Nota-resum de les mesures de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2023 (LPGE 2023) amb més afectació directa per a les administracions locals

El dia 24 de desembre de 2022 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE núm. 308 de 24.12.2022) la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2023 (en endavant, LPGE 2023).

D’entre les mesures que s’hi inclouen en destaquem les següents, referents a retribucions, nomenament de personal del sector públic, tributs locals, participació en els tributs de l’Estat, cessió de tributs estatals, informació a subministrar per les Corporacions Locals, jornada a l’Administració Pública, subvencions al transport, etc.

Mitjançant la LPGE també es modifiquen diverses normes de gran importància per al dia a dia dels ens locals, com ara la Llei de Contractes del Sector Públic, la llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic o la Llei General de Subvencions, entre d’altres.

1. Retribucions i nomenament del personal del sector públic.

L’article 19 regula les despeses de personal del sector públic:

Les retribucions del personal al servei del sector públic no podran experimentar un increment global superior al 2,5% respecte a les vigents a 31 de desembre de 2022, en termes d'homogeneïtat, per als dos períodes de la comparació, tant pel que fa a efectius de personal com a la seva antiguitat.
Així mateix s’aplicaran, si s’escau, els següents increments respecte de les retribucions vigents a 31 de desembre de 2022 i amb efectes, en ambdós casos, d’1 gener de 2023:

Increment vinculat a l’evolució de l’Índex de Preus al Consum Harmonitzat (IPCH). Si la suma de l’IPCH de l’any 2022 i de l’IPCH avançat del mes de setembre de 2023 és superior al 6%, s’aplicarà un increment retributiu addicional màxim del 0,5%. A aquests efectes, una vegada publicades per l’INE les dades de l’IPCH avançat del mes de setembre de 2023, s’aprovarà l’aplicació de l’increment mitjançant Acord del Consell de Ministres que es publicarà al BOE.
Increment vinculat a l’evolució del Producte Interior Brut (PIB) nominal l’any 2023. Si l’increment del PIB nominal iguala o supera l’estimat pel Govern de l’Estat en el quadre macroeconòmic que acompanya la Llei de Pressupostos, s’aplicarà un augment retributiu complementari del 0,5%. Se n’aprovarà l’aplicació mitjançant Acord del Consell de Ministres, que es publicarà al BOE.

Les despeses d'acció social (complements diferents de les contraprestacions pel treball realitzat amb la finalitat de satisfer determinades necessitats conseqüència de circumstàncies personals del personal) no podran incrementar-se, en termes globals, respecte les del 2022.
Es podran realitzar aportacions a plans de pensions d’ocupació o contractes d’assegurança col·lectius sempre que no se superi l’esmentat increment global retributiu establert per a l’any 2023.
La massa salarial del personal laboral (conjunt de les retribucions salarials i extrasalarials meritades per aquest personal l'any anterior) es podrà incrementar en els percentatges establerts amb caràcter general per al personal al servei del sector públic.
- Les prestacions i les indemnitzacions de la Seguretat Social.
- Les cotitzacions al sistema de la Seguretat Social a càrrec de l’ocupador.
- Les indemnitzacions corresponents a trasllats, suspensions o acomiadaments.
- Les indemnitzacions o abonament de despeses per despeses que hagi realitzat el treballador.

Els conceptes de sous i triennis es fixen de la següent manera (art. 19.5):

Grup/subgrup EBEP	Sou (€)	Trienni (€)
A1	15.459,72	595,08
A2	13.367,76	485,28
B	11.685,24	425,76
C1	10.036,92	367,32
C2	8.353,56	250,08
E (Llei 30/1984) i Agrupacions Professionals (EBEP)	7.645,68	188,16

Pel que fa a les pagues extraordinàries dels mesos de juny i desembre de 2022, se’n determinen els imports següents:

Grup/subgrup EBEP	Sou (€)	Trienni (€)
A1	795,00	30,61
A2	812,45	29,48
B	841,63	30,68
C1	722,91	26,42
C2	689,78	20,62
E (Llei 30/1984) i Agrupacions Professionals (EBEP)	637,14	15,68

Les referències a les retribucions s'entenen sempre fetes a retribucions íntegres.
El que disposen els apartats anteriors s'ha d'entendre sens perjudici de les adequacions retributives que, amb caràcter singular i excepcional, resultin imprescindibles pel contingut dels llocs de treball, per la variació del nombre d'efectius assignats a cada programa o pel grau d'assoliment dels objectius que s'hi fixen.
Els acords, convenis o pactes que impliquin creixements retributius superiors als fixats en els apartats anteriors han d'experimentar l'adequació oportuna, i esdevindran inaplicables les clàusules que s'hi oposin.
Aquests límits seran d’aplicació a les retribucions dels contractes mercantils del personal del sector públic.

L’article 20 regula l’oferta d'ocupació pública, així com els contractes i nomenaments temporals del personal del sector públic. S’hi estableix el següent:

Les taxes de reposició seran d’un 120% pels sectors prioritaris (amb l’excepció de les forces i cossos de seguretat de l’estat, policia autonòmica i policies locals, que també es consideren prioritaris però tindran una taxa de 125%) i d’un 110% per als altres sectors.
Les entitats locals que tinguin amortitzat el seu deute financer a 31 de desembre de l’exercici anterior tindran una taxa del 120% en tots els sectors.
Es consideren sectors prioritaris els següents:

Administracions públiques amb competències educatives en les places dels docents.
Administracions públiques amb competències sanitàries en les places del personal del sistema de salut.
Forces armades pel que fa a les places de militars.
Administracions públiques respecte de la lluita contra el frau fiscal, laboral, de subvencions i SS.
Administracions públiques respecte de l’assessorament jurídic i gestió dels recursos públics.
Cos de lletrats i funcionaris de l’administració de justícia.
Administracions públiques respecte del personal de prevenció i extinció d’incendis.
Administracions públiques i agents del Sistema espanyol de ciència, tecnologia i innovació respecte de les places del personal de R+D+i.
Catedràtics, professors titulars i doctors d’universitats.
Supervisió i inspecció dels mercats de valors.
Seguretat aèria, marítima i ferroviària.
Administració penitenciària.
Funcionaris del cos de seguretat nuclear i protecció radiològica del Consell de seguretat nacional.
Acció exterior de l’Estat.
Personal que presta assistència directa a la ciutadania en serveis socials, transport públic, seguretat i emergències, serveis públics, gestió de prestacions i polítiques actives en matèria de treball.
Tecnologies de la informació i comunicacions.

Cada Administració podrà autoritzar, amb caràcter extraordinari, una taxa específica que sigui necessària per donar compliment a l’objectiu previst a la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, que la temporalitat en l’ocupació pública no superi el 8% de les places de naturalesa estructural en tots a cadascun dels seus àmbits, sempre que es justifiqui d’acord amb l’instrument de planificació plurianual amb què s’haurà de comptar.
La taxa de reposició d'un o més sectors prioritaris es podrà acumular a altres sectors prioritaris, i la taxa de reposició dels sectors no prioritaris es pot acumular als sectors prioritaris. Les entitats locals que tinguin amortitzat el deute financer a 31 de desembre de l'exercici anterior podran acumular la seva taxa de reposició indistintament en qualsevol sector.
Les administracions públiques no podran cedir taxa de reposició a les seves societats mercantils públiques, entitats públiques empresarials i fundacions. Es podrà cedir taxa de reposició als consorcis per part de les administracions i altres entitats que participin al consorci.
Quan s'hagi acordat, per conveni o per qualsevol altre instrument jurídic, la gestió del servei per una administració diferent de la titular del servei, aquesta pot cedir taxa de reposició a l'Administració que fa la prestació. A més, les entitats locals poden cedir taxa a entitats locals supramunicipals en què participin.
Limitacions a la contractació temporal:

La contractació de personal laboral, així com els nomenaments de personal funcionari i estatutari hauran de realitzar-se amb caràcter fix, indefinit o permanent, segons procedeixi.

No es podrà contractar personal temporal, ni realitzar nomenaments de personal estatutari temporal i de personal funcionari interí excepte en casos excepcionals i per cobrir necessitats urgents i inajornables, en les supòsits i d’acord amb les modalitats previstes en el text refós la Llei de l’Estatut dels Treballadors, en la redacció donada pel reial Decret-llei 32/2021, de 28 de desembre, el text refós de l’EBEP, en la redacció donada per la llei 20/2021, de 28 de desembre, així com la resta de normativa aplicable.

No es podrà contractar personal temporal ni realitzar nomenaments de personal estatutari temporal i de funcionaris interins excepte en casos excepcionals i per cobrir necessitats urgents i inajornables.

2. Retribucions i assistències dels membres de les corporacions locals

La disposició addicional vint-i-setena actualitza el límit màxim total que poden percebre els membres de les corporacions locals per tots els conceptes retributius i assistències, exclosos els triennis als quals tinguin dret els funcionaris de carrera que es trobin en situació de serveis especials.

Habitants	Referència (€)
Més de 500.000	116.160,05
300.001 a 500.000	104.544,03
150.001 a 300.000	92.928,03
75.001 a 150.000	87.120,59
50.001 a 75.000	75.504,62
20.001 a 50.000	63.888,61
10.001 a 20.000	58.080,05
5.001 a 10.000	52.272,61
1.000 a 5.000	46.464,02

En el cas de les corporacions locals amb menys de 1.000 habitants, resultarà d’aplicació la següent escala, en funció de la dedicació dels regidors:

Dedicació	Referència (€)
Dedicació parcial al 75%	34.848,05
Dedicació parcial al 50%	25.555,04
Dedicació parcial al 25%	17.424,64

3. Tributs locals:

L’article 70 modifica algunes tarifes de l’Impost sobre Activitats Econòmiques (en endavant, IAE):

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’entrada en vigor de la LPGE 2023 i amb una vigència indefinida, es modifica el Reial Decret Legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, pel qual s’aproven les Tarifes i la Instrucció de l’Impost sobre Activitats Econòmiques de la següent forma:

Es modifica el Grup 761, de la agrupació 76 de la secció primera de les Tarifes del Impost sobre Activitats Econòmiques que queda redactat així:

Grupo 761. Servicios telefónicos.

Epígrafe 761.1. Servicio de telefonía fija.

Cuota mínima municipal de: Por cada 1.000 abonados o fracción: 62,20 euros.

Cuota provincial de: Por cada 1.000 abonados o fracción: 137,48 euros.

Cuota nacional de: Por cada 1.000 abonados o fracción: 137,48 euros.

Epígrafe 761.2. Servicio de telefonía móvil.

Cuota nacional de: Por cada 1.000 abonados o fracción: 137,48 euros.

Nota común al grupo 761: A efectos del cálculo de abonados se considerarán

todos los clientes de cada operador de telefonía fija o móvil, respectivamente.»

S’afegeix un nou Grup 848 en l’agrupació 84 de la Secció Primera de les Tarifes de l’IAE relatiu a l’activitat de serveis d’oficina flexible (l’anomenat coworking) i centres de negoci:

«Grupo 848. Servicios de oficina flexible, “coworking” y centros de negocios.

Cuota mínima municipal de: 202 euros.

Cuota provincial de: 20.000 euros.

Cuota nacional de: 35.000 euros.

Nota: Este grupo comprende los servicios prestados por las oficinas flexibles,

“coworking” y centros de negocios, que ofrecen a sus clientes (empresas y

profesionales) la infraestructura necesaria para desarrollar su actividad: espacios de

trabajo, oficinas y salas de reuniones, de formación o de conferencias completamente

equipadas, eventos, puestos de trabajo flexibles o fijos, servicio de comunicaciones,

videoconferencia y conexión a Internet, oficinas virtuales, gestión de documentaciones

y correspondencia, servicios de secretariado, ‘‘catering’’, ofimática, etc.»

Es modifica l’agrupació 86 que afegeix alguns nous grups com el 864 (escriptors i guionistes, quota: 115 euros), el 869 (altres professionals relacionats amb les activitats artístiques i culturals no classificades en la secció 3ª, quota: 115 euros).

S’afegeix un nou Grup 889 en l’Agrupació 88 en la Secció 2ª de les Tarifes de l’IAE: «Grupo 889. Guías de montaña. Cuota de: 126 euros.».

S’afegeix un nou Grup 034 en l’Agrupació 03 de la Secció Tercera de les tarifes de l’IAE: «Grupo 034. Compositores, letristas, arreglistas y adaptadores musicales. Cuota de: 100 euros.»

Pel que fa l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (en endavant, IIVTNU), l’article 71 de la LPGE 2023 estableix els imports màxims dels coeficients a aplicar sobre el valor del terreny en el moment de la meritació segons el període de generació de l’increment del valor, a que es refereix l’apartat 4 de l’art. 107 del TRLRHL:

Període de generació	Coeficient
Inferior a 1 any.	0,15
1 any	0,15
2 anys	0,14
3 anys	0,15
4 anys	0,17
5 anys	0,18
6 anys	0,19
7 anys	0,18
8 anys	0,15
9 anys	0,12
10 anys	0,10
11 anys	0,09
12 anys	0,09
13 anys	0,09
14 anys	0,09
15 anys	0,10
16 anys	0,13
17 anys	0,17
18 anys	0,23
19 anys	0,29
Igual o superior a 20 anys	0,45

4. Qüestions relatives al finançament de les Entitats Locals:

L’article 92 LPGE 2023 regula el règim jurídic i els saldos deutors pel que fa a la liquidació definitiva de la participació en tributs de l’Estat corresponent a l’any 2021:

Un cop coneguda la variació dels ingressos tributaris de l’Estat de l’any 2021 respecte el 2004, es procedirà al càlcul de la liquidació definitiva de la participació en tributs de l’Estat, corresponent a l’exercici 2021.

L’article 93 regula la cessió de rendiments recaptatoris de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per aquells municipis que estiguin inclosos en l’àmbit subjectiu de l’article 111 del TRLRHL mitjançant dotze entregues mensuals a compte de la liquidació definitiva.

L’article 94 regula la cessió de la recaptació líquida de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) també per als municipis de l’article 111 del TRHLH.

L’article 95 regula la cessió de la recaptació líquida per Impostos Especials sobre l’Alcohol i les Begudes Alcohòliques per aquests municipis.

L’article 96 regula la cessió de la recaptació líquida per Impostos Especials sobre Hidrocarburs i sobre el Tabac.

(!) Recordem que aquesta municipis als quals es fa referència en els articles 93 a 96 seran les capitals de provincia o CCAA o aquells que tinguin una població igual o superior a 75.000 habitants.

Pel que fa a la resta de municipis (és a dir, als que fa referència l’article 122 del TRLRHL), els articles 99 i 100 de la LPGE 2023 són els que regulen la participació d’aquests en els tributs de l’Estat per a l’exercici 2023 i les entregues a compte.

Pel que fa a les províncies, la participació en el Fons Complementari de Finançament es regula a l’article 105.

L’article 112 LGPE 2023 habilita un crèdit extraordinari amb la finalitat de compensar els beneficis fiscals en tributs locals d’exacció obligatòria (és a dir, IBI, IAE i IVTM) que es puguin concedir per l’Estat mitjançant llei i en els termes previstos a l’article 9 del TRLRHL. Aquestes sol·licituds de compensació seran comprovades prèviament abans del seu pagament, havent de dictar la Secretaria General de Finançament Autonòmic i Local la corresponent resolució.

En un sentit similar, l’article 114 de la LPGE 2023 també preveu les bestretes a favor dels Ajuntaments per desfasaments en la gestió recaptatòria dels tributs locals quan aquests tinguin a veure amb circumstàncies relatives a l’emissió dels padrons i sempre que com a conseqüència d’això no es pugui liquidar l’IBI abans de l’1 d’agost de 2023. En aquest cas, els Ajuntaments afectats podran <<percebre del Tresor Públic bestretes a compte de l’esmentat Impost, a fi de salvaguardar les seves necessitats mínimes de tresoreria, prèvia autorització del Ple de la respectiva Corporació. Aquestes bestretes seran concedides a sol·licitud dels respectius municipis, previ informe de la Direcció General del Cadastre i seran tramitades i resoltes per la Secretaria General de Finançament Autonòmic i Local>>.

Pel que fa a la informació que han de subministrar les Corporacions Locals de cara a poder procedir a la liquidació definitiva de la participació dels Ajuntaments en els tributs de l’Estat, corresponent a 2023, les respectives Corporacions Locals hauran de facilitar, abans del 30 de juny de 2023, la següent documentació (art. 116 LPGE 2023):

Una certificació comprensiva de la recaptació líquida obtinguda al 2021, així com dels tipus exigibles al municipi, per l’IBI, per l’IAE i per l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (en endavant, IVTM). En l’IBI s’especificarà la recaptació i els tipus de gravamen corresponents als béns immobles de característiques especials (BICEs).

Una certificació comprensiva de les bases liquidables corresponents a l'Impost sobre Béns immobles urbans, deduïdes dels padrons de l'any 2021, així com de les altes produïdes en aquests, una vegada aplicades les reduccions a les quals es refereix la disposició addicional novena del TRLRHL.

Una certificació de les quotes exigibles en l'Impost sobre Activitats Econòmiques en 2021, inclosa la incidència de l'aplicació del coeficient a què es refereix l’art. 86 del TRLRHL.

Aquesta documentació s’haurà de trametre electrònicament a través dels models habilitats per aquest fi mitjançant firma electrònica de l’Interventor o del titular de l’òrgan de la Corporació Local que tingui atribuïda la funció de comptabilitat.

Malgrat tot això, en el cas dels municipis previstos a l’article 122 del TRLRHL i en cas que no aportessin la documentació assenyalada, se’ls aplicarà uns mòduls de ponderació equivalents al 60% de l'esforç fiscal mig aplicable al municipi amb menor coeficient per aquest concepte, dins del tram de població en què s'enquadri, a l'efecte de practicar la liquidació definitiva de la seva participació en els tributs de l'Estat per a l'any 2023.

Per últim, pel que fa a aquest apartat, l’article 117 preveu la possibilitat de practicar retencions a les Entitats Locals en aplicació de la Disposició Addicional 4ª del TRLHRL (<<Deutes de les entitats locals amb creditors públics (...)>>).

La Disposició Addicional 82ª de la LPGE 2023 preveu una dotació addicional de recursos per incrementar el finançament a les Entitats Locals, amb motiu dels saldos globals negatius de les liquidacions de la participació en tributs de l’Estat relatius a l’exercici 2020. Aquesta partida pressupostària serà de 1.681.828,16 milers d’euros.

Seran perceptores d'aquesta dotació aquelles entitats que, d’acord amb el que es disposa en l'article 76 de la Llei 22/2021, de 28 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2022, hagin tingut un saldo global de la liquidació corresponent a l'exercici 2020 a favor de l'Estat. Les transferències realitzades amb càrrec a aquesta dotació no tindran caràcter condicionat.

La dotació anterior es distribuirà entre les entitats locals pels imports que hagin de reintegrar per tots els conceptes el 2023 pels saldos globals negatius de les liquidacions de 2020 abans citades, calculats d’acord amb el que es disposa en l'article 76 de la Llei 22/2021.

5. Subvencions a les entitats locals per serveis de transport col·lectiu urbà interior:

La Disposició Addicional 84ª de la LPGE 2023 preveu una subvenció per a les entitats locals d’acord amb la previsió continguda a la D.A. 5ª del TRLRHL. Podran ser beneficiaris d’aquesta subvenció els Ajuntaments que disposin d’un servei de transport col·lectiu urbà interior, amb qualsevol forma de gestió, sempre que reuneixin els següents requisits:

Disposar d’un Pla de Mobilitat Sostenible.
Trobar-se en al menys una de les següents tres situacions:

Tenir més de 50.000 habitants;
Tenir més de 20.000 habitants i, simultàniament, que el nombre d'unitats urbanes censades en el cadastre immobiliari urbà sigui superior a 36.000 en la data assenyalada;
Ser capital de província.

No participar en un sistema de finançament alternatiu el servei de transport col·lectiu urbà interior, en el qual aporti finançament l'Administració General de l'Estat. En tot cas, es considerarà que no compleixen la condició, i per tant no en podran ser beneficiaris, els Ajuntaments integrats (...) en l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona.

L’apartat Tres de la D.A. 84ª estableix la forma de determinació de la quantia de la subvenció. La dotació pressupostària total és de 51.054,74 milers d’euros.

Pel que fa a l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona, la Disposició Addicional 85ª de la LPGE 2023 preveu una subvenció nominativa per un import de 109.301,52 milers d'euros.

6. Modificacions efectuades a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP):

La Disposició Final 24ª de la LPGE 2023 modifica alguns preceptes del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (en endavant, EBEP) pel que fa, principalment, als convenis i acords col·lectius i als plans d’igualtat a les Administracions Públiques.

Es suprimeix l’últim paràgraf de l’apartat 2 de l’article 32 que establia que concorre causa de <<greu interès públic derivada de l’alteració substancial de les circumstàncies econòmiques>> quan les Administracions Públiques hagin d’adoptar mesures o plans d’ajustos, de reequilibri en les comptes públiques o de caràcter econòmic-financer per assegurar l’estabilitat pressupostària o la correcció del dèficit públic.

En aquest mateix sentit també se suprimeix l’apartat 10 de l’article 38 de l’EBEP.

Per últim, es modifica la Disposició Addicional 7ª de l’EBEP relativa als plans d’igualtat a les Administracions Públiques que queda redactada de la següent manera:

1. Las Administraciones Públicas están obligadas a respetar la igualdad de trato y de oportunidades en el ámbito laboral y, con esta finalidad, deberán adoptar medidas dirigidas a evitar cualquier tipo de discriminación laboral entre mujeres y hombres.

2. Sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado anterior, las Administraciones Públicas aprobarán, al inicio de cada legislatura, un Plan para la Igualdad entre mujeres y hombres para sus respectivos ámbitos, a desarrollar en el convenio colectivo o acuerdo de condiciones de Trabajo del personal funcionario que sea aplicable, en los términos previstos en el mismo.

El Plan establecerá los objetivos a alcanzar en materia de promoción de la igualdad de trato y oportunidades en el empleo público, así como las estrategias o medidas a adoptar para su consecución. El Plan será objeto de negociación, y en su caso acuerdo, con la representación legal de los empleados públicos en la forma que se determine en la legislación sobre negociación colectiva en la Administración Pública y su cumplimiento será evaluado con carácter anual.

3. En el plazo de 3 meses se creará un Registro de Planes de Igualdad, adscrito al departamento con competencias en materia de función pública, al que deberán remitir las distintas Administraciones públicas sus planes de igualdad, así como sus protocolos que permitan proteger a las víctimas de acoso sexual y por razón de sexo, para un mejor conocimiento, seguimiento y trasparencia de las medidas a adoptar por todas las Administraciones Públicas en esta materia>>.

7. Modificació del precepte relatiu a la jornada a l’Administració Pública:

La Disposició Final 28ª de la LPGE 2023 modifica els apartats Dos i Tres de la Disposició Addicional 144ª de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2018 que era l’article que fins ara regulava la jornada de treball a l’Administració Pública:

No es modifica l’apartat Un que queda igual: <<A partir de la entrada en vigor de esta Ley, la jornada de trabajo general en el sector público se computará en cuantía anual y supondrá un promedio semanal de treinta y siete horas y media, sin perjuicio de las jornadas especiales existentes o que, en su caso, se establezcan (...)>>.

S’elimina de l’apartat Dos de la D.A. 144ª el requisit per poder establir una jornada ordinària diferent a l’establerta amb caràcter general en virtut del qual era necessari que en l’exercici pressupostari anterior s’haguessin complert els objectius d’estabilitat pressupostària, deute públic i la regla de despesa. Aquest requisit en la nova redacció s’elimina però es manté que el fet d’establir una jornada ordinària diferent no pot afectar l’objectiu de temporalitat del 8%.

També s’elimina el requisit del compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària, deute públic i regla de despesa pel que fa a l’establiment de jornades ordinàries diferents a les entitats de dret públic o privat i organismes dependents.

8. Modificacions efectuades en la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP):

La Disposició Final 27ª de la LPGE 2023 modifica diferents preceptes de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (en endavant, LCSP):

En primer lloc, es dona una nova redacció a l’apartat 4 de l’article 29 LCSP per tal de regular què succeeix en aquells casos de venciment de la vigència d’un contracte i falta de formalització del contracte següent com a conseqüència d’incidències resultants d’esdeveniments imprevisibles i quan per raons d’interès públic sigui necessari acordar una pròrroga del contracte originari en contractes basats en un acord marc o un contracte específic en el marc d’un sistema dinàmic d’adquisició en què no hi ha una publicació de l’anunci de licitació. En aquests casos a l’anterior redacció de l’apartat 4 de l’article 29 LCSP s’afegeix el següent: <<(...) o tratándose de un contrato basado en un acuerdo marco o un contrato específico en el marco un sistema dinámico de adquisición, se hayan enviado las invitaciones a presentar oferta del nuevo contrato basado o especifico al menos quince días antes de la finalización del contrato originario>>.

En segon lloc, es modifica l’apartat 2 de l’article 69 LCSP i es diu que, en cas d’apreciar possibles indicis de col·lusió entre empreses que concorrin agrupades en unió temporal s’aplicarà directament el procediment previst a l’art. 150.1 de la LCSP. Per tant, s’elimina el tràmit del requeriment a les empreses perquè justifiquin les raons per les que concorren agrupades.

També es modifica la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 71 LCSP que fa referència a un dels supòsits que determinen la prohibició de contractar. L’única modificació rellevant és que s’eleva de 50 a 250 treballadors l’obligació de comptar amb un pla d’igualtat per tal de que no concorri una prohibició de contractar amb l’Administració Pública.

Es modifica la redacció de l’article 80 LCSP relatiu a les decisions o acords de classificació de les empreses que resta redactat de la següent manera:

1. Los acuerdos relativos a la clasificación de las empresas se adoptarán, con eficacia general frente a todos los órganos de contratación, por las Comisiones Clasificadoras de la Junta Consultiva de Contratación Pública del Estado y por los órganos equivalentes de las Comunidades Autónomas. En la adopción de estos acuerdos, deberán respetarse, en todo caso, las reglas y criterios establecidos en esta ley y en sus disposiciones de desarrollo.

2. Una empresa no podrá disponer simultáneamente de clasificación como Contratista de Obras o como Contratista de Servicios otorgada por las Comisiones Clasificadoras de la Junta Consultiva de Contratación Pública del Estado y por una o más Comunidades Autónomas, o por dos o más Comunidades Autónomas, ni mantener simultáneamente en tramitación dos o más procedimientos de clasificación o de revisión de clasificación iniciados a su solicitud ante las Comisiones Clasificadoras de la Junta Consultiva de Contratación Pública del Estado y las de una o más Comunidades Autónomas, o ante dos o más Comunidades Autónomas.

No obstante, una empresa sí podrá disponer de clasificación en obras otorgada por una comisión de clasificación estatal o autonómica y en servicios por otra comisión, así como también, en consecuencia, mantener simultáneamente en tramitación dos procedimientos de clasificación o de revisión ante dos comisiones de clasificación diferentes, siempre que dichos procedimientos sean uno en obras y otro en servicios.

3. Cuando una empresa que ostente clasificación como Contratista de Obras o como Contratista de Servicios otorgada por la Junta Consultiva de Contratación Pública del Estado o por el órgano competente de una Comunidad Autónoma desee solicitar su clasificación ante un órgano distinto del que concedió su vigente clasificación, deberá previamente comunicar a este último su renuncia a las clasificaciones como Contratista de Obras o como Contratista de Servicios que ostenta, y hacerlo constar en su solicitud de nueva clasificación, renuncia que solo se entenderá aceptada y surtirá efecto desde la fecha de otorgamiento de la nueva clasificación. El órgano que deba otorgar o denegar la nueva clasificación deberá comunicar en el plazo de 15 días el acuerdo adoptado al órgano u órganos que otorgaron las clasificaciones que la nueva clasificación sustituye, quienes practicaran las correspondientes inscripciones registrales.

4. Cuando por cualquier circunstancia una empresa ostentase simultáneamente clasificación como Contratista de Obras o como Contratista de Servicios otorgada por las Comisiones Clasificadoras de la Junta Consultiva de Contratación Pública del Estado y por una o más Comunidades Autónomas, o por dos o más Comunidades Autónomas, prevalecerá la otorgada en fecha más reciente, careciendo las demás de valor y efectos en la contratación pública.

5. Mediante Orden de la persona titular del Ministerio de Hacienda y Función Pública, se adoptarán las instrucciones necesarias para regular la práctica por medios electrónicos de las comunicaciones entre el Registro Oficial de Licitadores y Empresas Clasificadas del Sector Público y los Registros de licitadores y empresas clasificadas de las Comunidades Autónomas que permitan el intercambio recíprocode la información relativa a la clasificación de los contratistas en ellos inscrita>>.

Es modifica la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 88 LCSP relatiu a la solvència tècnica en els contractes d’obres pel que fa, en concret, a la relació d’obres executades permetent que <<quan sigui necessari per a garantir un nivell adequat de competència, els poders adjudicadors podrán indicar que es tindran en compte les proves de les obres pertinents executades en els últims deu anys>> (la redacció anterior parlava de que <<es tindrien en compte les proves de les obres pertinents efectuades més de cinc anys abans>>). També es preveu la possibilitat de que el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, a proposta de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat pugui fixar mitjançant Ordre una relació de subgrups de classificació per als que l’esmentat període de 10 anys sigui d’aplicació.

En aquest mateix sentit, també es modifica l’apartat 3 de l’article 88 LCSP per adequar-lo al que hem dit relatiu a les obres executades en els últims deu anys de la nova redacció de la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 88 LCSP.

Es modifica l’apartat 1 de l’article 150 LCSP per introduir un procediment pels contractes subjectes a regulació harmonitzada si la mesa o òrgan de contractació aprecia o té indicis fundats de conductes col·lusòries en el procediment de contractació en tramitació.

També es dona una nova redacció a l’apartat a) 2º de l’article 168 LCSP relatiu a un dels supòsits en què es pot aplicar el procediment negociat sense publicitat. Es mantenen en aquest apartat les raons per les quals les obres, els subministres, els serveis poden ser encomanat a un empresari determinat (creació o adquisició d’una obra d’art (...), que no existeixi competència per raons tècniques o que procedeixi la protecció de drets exclusius inclosos els de propietat intel·lectual i industrial) però s’elimina el requisit que la no existència de competència per raons tècniques i la protecció de drets exclusius només s’apliqui quan no existeixi una alternativa o substitut raonable o qual l’absència de competència no sigui conseqüència d’una configuració restrictiva dels requisits per adjudicar el contracte.

Es dona una nova redacció a l’apartat 3 de la Disposició Addicional 3ª LCSP (<<Normas específicas de contratación pública en las Entidades Locales>>) que és la següent:

3. Los actos de fiscalización se ejercen por el órgano Interventor de la Entidad local. Esta fiscalización recaerá también sobre la valoración que se incorpore al expediente de contratación sobre las repercusiones de cada nuevo contrato, excepto los contratos menores, en el cumplimiento por la Entidad local de los principios de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera que exige el artículo 7.3 de la Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera.

El órgano interventor realizará la comprobación material de la inversión en el ejercicio de la función señalada en el artículo 214.2.d) del Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, en los términos desarrollados en el artículo 20 del Real Decreto 424/2017, de 28 de abril, por el que se regula el régimen jurídico del control interno en las entidades del Sector Público Local. A efectos de la designación de representante en aquellas inversiones cuyo objeto sea susceptible de comprobación, el órgano interventor podrá aplicar técnicas de muestreo. Podrá estar asistido en la recepción por un técnico especializado en el objeto del contrato, que deberá ser diferente del director de obra y del responsable del contrato. Los servicios de asistencia de las Diputaciones Provinciales asistirán a los pequeños Municipios a estos efectos y los demás previstos en la Ley>>.

Es modifiquen altres preceptes de la LCSP però amb una menor afectació pel que fa a les Corporacions Locals com, per exemple, l’article 229 LCSP (contractació centralitzada en l’àmbit estatal), l’apartat 2 de l’article 329 LCSP (relatiu al Comitè de Cooperació en matèria de contractació pública) o els apartats 3 i 5 de l’article 333 LCSP (relatiu a l’Oficina Nacional d’Avaluació).

9. Modificacions efectuades a la Llei General de Subvencions:

La Disposició Final 13ª LPGE 2023 modifica la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions (en endavant, LGS) de la següent forma:

En primer lloc, es modifica l’apartat 1 de l’article 8 de de la LGS per introduir l’obligació que a les bases reguladores de cada subvenció es faci referència al Pla estratègic de subvencions en què s’integren, <<assenyalant de quina manera contribueixen a l'assoliment dels seus objectius; en un altre cas, haurà de motivar-se per què és necessari establir la nova subvenció, fins i tot no havent estat prevista en el Pla, i la forma en què afecta el seu compliment>>. La resta de l’article queda redactat igual.

En segon lloc, es modifiquen els apartats 5 i 8 de l’article 20 pel que fa a la possibilitat de cedir o comunicar a tercers la informació reservada a la Base de Dades Nacionals de Subvencions (BDNS) i la informació que aquesta Base ha de contenir.

Per últim, es modifica l’apartat 1 de la Disposició Addicional 16ª de la LGS pel que fa a les subvencions atorgades per fundacions del sector públic però aquesta modificació només opera pel sector públic estatal.

10. Modificació de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic (LRJSP):

La Disposició Final 23ª de la LPGE 2023 modifica dos preceptes de la LRJSP relatius als consorcis:

Es modifica l’article 121 LRJSP que queda redactat de la següent manera:

El personal al servicio de los consorcios podrá ser funcionario o laboral y habrá de proceder de las Administraciones participantes, en cuyo caso su régimen jurídico será el de la Administración Pública de adscripción y sus retribuciones en ningún caso podrán superar las establecidas para puestos de trabajo equivalentes en aquella.

Excepcionalmente, cuando no resulte posible contar con personal procedente de las Administraciones participantes en el consorcio en atención a la singularidad de las funciones a desempeñar o cuando, tras un anuncio público de convocatoria para la cobertura de un puesto de trabajo restringida a las administraciones consorciadas, no fuera posible cubrir dicho puesto, el Ministerio de Hacienda y Función Pública, u órgano competente de la Administración a la que se adscriba el consorcio, podrá autorizar la contratación de personal por parte del consorcio para el ejercicio de dichas funciones, en los términos previstos en la correspondiente Ley de Presupuestos Generales del Estado>>.

També es modifica l’apartat 3 de l’article 122 LRJSP pel que fa a l’obligatorietat de realitzar una auditoria de comptes anuals dels consorcis per part de l’òrgan de control intern de l’Administració a la qual s’hagi adscrit el consorci. Prèviament, aquest apartat 3 només establia que <<en tot cas, es durà a terme una auditoria dels comptes anuals que serà responsabilitat de l'òrgan de control de l'Administració a la qual s'hagi adscrit el consorci>>. La nova redacció de l’apartat 3 de l’article 122 LRJSP concreta quan serà obligatòria aquesta auditoria de comptes:

3. El órgano de control interno de la Administración a la que se haya adscrito el consorcio, deberá realizar la auditoría de cuentas anuales de aquellos consorcios en los que, a fecha de cierre del ejercicio, concurran, al menos, dos de las tres circunstancias siguientes:

a) Que el total de las partidas del activo supere 2.400.000 euros.

b) Que el importe total de sus ingresos por gestión ordinaria en el caso de los consorcios del sector público administrativo, o la suma del importe de la cifra de negocios más otros ingresos de gestión, en el caso de los pertenecientes al sector público empresarial, sea superior a 2.400.000 euros.

c) Que el número medio de trabajadores empleados durante el ejercicio sea superior a 50.

Mediante Ley, podrán modificarse los límites anteriores cuando la estructura y composición de los consorcios adscritos a una administración así lo requiera.

Las circunstancias señaladas anteriormente se aplicarán teniendo en cuenta lo siguiente:

a) Cuando un consorcio, en la fecha de cierre del ejercicio, pase a cumplir dos de las citadas circunstancias, o bien cese de cumplirlas, tal situación únicamente producirá efectos en cuanto a lo señalado si se repite durante dos ejercicios consecutivos.

b) En el primer ejercicio económico desde su constitución o su adscripción al sector público correspondiente, los consorcios cumplirán lo dispuesto en los apartados anteriormente mencionados si reúnen, al cierre de dicho ejercicio, al menos dos de las tres circunstancias que se señalan.

c) Aun cuando, según las circunstancias señaladas, no exista obligación desometer las cuentas anuales de un consorcio a auditoría de cuentas, los órganos de control interno podrán, en todo caso, incluir su realización en sus planes anuales de control y auditoria>>.

11. Interès legal i interès de demora:

La Disposició Addicional 42ª de la LPGE 2023 fixa l’interès legal dels diners en el 3,25 per cent fins al 31 de desembre de l'any 2023. A més, fixa l’interès de demora a que es refereixen tant la Llei General de Subvencions com també la Llei General Tributària en el 4,0625 per cent.

12. Nova regulació de l’anàlisi sistemàtica del risc de conflicte d’interessos en els procediments administratius que executen el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (en endavant, PRTR):

La Disposició Addicional 112ª de la LPGE 2023 conté una sèrie de noves obligacions relatives als conflictes d’interessos en aquells procediments administratius (bàsicament, procediment d’adjudicació de contractes i concessió de subvencions) que executen el PRTR:

<<Disposición adicional centésima décima segunda. Análisis sistemático del riesgo de conflicto de interés en los procedimientos administrativos que ejecutan el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia.

Con vigencia indefinida se establecen las siguientes reglas relativas a cómo efectuar el análisis sistemático y automatizado del riesgo de conflicto de interés en los procedimientos que ejecutan el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia:

Uno. De conformidad con la normativa europea reguladora del Mecanismo de Recuperación y Resiliencia así como las normas financieras aplicables al presupuesto de la Unión, el análisis sistemático y automatizado del riesgo de conflicto de interés en los procedimientos que ejecutan el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia està basado en una herramienta informática de «data mining», con sede en la Agencia Estatal de Administración Tributaria de España, sin perjuicio de las auditorías, que la autoridad independiente de auditoría lleve a cabo.

Dos. El análisis sistemático y automatizado del riesgo de conflicto de interés es de aplicación a los siguientes procedimientos vinculados a la ejecución del Plan de Recuperación Transformación y Resiliencia:

a) En los procedimientos de adjudicación de los contratos.

b) En los procedimientos de concesión de subvenciones salvo aquellas de concurrencia masiva, entendiéndose por tal las que tengan más de cien solicitudes. En estos casos de concurrencia masiva se realizará el análisis sobre una muestra.

Tres. El análisis sistemático y automatizado del riesgo de conflicto de interés resulta de aplicación a los empleados públicos y resto de personal al servicio de entidades decisoras, ejecutoras e instrumentales que participen, de forma individual o mediante su pertenencia a órganos colegiados, en los procedimientos descritos de adjudicación de contratos o de concesión de subvenciones.

Las entidades decisoras, ejecutoras e instrumentales son las definidas como tales en la Orden HAF 1030/2021 de 29 de septiembre y en la Resolución 1/2022, de 12 de abril, de la Secretaria General de Fondos Europeos, por la que se establecen instrucciones a fin de clarificar la condición de entidad ejecutora, la designación de órganos responsables de medidas y órganos gestores de proyectos y subproyectos, en el marco del sistema de gestión del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia.

En particular, este análisis se llevará a cabo en cada procedimiento, para las persones que realicen las siguientes funciones o asimilables, y aún cuando no se rijan en su funcionamiento por la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público o la Ley 38/2003, de 17 de noviembre, General de Subvenciones:

c) Contratos: órgano de contratación unipersonal y miembros del órgano de contratación colegiado, así como miembros del órgano colegiado de asistencia al órgano de contratación que participen en los procedimientos de contratación indicados, en las

fases de valoración de ofertas, propuesta de adjudicación y adjudicación del contrato.

d) Subvenciones: órgano competente para la concesión y miembros de los órganos colegiados de valoración de solicitudes, en las fases de valoración de solicitudes y resolución de concesión.

Las personas mencionadas serán las que deban firmar las declaraciones de ausencia de conflicto de interés (DACI) respecto de los participantes en los procedimientos de contratación o de concesión de subvenciones. Esta formulación se realizará una vez conocidos dichos participantes.

Mediante Orden de la persona titular del Ministerio de Hacienda y Función Pública se establecerá el contenido mínimo que obligatoriamente deberán contener las declaraciones a las que se refiere el párrafo anterior.

Cuatro. A través de la herramienta informática se analizarán las posibles relaciones familiares o vinculaciones societarias, directas o indirectas, en las que se pueda dar un interés personal o económico susceptible de provocar un conflicto de interés, entre las personas a las que se refiere el apartado anterior y los participantes en cada procedimiento.

No obstante lo anterior, en el caso de procedimientos de concesión de subvenciones de concurrencia masiva, entendiéndose por tales en los que concurran más de cien solicitantes, el análisis de las posibles relaciones tendrá lugar sobre una muestra de un máximo de 100 participantes, seleccionados aleatoriamente.

Para la identificación de las relaciones o vinculaciones la herramienta contendrá, entre otros, los datos de titularidad real de las personas jurídicas a las que se refiere el artículo 22.2.d).iii) del Reglamento (UE) 241/2021, de 12 febrero, obrantes en las bases de datos de la Agencia Estatal de Administración Tributaria y los obtenidos a través de los convenios suscritos con los Colegios de Notarios y Registradores. En todo caso, los resultados del análisis realizado quedarán registrados en el sistema de información de gestión del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia a los efectos de las posibles auditorías específicas sobre conflicto de interés a llevar a cabo ex post en el ámbito de la estrategia de auditoría que determine la Intervención General de la Administración del Estado como Autoridad Independiente de Auditoría, acordada con la Comisión Europea.

Cinco. Con carácter previo a la valoración de las ofertas o solicitudes en cada procedimiento, el órgano responsable de los procedimientos de contratación o de concesión de las subvenciones realizará el análisis del riesgo de conflicto de interès descrito en el apartado anterior, a través de la herramienta informática. En el caso de los órganos colegiados en la Administración General del Estado que realicen las funciones anteriores, su representación se regirá por lo previsto en el artículo 19 de la Ley 40/2015, de 1 de octubre. Para el análisis, el órgano responsable dispondrá de la siguiente información, con la que alimentará la herramienta informática:

a) Los números de identificación fiscal de las personas sujetas al análisis, de acuerdo con lo señalado en el apartado 3

b) Los números de identificación fiscal de las personas físicas o jurídicas participantes en cada procedimiento, que concurran al mismo como licitadoras o solicitantes, seleccionados en forma de muestra aleatoria en los casos de concurrencia massiva señalados anteriormente.

El órgano responsable recibirá el resultado del análisis del conflicto de interés. A su vez, lo hará llegar al órgano gestor del proyecto y subproyecto en el que se integre la actuación en el sistema de información de gestión del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia.

Así mismo, el resultado del análisis será trasladado por el órgano responsable a las personas sujetas al análisis del riesgo del conflicto de intereses, a fin de que se abstengan si, con respecto a las mismas, ha sido identificada la existencia de una situación de riesgo de conflicto de interés, señalizada con una bandera roja.

Seis. Si la persona afectada por la identificación de un riesgo de conflicto de interès no reconociera la validez de la identificación, dispondrá de un plazo de alegaciones de dos días hábiles para motivar su renuncia a la abstención, siendo su superior jerárquico quien resolverá, tras este trámite, en el plazo de otros dos días hábiles. No obstante lo anterior, de oficio o a instancia del superior jerárquico correspondiente, el órgano responsable del análisis podrá acudir al Comité Antifraude creado al amparo de los planes antifraude previstos en la Orden HFP/1030/2021, de 29 de septiembre, por la que se configura el sistema de gestión del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, para solicitar la emisión de un informe dentro del plazo de dos días hábiles tres el trámite de alegaciones, sobre si procede o no la aplicación del supuesto de abstención en el caso concreto.

Siete. El análisis del riesgo de conflicto de interés se volverá a llevar a cabo respecto de quien sustituya a la persona que, en cumplimiento de este proceso, se haya abstenido en el procedimiento, aplicándose de nuevo el análisis descrito.

Ocho. Todo el proceso quedará registrado en el sistema de información de gestión del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia.

Nueve. Adscrita a la Intervención General de la Administración del Estado existirà una unidad especializada en asesoramiento en materia de análisis del riesgo de conflicto de interés.

Diez. De acuerdo con la obligación establecida en el artículo 22 del Reglamento(UE) 2021/241 del Parlamento Europeo y del Consejo de 12 de febrero de 2021 por el que se establece el Mecanismo de Recuperación y Resiliencia, las entidades públicas que participen en la ejecución del Plan tomarán las medidas oportunas para prevenir, detectar y corregir el fraude, la corrupción y los conflictos de intereses en procedimientos administrativos con actuaciones vinculadas a la ejecución del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia de España, y con motivo de la adopción de dichas medidas las citadas entidades podrán llevar a cabo actividades que conlleven el tratamiento de datos personales.

Once. Lo previsto en esta disposición tiene carácter básico y se aprueba al amparo de lo dispuesto en los apartados 13, 14 y 18 del artículo 149.1 de la Constitución Española, que atribuyen al Estado, respectivamente, la competencia en materia de bases y coordinación de la planificación general de la actividad económica, Hacienda general y Deuda del Estado y las bases del régimen jurídico de las Administraciones Públicas.

Doce. Mediante Orden de la persona titular del Ministerio de Hacienda y Función Pública se regularán todos aquéllos aspectos que resulten necesarios para la aplicación de la presente Disposición adicional.

Trece. Lo establecido en la presente disposición adicional podrá ser de aplicación a la ejecución de fondos europeos distintos de los relativos al Plan de Recuperación Transformación y Resiliencia, en caso de que por la normativa comunitaria reguladora de aquéllos resultara exigible>>.