Nota sobre l’Ordre CUD/330/2023, de 28 de març, per la qual s’aprova la metodologia per a la determinació de les tarifes generals de les entitats de gestió de drets de la propietat intel·lectual (SGAE, AGEDI-AIE) per la utilització del seu repertori i el contingut de la memòria econòmica que ha d’acompanyar les tarifes generals
Al BOE del dia 5 d’abril de 2023 es va publicar l’Ordre CUD/330/2023, de 28 de març, per la qual s’aprova la metodologia per a la determinació de les tarifes generals de les entitats de gestió de drets de la propietat intel·lectual per la utilització del seu repertori i el contingut de la memòria econòmica que ha d’acompanyar les tarifes generals.
Amb aquesta Ordre s’omple el buit normatiu deixat per la declaració de nul·litat de ple dret de l’Ordre ECD/2574/2015, de 2 de desembre, per Sentència del Tribunal Suprem 508/2018 (Sala Contenciosa-administrativa, Secció 4.ª) de 22 de març de 2018.
L’article 164 del text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual obliga les entitats de gestió dels drets reconeguts en aquell text legal a establir tarifes generals, simples i clares que determinin la remuneració exigida per la utilització del seu repertori, essent necessari que l’import d’aquelles tarifes sigui establert en condicions raonables, atès el valor econòmic de la utilització dels drets sobre l’obra o prestació protegida en l’activitat de l’usuari, i buscant el just equilibri entre ambdues parts, tenint en compte els criteris enumerats a l’article 164.3[1]. Segons l’article 164.4 TRLPI la metodologia per a la determinació de les tarifes generals s’aprovarà mitjançant ordre del Ministeri de Cultura i Esports, previ informe de la CNMC i previ acord de la Comissió Delegada del Govern de l’Estat per a Assumptes Econòmics.
L’Ordre CUD/330/2023 aprova de nou la metodologia per a la determinació de les tarifes generals en relació amb la remuneració exigible per la utilització del repertori d’obres gestionat per les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual, així com les disposicions reglamentàries que determinen el contingut de la memòria econòmica que ha d’acompanyar les tarifes generals de les entitats de gestió.
Manteniment de tarifes vigents:
Segons la disposició addicional segona de l’Ordre CUB/330/2023, totes les tarifes generals aprovades per les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual abans de l’entrada en vigor de l’Ordre que hi siguin conformes continuaran vigents. Les entitats de gestió disposen d’un termini de tres mesos, és a dir, fins a 6 de juliol, per comunicar al Ministeri de Cultura i Esports quines de les seves tarifes continuaran vigents, entenent-se que totes aquelles tarifes sobre les quals no es pronunciïn expressament no continuaran vigents.
En aquest sentit, caldrà restar amatents a les tarifes generals i memòria econòmica que les entitats gestores presentin al Ministeri.
Principals canvis respecte l’Ordre de 2015:
La nova regulació manté en la seva major part el contingut de l’ordre del 2015, si bé inclou lleugers canvis que podrien afectar a les tarifes de les entitats gestores que tenen relació amb els ens locals (SGAE, AGEDI-AIE, etc.) com ara:
- S’admet expressament la possibilitat d’aplicar altres criteris diferents del grau d’ús, intensitat, rellevància, etc., tenint en compte el valor econòmic de la utilització dels drets (art. 4.2 Ordre del 2023)
- S’elimina l’obligació de determinar el grau d’ús efectiu a través de la identificació individualitzada de la utilització d’obres. Aquest canvi obeeix segurament a la dificultat de practicar aquesta identificació.
- Nova presumpció de gestió sobre un repertori d’amplitud universal per l’existència d’una sola entitat de gestió autoritzada per aquells drets (art. 5.4 Ordre del 2023).
- Exigència d’aplicar tarifes raonables (art. 8 Ordre del 2023), que s’addiciona als anteriors requisits d’equitat i no discriminació entre els usuaris.
- Aplicació de l’Índex de Paritat del Poder Adquisitiu (art. 9 Ordre del 2023) en la comparativa de les tarifes generals aplicades per entitats homòlogues a d’altres països de la UE.
D’altra banda, cal indicar que l’article 3 determina que la metodologia d’aquesta ordre no serà d’aplicació obligatòria als acords assolits entre les entitats de gestió i els usuaris per a l’aplicació de tarifes diferents de les generals, en el marc de les negociacions a què fan referència els articles 163, 165 i 174 del TRLPI.
Així mateix, la disposició addicional primera estableix que, sens perjudici de l’obligació d’aprovar tarifes generals segons la metodologia establerta en l’ordre, les entitats de gestió hauran d’aplicar tarifes adequades als usuaris delimitats en la disposició addicional segona de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifica el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil, és a dir, els usuaris que tinguin encomanada la gestió de serveis públics de ràdio i televisió, no tinguin ànim de lucre i tinguin legalment imposades obligacions de foment de la cultura.
Enllaç a la norma: ENLLAÇ
[1] “3. El importe de las tarifas generales se establecerá en condiciones razonables, atendiendo al valor económico de la utilización de los derechos sobre la obra o prestación protegida en la actividad del usuario, y buscando el justo equilibrio entre ambas partes, para lo cual se tendrán en cuenta al menos los siguientes criterios:
a) El grado de uso efectivo del repertorio en el conjunto de la actividad del usuario.
b) La intensidad y relevancia del uso del repertorio en el conjunto de la actividad del usuario.
c) La amplitud del repertorio de la entidad de gestión. A estos efectos, se entenderá por repertorio las obras y prestaciones cuyos derechos gestiona una entidad de gestión.
d) Los ingresos económicos obtenidos por el usuario por la explotación comercial del repertorio.
e) El valor económico del servicio prestado por la entidad de gestión para hacer efectiva la aplicación de tarifas.
f) Las tarifas establecidas por la entidad de gestión con otros usuarios para la misma modalidad de uso.
g) Las tarifas establecidas por entidades de gestión homólogas en otros Estados miembros de la Unión Europea para la misma modalidad de uso, siempre que existan bases homogéneas de comparación.”
