utilitzats per activitats esportives reconegudes pel Centre Superior d’Esports, les aus de falconeria, els gossos de pastura i de guarda del ramat, els gossos de rescat i els animals de companyia emprats per les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat o les Forces Armades. Igualment en queden exclosos els gossos de caça i animals auxiliars per a la caça. Tots ells es regularan i quedaran protegits per la normativa vigent europea, estatal i autonòmica corresponent.

Pel que fa a la finalitat de la Llei, l’article 2.1 estableix que <<la finalitat d’aquesta Llei és definir el marc normatiu que permeti assolir la màxima protecció dels drets i el benestar dels animals, inclosos en el seu àmbit d’aplicació>>. Entre les accions incloses en la Llei per l’assoliment d’aquesta finalitat trobem les següents (art. 2.2):

1. Promoure la tinença i convivència responsable.
2. Fomentar entre la ciutadania la protecció dels drets i el benestar dels animals.
3. Lluitar contra el maltractament i l’abandonament.
4. Impulsar l’adopció i l’acolliment.
5. Desenvolupar activitats formatives, divulgatives i informatives en matèria de protecció animal.
6. Promoure campanyes d’identificació, vacunació, esterilització, cria i venda responsable.
7. Impulsar accions administratives de foment de la protecció animal.

També, es creen un seguit d’òrgans que han de vetllar pel foment de la protecció animal. En primer lloc, es crea el Consell Estatal de Protecció Animal (art. 5) amb representació de les entitats locals a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Per una altra banda, es crea el Comitè Científic i Tècnic per a la Protecció i Drets dels Animals (art. 6). La Llei també preveu l’existència d’un Sistema Central de Registres per a la Protecció Animal (art. 9). Aquests preceptes no tenen caràcter bàsic (Disp. Final Sisena, apartat 3).

B. COL·LABORACIÓ INSTITUCIONAL:

L’article 20 de la Llei expressament reconeix la col·laboració institucional i estableix en el seu apartat 2 que les <<Policies locals>> (com també els Cossos de Policies Autonòmiques així com els agents forestals i mediambientals, entre d’altres) en el seu àmbit competencial respectiu, duran a terme <<quantes actuacions relatives al control, la inspecció i altres mesures incloses en aquesta Llei siguin precises, sens perjudici de les competències atribuïdes a les CCAA (...)>>. A banda d’això, també es diu que el departament ministerial competent impulsarà l’<<elaboració de convenis amb altres Administracions Públiques orientats a la sensibilització de la societat contra qualsevol forma de maltractament animal (...)>> (art. 20.3).

C. PROTOCOLS EN SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA:

L’article 21 de la Llei estableix que <<els plans de protecció civil contindran mesures de protecció dels animals, adequades a les disposicions d’aquesta llei>>. Per tant, els plans de protecció civil municipal (plans bàsics d’emergència municipal i els plans d’actuació municipal) hauran de tenir en compte aquest precepte i el contingut de la Llei.

D. RECOLLIDA, ATENCIÓ D’ANIMALS I CENTRES PÚBLICS DE PROTECCIÓ ANIMAL:

El Capítol VIII (<<Centres públics de protecció animal>>) del Títol I (<<Foment de la protecció animal>>) conté importants obligacions pels ajuntaments tant pel que fa a la recollida i atenció d’animals com també als propis centres públics de protecció animal. En aquest punt és important destacar tant l’article 22 com el 23 de la Llei.

En concret, l’article 22 estableix que <<correspondrà als Ajuntaments la recollida d’animals extraviats i abandonats i el seu allotjament en un centre de protecció animal. Per a això hauran de comptar amb un servei d'urgència per a la recollida i atenció veterinària d'aquests animals, disponible les vint-i-quatre hores del dia. Aquesta gestió podrà realitzar-se directament pels serveis municipals competents o per entitats privades, sense perjudici que, sempre que sigui possible, es realitzi en col·laboració amb entitats de protecció animal>>. L’apartat 2 del mateix article 22 afegeix que <<per portar a terme aquesta gestió i cura, els municipis hauran de comptar amb un servei propi, mancomunat o concertat, en els termes establerts a l’article 23>>.

L’apartat 3 de l’article 22 regula el supòsit d’aquelles poblacions que no disposen de mitjans propis per exercir la seva competència per a la recollida i manteniment dels animals i estableix que en aquests casos <<podran subscriure convenis de col·laboració amb centres mancomunats, pertanyents a altres Administracions o contractats, que compliran les condicions mínimes establertes en aquesta Llei>>. Afegeix el precepte que <<en aquest cas es disposarà d’una instal·lació temporal municipal per albergar als animals fins a la seva recollida pel servei corresponent, que reuneixi els requisits d’espai, seguretat i condicions pel benestar dels animals allotjats temporalment>>.

Per la seva banda, l’apartat 4 del mateix precepte, estableix que <<en absència d’una altra previsió en la legislació autonòmica, correspon a l’Administració local i, subsidiàriament, a l’autonòmica la gestió i cura dels animals desemparats o els titulars dels quals no els puguin atendre a causa de situacions de vulnerabilitat, sens perjudici que puguin comptar amb la col·laboració d’entitats de protecció animal degudament registrades>>.

Per últim, en relació a aquest article, l’article 22.5 conté un mandat per a les entitats locals en el sentit que hauran d’<<avantposar el control poblacional no letal de la fauna urbana en els seus plans d’actuació en matèria de protecció animal garantint els drets dels animals>>.

L’article 23 estableix les <<obligacions dels centres públics de protecció animal>>  que, per exemple, tractant-se de gossos, gats i fures, hauran  d’esterilitzar l’animal amb caràcter previ a la seva entrega en adopció [art. 23.1.a)], complir amb els requisits mínims veterinaris per a l’entrega dels animals i els corresponents tractaments mínims estipulats que s’estableixin reglamentàriament [art. 23.1.b)], entregar els animals amb un contracte d’adopció i identificats [art. 23.1.c)], vetllar per les condicions adequades de benestar i condicions higiènic-sanitàries dels animals allotjats, adequació dels espais, mesures de seguretat, capacitació del personal, registre d’animals i atenció veterinària [art. 23.1.d)], posseir la corresponent autorització o llicència per a constituir nucli zoològic legalment establert [art. 23.1.e)], disposar d’espais adequats per a l’allotjament de gats comunitaris que, per circumstàncies excepcionals, no hagin pogut ser retornats a la seva ubicació original [art. 23.1.i)], identificar i registrar, en el mateix moment de la seva entrada en el centre, a tots aquells animals que siguin recollits sense portar identificació [art. 23.1.j)] o disposar d’un servei de recollida d’animals amb plena disponibilitat horària [art. 23.1.l)], entre d’altres.

Per una altra banda, l’apartat 2 de l’article 23 estableix que els Centres públics de protecció d’animals <<seran responsables directes de l’incompliment del que disposa la lletra a) de l’article 27. Tractant-se de centres públics de protecció d’animals concertats, aquest incompliment comportarà en tot cas la resolució del concert>>. Quan la norma fa referència al que disposa la lletra a) de l’art. 27 no fa altra cosa que referir-se a la prohibició de sacrifici dels animals de companyia, excepte per motius de seguretat de les persones i/o animals o d’existència de risc per a la salut pública quan així ho motivi l’autoritat competent.

Aquests centres públics (o aquells que tinguin convenis o acords amb administracions públiques) també estaran obligats a allotjar i mantenir, dins de les capacitats de cada centre, els animals pels quals s’instrueixi quarantenes sanitàries obligatòries per part de l’autoritat competent en sanitat animal o de salut pública (article 23.3). 

A Catalunya, aquests dos preceptes s’han de posar en relació amb el que ja s’establia al Capítol II (<<Abandonament i pèrdua d'animals de companyia i centres de recollida>>) del Títol II -articles 16 a 19- del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals que ja imposava obligacions a les Administracions locals per aquests casos, i el Decret  243/1994, de 13 de setembre, pel qual s'estableixen els requisits que han de complir els centres de recollida d'animals de companyia abandonats.

E. OBLIGACIONS I PROHIBICIONS EN LA TINENÇA I CONVIVÈNCIA RESPONSABLE:

L’article 24.2 de la Llei 7/2023 preveu una sèrie d’obligacions generals per als tutors o responsables dels animals inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei entre les quals trobem, per exemple, <<no deixar-los sols dins de vehicles tancats, exposats a condicions tèrmiques o de qualsevol índole que puguin posar la seva vida en risc>> [art. 24.2.d)], <<comunicar a l’autoritat competent la pèrdua o robatori del animal en el termini màxim de 48 hores des de que es va produir>> [art. 24.2.g)] o <<recórrer als serveis d’un professional veterinari (...) sempre que la situació de l’animal ho requereixi>> [art. 24.2.h)], entre d’altres. Aquestes obligacions generals, com veurem, s’han de complementar amb un seguit d’obligacions específiques.

L’article 25 estableix les prohibicions generals respecte els animals de companyia i silvestres en captivitat , entre les quals podem destacar-ne  les següents:

1. Maltractar-los o agredir-los físicament, així com sotmetre’ls a un tracte negligent o qualsevol pràctica que els pugui produir patiments, danys físics o psicològics o ocasionar la mort.
2. Emprar mètodes i eines invasives que causin danys i patiments als animals, sens perjudici dels tractaments veterinaris realitzats per professionals veterinaris col·legiats.
3. Abandonar-los intencionadament en espais tancats o oberts (...).
4. Emprar-los en espectacles públics o activitats artístiques turístiques o publicitàries, que els causin angunia, dolor o patiment (...) i, en tot cas, en atraccions mecàniques o carrusels de fira, així com l’ús d’animals pertanyents a espècies de fauna silvestre en espectacles circenses.
5. Emprar-los de forma ambulant com a reclam. Sense que aquest precepte qüestioni el dret de les persones sense llar a anar acompanyades dels seus animals de companyia.
6. Sotmetre’ls a treballs inadequats o excessius en temps o intensitat respecte a les característiques i estat de salut dels animals.
7. Utilitzar animals com a reclam, recompensa, premi, rifa o promoció.
8. La utilització d’animals com a reclam publicitari. (...)

Com ja hem dit, a banda d’aquestes obligacions i prohibicions de caire més general, l’article 26 de la Llei preveu una sèrie d’obligacions específiques respecte els animals de companyia. Entre aquestes volem destacar les següents:

1. Mantenir-los integrats en el nucli familiar, sempre que sigui possible per la seva espècie, en bon estat de salut i higiene.
2. Adoptar les mesures necessàries per evitar que la seva tinença o circulació ocasioni molèsties, perills, amenaces o danys per les persones, altres animals o les coses.
3. Evitar que els animals dipositin els seus excrements i orins en llocs de pas habituals a altres persones, com façanes, portes, entrades a establiments, procedint en tot cas a la retirada o neteja d’aquells amb productes biodegradables. (...)
4. (...) Identificar mitjançant microxip i procedir a la esterilització quirúrgica de tots els gats abans dels sis mesos d’edat (...).
5. Comunicar a l’Administració competent i al seu titular, la retirada del cadàver d’un animal de companyia identificat.

Aquestes obligacions específiques per als animals de companyia es completen amb un seguit de prohibicions específiques respecte els animals de companyia (article 27).

Al respecte, és molt important fer-nos ressò de la primera prohibició establerta a la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 27, la prohibició de sacrificar els animals de companyia excepte per motius de seguretat de les persones o animals, o d’existència de risc per a la salut pública. A més, <<es prohibeix expressament el sacrifici en els centres de protecció animal, ja siguin públics o privats, clíniques veterinàries o nuclis zoològics en general per qüestions econòmiques, de sobrepoblació, manca de places, impossibilitat de trobar adoptant en un termini determinat, abandonament del responsable legal, vellesa, malaltia o lesió amb possibilitat de tractament, ja sigui pal·liatiu o curatiu, per problemes de comportament que puguin ser reconduïts, així com qualsevol altre causa assimilable>>. Malgrat això, sí que s’admet l’eutanàsia però només sota criteri i control veterinari amb l’única finalitat d’evitar el patiment.

A banda d’aquesta prohibició específica referida al sacrifici i que conté un mandat per als centres públics de protecció animal, n’hi ha d’altres que és important destacar i conèixer com, per exemple:

• Practicar tot tipus de mutilacions o modificacions corporals permanents, amb excepció dels sistemes d’identificació mitjançant marcatge en l’orella dels gats comunitaris (...);
• Utilitzar-los en baralles o ensinistrament en el desenvolupament d’aquesta pràctica o altres de similars (...);
• Mantenir-los lligats o deambulant per espais públics sense la supervisió presencial per part de la persona responsable de la seva cura i comportament;
• Mantenir de forma habitual gossos i gats en terrasses, balcons, terrats, trasters, subterranis, patis i similars o vehicles;
• Portar animals lligats a vehicles de motor en marxa;
• La posada en llibertat o introducció en el medi natural d’animals de qualsevol espècie d’animals de companyia excepte els inclosos en programes de reintroducció;
• L’eliminació de cadàvers d’animals de companyia sense comprovar la seva identificació, quan aquesta sigui obligatòria.
• Deixar sense supervisió a qualsevol animal de companyia durant més de tres dies consecutius; en el cas dels gossos, aquest termini no podrà ser superior a 24 hores consecutives;
• La cria comercial de qualsevol espècie d’animal de companyia i la comercialització, donació, entrega en adopció d’animals no identificats i registrats prèviament a nom del transmetent.
• Emprar animals de companyia per al consum humà;
• Utilització de qualsevol instrument que pugui causar lesions a l’animal (p. ex. collars elèctrics, d’impulsos, càstigs o ofegament).

La Llei també preveu una sèrie d’obligacions únicament aplicables als animals de companyia que s’hagin d’allotjat en espais oberts. En aquest cas els  titulars dels animals hauran d’adoptar les següents mesures (article 28.1):

<<a) Utilitzar estances que protegeixin els animals de les inclemències del temps.

b) Situar les estances de tal forma al fet que no estiguin exposats directament, de forma prolongada, a la radiació solar, la pluja o fred extrem.

c) Utilitzar estances d’acord amb les dimensions i necessitats fisiològiques de l’animal.

d) Garantir als animals accés a beguda i alimentació, així com les adequades condicions higiènic sanitàries>>.

Per una altra banda, l’article 29 conté una sèrie d’especificacions sobre l’accés amb animals de companyia a mitjans de transport, establiments i espais públics. En primer lloc, en matèria de transport públic, l’apartat 1 de l’article 29 diu que <<els transports públics i privats facilitaran l’entrada d’animals de companyia que no constitueixin un risc per a les persones, animals i les coses, sens perjudici del que disposi la normativa sobre salut pública, en les ordenances municipals o normativa específica>>. Per una altra banda, l’accés dels animals de companyia al servei públic de taxi es decidirà de forma discrecional pels conductors i conductores, excepte per circumstàncies degudament justificades.

En segon lloc, l’apartat 2 conté la regla general aplicable a l’accés i entrada d’animals de companyia en els establiments públics i privats, allotjaments hotelers, restaurants, bars i, en general, qualsevol altre en què consumeixin aliments i begudes. En aquest sentit, es diu que <<podran facilitar l’entrada d’animals de companyia que no constitueixin un risc per a les persones, altres animals o coses>>. També s’estableix com a límit el fet de no accedir a <<zones no destinades a l’elaboració, emmagatzematge o manipulació d’aliments>>. És important destacar que la Llei estableix que aquests establiments <<en cas de no admetre l’entrada i l’estança de l’animal hauran de mostrar un distintiu que ho indiqui, visible des de l’exterior de l’establiment>>.

En tercer lloc, l’article 29.3 estableix que <<excepte prohibició expressa, degudament senyalitzada i visible des de l’exterior, es permetrà l’accés d’animals de companyia a edificis i dependències públiques>>. També s’haurà de facilitar l’accés amb els animals en els albergs, refugis, centres assistencials i, en general, d’aquells establiments destinats a atendre persones en risc d’exclusió social, persones sense llar, víctimes de violència de gènere i en general qualsevol persona en situació similar (article 29.4 Llei 7/2023).

Pel que fa als ajuntaments, l’apartat 7 de l’article 29 diu que <<sens perjudici de l’establert en les seves ordenances municipals, els Ajuntaments promouran l’accés a platges, parcs i altres espais públics d’aquells animals de companyia que no constitueixin risc per les persones, altres animals o les coses. (...) Els municipis determinaran en tot cas llocs específicament habilitats per a l'esplai d'animals de companyia, particularment els de l'espècie canina>>.

Pel que fa a la concreta tinença de gossos, l’article 30 estableix dues noves obligacions específiques molt importants: a) Realització d’un curs de formació per a la tinença de gossos, de caràcter indefinit i gratuït (apartats 1 i 2 de l’art. 30); b) Contractar i mantenir en vigor una assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers durant tota la vida de l’animal (art. 30.3).

Per últim, l’article 33 conté un mandat dirigit a totes les Administracions Públiques (per tant, inclosa l’Administració local) i estableix que <<correspon a les Administracions Públiques el foment de la convivència responsable amb animals, mitjançant la realització de campanyes dirigides a promocionar la protecció i defensa dels animals, l’adopció d’animals de companyia, el coneixement del comportament animal i perjudici social relacionat amb el maltractament animal, destacant els beneficis que, per al desenvolupament de la personalitat, comporta la convivència amb animals>>. A tal efecte, les Administracions podran <<subscriure convenis o acords amb organitzacions professionals veterinàries i amb les entitats col·laboradores en tinença responsable (...)>>.

F. COLÒNIES FELINES:

El Capítol VI (<<Colònies felines>>) conté a l’article 38.1 els principis generals en aquesta matèria. Bàsicament, s’opta pel control poblacional dels gats comunitaris amb el fi de reduir progressivament la seva població mantenint la seva protecció com a animals de companyia. L’apartat 2 de l’article 38 estableix que <<(...), serà obligatòria la identificació mitjançant microxip, registrada sota la titularitat de l’Administració competent, i l’esterilització quirúrgica de tots els gats comunitaris>>. 

L’article 39 conté les funcions de les Administracions Locals pel que fa a la gestió dels gats comunitaris -en absència d’una altra previsió en la legislació autonòmica i respectant l’àmbit competencial establert per la legislació vigent- i per això hauran de desenvolupar Programes de Gestió de Colònies Felines que hauran d’incloure, al menys, els següents aspectes:

<<a) Foment de la col·laboració ciutadana per a la cura dels gats comunitaris, regulant, a través de les seves normatives municipals, els procediments en les que es recolliran drets i obligacions dels cuidadors de les colònies felines.

b) L’Administració local podrà col·laborar amb entitats de Gestió de Colònies Felines degudament inscrites en el Registre d’Entitats de Protecció Animal per a la implantació i desenvolupament dels Programes de Gestió de Colònies Felines.

c)  L'assumpció per part de l'entitat local de la responsabilitat de l'atenció sanitària dels gats comunitaris que així ho requereixin, comptant sempre amb els serveis d'un professional veterinari col·legiat.

d) L'establiment de protocols d'actuació per a casos de colònies felines en ubicacions privades, de manera que es pugui realitzar la seva gestió respectant les mateixes especificacions que en la via pública.

e) La implementació de campanyes de formació i informació a la població dels programes de gestió de colònies felines que s'implantin en el terme municipal.

f) L'establiment de plans de control poblacional dels gats comunitaris, seguint els següents criteris:

1º. Mapatge i cens dels gats del terme municipal, per a una planificació i control en les esterilitzacions concordant amb el volum de població que es desitja controlar perquè resulti eficient i impedeixi l'augment del nombre de gats;

2º. Programes d'esterilització dels gats mitjançant la intervenció de veterinari habilitat per a aquesta pràctica, inclòs el marcatge auricular.

3º. Programa sanitari de la colònia, subscrit i supervisat per un professional veterinari col·legiat, incloent almenys la vacunació i identificació obligatòria mitjançant microxip amb responsabilitat municipal.

4º. Protocols de gestió de conflictes veïnals.

g) Qualsevol altre dels previstos als Protocols marc de les Comunitats Autònomes a les que pertanyin, havent en tot cas, d’elevar anualment un informe estadístic respecte de la seva implantació i evolució dels protocols al seu municipi.  

h) El municipi haurà de comptar amb un lloc adequat amb espai suficient i condicionat per a la retirada temporal de la seva colònia dels gats comunitaris en cas de necessitat.

i) Les entitats locals hauran d'establir mecanismes normatius i de vigilància per a dur a terme el control i la sanció als responsables de gats que no els tinguin degudament identificats i esterilitzats i, per tant, que no posin les mesures necessàries per a evitar la reproducció dels seus animals amb els gats comunitaris>>.

A banda de regular els Programes de Gestió de Colònies Felines com a instrument clau per a la gestió i control poblacional dels gats comunitaris, l’apartat 2 de l’art. 39 diu que l’<<Administració General de l’Estat establirà línies de subvenció en favor de les entitats locals per al compliment de les seves obligacions respecte les colònies felines>>. A més, per al compliment de les obligacions relatives a les colònies felines establertes en aquesta llei, les Administracions Locals podran demanar el suport de les diputacions provincials (...).

En relació a les colònies felines i a la seva gestió per part de les entitats locals és important fer-nos ressò de les prohibicions en relació a les colònies felines. A tall d’exemple, en relació a les colònies felines es prohibeixen, entre d’altres, les següents actuacions:

1. El sacrifici dels gats, excepte per desordres que comprometin la salut del gat a llarg termini o en els supòsits excepcionals permesos en la Llei per al sacrifici d’animals de companyia.
2. El confinament dels gats no socialitzats amb l’esser humà, en centres de protecció animal, residències o similars, excepte les actuacions necessàries en els processos d’intervenció d’animals de les colònies per al seu tractament o reubicació.
3. L’abandonament de gats a les colònies, sigui quina sigui la seva procedència.
4. Deixar anar gats en colònies diferents a la d’origen.
5. L’aprofitament cinegètic dels gats.
6. La retirada de gats comunitaris de la seva colònia, amb les excepcions següents: i. Gats malalts que no es poden valer per si mateixos en el seu entorn i territori habitual; ii. Gats totalment socialitzats amb l’esser humà que hagin d’adoptar-se; iii. Cadells en edat de socialització que s’adoptaran.
7. La reubicació o desplaçament de gats comunitaris amb les excepcions que la mateixa Llei preveu (per exemple, gats la ubicació dels quals en llibertat és incompatible amb la preservació de la seva integritat i la seva qualitat de vida).

A Catalunya, el Decret Legislatiu conté alguna referència a les colònies felines als articles 3, 11, 16 i 41.

G. ENTITATS DE PROTECCIÓ ANIMAL:

La nova Llei estableix una tipologia basada en 5 tipus d’entitats de protecció animal (article 43):

1) Entitats de Protecció Animal Tipus RAC: Realitzen activitats de rescat, rehabilitació i cerca d’adopció d’animals de companyia en situació d’abandonament, maltractament, desemparament i altres situacions (art. 44).

2) Entitats de Protecció Animal Tipus RAD: Es dediquen al rescat i rehabilitació d’aquells animals que tot i haver estat de producció no es destinen a un fi comercial o amb ànim de lucre (art. 45).

3) Entitats de Protecció Animal Tipus RAS: Es dediquen al rescat i rehabilitació d’animals silvestres procedents de captivitat (art. 46).

4) Entitats de Protecció Animal Tipus GCOF: Són aquelles entitats col·laboradores en gestió de colònies felines de gats comunitaris (art. 47).

5) Entitats de Protecció Animal Tipus DEF: Són aquelles entitats dedicades a la conscienciació, promoció de l'adopció i defensa jurídica dels animals (art. 48).

H. CRIANÇA, COMERÇ, IDENTIFICACIÓ, TRANSMISSIÓ I TRANSPORT D’ANIMALS DE COMPANYIA:

Pel que fa a la identificació dels animals de companyia, l’article 51.1 estableix que <<els animals de companyia s’identificaran individualment, per un veterinari o veterinària habilitada, mitjançant un sistema i procediment que es desenvoluparà reglamentàriament, en funció del que s’estableixi per cada espècie (...)>>. Això es completa amb el que estableix l’apartat 2 que diu que <<seran obligatòriament objecte d’identificació mitjançant microxip, els gossos, gats i fures, així com les aus, que seran identificades mitjançant anellat des del seu naixement. La inscripció de tots els animals de companyia es realitzarà en el Registre d’Animals de Companyia de cada Comunitat Autònoma>>.

Per una altra banda, en relació a la venda d’animals, l’article 55.1 de la Llei estableix que la venda de gossos, gats i fures només podrà realitzar-se directament des de la persona criadora registrada i sense la intervenció d’intermediaris. És important tenir en compte que serà necessari que la venda de qualsevol animal de companyia porti aparellada un contracte escrit de compravenda i que la persona responsable de l’activitat de venda d’animals de companyia haurà de lliurar els animals en bon estat sanitari i amb els tractaments obligatoris per edat i espècie. En relació a la venda d’animals, la Disposició Transitòria Quarta de la Llei estableix que <<les botigues on es comercialitzin gossos, gats i fures disposaran d'un termini de 12 mesos després de l'entrada en vigor d'aquesta llei per a finalitzar la seva activitat de venda d'aquestes espècies>>.

També, és important destacar que la nova Llei 7/2023 expressament prohibeix la venda online a través d’internet, portals web o qualsevol mitjà o aplicació telemàtica (article 57.1). A més, en el cas de les tendes físiques, aquests establiments <<hauran de disposar de separacions físiques entre les zones de pas i les instal·lacions d’animals, de formes que restringeixi al públic l’accés a aquests, amb els que només tindran contacte directe sota la supervisió directa del personal de l’establiment>> (article 56).

Finalment, la Llei regula el transport dels animals als articles 59 a 61, als quals ens remetem.

I. UTILITZACIÓ D’ANIMALS EN ACTIVITATS CULTURALS I FESTIVES:

D’aquest apartat de la nova Llei i en relació a les entitats locals trobem que és important transcriure el que estableix l’article 64.1 en relació a la utilització dels animals en fires, exposicions i concursos: <<Els animals que participin en fires, mercats, exposicions i concursos de similar naturalesa hauran d'estar ben alimentats i hidratats, oferint-los aigua fresca i menjar quan sigui necessari, així com un espai adequat per a refugiar-se de les inclemències climatològiques>>.

També, pel que fa a les romeries, esdeveniments firals, pessebres, cavalcades i processons, l’article 65 conté una sèrie d’obligacions i prohibicions que caldrà tenir en compte quan ens trobem davant de l’organització d’un d’aquests esdeveniments esmentats. En primer lloc, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 65, si que es permetrà la utilització d’animals en romeries i esdeveniments firals sempre que presentin un estat higiènic-sanitari òptim i es disposi de punts d’aturada en els quals els animals puguin beure i descansar.

Malgrat això, es prohibirà el seu ús quan s’identifiqui un excés en les temperatures (art. 65.6) i quan s’utilitzi elements pirotècnics (art. 65.7).

Per una altra banda, la nova Llei prohibeix l’ús d’animals en atraccions mecàniques o carrusels de fira (art. 65.4) i també es prohibeix l'ús d'animals en exposicions de pessebres, cavalcades o processons, en les quals es mantingui a l'animal de manera incompatible amb el seu benestar, donades les característiques pròpies de la seva espècie, o immobilitzat durant la durada de l'esdeveniment (art. 65.5).

J. FUNCIÓ INSPECTORA I DE VIGILÀNCIA I MESURES PROVISIONALS:

Pel que fa a la funció inspectora, l’article 66 de la nova Llei diu que <<correspondrà als òrgans competents (...) de les entitats locals, la inspecció i vigilància  de les instal·lacions dels centres de protecció animal i dels animals que s'allotgin en elles, tant amb caràcter permanent, temporal o de pas, així com els centres veterinaris, nuclis zoològics, residències, centres per a la cria i venda, ensinistrament i cura temporal dels animals o qualsevol altre tipus d'establiment que albergui animals >>. En termes similars, es planteja aquesta funció inspectora de les entitats locals a l’article 41 del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril.

És important destacar que la pròpia Llei (article 66.2) reconeix la possibilitat que de forma excepcional el departament ministerial pugui dirigir-se a l’entitat local instant a que es procedeixi a exercir la funció inspectora de qualsevol instal·lació o lloc on hi hagi animals, quan tinguin coneixement de situacions de maltractament o desprotecció animal.

També, la pròpia Llei (article 66.4) insta l’exercici de la funció inspectora i sotmetre l’activitat al règim d’autorització que es fixi també per part de l’entitat local en el cas de l’obertura de qualsevol centre de protecció animal o qualsevol establiment contemplat a l’apartat 1 de l’article 66.

Pel que fa a qui correspondrà l’exercici de la funció inspectora, l’apartat 5 de l’article 66 diu que la <<tasca inspectora correspondrà als funcionaris que tinguin assignada aquesta tasca, sens perjudici de que puguin sol·licitar, a través de l’autoritat governativa corresponent, en l’àmbit de les seves respectives competències, el suport necessari del Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guardia Civil -SEPRONA-, el Cos de Policia Nacional, la Policia autonòmica i Local i agents mediambientals i forestals (...)>>. A més, aquest personal que hagi d’exercir funcions d’inspecció i vigilància haurà de comptar amb formació acreditada en protecció i benestar animal (article 66.8).

En relació a la freqüència i forma d’aquestes inspeccions esmentades, aquestes s’hauran de realitzar amb la freqüència que s’estableixi en els corresponents plans d’inspecció. Aquestes inspeccions seran tant aleatòries i sense previ avis, com dirigides i sistemàtiques (article 68.1). Del resultat d’aquestes inspeccions i en cas d’apreciar-se infracció, s’aixecarà la corresponent acta d’inspecció que, en el seu cas, podrà donar lloc a la incoació d’expedient sancionador (article 68.2). A més, si del resultat de la inspecció realitzada resultarà un incompliment que pogués ser constitutiu de delicte s’haurà de donar compte a la Fiscalia Coordinadora de Medi Ambient i Urbanisme corresponent o al Jutjat o Tribunal competent (article 68.3).

Per últim, en el marc d’aquestes inspeccions regulades a la Llei, l’article 68 preveu la possibilitat d’adoptar mesures provisionals. En primer lloc, l’apartat 1 de l’art. 68 estableix que <<la persona responsable de la inspecció, en els casos d'urgència improrrogable i de manera motivada i proporcional, podrà adoptar quantes mesures provisionals estimi necessàries si observés indicis de maltractament animal, malaltia, situació de risc o mancances significatives en les instal·lacions, incompatibles amb criteris racionals de benestar animal i garantia dels seus drets>>.

Pel que fa al procediment d’adopció d’aquestes mesures provisionals, l’apartat 2 del mateix precepte diu que <<aquestes hauran de ser confirmades, modificades o aixecades en l'acord d'iniciació del procediment, que haurà d'efectuar-se dins dels quinze dies següents a la seva adopció, el qual podrà ser objecte del recurs que procedeixi. En tot cas, aquestes mesures quedaran sense efecte si no s'inicia el procediment en aquest termini o quan l'acord d'iniciació no contingui un pronunciament exprés sobre aquestes (...)>>. Entre les mesures provisionals que es poden adoptar trobem les següents:

1. La retirada, intervenció o retenció temporal dels animals implicats en els fets i quants uns altres puguin trobar-se en situació de risc.
2. Mesures de correcció, seguretat o control, que impedeixin la continuïtat en la producció del mal.
3. La suspensió, clausura o tancament cautelar del centre d'activitats, establiment i instal·lacions.
4. El comís dels béns, mitjans o instruments amb els quals s'hagi preparat o executat la infracció i, en el seu cas, dels efectes procedents d'aquesta.
5. La retirada de les armes en el seu cas i de les llicències o permisos corresponents a aquestes.

En aquests casos, els animals  seran traslladats a un establiment de protecció animal perquè en sigueu custodis integral, sent a càrrec de la persona infractora les despeses que s'originin (article 68.3).

K. RÈGIM SANCIONADOR: PRINCIPIS, INFRACCIONS I SANCIONS:

També és important destacar d’aquesta nova Llei l’establiment d’un règim sancionador complet al Títol VI de la Llei.

Aquest règim sancionador es divideix en un apartat relatiu als principis generals (a), un altre relatiu al catàleg d’infraccions i sancions (b) i una última part relativa al procediment sancionador específic (c).

(a) En primer lloc, pel que fa als principis generals aplicables al règim sancionador, cal partir de la base que <<són subjectes responsables les persones físiques o jurídiques que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en la present llei, sense perjudici de les responsabilitats que els poguessin correspondre en l'àmbit civil o penal>>. Després hi ha dos articles que regulen la qüestió relativa tant a les normes concursals (art. 70) i també quan hi ha una concurrència de procediments sancionadors (art. 71).

(b) Pel que fa a les infraccions i sancions, aquestes venen regulades al Capítol II del Títol VI de la Llei. L’article 72 diu que <<constitueixen infraccions administratives en matèria de protecció i dret dels animals, les accions o omissions contràries al que s'estableix en la present llei. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus>>.

En primer lloc, l’article 73 conté les infraccions lleus que serà <<tota conducta que, per acció o omissió i sense provocar danys físics ni alteracions del seu comportament a l'animal, comporti la inobservança de prohibicions, cures o obligacions establertes legalment o les derivades de l'incompliment de responsabilitats administratives per part dels titulars o responsables de l'animal>>.

En segon lloc, l’article 74 estableix un llistat d’infraccions greus on a tall d’exemple trobem les següents infraccions: no complir les obligacions d’identificació de l’animal, l’ús de mètodes  agressius o violents en l'educació de l'animal, l'administració de substàncies que perjudiquin els animals o alterin el seu comportament, etc.

En tercer lloc, l’article 75 regula un llistat d’infraccions molt greus on trobaríem accions o omissions com, per exemple, l'incompliment de les obligacions i prohibicions exigides per aquesta llei quan es produeixi la mort de l'animal, sempre que no sigui constitutiu de delicte, l’ensinistrament i ús d’animals per a baralles amb altres animals i persones, donar mort a gats comunitaris fora dels casos autoritzats en aquesta Llei, l’ús d’animals en activitats prohibides, etc.

Per un altre banda, la Llei regula les sancions principals a l’article 76. És important transcriure l’apartat 1 de l’article 76 que estableix el següent: <<Les infraccions previstes en aquesta llei se sancionaran:

a) Les infraccions lleus amb prevenció o multa de cinc-cents a deu mil euros.

b) Les infraccions greus amb multa de deu mil un a cinquanta mil euros.

c) Les infraccions molt greus amb multa de cinquanta mil un a dos-cents mil euros>>.

A més, hi ha un seguit de mesures accessòries a les sancions establertes a l’article 77, atenent a la naturalesa dels fets constitutius de la infracció com, per exemple, les següents:

<<a) La intervenció de l'animal i la seva transmissió a un centre de protecció animal o al qual determini l'autoritat competent.

b) La retirada de les armes i de les llicències o permisos corresponents a aquestes.

c) El comís dels béns, mitjans o instruments amb els quals s'hagi preparat o executat la infracció i, en el seu cas, dels efectes procedents d'aquesta.

d) La suspensió temporal de les llicències, autoritzacions o permisos des de sis mesos i un dia a dos anys per infraccions molt greus i fins a sis mesos per a les infraccions greus, en l'àmbit de les matèries regulades en aquesta llei (...)>>.

Alhora, també és important tenir en compte que, tal i com diu l’article 79 de la Llei 7/2023, la <<imposició de qualsevol sanció prevista en la present llei no exclou la responsabilitat civil de la persona o entitat sancionada>>. Per una altra banda, a l’hora d’imposar sancions, és necessari tenir en compte les diferents circumstàncies que poden donar lloc a la seva graduació ex article 78.

També, l’article 80 atribueix expressament l’exercici de la potestat sancionadora als òrgans de les Comunitats Autònomes i municipals encara que en el cas de les autoritats municipals el limita a <<quan les infraccions es cometin en espais públics municipals o afectin a béns de titularitat local, sempre que ostentin competència sobre la matèria d’acord amb la legislació específica. Les ordenances municipals podran introduir especificacions o graduacions en el quadre de les infraccions i sancions tipificades en aquesta llei>>. A banda d’això, l’article 80.3 diu que la potestat sancionadora prevista en aquesta nova Llei s’exercirà conforme les disposicions de les comunitats autònomes (en el cas de Catalunya, veure els articles 44 a 52 del Decret Legislatiu).

L. TÍTOL COMPETENCIAL I PERSONAL:

Per últim i, amb caràcter general, tots els articles esmentats tenen caràcter de legislació bàsica (atès que es dicten a l’empara de l’article 149.1.13ª, 16ª i 23ª de la CE) excepte els articles 4, 5, 6, 7, 8 i 9, 11, 15, 16, 17, 18 i 20, l’apartat 3 de l'article 33, l’article 58 apartats 5 i 6 que no tenen caràcter bàsic i que seran aplicables únicament en l'àmbit estatal.

En segon lloc, les actuacions derivades de l'aplicació i desenvolupament de la present llei que incideixin en el personal autonòmic o local s'ajustaran a les normes bàsiques sobre despeses de personal que resultin d'aplicació (Disp. Final 7ª).

• Text Complet Llei 7/2023, de 28 de març, de Protecció dels Drets i el benestar dels animals. ENLLAÇ.