El passat 1 d’abril es va fer pública la Resolució de la Secretaria d’Estat de Funció Pública del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública sobre les orientacions dels processos d’estabilització derivats de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de Mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública.
La Secretaria d’Estat de Funció Pública ha dictat aquesta Resolució per difondre unes orientacions relatives als processos d’estabilització que s’han d’activar a l’empara de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, en les Administracions Públiques. Entre les orientacions que s’hi contenen en destaquem les següents:
1. Ocupació ininterrompuda. La taxa de reposició addicional que autoritza l’article 2 de la Llei 20/2021 es refereix a les places que “hagin estat ocupades de forma temporal i ininterrompudament al menys en els tres anys anteriors a 31 de desembre de 2020”. Per la seva banda, la Disp. Addicional 6ª es refereix a les places que hagin estat ocupades de forma temporal i ininterrompuda amb anterioritat a 1 de gener de 2016.
La Resolució diu que <<es considera que no suposa una interrupció exclusivament als efectes de l’estabilització, els terminis de temps en què la plaça hagi estat vacant com a conseqüència de la necessitat de dur a terme els tràmits administratius corresponents derivats del nomenament o contractació de nou personal interí o laboral temporal després del cessament de l’anterior. En aquest cas, i sens perjudici de les diferències de gestió de cada Administració, podrà considerar-se que no hi ha hagut interrupció, sempre que la plaça torni a ocupar-se efectivament en un termini no superior a tres mesos>>.
2. En segon lloc, un altre concepte que és objecte d’interpretació a la Resolució és el relatiu a les places de naturalesa estructural. En aquest sentit, <<s’entén per places de naturalesa estructural aquelles relatives a funcions recurrents que s’integren en l’activitat ordinària i del normal funcionament de l’Administració de què es tracti, incloent-hi , per tant, les places lligades a programes o actuacions que no gaudeixin de substantivitat pròpia i diferenciada de l’activitat ordinària. Amb caràcter general, aquestes places es correspondran amb aquelles destinades a l’exercici de competències pròpies de l’Administració corresponent>>. Malgrat això, també diu que en relació a l’Administració local, <<podran existir places de caràcter estructural referides a l’exercici de competències que tinguin delegades, a través de l’instrument jurídic oportú>>.
3. Sobre el personal indefinit no fix, la Resolució entén que els processos d’estabilització podran incloure les places ocupades per persones que hagin estat declarades personal indefinit no fix per sentència judicial sempre que les places compleixin amb la necessària naturalesa temporal, d’ocupació ininterrompuda i caràcter estructural que fixa la Llei.
4. Un altre aspecte controvertit que analitza la Resolució de la Secretaria d’Estat és el tractament que els processos d’estabilització han de donar al personal temporal sense lloc de referència. La Resolució diu que <<dins de les diferències en la gestió d’aquests processos en cada Administració, poden existir àmbits en els quals en els tres anys anteriors al 31 de desembre de 2020 hagi existit personal interí o temporal que no ocuparà lloc amb dotació referenciada, però la prestació de serveis de la qual respongués a necessitats estructurals i existeixi la dotació pressupostària necessària, també serà computat a efectes d’aquest procés. En el moment del nomenament s’han d’assignar llocs concrets, ja sigui emprant vacants preexistents, ja sigui donant d’alta nous llocs. Això sens perjudici de les adaptacions que precisin sectors específics per a la configuració dels seus instruments d’ordenació, com en el sector docent i sanitari>>.
5. Sobre l’articulació de les diferents ofertes d’ocupació pública (és a dir, l’ordinària derivada de la taxa de reposició que es fixa anualment en Llei de Pressupostos i l’extraordinària creada en virtut de la Llei 20/2021), es diu que <<coexistiran dues taxes per a l’oferta d’ocupació pública: la de reposició per a la planificació i gestió ordinària dels recursos humans i la d’estabilització derivada de la Llei 20/2021 (...). No obstant l’anterior, res no impedeix que la convocatòria de les places corresponents a la taxa ordinària de reposició s’efectuï de forma separada o conjunta a les places derivades de la taxa addicional d’estabilització. Així, en els cas dels processos d’estabilització que es duen a terme d’acord amb el disposat per l’article 2 de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, l’oferta d’ocupació en què s’autoritzi la convocatòria d’aquests processos d’estabilització pot determinar que les places corresponents als mateixos s’acumulin als processos selectius ordinaris de reposició de personal dels mateixos cossos o categories professionals, podent per això existir per tant una mateixa convocatòria amb uns mateixos exercicis i mèrits a valorar>>.
6. Pel que fa a les places a temps parcial, la Resolució diu que les places a temps parcial que estiguin cobertes de forma temporal, en els termes previstos en la normativa vigent, computaran igualment en el procés d’estabilització en aquest mateix format. Es deixa en mans de la negociació col·lectiva la determinació de les especialitats aplicables als processos d’estabilització d’aquestes places.
7. Així mateix, la Resolució intenta donar resposta a una qüestió que havia generat molts dubtes a les Administracions com era la relativa a les places que s’havien d’incloure en el procés de la Disposició Addicional Sisena, en virtut de la Disposició Addicional Vuitena. Sobre aquesta qüestió, la Resolució diu que <<sens perjudici que no existeixin places a convocar d’acord amb els criteris de la Disposició Addicional Sisena, la Disposició Addicional Vuitena estableix una categoria de places que cal convocar obligatòriament pel concurs de mèrits previst en aquella Disposició Addicional Sisena, que per tant inclourà “les places vacants de naturalesa estructural ocupades de forma temporal per personal amb una relació, d’aquesta naturalesa, anterior al 1 de gener de 2016” (...).
En aquest cas, aquestes places vacants de naturalesa estructural són aquelles ocupades a l’entrada en vigor de la Llei 20/2021 de forma temporal per personal temporal de llarga durada amb una relació de serveis d’aquesta naturalesa anterior a 1 de gener de 2016, encara quan s’hagin succeït diversos nomenaments o contractes temporals al llarg del temps en la mateixa Administració, estabilitzant-se l’última plaça ocupada. L’anàlisi de la concurrència d’aquest supòsit haurà de realitzar-se i justificar-se cas per cas>>.
8. Per últim, la Resolució diu que l’objectiu de la reforma és << que les Administracions Públiques se situïn en uns percentatges de temporalitat estructural per sota del 8 per cent. Cada Administració haurà de tendir a reduir la temporalitat estructural de forma que no es superi aquesta taxa>>.
