El dia 17 de març de 2023 es van publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la Llei 2/2023, del 16 de març, de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023 i la Llei 3/2023, del 16 de març, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023 (l’anomenada llei d’acompanyament).
A. De les mesures incloses en la Llei 2/2023, del 16 de març, de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023, en destaquem les següents, pel seu impacte sobre els ens locals:
1. Participació dels Ens Locals en els ingressos de la Generalitat i l’Estat. El Fons de Cooperació Local:
La Llei 2/2023, del 16 de març, de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023 regula en el seu Títol VI la <<participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat i compensacions econòmiques a favor dels Ajuntaments perquè abonin retribucions a determinats càrrecs electes locals>>. Aquest Títol regula, a grans trets, els següents aspectes:
- Es fixa en la xifra màxima de 145.549.981,68 euros la participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat (art. 44).
D’aquests, 98.551.621,29 euros s’han de distribuir entre els municipis (Fons de Cooperació Local de Catalunya. Ajuntaments). A més, 44.590.286,61 euros s’han de distribuir entre l’Aran i les comarques, excepte el Barcelonès (Fons de Cooperació Local de Catalunya. Consells Comarcals) tenint en compte que d’aquests se n’han de destinar 2.009.832,08 euros a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, d’acord amb la proposta de la comissió mixta de distribució de les competències, les activitats i els serveis del Consell Comarcal del Barcelonès, arran de la seva supressió. Per últim, 398.241,70 euros s’han de distribuir entre les entitats municipals descentralitzades (Fons de Cooperació Local de Catalunya. Entitats Municipals Descentralitzades).
- L’apartat 2 de l’article 44 estableix un ordre de prioritat del reconeixement de les obligacions derivades de la participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat.
- Pel que fa a la participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat, l’art. 45 diu que aquesta s’ha de distribuir d’acord amb la normativa aplicable.
- Els arts. 46 a 48 de la Llei estableixen les normes de càlcul i repartiment dels imports establerts en l’art. 44 entre els ens locals esmentats distingint, pel que fa al càlcul, entre les normes aplicables als municipis, a les comarques i a les entitats municipals descentralitzades. Per exemple, pel que fa als municipis, dels 98.551.621,29 euros que tenen destinats se n’assignen 3.394.873,62 euros al municipi de Barcelona i la resta s’haurà de distribuir entre tots els altres municipis aplicant una fórmula de càlcul que té en compte factors com la població, la plurinuclearitat, la capitalitat comarcal i la superfície. Disposicions similars s’estableixen respecte les comarques i les EMDs.
- L’art. 49 estableix que el lliuraments del Fons de Cooperació Local de Catalunya resten condicionats al fet que els ens locals destinataris compleixin adequadament l'obligació de trametre els pressupostos, les liquidacions pressupostàries anuals i la restant documentació. La documentació ha de fer referència a l’anualitat de 2021.
- Per últim, l’art. 50 estableix que es poden atribuir fons als ajuntaments que compleixin els requisits que determina el Decret 69/2008, de l'1 d'abril, de regulació d'un sistema de compensacions econòmiques a favor dels ajuntaments perquè abonin retribucions a determinats càrrecs electes locals.
B. Pel que fa a la Llei 3/2023, del 16 de març, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023, hem de destacar-ne les següents, pel seu interès per als ens locals:
1. Mesures relatives al Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (TRLMRLC):
L’article 41 de la Llei 3/2023, del 16 de març, modifica el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya pel que fa a alguns aspectes, en destaquem els següents:
- En primer lloc, es modifica l’apartat 2 de l’article 81 del TRLMRLC pel que fa a les entitats municipals descentralitzades que queda redactat de la manera següent:
- 2. L'òrgan col·legiat, que adopta la denominació de junta de veïns, és format pel president o presidenta i pels vocals. El nombre de vocals de la junta de veïns ha d'ésser equivalent al terç dels regidors que integren l'ajuntament i en cap cas no pot ésser inferior a dos. En el cas que el nombre de vocals sigui senar, s'hi ha d'afegir un vocal o una vocal més. Dins els deu primers dies del mes de març de l'any en què s'hagin de celebrar les eleccions municipals, el titular del departament competent en matèria electoral ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la resolució que incorpora la relació de les entitats municipals descentralitzades amb especificació del municipi a què pertanyen i del nombre de vocals assignats. Un cop publicades les relacions anteriors, les corporacions locals interessades, els partits polítics i els particulars disposen d'un termini improrrogable de set dies naturals per a presentar les reclamacions sobre el nombre de vocals assignats davant el mateix òrgan que va dictar la resolució. Aquestes resolucions, que esgoten la via administrativa, es publiquen en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya>>
- També es modifica el Títol X del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya per incorporar la possibilitat que les entitats municipals descentralitzades també pugui mancomunar-se i formar comunitats de municipis. Per exemple, l’article 115 (que en la redacció anterior només feia referència als municipis) ara estableix el següent:
- 115.1 Els municipis i les entitats municipals descentralitzades tenen dret a associar-se en mancomunitats de municipis i d'entitats municipals descentralitzades per a establir, gestionar o executar en comú obres i serveis determinats de llur competència. En concret, es poden constituir mancomunitats, entre altres, en matèria urbanística, d'aigües, de sanejament, de transport i de gestió de residus.
115.2 L'àmbit d'actuació de les mancomunitats no pot comprendre totes les competències assignades als municipis i a les entitats municipals descentralitzades que les integren. Entre les potestats que se'ls assignin, s'hi pot incloure la sancionadora en les matèries sobre les quals tinguin competència.
115.3 Es poden mancomunar municipis i entitats municipals descentralitzades entre els quals no hi hagi continuïtat territorial, si aquesta no es requereix per a la naturalesa de les finalitats de la mancomunitat.
»115.4 Els municipis i les entitats municipals descentralitzades d'una comarca no es poden associar amb altres d'una comarca diferent si la mancomunitat té per objecte obres i serveis compresos en el programa d'actuació comarcal.
»115.5 Es poden constituir mancomunitats amb municipis i entitats municipals descentralitzades que pertanyin a altres comunitats autònomes, sempre que es compleixin els requisits establerts per la legislació vigent>>.
Es modifiquen diversos preceptes del Capítol I d’aquest Títol per incorporar al règim de les mancomunitats les entitats municipals descentralitzades. També es modifiquen els preceptes del Capítol II del Títol X per permetre que les entitats municipals descentralitzades puguin associar-se amb altres municipis i crear comunitats de municipis.
- Per últim, s’afegeix una disposició addicional, la quarta, al Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya pel que fa a les convocatòries per a accedir a les diferents categories dels cossos d'extinció d'incendis:
- 1. Les convocatòries per a accedir a les diferents categories dels cossos d'extinció d'incendis aprovades a partir de l'1 de gener de 2023 han de determinar el nombre de places que han d'ésser proveïdes per dones per a complir l'objectiu d'equilibrar la presència de dones i homes en les plantilles respectives.
2. El nombre de places reservat per a dones ha d'ésser proporcional als objectius perseguits i no pot ésser superior al 40% de les places convocades ni inferior al percentatge que estableixi el pla d'igualtat de cada administració. Com a regla general, fins que les administracions no elaborin aquests plans d'igualtat, el percentatge mínim no pot ésser inferior al 25% de les places convocades, sempre que se'n convoquin més de tres.
3. En els procediments selectius a què fa referència l'apartat 2, l'adjudicació de les places convocades s'ha de fer seguint una única llista final de les persones que hagin superat el procés, ordenades segons la puntuació obtinguda, amb l'aplicació dels criteris de desempat establerts legalment, llevat que per aquest procediment no s'assoleixi el percentatge que determina l'apartat 2, cas en el qual caldrà donar preferència a les candidates dones, fins a assolir l'objectiu perseguit, sempre que es compleixin les condicions següents:
»a) Hi ha d'haver en tots els casos una equivalència de capacitació, determinada per la superació de les proves i els exercicis de la fase d'oposició del sistema selectiu.
»b) Cap de les candidates dones seleccionades en virtut d'aquest criteri de preferència no pot tenir un diferencial negatiu de puntuació, en la fase d'oposició i, si escau, en la fase de concurs, de més del 15% respecte als candidats homes preterits.
»c) No es pot aplicar aquesta mesura respecte a candidats en què concorrin motius de discriminació positiva legalment determinats altres que el criteri de preferència que regula la present disposició, com la pertinença a altres col·lectius amb especials dificultats d'accés a l'ocupació.
4. El criteri de preferència que regula la present disposició no és aplicable si en el cos, l'escala i la categoria objecte de la convocatòria hi ha una presència de funcionàries dones igual o superior al 33%.
2. Modificació de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals:
L’article 36.1 de la Llei 3/2023 modifica l’apartat 2 de l’article 24 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, pel que fa a les escales dels cossos de policia local que queda redactat de la manera següent:
«24.2. Corresponen a les escales dels cossos de policia local els grups següents:
a) A l'escala superior, el grup A, subgrup A1.
b) A l'escala executiva, el grup A, subgrup A2.
c) A l'escala intermèdia, el grup C, subgrup C1.
d) A l'escala bàsica, el grup C, subgrup C1».
A banda d’això, l’apartat 2 de l’article 36 també modifica l’apartat 4 de Disposició Addicional Setena referent a les retribucions bàsiques dels aspirants a la categoria d'agent que hauran de percebre les retribucions bàsiques corresponents al subgrup C1 (amb la redacció anterior eren les corresponents al subgrup C2).
En tercer lloc, l’article 36.3 afegeix un apartat, el 5, a la Disposició Addicional Vuitena amb el text següent:
«5. Les disposicions contingudes en els apartats anteriors són aplicables als processos de selecció, de provisió i de mobilitat de les policies locals».
Per últim, l’apartat 4 de l’article 36 afegeix una Disposició Transitòria Setena a la Llei 16/1991 amb la finalitat de modificar les titulacions exigides per accedir a la categoria d’agent i caporal:
«Disposició transitòria setena
»1. Els funcionaris de la policia local amb categoria d'agent que en la data de l'entrada en vigor d'aquesta llei no tinguin la titulació requerida o la titulació acadèmica equivalent de tècnic segons la normativa vigent poden participar durant els tres anys següents en les convocatòries per a accedir a la categoria de caporal de l'escala bàsica i són eximits de tenir la titulació acadèmica requerida.
2. Els funcionaris interins de la categoria d'agent que en la data d'entrada en vigor d'aquesta llei ocupin un lloc de treball de la categoria d'agent i no disposin de la titulació requerida poden continuar ocupant el lloc de treball fins que no es cobreixi definitivament o fins que no sigui ocupat pel funcionari que el tingui reservat, d'acord amb la normativa vigent.
Els municipis que abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei tinguin policies amb nomenament interí poden fer ús durant els dos anys posteriors a l'entrada en vigor de la llei del procediment de concurs oposició i són eximits de tenir la titulació acadèmica requerida per al subgrup C2.
3. Els municipis que abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei tinguin borses de personal interí creades seguint els processos que estableix la normativa específica per a les policies locals poden continuar nomenant personal de la borsa sempre que aquest personal disposi de la titulació requerida.
4. La reclassificació de grups de titulació resultant de l'aplicació d'aquesta llei i de les normes de desenvolupament corresponents no impliquen l'increment de les retribucions totals dels funcionaris.
5. La titulació exigida per a les categories d'agent i caporal, a excepció del que estableixen els apartats 1 i 2, és la següent: títol de batxillerat, tècnic o una altra d'equivalent o superior».
3. Mesures en matèria d’urbanisme:
La Llei 3/2023 en el seu article 80 estableix modificacions en el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLUC). Entre els aspectes a destacar d’aquesta modificació del TRLUC trobem els següents:
- En primer lloc, s’afegeix una lletra c) a l’apartat 1 de l’article 9 bis del TRLUC. Aquesta addició té per objecte contemplar un nou supòsit en què es permet la implantació de les instal·lacions per a l'aprofitament de l'energia solar mitjançant captadors solars tèrmics o panells fotovoltaics, sense necessitat de modificar el planejament urbanístic:
«c) En sòl no urbanitzable, als espais de terreny situats en un radi de cinquanta metres al voltant de la construcció, quan les instal·lacions es destinin a reduir-ne la demanda energètica».
- Es modifica l’apartat 4 de l’article 9 bis i s’elimina la referència que fins ara es feia a la incompatibilitat amb les normes urbanístiques. En conseqüència, les normes d’aplicació directa previstes a aquest article només no seran aplicables quan siguin incompatibles amb les normes de protecció del patrimoni cultural.
- S’afegeix una lletra d) a l’apartat 3 de l’article 47 del TRLUC per permetre en sòl no urbanitzable (amb els requisits fixats pels articles 50, 50 bis i 51):
«d) Reconstruir i rehabilitar construccions agroforestals que siguin de l'any 1956 o anteriors».
- Sobre la possibilitat de reutilitzar les construccions esmentades a l’apartat 3 de l’article 47 TRLUC, l’article 80.5 modifica l’apartat 3 ter de l’article 47 que resta redactat de la manera següent:
«3 ter. No obstant el que estableix l'apartat 3, les construccions esmentades es poden reutilitzar per destinar-les a altres usos diferents sempre que s'acrediti que la finca en qüestió disposa d'un pla de gestió forestal o de finca aprovat i que n'acrediti l'execució d'acord amb la planificació que hi consta».
- L’article 80.7 de la llei d’acompanyament afegeix una lletra, la h, a l'apartat 6 de l'article 47 del text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:
«h) Excepcionalment, les instal·lacions de producció d'electricitat mitjançant fonts renovables destinades a l'autoconsum amb l'objectiu de donar servei a activitats legalment implantades emplaçades en sectors limítrofs al sòl no urbanitzable i en els quals aquestes instal·lacions no puguin ésser construïdes, sia per insuficiència o per esgotament de l'espai disponible dins el sector».
Per tant, en sòl no urbanitzable es podran admetre noves construccions en aquest supòsit excepcional vinculat a les instal·lacions de producció d’electricitat mitjançant fonts renovables destinades a l’autoconsum.
- Es modifica l’apartat 6 bis de l’article 47 del TRLUC pel que fa a la presumpció de destí a l’ús familiar de les noves construccions o la reutilització de les ja existents i es dona la següent nova redacció:
- 6 bis. A l'efecte de la lletra b de l'apartat 6, es presumeix que les noves construccions o la reutilització de les existents per a destinar-les a l'ús d'habitatge familiar estan directament i justificadament associades a una explotació rústica quan concorrin les circumstàncies següents:
a) Que el nou habitatge familiar se situï en un municipi rural amb una població inferior a cinc mil habitants.
b) Que la persona promotora de l'habitatge familiar sigui un descendent de la persona titular d'una explotació rústica familiar situada al municipi.
»c) Que la dita persona promotora treballi en l'explotació o n'obtingui rendiments.
»d) Que aquesta presumpció no s'hagi aplicat anteriorment amb relació a la mateixa explotació>>.
- També s’afegeix un apartat, el 5, a l’article 50 bis del TRLUC en relació a la reconstrucció i rehabilitació de les masies i les cases rurals en sòl no urbanitzable:
«5. En la reconstrucció i rehabilitació de les masies i les cases rurals de la lletra a de l'apartat 3 de l'article 47 es poden modificar els elements arquitectònics originals, sempre que no es desvirtuïn les raons de la catalogació d'aquestes construccions, d'acord amb les condicions següents:
»a) En construccions catalogades per raons ambientals, paisatgístiques o socials, s'hi poden fer intervencions sempre que siguin degudament motivades en el projecte.
»b) En construccions catalogades per raons arquitectòniques o històriques, únicament s'hi poden admetre les intervencions mínimes i imprescindibles que siguin necessàries per a destinar la construcció a un ús admès, les quals han d'ésser degudament motivades en el projecte».
- L’apartat 11 d’aquest article 80 afegeix una nova lletra g) a l’apartat 3 de l’article 53 del TRLUC per admetre com a usos provisionals les «instal·lacions de generació d'energia basades en fonts renovables». També es modifica la redacció de l’apartat 5 del mateix article 53 pel que fa a l’autorització com a obres provisionals vinculades als usos provisionals, que queda redactat de la següent manera:
«5. Només es poden autoritzar com a obres provisionals les vinculades als usos provisionals a què fa referència l'apartat 3 i les vinculades a activitats econòmiques preexistents.
»Aquestes obres han d'ésser les mínimes necessàries per a desenvolupar l'ús sense ometre cap de les normes de seguretat i higiene establertes per la legislació sectorial. La naturalesa de les obres provisionals de nova planta no ha de dificultar la restitució dels terrenys a llur estat original»
- Es modifica l’apartat 1 de l’article 83 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme i a partir d’ara l’aprovació inicial i definitiva dels plans directors urbanístics correspondran a la Comissió de Territori de Catalunya (la redacció anterior d’aquest apartat atorgava la competència a “la comissió territorial d'urbanisme competent” excepte en aquells supòsits en què l'àmbit territorial del pla afecti més d'una comissió, que llavors la competència corresponia a la Comissió de Territori de Catalunya).
- Es modifica l'apartat 3 bis de l'article 188 del text refós de la Llei d'Urbanisme en relació a l’informe d’idoneïtat tècnic que els municipis poden exigir en el marc del procediment per a atorgar i denegar les llicències urbanístiques, amb aquesta modificació es fixa amb claredat el règim previst per l’emissió d’aquests informes.
- S’afegeix una altra Disposició Addicional, la Vint-i-quatrena, al text refós de la Llei d'urbanisme, pel que fa a la densitat de l'ús residencial en el sostre destinat a habitatge de protecció pública, amb el text següent:
«Vint-i-quatrena. Densitat de l'ús residencial en el sostre destinat a habitatge de protecció pública.
- 1. En sòl urbà consolidat, el sòl qualificat d'habitatge de protecció pública d'acord amb les necessitats socials, el nombre màxim d'habitatges que es pot construir en una determinada parcel·la és el que resulti de dividir el sostre edificable per la ràtio de setanta metres quadrats. La ràtio que estableix el paràgraf anterior és aplicable respecte als habitatges de protecció pública. Amb relació als habitatges de renda lliure, la densitat es calcula d'acord amb les previsions del planejament urbanístic del municipi.
En cas que en una mateixa edificació es prevegi la destinació parcial a habitatges de protecció pública, la densitat d'aquests es calcula d'acord amb el que s'ha establert anteriorment; mentre que, per a la part de la promoció destinada a habitatge de renda lliure, són aplicables les previsions del planejament urbanístic del municipi.
El càlcul de la densitat de l'ús residencial en el sostre destinat a habitatge de protecció pública en els termes establerts en aquesta disposició ha de quedar reflectit en la llicència corresponent.
2. En sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable, respecte als habitatges de protecció pública, s'aplica el que estableix el primer paràgraf de l'apartat 1 en la part proporcional de sostre que li correspongui. Amb relació als habitatges de renda lliure, el nombre d'habitatges es calcula aplicant la densitat bruta, prevista pel planejament urbanístic del municipi en el sòl proporcional del sector, al percentatge de sostre de renda lliure.
El càlcul de la densitat de l'ús residencial en el sostre destinat a habitatge de protecció pública en els termes establerts per aquesta disposició ha de quedar reflectit en el planejament derivat corresponent.
En ambdós casos s'ha de justificar l'aplicació de la ràtio de setanta metres quadrats a les polítiques d'habitatge recollides en el planejament urbanístic del municipi i a les característiques dels col·lectius als quals s'adrecen els habitatges de protecció pública».
- S’afegeix una altra Disposició Addicional, la Vint-i-Cinquena, en relació als sistemes de depuració i sanejament a les urbanitzacions residencials amb dèficits urbanístics. Aquesta nova D.A. estableix que en les urbanitzacions residencials amb dèficits urbanístics incloses dins l'àmbit d'aplicació de la Llei 3/2009, <<la depuració i el sanejament de les aigües residuals domèstiques es pot dur a terme mitjançant llur connexió a xarxes públiques properes o, alternativament, mitjançant sistemes autònoms que hauran d'ésser homologats segons les normes tècniques corresponents i que seran de titularitat municipal>>. Segons la mateixa Disposició el cost d’aquests sistemes autònoms és a càrrec de les persones propietàries en els termes establerts en el planejament urbanístic.
- Per últim, pel que fa a aquestes mesures en l’àmbit de la normativa d’urbanisme, l’article 80.18 crea una nova figura, els Plans urbanístics per a la implantació d'actuacions declarades d'interès general superior (v. nova Disposició Addicional Vint-i-sisena del TRLUC).
4. Mesures en l’àmbit de la protecció contra la contaminació acústica i les activitats festives i altres actes a la via pública (modificació Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica):
L’article 68 de la Llei 3/2023, del 16 de març, modifica la Llei 16/2002, de 28 de juny en diferents aspectes que a continuació destacarem. Aquesta modificació té com a objectiu que els ajuntaments puguin aplicar plans d'actuació per a reduir el soroll de manera progressiva fins a arribar als valors legislats. Així mateix, s'incorporen algunes de les infraccions establertes per la Llei de l'Estat 37/2003, del 17 de novembre, del soroll, de caràcter bàsic.
- En primer lloc, resulta important destacar que l’article 68.3 afegeix un nou article, el 20 bis, a la Llei 16/2002 pel que fa a les activitats festives i altres actes a la via pública:
- Amb motiu de l'organització d'actes tradicionals, festius, esportius, culturals o d'altre tipus, que tinguin un arrelament o un interès social especials, els municipis poden adoptar, en determinades zones i amb la valoració prèvia de l'impacte acústic, la suspensió provisional dels objectius de qualitat acústica>>.
- Es modifiquen diversos apartats dels articles 30 i 33 de la Llei 16/2002 relatiu al règim d’infraccions i sancions amb l’objecte d’incorporar infraccions previstes a la llei estatal.
- Per últim, s’afegeix una disposició addicional, la setena, a la Llei 16/2002, amb el text següent:
- Les obres de reforma en edificis resten excloses del compliment dels valors límit d'immissió establerts per l'apartat 2 de l'annex 4, immissió sonora aplicable a l'ambient interior produïda per les activitats, incloses les derivades de les relacions de veïnat; i s'han de regir pel que estableixen les ordenances municipals i els permisos d'obres>>.
5. Mesures administratives en matèria de turisme i comerç:
L’article 82 de la Llei 3/2023, del 16 de març, modifica en diversos aspectes la Llei 13/2002, de Turisme de Catalunya, dels quals, per la seva rellevància per als ens locals, en destaquem les següents novetats:
- S’afegeix una lletra, la h), a l’article 2 de la Llei 3/2002, de 21 de juny, amb la finalitat de definir el concepte d’estada de temporada que fins ara no es trobava definit:
«h) Estada de temporada: tota ocupació de l'habitatge per un període de temps continu igual o inferior a 31 dies».
- Per una altra banda, s’afegeix un article, el 50 quinquies, a la Llei 13/2002, per tal de recollir la figura de la persona titular de la llar compartida:
«Article 50 quinquies. Titular de l'activitat
1. El titular de l'activitat és el propietari o la persona que aquest autoritzi expressament, sempre que compleixi les mateixes condicions d'empadronament i residència efectiva exigides als propietaris.
2. El document d'autorització del propietari s'ha d'aportar en el tràmit d'habilitació per a l'inici de l'activitat.
»3. En el cas de revocar l'autorització, el propietari ha d'informar-ne l'Administració municipal».
- Per últim, pel que fa a la Llei 13/2002, s’efectuen una sèrie de modificacions i noves previsions en el règim sancionador i d’infraccions d’aquesta llei. Per exemple, s’afegeix com infracció greu mitjançant una lletra, la u novies, a l'article 88 la següent:
«u novies) Oferir, comercialitzar o cedir un habitatge d'ús turístic per habitacions, directament o per mitjà d'un intermediari».
També es modifiquen els articles 93 (criteris per a la graduació de les sancions), 97 i 105 bis de l’esmentada Llei.
També en l’àmbit del turisme, es modifica mitjançant l’article 85 de la Llei 3/2023 el Decret 75/2020, de 4 d'agost, de turisme de Catalunya per, entre d’altres aspectes, incorporar la definició de l’habitació d’establiment d’allotjament turístic mitjançant la modificació de la lletra d) de l’article 111-4 del Decret 75/2020 que queda redactada de la manera següent:
«d) Habitació d'establiment d'allotjament turístic: unitat d'allotjament privativa de capacitat individual, doble, triple o quàdruple, en llits baixos, que es comercialitza sencera i inclou el bany al seu interior».
També es modifiquen alguns aspectes en relació al Registre de turisme de Catalunya en tant que cens públic d’allotjaments turístics i els requisits turístics mínims de les llars compartides.
Pel que fa a les mesures en l’àmbit de l’activitat comercial, l’article 83 de la llei d’acompanyament modifica la Llei 18/2017, de l’1 d’agost, de comerç, serveis i fires en els següents aspectes:
- En primer lloc, s'afegeix dues lletres, la j) i la k), a l'apartat 1 de l'article 37 de la Llei 18/2017, de l'1 d'agost, de comerç, serveis i fires, amb la finalitat d’incorporar dos nous supòsits d’activitats no afectats per les limitacions de l’horari comercial general i donar una nova redacció als preceptes anul·lats pel TC:
- 1. Les limitacions que estableix l'article 36 no afecten els casos següents: (...)
(...) j) Els establiments comercials, de venda personalitzada o en règim d'autoservei, sempre que la superfície de venda no superi els 300 metres quadrats, que tinguin una oferta orientada essencialment a productes de compra quotidiana d'alimentació».
(...) k) Els establiments comercials, de venda personalitzada o en règim d'autoservei, els titulars dels quals siguin petites o mitjanes empreses, d'acord amb el criteri de classificació europeu, sempre que la superfície de venda no superi els 300 metres quadrats».
També en l’àmbit del comerç, l’article 84 de la Llei 3/2023 modifica el Decret llei 1/2009, d'ordenació dels equipaments comercials per afegir una lletra, la k), a la disposició addicional novena del Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials, amb el text següent:
«k) Modificació puntual del Pla general d'ordenació urbana del sector del Sorrall, del municipi de Mataró. Superfície de venda màxima:30.000 metres quadrats».
6. Mesures de facilitació de l’activitat econòmica:
L’article 87 de la llei d’acompanyament (Llei 3/2023) modifica i afegeix alguns articles a la Llei 18/2020, de 28 de desembre, de facilitació de l'activitat econòmica:
- En primer lloc, s’afegeix un article, el 24 bis, a la Llei 18/2020, amb l’objecte de regular les noves Àrees prioritàries de reactivació industrial:
«Article 24 bis. Àrees prioritàries de reactivació industrial
1. Les àrees prioritàries de reactivació industrial són zones territorials que requereixen una atenció i una intensitat de suport suplementàries a causa de circumstàncies específiques de desindustrialització. Aquestes circumstàncies són una combinació de factors estructurals sumats a fets sobrevinguts que evidencien una situació de pèrdua de capacitats productives i que impliquen una afectació extraordinària sobre el desenvolupament econòmic i social del territori.
Les àrees territorials han d'ésser definides per mitjà d'un projecte anual de reindustrialització prioritària elaborat d'acord amb les directrius del Pacte Nacional per a la Indústria. El projecte ha d'ésser aprovat per un acord del Govern.
2. L'acord de govern a què fa referència l'apartat 1 ha de determinar, a més, els instruments que cal aplicar a les àrees territorials per a donar-hi l'atenció i el suport suplementaris. Aquests instruments poden ésser, entre altres, els següents:
a) La cerca activa d'alternatives d'inversió per a la reindustrialització per mitjà de l'Agència per la Competitivitat de l'Empresa.
b) L'orientació, per mitjà del departament competent en matèria de treball, de les polítiques formatives que es considerin oportunes per tal d'adaptar les capacitats dels treballadors locals a les oportunitats d'inversió detectades.
c) L'acceleració de l'actuació pública per a obtenir la major i millor disposició de sòl per a l'activitat econòmica en un àmbit territorial determinat.
d) La facilitació de la tramitació urbanística, les llicències ambientals i els informes sectorials necessaris per a la tramitació de noves activitats com a projecte empresarial estratègic, d'acord amb l'article 24.2.
e) L'accés preferent als ajuts i al finançament existents des del sector públic a la inversió industrial, d'acord amb la normativa aplicable.
f) L'establiment de bonificacions fiscals a les operacions industrials que es materialitzin en les àrees territorials, d'acord amb la normativa vigent i les competències de la Generalitat».
- També s’afegeix un apartat, el 3, a l'article 34 de la Llei 18/2020 amb la finalitat d’introduir com a mesura provisional la de prohibir la transmissió de titular:
- 3. En el cas que s'hagi iniciat un procediment sancionador en relació amb la presumpta comissió de faltes molt greus o greus que puguin comportar la imposició de sancions no pecuniàries, en els termes establerts pel capítol V d'aquesta llei, amb la finalitat de garantir l'eficàcia de la resolució final, l'òrgan sancionador ha d'adoptar la mesura provisional de prohibir la transmissió de titular».
7. Mesures administratives en l’àmbit educatiu:
L’article 49 de la Llei 3/2023, del 16 de març, modifica l'apartat 5 de l'article 159 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, que resta redactat de la manera següent:
«5. Els ens locals poden assumir la gestió dels serveis de menjador i de transport i d'altres serveis escolars, d'acord amb el que s'estableixi per mitjà d'un acord del Govern.»
Aquestes Lleis entren en vigor l’endemà d'haver estat publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (d’acord amb les Disp. Final 4ª de la Llei 2/2023 i Disposició Final 8ª de la Llei 3/2023 sens perjudici, en el cas d’aquest última, de les dates específiques d'entrada en vigor que fixen determinats preceptes de l'articulat en relació a algunes de les modificacions legislatives que conté).
