El dia 31 de desembre de 2021 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la Llei 1/2021, del 29 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022 i la Llei 2/2021, del 29 de desembre, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic (l’anomenada llei d’acompanyament).
A. De les mesures incloses en la Llei 1/2021, de 29 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022, en destaquem les següents, pel seu impacte sobre els ens locals:
1. Participació dels Ens Locals en els ingressos de la Generalitat i l’Estat. El Fons de Cooperació Local:
La Llei 1/2021, de 29 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022 regula en el seu Títol VI la <<participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat i compensacions econòmiques a favor dels Ajuntaments perquè abonin retribucions a determinats càrrecs electes locals>>. Aquest Títol regula, a grans trets, els següents aspectes:
- Es fixa en la xifra màxima de 136.349.981,68 euros la participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat (art. 46).
D’aquests, 92.322.318,44 euros s’han de distribuir entre els municipis (Fons de Cooperació Local de Catalunya. Ajuntaments). A més, 41.771.800,26 euros s’han de distribuir entre l’Aran i les comarques, excepte el Barcelonès (Fons de Cooperació Local de Catalunya. Consells Comarcals) tenint en compte que d’aquests se n’han de destinar 1.882.793,55 a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, d’acord amb la proposta de la comissió mixta de distribució de les competències, les activitats i els serveis del Consell Comarcal del Barcelonès, arran de la seva supressió. Per últim, 373.069,43 euros s’han de distribuir entre les entitats municipals descentralitzades (Fons de Cooperació Local de Catalunya. Entitats Municipals Descentralitzades).
- L’apartat 2 de l’article 46 estableix un ordre de prioritat del reconeixement de les obligacions derivades de la participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat.
- Pel que fa a la participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat, l’art. 47 diu que aquesta s’ha de distribuir d’acord amb la normativa aplicable.
- Els arts. 48 a 50 de la Llei estableix les normes de càlcul i repartiment dels imports establerts en l’art. 46 entre els ens locals esmentats distingint, pel que fa al càlcul, entre les normes aplicables als municipis, a les comarques i a les entitats municipals descentralitzades. Per exemple, pel que fa als municipis, dels 92.322.318,44 euros que tenen destinats se n’assignen 3.241.150,54s al municipi de Barcelona i la resta s’haurà de distribuir entre tots els altres municipis aplicant una fórmula de càlcul que té en compte factors com la població, la plurinuclearitat, la capitalitat comarcal i la superfície. Disposicions similars s’estableixen respecte les comarques i les EMDs.
- L’art. 51 estableix que el lliuraments del Fons de Cooperació Local de Catalunya resten condicionats al fet que els ens locals destinataris compleixin adequadament l'obligació de trametre els pressupostos, les liquidacions pressupostàries anuals i la restant documentació. La documentació ha de fer referència a l’anualitat de 2020.
- Per últim, l’art. 52 estableix que es poden atribuir fons als ajuntaments que compleixin els requisits que determina el Decret 69/2008, de l'1 d'abril, de regulació d'un sistema de compensacions econòmiques a favor dels ajuntaments perquè abonin retribucions a determinats càrrecs electes locals.
B. Pel que a les mesures incloses en la Llei 2/2021, de 29 de desembre, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, hem de destacar-ne les següents, pel seu interès pels ens locals:
1. Mesures relatives al Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (TRLMRLC):
L’article 97 de la Llei 2/2021, de 29 de desembre, modifica el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya pel que fa a alguns aspectes, en destaquem els següents:
- En primer lloc, es modifiquen diversos articles (concretament, els articles 18, 19 i 25) del Text Refós pel que fa a la regulació dels expedients d’alteració de termes municipals per part del Govern.
- També, s’afegeix l’art. 145 bis al Text Refós que, amb caràcter general, estableix una obligació de tramesa de documentació economicofinancera per als ens locals. Aquest article també determina que serà el Departament competent en matèria de cooperació amb l’Administració local qui gestionarà l'inventari públic de control del compliment de tramesa de documentació economicofinancera dels ens locals. Per últim, el nou article 145 bis. 3 diu que als ens locals que hagin incomplert aquest deure de remissió se'ls apliquen les mesures destinades a suspendre el lliurament de subvencions o transferències a les quals tenen dret amb càrrec als pressupostos de la Generalitat.
- Per últim, s’afegeix una disposició transitòria quarta al Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya que per la seva importància transcriurem literalment:
“«1. Fins que es dicti la llei de l'ocupació pública en desenvolupament de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, es crea la classe tècnica del grup B, subescala Tècnica, Escala d'Administració Especial, als efectes que els ens locals puguin determinar els cossos, les escales, les places i les categories funcionarials, juntament amb els grups de titulació actualment establerts per la normativa bàsica de l'Estat i de desenvolupament de la
Generalitat de Catalunya.
»2. Per a accedir als cossos, les escales, les places i les categories del grup B s'exigeix tenir el títol de tècnic o tècnica superior de formació professional que correspongui.
»3. Els llocs de treball que es classifiquin, per a proveir-los, pel grup B tenen atribuïdes les funcions tècniques per al desenvolupament de les quals es requereix una titulació de tècnic superior”.
2. Mesures en matèria de funció pública:
L’art. 47 conté una modificació de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997.
L’aspecte més destacat d’aquest article 47 de la Llei 2/2021, de 29 de desembre, és el següent:
- S'afegeix un apartat 3 a l'article 49 de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, amb el text següent:
“«3. La valoració de la fase de concurs no pot significar més d'un quaranta per cent de la puntuació total del conjunt del procés selectiu de concurs oposició.»”
També es poden destacar les següents modificacions operades en el Decret Legislatiu 1/1997:
- La situació administrativa d'excedència voluntària per incompatibilitats no operarà en el supòsit de funcionaris de carrera que passin a prestar serveis amb caràcter temporal, sigui com a funcionaris interins o com a personal laboral temporal, a les administracions o organismes o entitats del sector públic (art. 47.2 Llei 2/2021).
- Es preveu que el personal interí pugui ésser declarat en la situació de serveis especials i que pugui gaudir de les llicències per a fer estudis relacionats amb el lloc de treball i de les llicències per a assumptes propis. D’aquesta manera se suprimeix la diferenciació que fa la normativa actual entre el personal funcionari de carrera i el personal interí (art. 47.3 Llei 2/2021).
L’art. 49 estableix els efectes del silenci administratiu en determinats procediments en matèria de personal i de funció pública. A continuació, transcrivim aquest article:
“A l'efecte del que estableix l'article 24.1 de la Llei de l'Estat 39/2015, de l'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, les persones interessades poden entendre desestimades llurs sol·licituds, un cop transcorregut el termini establert sense que s'hagi dictat i notificat resolució expressa, en els procediments iniciats a instància de les persones interessades en matèria de personal següents:
a) Reingrés al servei actiu del personal procedent de situacions administratives que no comportin reserva de plaça i destinació, o de lloc de treball.
b) Autorització de permuta de llocs de treball.
c) Reconeixement de grau personal i de serveis prestats.
d) Reconeixement de la compatibilitat d'una segona activitat pública o privada.
e) Autorització del gaudiment del període de vacances fora dels períodes ordinaris.
f) Concessió del permís per assumptes personals.
g) Concessió de llicències per a fer estudis sobre matèries directament relacionades amb el lloc de treball, per a assumptes propis sense cap retribució i per a fer cursos de formació.
h) Declaració de les situacions administratives de serveis en altres administracions i de serveis especials en el cas del personal funcionari, i concessió d'excedència forçosa en el cas del personal laboral.
i) Concessió d'excedències voluntàries, excepte les motivades per conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
j) Modificacions de jornada i horari, incloses les sol·licituds relatives a la modalitat de teletreball, excepte les motivades per conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
k) Jubilació voluntària.
l) Perllongament de la permanència al servei actiu.
m) Atorgament de dietes, assistències i indemnitzacions per raó del servei, incloses les bestretes, i també qualsevol altre procediment la resolució del qual impliqui efectes econòmics, o que puguin afectar la prestació correcta dels serveis”.
3. Mesures en matèria d’urbanisme:
Tanmateix, la Llei 2/2021 en el seu article 83 estableix nombroses modificacions en el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLUC). Entre els aspectes que hem de destacar d’aquesta modificació del TRLUC operada per la llei d’acompanyament trobem els següents:
- En primer lloc, s’afegeix un apartat, el 2 bis, a l’art. 9 bis TRLUC a més d’afegir un paràgraf a l’apartat 3 del mateix article que permet que en les actuacions de rehabilitació edificatòria en el medi urbà a les quals es refereix la D.A. 5ª TRLUC, el planejament urbanístic derivat pugui autoritzar cossos edificats adossats a les edificacions existents, sense que això computi a efectes de considerar un eventual increment de sostre ni d'ocupació de la parcel·la però amb la condició de que l’objectiu d’aquests sigui <<reduir la demanda energètica anual destinada a la calefacció o la refrigeració de l’edifici o millores de l’habitabilitat>>. Aquesta modificació permetrà facilitar la instal·lació d’elements fotovoltaics o anàlegs en el context d’actuacions de rehabilitació edificatòria en el medi urbà.
- Es modifica l’art. 17 del TRLUC afegint dos nous apartats per assignar i reforçar les funcions interpretatives en matèria urbanística de la Comissió de Territori de Catalunya.
- Es modifica la lletra b) de l’apartat 1 de l’art. 23 del TRLUC per reconèixer el caràcter d’Administració actuant a l’INCASÒL no només quan ho determini el planejament urbanístic sinó també si ho determina la declaració de sector d’urbanització prioritària i si s’acorda entre l’INCASÒL i l’ajuntament afectat.
- S’afegeix un nou apartat a l’art. 34 (l’article que regula amb caràcter general els sistemes urbanístics) pel tal d’establir els supòsits -quatre nous supòsits taxats- en què es podrien implantar infraestructures relatives als sistemes urbanístics sense que el planejament no estableixi una reserva prèvia. Malgrat això, la norma general és que les infraestructures relatives als sistemes urbanístics s’implantin als terrenys que el planejament urbanístic reservi a aquesta destinació.
- Cal destacar de manera molt significativa les modificacions que la Llei 2/2021 fa en el règim del sol no urbanitzable (SNU). Entre les modificacions més importants destaquem les següents:
En primer lloc, es flexibilitza el règim de les construccions en sòl no urbanitzable (masies, cases rurals i construccions rurals en general) incloent-hi dos nous usos (d’habitatge quan es tracti de masies o cases rurals i d’habitatge amb activitat econòmica d’ús turístic en masies o cases rurals). Amb aquesta modificació es busca incentivar poder tenir usos compartits (d’habitatge més una activitat econòmica) en una mateixa construcció en sòl no urbanitzable. També s’elimina el requisit relatiu al catàleg quan es busca destinar la construcció per establiment hoteler i els límits que s’establien a la reconstrucció i rehabilitació per destinar-les a l’ús habitatge familiar pel que fa a les construccions previstes a l’art. 47.3 b) i c). Per últim, el nou apartat 3 ter de l’article 47 permet reutilitzar les construccions per destinar-les a altres usos sempre que es fomenti la preservació i conservació.
Per un altre banda, s’afegeix un nou apartat (el 6 bis) a l’art. 47 TRLUC que estableix una presumpció (prevista només per municipis rurals sense nucli de població o amb població inferior als 2.000 habitants) de que les noves construccions o la reutilització de les existents per destinar-les a l’ús d’habitatge familiar estan directament i justificadament associades a una explotació agrària quan el promotor de les obres sigui un descendent de la persona titular d'una explotació rústica familiar situada al municipi i treballi en l'explotació o n'obtingui rendiments). Malgrat això, aquesta presumpció/associació es limita per a la implantació d’un únic habitatge.
També es modifica l’art. 49 TRLUC per preveure que el procediment per l’aprovació de determinats projectes de noves activitats no només es pugui donar en el context de projectes de noves construccions sinó també de <<reutilització de les existents>>.
L’art. 49.2 (projectes de noves construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica que per la seva importància s’han de sotmetre a informe de la comissió territorial d’urbanisme que pertoqui) es modifica en el sentit de substituir la referència abstracta a <<que superin els llindars que estableixin el planejament territorial i urbanístic>> per concretar que aquests projectes es sotmetran a informe de la comissió si <<superen una ocupació en planta de 5.000 m2 o l'alçada de 12 m>>.
Per últim, pel que fa al règim del sòl no urbanitzable, s’afegeix un nou article, el 50 bis, que regula les obres i divisió horitzontal admeses en la reconstrucció i la rehabilitació de determinades construccions en sòl no urbanitzable. Bàsicament, aquest article permet les obres d’intervenció sobre les construccions en sòl no urbanitzable que siguin necessàries per destinar-les a l’ús admès. Aquestes obres tindran dos límits: a) han de respectar el volum edificat preexistent; b) han de respectar la composició volumètrica original prèviament determinats. Malgrat aquests límits es pot permetre obres de substitució parcial o augment de volum edificat sota tres condicions (necessàries per destinar a ús admès, que contribueixi a millorar condicions de preservació i guardar degudes proporcions amb el volum original). A part, el nou article 50 bis permet la divisió horitzontal de les construccions en sòl no urbanitzable sempre que no s’alterin les característiques originals però prohibint aquesta en les parts de les edificacions destinades a l’ús hoteler.
- Es modifica l’apartat 6 de l’article 53, establint un nou règim pel que fa a la possibilitat d’ocupació temporal d’aquells terrenys de titularitat pública destinats a sistemes urbanístics. Es podran ocupar temporalment per a altres usos públics o privats però només mitjançant instal·lacions desmuntables o mòbils i sempre que es vulgui desenvolupar activitats d’interès social o fer factible l’execució d’obres. També es fixa un límit temporal pel que fa a la l’ocupació temporal per sistemes de serveis.
- Un altre modificació important que fa la Llei 2/2021 és afegir un apartat, el 5, a l’art. 72 del TRLUC amb l’objectiu de regular l’execució de les obres per fases en els projectes d’urbanització.
- Una de les novetats més importants que aporta la llei d’acompanyament al TRLUC és l’addició d’un nou apartat, el 4, a l’art. 83 que el que fa és reconèixer per primer cop la iniciativa que poden tenir els privats (persones físiques o jurídiques) en la formulació dels plans directors urbanístics a què fa referència l’art. 56.1 lletra g).
Aquestes propostes per a la formulació d’un PDU hauran d’anar acompanyades d’una sèrie de documentació i serà una iniciativa limitada doncs serà la Comissió de Territori de Catalunya (previ informe preceptiu dels ajuntaments o l’AMB) qui decidirà assumir o no la iniciativa en la formulació del pla; si l’assumeix, ha de determinar a qui correspon l’elaboració.
- Es modifiquen els apartats 4 i 5 i afegeixen dos nous apartats, el 4 bis i el 4 ter, a l’article 108 TRLUC establint un règim més permissiu tant pel que fa a les construccions i les instal·lacions que tinguin un volum d’edificació disconforme com pel que fa als usos preexistents a un nou planejament que estableix un règim d’usos no conforme a aquest.
- Es modifica l’art. 125 TRLUC establint un nou règim d’usos i obres provisionals a partir de l’inici de l’expedient de reparcel·lació. També la possibilitat de realitzar obres d’intervenció però amb caràcter limitat.
- Per últim, es modifica l'apartat 2 de l'article 188 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme (bàsicament, es modifica el règim de silenci positiu, s’estableix un règim de silenci positiu llevat d’una sèrie d’actuacions on no hi ha aquest presumpció).
4. Mesures en l’àmbit de les energies renovables:
L’art. 79 de la Llei 2/2021, de 29 de desembre, també modifica el recentment aprovat Decret llei 24/2021, del 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades. Les modificacions més importants són les següents:
- Es modifica l’art. 2.4 del Decret Llei 24/2021 fent dos canvis significatius: 1. Pel que fa a la lletra a) de l’art. 2.4 es canvia el terme <<evitar>> per <<minimitzar>> de forma tal que la nova redacció diu que en l’elecció de l’emplaçament dels parcs eòlics (...) s’haurà de <<minimitzar l’afectació als connectors ecològics, l’afectació sobre les especies amenaçades (...)>>. 2. També es modifica la lletra d) per establir que la distancia mínima entre els aerogeneradors i el límit dels nuclis de població ja no serà de 1 km sinó que seran 500 metres.
- Es modifica també l’art. 2.8 del Decret Llei 24/2021 (aquest article afegia un nou article, el 9 bis, en el Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre i regulava les <<mesures de millora de l’acceptació social dels projectes d’energia renovable>>). Bàsicament, l’única modificació que fa la llei d’acompanyament al Decret Llei 24/2021 és que ja no hauran de sotmetre’s a aquesta adopció de mesures de millora de l’acceptació social els projectes de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques de potència superior a 5 MW sinó que ara es sotmetran a l’adopció d’aquestes mesures els parcs eòlics de potència superior a 10 KW i plantes solars fotovoltaiques de potència superior a 5 KW.
- La Llei 2/2021 també modifica l’art. 2.10 del Decret Llei 24/2021 que alhora modificava l’art. 14 del Decret Llei 16/2019, del 26 de novembre (<<sol·licitud d'autorització administrativa per a la implantació d'un parc eòlic o d'una planta solar>>). En primer lloc, es fa una modificació perquè l’òrgan competent en matèria d’energia no només doni trasllat de la sol·licitud d’autorització prèvia a l’ajuntament o ajuntaments on es projecta l’activitat sinó també i, com a novetat, als consells comarcals.
- També es modifica l’art. 6 del Decret Llei 24/2021 pel que fa a la composició de la Taula de Diàleg Social de les Energies Renovables on, a més dels anteriors actors, s’afegeixen els <<agents socials i econòmics>> i s’obre la porta a que la Taula compti amb actors diferents dels esmentats en l’article 6 (s’afegeix un <<entre altres>>).
- Per últim, es modifica la D.T. 2ª relativa als procediments en tràmit dient que aquests hauran de tenir en compte també el que disposa la D.T. 1ª del propi Decret Llei 24/2021.
5. Mesures administratives en matèria de turisme:
L’article 87 de la Llei 2/2021, de 29 de desembre, modifica en diversos aspectes la Llei 13/2002, de Turisme de Catalunya, dels qual, per la seva incidència en els ens locals, :
- S’afegeix una nova Secció 3ª al Capítol III del Títol III de la Llei 13/2002, de Turisme de Catalunya per tal de regular les llars compartides. El nou article 50 quáter.1 estableix el concepte i l’apartat 2 diu que les llars requereixen el títol habilitant corresponent exigit per la normativa vigent per a iniciar l'activitat.
- Per una altra banda, es modifica la D.A. 10a que queda redactada de la forma següent:
“Els ajuntaments poden establir requisits particulars i fixar limitacions temporals i períodes màxims de vigència per a exercir les activitats d'allotjament turístic en habitatges d'ús turístic i en llars compartides, si hi ha raons imperioses d'interès general que ho justifiquin, en els termes de la Llei de l'Estat 20/2013, del 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat, i la resta de normativa aplicable.”
- Per últim, s’afegeix una Disposició Addicional onzena segons la qual es podran assignar competències turístiques a un ens o una entitat pública intercomarcal de les Terres de l'Ebre, que comptarà amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona.
6. Mesures de facilitació de l’activitat econòmica:
L’article 92 de la llei d’acompanyament (Llei 2/2021) modifica alguns articles de la Llei 18/2020, de 28 de desembre, de facilitació de l'activitat econòmica:
- En primer lloc, es modifica l’apartat 3 de l’article 29 de la Llei 18/2020, que queda redactat de la següent manera:
“«3. Les administracions públiques de Catalunya, en l'exercici de les competències respectives d'intervenció de l'activitat econòmica, només poden exigir l'obtenció d'una llicència o autorització, o d'un altre mitjà d'intervenció amb control previ, si hi ha raons imperioses d'interès general que ho justifiquin, en els termes de l'article 17 de la Llei de l'Estat 20/2013, del 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat.»”
- També es modifiquen els apartats 3 i 4 de l’article 42 que queden redactats de la manera següent:
“«3. L'òrgan competent, si els defectes detectats no són de caràcter essencial, pot incoar el procediment sancionador que correspongui una vegada transcorregut el termini concedit sense que s'hagin esmenat.
»4. L'òrgan competent, si una vegada transcorregut el termini d'esmena la comunicació presenta algun dels defectes de caràcter essencial que descriu l'apartat 5, ha de dictar una resolució que deixi sense efecte la comunicació, ordeni el cessament de l'activitat i, si escau, restitueixi la situació jurídica al moment previ a l'inici de l'activitat corresponent, sens perjudici de la incoació del procediment sancionador pertinent.»”
7. Mesures relatives a les Policies Locals:
L’article 52 de la Llei 2/2021, de 29 de desembre, modifica l'apartat 2 de l'article 26 de la Llei 16/1991, del 10 de juliol, de les policies locals, que resta redactat de la manera següent:
“«2. És cap del cos el membre de la plantilla de major graduació; en cas d'igualtat, correspon a l'alcalde de fer el nomenament, d'acord amb els principis d'objectivitat, de mèrit, de capacitat i d'igualtat d'oportunitats.»”.
8. Mesures relatives al cànon de l’aigua i l’ordenació d’aigües (Decret Legislatiu 3/2003):
L’article 1 de la Llei 2/2021, de 29 de desembre, afegeix una a disposició transitòria, la dotzena quater, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya (Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre) amb el text següent:
“Durant els anys 2020, 2021 i 2022 és aplicable als ens locals el que estableix la disposició addicional vint-i-tretzena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, pel que fa a la no exigibilitat dels deutes tributaris pel concepte de cànon de l'aigua i sancions tributàries associades pendents de pagament per part de les entitats prestadores del servei de subministrament domiciliari d'aigua, si per raons d'interès públic, procedeixen, com a molt tard el mes de desembre de l'any 2022, al rescat o la intervenció d'aquest servei o concessió o a la recepció de la xarxa d'abastament d'aigua potable de la urbanització o desenvolupament urbanístic, el subministrament del qual ha generat el deute. Tot això amb independència de l'obligació de compliment de les mesures cautelars que es dictin en el procediment executiu que se segueixi amb relació a l'entitat deutora principal”.
L’article 84 de la Llei 2/2021 també modifica el Decret legislatiu 3/2003 en allò relatiu a l’ordenació d’aigües i afegeix un apartat, el cinc, a l'article 31 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:
“«31.5. L'Agència Catalana de l'Aigua pot subscriure convenis de col·laboració amb l'Institut Català de Finances per a la creació d'instruments financers per a l'atorgament de préstecs directes als ens locals i a les agrupacions d'ens locals de Catalunya, amb la finalitat de finançar actuacions en matèria d'abastament d'aigua en alta. (...) Aquests convenis tenen una vigència de fins a quaranta anys, com a màxim.»”
9. Mesures relatives al finançament de les escoles bressol i llars d’infants municipals:
La D.A. 17ª de la Llei 2/2021, de 29 de desembre, estableix que el finançament a càrrec del departament competent en matèria d'educació de la part del cost del servei d'escolarització que satisfan les famílies per plaça escolar corresponent al tercer curs del primer cicle d'educació infantil, I2 (abans P2), en les escoles bressol i llars d'infants municipals s'estableix en un mòdul fix de 1.600 euros per plaça i any i per als cursos escolars 2022-2023, 2023-2024, 2024-2025 i 2025-2026 i estableix un calendari de finançament per curs escolar
