Es va publicar al DOGC, el dia 7 de juliol de 2022 el Decret 131/2022, de 5 de juliol, del Reglament de la Llei de Facilitació de l’Activitat Econòmica (DOGC núm. 8704 de 7.07.2022). Aquest Decret entrarà en vigor al cap de 20 dies d'haver estat publicat al DOGC, per tant, va entrar en vigor el 27 de juliol de 2022 (Disp. Final 5ª).
La Llei 18/2020, del 28 de desembre, de Facilitació de l'Activitat Econòmica té com a objectiu impulsar l'activitat econòmica en l'entorn digital en què ens trobem, i estableix els principis, els criteris i els instruments que han d'aplicar les administracions públiques de Catalunya per a fer possible una relació més àgil i eficient amb les persones emprenedores i les persones titulars de les activitats econòmiques. Els mandats d’aquesta Llei són de compliment obligatori però era necessari un desplegament reglamentari d’alguns preceptes de la Llei per fer-los plenament aplicables.
Aquesta norma, d’acord amb dades del Govern de la Generalitat beneficiarà 564.000 empreses i 362.000 autònoms del país, ja que instaurarà l’aplicació total del contacte telemàtic amb les administracions, l’aportació una sola vegada de les dades necessàries per completar els tràmits (principi once only) i la priorització sempre que es pugui de la comunicació per sobre de la llicència. Una simplificació administrativa que generarà un estalvi de 44,4 milions d’euros.
Aquest Decret 131/2022, de 5 de juliol, desplega aquest model de relació de les persones emprenedores i les persones titulars de les activitats econòmiques amb les administracions publiques, com ara el Catàleg de tràmits de la Finestreta Única Empresarial (en endavant, FUE) o el seu distintiu i detalla el funcionament dels instruments de la FUE. Així mateix, també és necessari el desplegament i la concreció del Directori d’empreses, establiment i registres, de l’identificador únic de l’establiment, dels serveis proactius o de la tramitació unificada, ja que són uns mecanismes innovadors.
L’article 1 del Decret 131/2022, de 5 de juliol, estableix que les finalitats d’aquest Decret seran les següents:
- Concretar el model de relació de les administracions públiques catalanes i els organismes i les entitats del seu sector públic institucional amb les persones emprenedores, les persones titulars d'una activitat econòmica, els seus representants i les persones autoritzades.
- Concretar les funcionalitats de les eines tecnològiques de la FUE.
- Concretar els mecanismes per gestionar, de manera integral, les dades que afecten els processos necessaris per a desenvolupar una activitat econòmica i especificar els serveis de proactivitat i tramitació unificada.
- Concretar els àmbits d'actuació de l'OGE com a frontal de tramitació, d'acord amb les previsions de la Llei 18/2020, de 28 de desembre, i d'aquest Reglament, en els termes previstos al Capítol 3 del Títol III d'aquest Decret.
- Determinar el procediment de designació d'un projecte empresarial com a estratègic.
- Concretar determinats aspectes que afecten la regulació de les activitats econòmiques i el seu control posterior i incloure-hi el procediment sancionador i les mesures coercitives.
El Títol II del Decret es dedica a regular aspectes generals i específics de la Finestreta Única Empresarial (FUE). El model de la FUE, és a dir, aquest model de relació entre els titulars d’activitats econòmiques i les Administracions Públiques catalanes (inclosa expressament l’Administració local catalana) es troba reconegut en aquest Decret i en la Llei 18/2020, de 28 de desembre.
Entre els aspectes que el Decret regula de la FUE trobem el distintiu (article 4 en relació a l’Annex 2), les persones usuàries (bàsicament, les persones emprenedores i les persones titulars d’activitats econòmiques, siguin empreses, professionals o autònoms), les persones representants (aquelles que actuaran en nom de les persones usuàries ) i les persones autoritzades.
A més, el Capítol 3 d’aquest Títol II conté i descrius els instruments de la FUE, entre els que trobem els següents:
- Portal únic d’activitats econòmiques (art. 8 del Decret): El portal únic per a les activitats econòmiques, anomenat Canal Empresa, unifica la informació sobre els serveis i els procediments que ofereixen les administracions públiques a les persones titulars de les activitats econòmiques i a les persones emprenedores, i amb respecte els criteris d'accessibilitat. L’apartat 6 de l’article 8 diu que <<per als procediments que són competència de l'Administració local, els continguts esmentats en els apartats anteriors s’acorden de manera estandarditzada mitjançant la Comissió per a la Facilitació de l'Activitat Econòmica>>. Aquest Portal únic d’activitats econòmiques es configura a través dels següents elements:
1.1. Cerca guiada de tràmits (art. 9 del Decret): La Cerca guiada de tràmits permet a les persones emprenedores i titulars de les activitats econòmiques conèixer tota la informació sobre els tràmits obligatoris i optatius per a legalitzar una activitat econòmica o un establiment, i també les possibles relacions de dependència entre ells.
1.2. Servei de Finançament Unificat (art. 10 del Decret): El portal únic per a les activitats econòmiques incorpora un servei de finançament unificat que permet obtenir la informació i gestionar i tramitar les subvencions, els ajuts i les línies de préstec que les diferents administracions públiques posen a disposició de les persones titulars o emprenedores de les activitats econòmiques.
1.3. Àrea Privada (art. 12 del Decret): Els tràmits relacionats amb l'activitat econòmica s'han d'iniciar i gestionar a través de l'àrea privada, amb identificació electrònica prèvia de les persones usuàries de la FUE. En cas que es presenti una sol·licitud, una declaració responsable o una comunicació per part d'una persona autoritzada, cal la validació digital per part de la persona autoritzant.
- Directori d’empreses, establiments i registres: En primer lloc, el Directori d'empreses, establiments i registres recull les dades bàsiques dels titulars d'activitats econòmiques i els seus establiments, i les específiques dels registres en els quals estan inscrits mitjançant la integració amb diferents bases de dades de les administracions públiques competents (art. 13.1). L’article 15 diu que <<les Administracions públiques s'han d'adherir al Directori d'empreses, establiments i registres per cadascuna de les col·leccions de dades que afecten a l'activitat econòmica>>.
Per tant, la Finestreta Única Empresarial (FUE) es basa, principalment, en l’existència del Directori d’empreses, establiments i registres i el portal únic d’activitats econòmiques.
A més de la FUE, un altre element clau en les relacions entre els titulars d’activitats econòmiques i les Administracions Públiques (en aquest cas, l’Administració de la Generalitat) és l’Oficina de Gestió Empresarial (en endavant, OGE) regulada al Títol III del Decret 131/2022, de 5 de juliol. Bàsicament, l’OGE és << la unitat administrativa que té com a missió actuar com a FUE a Catalunya, en els termes que estableix la Llei 18/2020, de 28 de desembre, i exerceix les funcions de frontal de tramitació per als tràmits que són competència de la Generalitat de Catalunya>>.
Per últim, un dels elements més importants regulats en aquest Decret són els anomenats projectes empresarials estratègics. El Decret regula aquesta qüestió en el seu Títol IV (articles 41 i ss.). La definició dels projectes empresarials estratègics es realitza a l’article 24 de la Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l'activitat econòmica (DOGC núm. 8307 - 31.12.2020):
<<1. El Govern ha d’impulsar les mesures necessàries per a designar projectes empresarials que, per llurs característiques, són estratègics per al desenvolupament econòmic de Catalunya.
2. Es poden considerar projectes empresarials estratègics:
a) Els que aporten un valor afegit en àrees com el desenvolupament tecnològic i la innovació, el desenvolupament i la vertebració territorials, la contribució a la reindustrialització, la generació d’ocupació, la recuperació i el foment de sectors tradicionals, la protecció mediambiental, la promoció de la diversitat, la inclusió social, la igualtat, la no-discriminació i la conciliació en l’àmbit laboral o la corresponsabilitat, entre altres criteris econòmics, socials i mediambientals.
b) Els que tenen com a objectiu fusionar petites empreses o incorporar empreses emergents per a guanyar dimensió i incrementar el nombre de mitjanes i grans empreses.
c) Els plans d’inversió a la xarxa de distribució de subministraments necessaris per al desenvolupament de l’activitat econòmica que es duguin a terme a Catalunya, sempre que hi hagi un pla d’inversió de tres anys com a mínim.
3. El Govern ha d’aprovar cada quatre anys com a màxim, a proposta de la Comissió per a la Facilitació de l’Activitat Econòmica, els criteris per a classificar un projecte empresarial com a estratègic.
4. S’ha d’establir per reglament el procediment pel qual es designa un projecte com a estratègic. Una vegada designat un projecte empresarial com a estratègic, es considera que hi concorren raons d’interès públic a fi d’aplicar-hi la tramitació d’urgència que estableix la normativa de procediment administratiu, que permet de reduir els terminis i impossibilita les pròrrogues en els diferents procediments. Els projectes empresarials estratègics porten implícita la declaració d’utilitat pública a l’efecte de l’expropiació forçosa dels terrenys>>.
La novetat que aporta el Decret 131/2022, de 5 de juliol, és la regulació del procediment per a designar projectes empresarials estratègics (Capítol 2 del Títol IV del Decret 131/2022). L’article 42 fixa els requisits a complir per a sol·licitar la designació de projecte empresarial estratègic, aquests són:
- Assegurar el finançament o la capitalització de la inversió presentada, d'acord amb els documents acreditatius que preveu l'article 43.3 d'acord amb l'annex 3.
- Haver dipositat una garantia del 3% de la inversió en el moment de presentar la sol·licitud, fins a un màxim de 100.000,00 euros, davant la Caixa General de Dipòsits de la Generalitat de Catalunya i a favor de l'òrgan competent per raó de la matèria, si així ho estableix l'acord de Govern pel qual es determinen els criteris per classificar un projecte com estratègic. En aquest cas, l'acord de Govern també ha de concretar en quins supòsits s'ha de dipositar. La garantia respon del compliment de l'execució del projecte designat com a estratègic.
- Estar al corrent de les obligacions tributàries i de la Seguretat Social.
Pel que fa al procediment, l’article 44 del Decret 131/2022, de 5 de juliol, estableix el següent:
1 Un cop rebuda la sol·licitud, l'OGE revisa la documentació presentada i verifica que es compleixen els requisits que preveu l'article 42 i empra les solucions corporatives habilitades per la FUE, remet l'expedient a l'òrgan competent per raó de la matèria en què s'emmarca el projecte i als ens locals afectats.
-2 L'òrgan competent per raó de la matèria ha de valorar que es compleixen els criteris que es determinin per acord de Govern per designar un projecte com a estratègic i, si s'escau, la valoració dels supòsits que determinen el dipòsit de la garantia d'acord amb el previst a l'article 42.b.
-3 Tant l'OGE, en la seva revisió inicial, com l'òrgan competent per raó de la matèria que fa la valoració, poden consultar, per mitjans electrònics, les dades acreditatives que es compleixen els requisits establerts.
-4 L'òrgan competent per raó de la matèria, en un termini màxim de 10 dies, emet un informe amb la valoració dels requisits a complir, dels criteris aprovats per acord de Govern, dels supòsits que determinen el dipòsit de la garantia, si cal, i hi incorpora, si s'escau, les observacions formulades pels ens locals afectats, d'acord amb el que estableix l'apartat següent. El còmput d'aquest termini s'inicia des del dia que l'òrgan informant rep les consideracions dels ens locals afectats, o bé des que hagi transcorregut el termini d'aquests ens locals per manifestar-se sense que ho hagin fet. Aquest informe és vinculant.
-5 Els ens locals afectats disposen d'un termini màxim de 10 dies, des que l'OGE els remet l'expedient, per manifestar a l'òrgan competent per raó de la matèria, si s'escau, l'existència d'algun motiu que impossibiliti la tramitació d'aquest projecte per la via d'urgència.
-6 Quan el sentit de l'informe a què es refereix l'apartat 4 sigui desfavorable o s'aparti d'allò sol·licitat per la persona interessada, es notifica a la persona sol·licitant per a què, en el termini de 10 dies, pugui presentar al·legacions i aportar els documents que consideri procedents, que ha de valorar l'òrgan competent per raó de la matèria. Aquest òrgan, en el termini de 10 dies, pot confirmar l'informe emès anteriorment o emetre'n un de nou, que es tramet a l'òrgan competent per resoldre.
-7 L'òrgan competent per resoldre el procediment de designació d'un projecte empresarial com a estratègic és la persona titular del departament competent en matèria de la FUE. Aquesta resolució posa fi a la via administrativa.
-8 La resolució ha de determinar, en tot cas, quan s'ha d'entendre finalitzada l'execució del projecte, el dipòsit de la garantia i com s'ha d'acreditar la finalització del projecte per acordar la seva cancel·lació i autoritzar la devolució de la mateixa, si s'escau. També ha d'advertir a la persona interessada dels supòsits que comporten la pèrdua d'efectes de la designació d'un projecte empresarial com estratègic i dels supòsits que comporten la confiscació de la garantia, d'acord amb el que estableix l'article 50. També pot determinar la possibilitat de devolució parcial de la garantia d'acord amb el que estableix l'article 49.3>>.
Per tant, d’acord amb aquest article, els ens locals que resulten afectats pel projecte estratègic empresarial s’han de pronunciar i emetre informe al respecte.
Entre els efectes previstos derivats de la declaració d’un projecte empresarial estratègic trobem, en primer lloc, que serà d’aplicació una tramitació preferent i urgent per part de les administracions públiques implicades el que permetrà reduir terminis impossibilitant les pròrrogues en tots els procediments requerits. Sobre la reducció de terminis cal estar al que disposa l’article 47 del Decret 131/2022, de 5 de juliol.
El Títol V del Decret estableix la <<Regulació de les activitats econòmiques>> fixant com a regla general a l’article 51 que <<el regim d'intervenció administrativa aplicable als establiments on s'exerceix una activitat econòmica, als canvis de titular, a les modificacions i a la pèrdua d'eficàcia dels efectes de la comunicació, és el regulat a la Llei 18/2020, de 28 de desembre, i en aquest decret, sens perjudici que la normativa sectorial de l'activitat fixi requisits específics sobre l'establiment>>.
Per últim, el Títol VI fa referència al control de les activitats econòmiques establint que les previsions que es contenen relatives als plans d’inspecció i control, les multes coercitives i al règim sancionador que es contenen a la Llei 18/2020, de 28 de desembre i en el Decret 131/2022, de 5 de juliol, seran d’aplicació a tots els establiments on s’exerceixi una activitat econòmica en absència de normativa sectorial específica.
La primera eina per aquest control de les activitats econòmiques són els anomenats plans d’inspecció i control (article 55 del Decret 131/2022). Aquest article diu que <<les Administracions Públiques han d'aprovar anualment els seus plans d'inspecció i control d'acord amb els principis de proporcionalitat, no discriminació, transparència i objectivitat, i han d'estar vinculats clarament i directament a l'interès general que els justifica>>. Pel que fa al contingut d’aquests plans d’inspecció i control hem d’estar al que disposa l’article 56:
<<Article 56. Contingut del pla d'inspecció i control.
-1 El pla d'inspecció i control és un acte administratiu que ofereix les orientacions estratègiques en matèria de comprovació i verificació de les activitats que ha d'executar l'administració pública, amb la finalitat de garantir que es compleixin els requisits que estableix la Llei 18/2020, de 28 de desembre, aquest Decret i la normativa sectorial corresponent aplicable a l'activitat.
-2 El pla d'inspecció recull la informació necessària per a dur a terme les inspeccions que s'hi inclouen, la seva priorització i els recursos humans i materials que s'han de destinar a l'execució del pla.
-3 Aquest pla ha de preveure la inspecció de les activitats subjectes a règim de control posterior en els termes que cada òrgan competent consideri adequats a l'interès general, així com les activitats subjectes al règim de control previ que, en garantia del mateix interès, consideri necessàries>>.
Sobre aquests plans d’inspecció i control, també resulta interessant l’article 58 del Decret atès que contempla la possibilitat de poder agrupar la contractació de les entitats col·laboradores habilitades a través de les centrals de contractació de les entitats municipalistes, d'acord amb el que disposa la disposició addicional cinquena, punt 3, de la Llei reguladora de les bases del règim local, o bé amb les centrals dels ens supramunicipals. Un altre aspecte destacat és que l’article 59 diu que aquests plans d’inspecció es podran finançar amb la taxa que aprovi cada ens local i amb el finançament que aprovi el Govern de la Generalitat.
La segona eina o instrument pel control de les activitats econòmiques són les multes coercitives. L’article 59 del Decret diu que <<les administracions públiques competents poden imposar multes coercitives un cop exhaurit el termini sense que s'hagi donat compliment al requeriment d'execució dels actes administratius destinats a complir el que estableix la Llei 18/2020, de 28 de desembre, i aquest Reglament. Les multes coercitives poden ser per un import de 150 a 3.000 euros cadascuna, llevat que la legislació específica aplicable disposi altres imports>>. Sobre els òrgans competents per imposar aquestes sancions, en el cas de l’Administració local, l’article 63.2 del Decret 131/2022 diu que els òrgans dels ens locals competents per imposar les sancions que estableix la llei en el seu àmbit de competència són els que estableix la legislació sobre règim local. Els articles 63 a 68 del Decret regulen tot el règim sancionador (persones responsables, inici del procediment, instrucció, mesures provisionals).
Convé ressaltar que el Decret també té en compte aquells casos en què la implantació d’una activitat econòmica requereixi alhora l'aprovació d'un projecte d'actuació específica en sòl no urbanitzable de conformitat amb la legislació urbanística i, d'altra banda, l'atorgament d'una llicència ambiental (Disp. Addicional 8ª) per part de l’Administració municipal en els següents termes:
<<En cas que la implantació d'una activitat requereixi l'aprovació d'un projecte d'actuació específica en sòl no urbanitzable de conformitat amb la legislació urbanística i, d'altra banda, l'atorgament d'una llicència ambiental d'acord amb la legislació de prevenció i control ambiental de les activitats, la tramitació dels quals correspongui a la mateixa Administració municipal, la persona promotora pot sol·licitar conjuntament l'aprovació del projecte d'actuació específica i la llicència ambiental mitjançant la presentació d'un projecte i la documentació annexa que pertoqui d'acord amb la legislació urbanística i ambiental aplicables. En aquest cas, sempre que la documentació aportada amb la sol·licitud sigui suficient i idònia per iniciar la tramitació d'ambdós procediments, l'Administració municipal competent ha de practicar el tràmit d'informació pública de manera conjunta, tant als efectes urbanístics, com als efectes de concessió de la llicència ambiental, així com als efectes, si s'escau, de la declaració d'impacte ambiental. Aquesta circumstància ha de constar expressament en l'anunci d'informació pública. La sol·licitud, per part de l'administració municipal, dels informes preceptius a emetre a uns i altres efectes per les mateixes administracions amb competències sectorials s'ha de fer també de manera conjunta>>.
Per últim, l’Annex 1 del Decret 131/2022, de 5 de juliol, estableix el Catàleg de tràmits de la FUE i nivells de prestació de servei de l'OGE. Els nivells de prestació de servei de l’OGE es configuren en 4 nivells que van de menys a més en funció de la intervenció que tingui l’OGE en el tràmit de la FUE (recomanem veure el quadre que s’incorpora aquest Annex amb tot el catàleg de tràmits de la FUE on també s’assenyala el nivell de prestació de servei de l’OGE per tràmit i quin és l’organisme competent). Per la seva banda, com ja hem dit, l’Annex 2 del Decret conté el distintiu de la Finestreta Única Empresarial (FUE):
Imatge 1: Distintiu FUE de l’Annex 2 del Decret 131/2022
