Nota informativa sobre la Llei Orgànica 2/2024, d’1 d’agost, de representació paritària i presència equilibrada de dones i homes i les seves principals afectacions per les entitats locals

DESCARREGAR LA NOTA JURÍDICA (format pdf) 

S’ha publicat al BOE, el dia 2 d’agost de 2024 la Llei Orgànica 2/2024, d’1 d’agost, de representació paritària i presència equilibrada de dones i homes (BOE núm. 186 de 2 d’agost de 2024).

1. Introducció: un pas més cap a la igualtat efectiva entre dones i homes mitjançant la representació paritària i la presència equilibrada

Amb caràcter introductori, l’article 14 de la Constitució Espanyola (d’ara endavant, CE) proclama el principi d’igualtat i de no discriminació per raó de sexe i l’article 9.2 CE estableix que correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integra siguin reals i efectives. A més, aquest reconeixement d’igualtat entre dones i homes té el seu reflex en diferents instruments internacionals com, per exemple, la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW) de 18 de desembre de 1979 o a nivell de la Unió Europea hem de destacar l’art. 2 del Tractat de la UE (d’ara endavant, TUE) que reconeix la igualtat entre dones i homes, l’article 157 ap. 4 del Tractat de Funcionament de la UE (d’ara endavant, TFUE) que reconeix l’acció afirmativa o l’existència de diferents Directives amb impacte sobre la matèria (principalment, Directiva 2006/54/CE, del Parlament i del Consell, de 5 de juliol de 2006 o la Directiva del Consell 2004/113/CE, de 13 de desembre de 2004). Tanmateix, cal recordar l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 5 de l’Agenda 2030 («Assolir la igualtat entre els gèneres i empoderar totes les dones i les nenes») i, més concretament, l’ODS 5.5 que inclou entre les seves fites la d’assegurar «la participació plena i efectiva de les dones i la igualtat d’oportunitats de lideratge a tots els nivells decisoris en la vida política, econòmica i pública».

A nivell normatiu, a l’Estat espanyol es reconeix com a fita en la matèria l’aprovació de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes que ja va reconèixer o consagrar, entre molts altres avenços, el principi de «presència o composició equilibrada» en la seva disposició addicional primera, entenent com a tal «la presència de dones i homes de forma que, en el conjunt a què es refereixi, les persones de cada sexe no superin el 60% ni siguin menys del 40%».

La nova llei orgànica consta d’una part expositiva i d’una part dispositiva, dividida en tretze capítols, que contenen divuit articles, sis disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, i quinze disposicions finals.

Bàsicament, pel que fa al títol competencial que empara que l’Estat dicti aquesta llei, la Disposició final tretzena estableix que «aquesta llei orgànica es dicta a l’empara de la competència exclusiva atribuïda a l’Estat per l’article 149.1.1ª CE, sobre la regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l’exercici dels drets (...)» (a més, d’esmentar altres títols competencials com l’art. 149.1.18ª, 149.1.6ª, 149.1.11ª, etc.).

Per una altra banda, pel que fa a l’entrada en vigor, la disposició final quinzena estableix que la «present llei orgànica entrarà en vigor als vint dies de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE)».

2. La reforma de la LOREG en l’àmbit local: de l’exigència d’un mínim del 40% a la paritat

En primer lloc, el Capítol I,  que es troba configurat únicament per l’article 1, modifica els articles 44 bis, l’apartat 2 de l’article 187 i 206 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (d’ara endavant, LOREG) amb la finalitat que les candidatures que es presentin als diferents processos electorals (com ara les eleccions municipals) tinguin una composició paritària de dones i homes, integrant-se les llistes per persones d’un i altre sexe ordenats de forma alternativa. Per tant, aquesta modificació de la LOREG suposa la introducció, amb caràcter general (atès que en algunes Comunitats Autònomes amb llei electoral pròpia ja fa anys que es preveu), de les anomenades «llistes cremallera» i se supera l’actual exigència del mínim del 40% per a cada sexe d’acord amb la L.O. 3/2007, de 22 de març.

L’article 44 bis de la LOREG resta redactat de la següent manera després de la seva modificació en virtut de l’art. 1.1 de la Llei Orgànica 2/2024, d’1 d’agost (només transcrivim els apartats d’aplicació a les eleccions municipals):

 «1. Les candidatures que es presentin per a les eleccions de diputats i diputades al Congrés, municipals, de membres dels consells insulars i dels capítols insulars, diputats i diputades al Parlament Europeu i membres de les Assemblees Legislatives de les comunitats autònomes i Juntes Generals dels Territoris Històrics bascos hauran de tenir una composició paritària de dones i homes, integrant-se les llistes per persones d’un i un altre sexe ordenats de manera alternativa.

2. La regla anterior s’aplicarà en el conjunt de les llistes, sense separar titulars i suplents. (...)
3. La Junta Electoral només acceptarà aquelles candidatures que compleixin aquest precepte tant per a les persones candidates com per a les suplents».

Per tant, la nova redacció de l’art. 44 bis LOREG estableix l’obligació que les candidatures que es presentin a les eleccions municipals tinguin una composició paritària D-H, sense separar titulars i suplents. A més, la Junta Electoral només podrà acceptar aquelles candidatures que compleixin amb el preceptuat a l’apartat 1 i 2 de l’art. 44 bis LOREG.

Tanmateix, l’apartat Dos de l’art. 1 de la Llei Orgànica 2/2024, d’1 d’agost, modifica l’apartat 2 de l’art. 187 LOREG per establir que l’exigència prevista en l’article 44 bis (és a dir, la composició paritària de les candidatures de les eleccions municipals) no serà exigible en les candidatures que es presentin en els municipis amb un nombre de residents igual o inferior a 3.000 habitants. A més, s’estableix que «tampoc serà exigible el que es preveu en l’article 44 bis d’aquesta llei en aquells municipis que comptin amb un nombre de residents entre 3.000 i 5.000 habitants. En aquests casos, sí que serà exigible que les persones de cada sexe no superin el seixanta per cent ni siguin menys del quaranta per cent, en cada candidatura». Per tant, d’acord amb aquest precepte les exigències de paritat en les candidatures a les eleccions municipals queden de la següent forma:

Per últim, es modifica l’article 206 de la LOREG per incloure l’obligació que en la proclamació dels diputats provincials entre aquells regidors dels partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions que han estat escollits diputats s’observi, a l’hora d’elaborar la llista, el principi de representació equilibrada entre dones i homes, de tal manera que les persones de cada sexe no superin el seixanta per cent ni siguin menys del quaranta per cent, integrant-se en les llistes per persones d’un i altre sexe ordenats de manera alternativa.

3. La modificació de l’article 15.6 de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (d’ara endavant, LOEPSF)

La disposició final quarta de la Llei Orgànica 2/2024, d’1 d’agost modifica l’apartat 6 de l’article 15 de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (d’ara endavant, LOEPSF) amb la finalitat de modificar el procediment per a l’aprovació dels objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic fixats per Acord del Consell de Ministres per part de les Corts Generals. Amb la modificació de l’article 15.6 LOEPSF per part de la L.O. 2/2024 s’elimina el poder de veto que fins ara tenia el Senat en l’aprovació dels objectius d’estabilitat i deute públic i s’estableix un procediment en virtut del qual un cop rebutjats els objectius per part del Senat, el Congrés els podrà aprovar per majoria simple:

«(...) Si aprovats els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic pel Congrés, els mateixos fossin rebutjats pel Senat, aquests objectius se sotmetran a nova votació en el Ple del Congrés, aprovant-se si aquest els ratifica per majoria simple».

Recordem que aquest poder de veto es va posar de manifest aquest any 2024 quan el passat 6 de març de 2024 el Ple del Senat ja va rebutjar per segon cop l’Acord pel que es fixaven els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic per al conjunt d’Administracions Públiques i de cadascun dels seus subsectors per al període 2024-2026 adoptat en la reunió del Consell de Ministres del dia 13 de febrer de 2024. Prèviament, el dia 7 de febrer de 2024, el Ple del Senat va rebutjar per primer cop els objectius d’estabilitat pressupostària i deute públic i el Pla de Reequilibri presentat pel Govern de l’Estat.

Per una altra banda, pel que fa a l’aplicació d’aquesta modificació de l’art. 15.6 LOEPSF, la disposició transitòria tercera diu que la modificació prevista a la disposició final quarta de la present llei, «serà d’immediata i directa aplicació en la tramitació parlamentària que estigui en curs en el moment de la seva entrada en vigor. De tal manera que, si l’acord del Consell de Ministres en el qual es recullen els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic ja s’hagués remès a les Corts Generals, i aquest hagués estat rebutjat pel Senat, aquests objectius se sotmetran a una nova votació en el Ple del Congrés, aprovant-se per majoria simple, sense necessitat que s’iniciï un nou procediment».

4. Modificacions al TREBEP i el TRET en matèria de dones víctimes de violència sexual

En primer lloc, la disposició final desena modifica la lletra d) de l’article 49 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (d’ara endavant, TREBEP) per estendre el permís per raó de violència de gènere sobre la dona funcionària als supòsits de «violència sexual».

En segon lloc, també es modifica l’apartat 1 de l’article 82 del TREBEP relatiu a la mobilitat per raó de violència de gènere per incloure els supòsits de les dones víctimes de «violència sexual».

Per últim i, en la mateixa línia que la modificació efectuada en el permís de la lletra d) de l’art. 49 TREBEP i en la mobilitat prevista a l’art. 82.1 TREBEP, es modifiquen la lletra d) de l’apartat 1, el primer paràgraf de l’apartat 5 i el primer paràgraf de l’apartat 6 de l’article 89 del TREBEP per incloure la «violència sexual» dins de l’excedència per raó de violència de gènere.

Pel que fa al concepte de «violència sexual», des del nostre punt de vista, la delimitació del concepte es troba recollida a l’article 3.1 de la Llei Orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual que estableix que «(...) les violències sexuals, enteses com qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit o que condicioni el lliure desenvolupament de la vida sexual en qualsevol àmbit públic o privat, incloent-hi l’àmbit digital. Es considera inclòs en l’àmbit d’aplicació, a efectes estadístics i de reparació, el feminicidi sexual, entès com a homicidi o assassinat de dones i nenes vinculat a conductes definides en el següent paràgraf com a violències sexuals.

En tot cas es consideren violències sexuals els delictes previstos en el Títol VIII del Llibre II de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat, l’assetjament amb connotació sexual i la tracta amb finalitats d’explotació sexual. Es prestarà especial atenció a les violències sexuals comeses en l’àmbit digital, la qual cosa comprèn la difusió d’actes de violència sexual, la pornografia no consentida i la infantil en tot cas, i l’extorsió sexual a través de mitjans tecnològics».

A banda de les modificacions efectuades al TREBEP per incloure-hi els supòsits de les dones víctimes de violència sexual, la disposició final novena també introdueix modificacions en idèntic sentit al Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel que s’aprova el Text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (d’ara endavant, TRET).

5. Modificació puntual de l’article 71.1, lletra d) de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (d’ara endavant, LCSP)

Per una altra banda, la disposició final segona de la Llei Orgànica 2/2024 modifica de forma molt puntual la lletra d) de l’art. 71.1 LCSP relatiu a les prohibicions de contractar, en relació a la prohibició de contractar que opera en aquelles empreses de 50 o més treballadors que no comptin amb un pla d’igualtat d’acord amb el que preveu l’art. 45 de la L.O. 3/2007, de 22 de març afegint ara, amb la nova redacció, que l’«hauran d’inscriure en el Registre Laboral corresponent». Per tant, ja no n0 n’hi prou amb el fet que una empresa de 50 o més treballadors compti amb el pla d’igualtat sinó que serà necessari que es trobi inscrit en el Registre laboral corresponent a efectes que no hi concorri la prohibició de contractar prevista a l’art. 71.1.d) LCSP.

6. Altres qüestions d’interès regulades a la Llei Orgànica 2/2024, d’1 d’agost

Per últim i, de forma succinta atès que no són qüestions que afectin de forma directa els ens locals, la nova Llei Orgànica introdueix i garanteix legalment la presència equilibrada de dones i homes en els òrgans constitucionals i de rellevància constitucional mitjançant la modificació de les lleis orgàniques que el regulen. En particular, es garanteix la composició equilibrada de dones i homes al Tribunal Constitucional, al Consell d’Estat, al Tribunal de Comptes, al Consell Fiscal, al Consell General del Poder Judicial i al Govern, el qual és objecte d’una regulació específica en el Capítol III de la llei orgànica.

Per una altra banda, també es garanteix la presència equilibrada de dones i homes en tot el sector públic estatal i, en especial, pel que fa als nomenaments i designacions de les persones titulars dels òrgans superiors i directius i en el personal d'alta direcció de les entitats del sector públic institucional estatal mitjançant la modificació de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, del Règim Jurídic del Sector Públic (d’ara endavant, LRJSP).

També, es transposa a l’ordenament jurídic intern la Directiva (UE) 2022/2381 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de novembre de 2022, relativa a un millor equilibri de gènere entre els administradors de les societats cotitzades i a mesures connexes. En aquest sentit, la transposició només afecta els òrgans de direcció de les societats cotitzades i d’altres que no són cotitzades però que són considerades «entitats d’interès públic».

Per últim, també s’efectuen modificacions en diferents normes com, per exemple, la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre Col·legis Professionals, la Llei orgànica 11/1985, de 2 d'agost, de Llibertat Sindical, la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de Fundacions o la Llei 43/2015, de 9 d'octubre, del Tercer Sector d'Acció Social entre d’altres, per incloure-hi l’obligació que els òrgans de govern i representació d’aquestes entitats hauran de tenir una representació equilibrada entre dones i homes sempre que reuneixin certs requisits, requisits relatius al nombre de treballadors, el volum de pressupost anual, etc.

7. Enllaços

• Llei orgànica 2/2024, d'1 d'agost, de representació paritària i presència equilibrada de dones i homes. ENLLAÇ