Nota sobre Reial Decret Llei 6/2023, del 19 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge, amb especial esment del Llibre Tercer, en virtut del qual es modifiquen i incorporen diversos preceptes a la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL).
El dia 20 de desembre de 2023 es va publicar al BOE el Reial Decret Llei 6/2023, de 19 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge (BOE núm. 303 de 20 de desembre de 2023).
Aquest reial decret-llei s’estructura en una part expositiva i una part dispositiva que consta de quatre llibres, conformats per 129 articles, setze disposicions addicionals, onze disposicions transitòries, una disposició derogatòria, nou disposicions finals i un annex de definicions.
El Llibre Primer es dedica a les Mesures d’Eficiència Digital i Processal del Servei Públic de Justícia i té per objecte regular la utilització de les tecnologies de la informació per part dels ciutadans i ciutadanes i els professionals en les seves relacions amb l’Administració de justícia i en les relacions de l’Administració de justícia amb la resta d’administracions públiques, i els seus organismes públics i entitats de dret públic vinculades i dependents.
Aquest Llibre Primer inclou les mesures previstes en diferents projectes legislatius suspesos en la seva tramitació per la dissolució de les Corts i convocatòria d’eleccions generals, necessàries per al compliment de fites en el programa del Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència, en concret les que determinen la necessitat d’una norma que sostingui la realització d’actes processals per mitjans telemàtics una vegada ha desaparegut l’emergència internacional per COVID-19 i les reformes imprescindibles de caràcter processal per garantir la imprescindible agilització de la tramitació dels procediments judicials.
El Llibre Segon, d’aplicació a l’Administració General de l’Estat (AGE) i al seu sector públic, amb l’abast que resulta dels preceptes corresponents,, es dedica a les mesures legislatives urgents en matèria de funció pública i té per objecte ordenar i definir un model de reforma de la funció pública que pivota sobre quatre elements fonamentals: la planificació estratègica, l’accés a l’ocupació pública i selecció del personal, l’avaluació de l’acompliment i carrera professional, i la regulació de la figura del directiu públic professional.
Gran part del contingut del Llibre Segon es correspon amb el contingut del projecte de Llei de Funció Pública de l’Administració de l’Estat, que derivava de la regulació sobre el règim de funció pública que requereix el TREBEP, pendent de desenvolupament pel que fa a l’Administració de l’Estat.
El Llibre Tercer es dedica a la Reforma de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de las Bases del Règim Local, el qual, pel seu impacte directe sobre el món local resumirem en l’apartat següent d’aquesta Nota.
El Llibre Quart procedeix a la modificació de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, amb l’objectiu principal de millorar els incentius fiscals al mecenatge, tant si és efectuat per persones físiques como per persones jurídiques o per no residents.
Mitjançant aquest Llibre Quart es vol complir la fita número 352 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència pel qual s’estableixen com a objectius la millora de la regulació del mecenatge i del règim d’incentius fiscals, desenvolupant, entre d’altres mesures, un marc jurídic, fiscal i laboral adequat per al sector de la cultura amb la finalitat de millorar la protecció social dels diferents agents del sector i d’augmentar la participació de els inversions privades.
Nota sobre Llibre Tercer, en virtut del qual es modifiquen i incorporen diversos preceptes a la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL).
A. Introducció:
La modificació de la normativa de règim local té per finalitat donar resposta al Component 11.R1 (<<Reforma per a la modernització i digitalització de les Administracions Públiques>>) del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (Fita 147). D’acord amb l’Exposició de Motius del Reial Decret Llei, s’<<arbitren un conjunt d’instruments de diferents tipus i que operen a diferent nivell, tendents a fer efectiva una adequada prestació dels serveis públics locals en els termes i amb l’abast que en cada cas fixi la normativa de desenvolupament>>. En concret, aquesta fita 147 a la qual es pretén donar resposta amb la modificació de la LRBRL estableix els següents objectius: <<i) accelerar i ampliar el desplegament dels serveis públics locals, també a través de mitjans digitals com les aplicacions; ii) recolzar les ciutats petites en la seva prestació de serveis públics>>.
El Llibre Tercer del R.D. Llei 6/2023, del 19 de desembre només conté un precepte (l’article 128) dividit en una sèrie d’apartats que modifiquen i/o incorporen diferents preceptes de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local. El Llibre Tercer es dicta a l'empara de l'article 149.1.18ª de la Constitució Espanyola (CE), que atribueix a l'Estat competència exclusiva sobre les bases règim jurídic de les Administracions Públiques (Disposició Final 7ª).
B. Reconeixement dels <<drets històrics de Catalunya>> a la LRBRL:
En primer lloc, el Reial Decret Llei 6/2023, del 19 de desembre, afegeix una Disposició Addicional (la dissetena) a la LRBRL sota l’epígraf dels <<drets històrics de Catalunya>>. Aquesta nova Disposició Addicional estableix el següent:
<<Les previsions d'aquesta Llei s'aplicaran respectant en tot cas la posició singular en matèria de sistema institucional recollida en l'article 5 de l'Estatut
d'Autonomia de Catalunya, així com les competències exclusives i compartides en matèria de règim local i organització territorial previstes en aquest Estatut, d'acord amb el marc competencial establert en la Constitució i especialment en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya>>.
Les implicacions, efectes i conseqüències que la incorporació d’aquesta Disposició Addicional a la LRBRL pugui tenir sobre la normativa de règim local catalana haurà de ser objecte d’una anàlisi jurídica posterior, però és un canvi que calia destacar.
C. Possibilitat de gestió col·laborativa en els municipis de menys de 20.000 habitants:
En segon lloc, el Llibre Tercer del R.D. Llei 6/2023, del 19 de desembre (article 128) dota novament de contingut l’article 28 de la LRBRL (diem que el dota de contingut atès que aquest precepte es va suprimir en el seu moment en virtut de l’art. 1.11 de la Llei 27/2013, de 27 de desembre -LRSAL-).
El nou contingut de l’art. 28 de la LRBRL té com a finalitat reconèixer o incloure la figura de la gestió col·laborativa en el cas d’aquells municipis de menys de 20.000 habitants amb l’objectiu, diu l’Exposició de Motius, de <<garantir el compliment de les competències municipals i, essencialment, una prestació de qualitat dels serveis públics mínims obligatoris de manera financerament sostenible>>. També cal destacar, entre d’altres, mesures dirigides al sosteniment del personal en comú entre diferents municipis. Això no obstant, el mateix article estableix que l’aplicació efectiva a un municipi de la gestió col·laborativa requerirà la decisió de la Comunitat Autònoma corresponent, tenint en compte la seva normativa de règim local, la conformitat prèvia del municipi afectat i l’informe de les entitats locals afectades.
En concret, la nova redacció de l’article 28 de la LRBRL estableix el següent:
<<Podran establir-se, en municipis determinats de menys de 20.000 habitants, sistemes de gestió col·laborativa dirigits a garantir els recursos suficients per al compliment de les competències municipals i, en particular, per a una prestació de qualitat, financerament sostenible, dels serveis públics mínims obligatoris, mitjançant mesures de racionalització organitzativa i de funcionament; de garantia de la prestació d'aquests serveis mitjançant fórmules de gestió comunes o associatives; de sosteniment del personal en comú amb un altre o altres municipis; i, en general, de foment del desenvolupament econòmic i social dels municipis.
L'aplicació efectiva a un municipi de la gestió col·laborativa requerirà decisió en tal sentit de la Comunitat Autònoma respectiva, adoptada conforme a la seva legislació de règim local pròpia, i en tot cas, amb la conformitat prèvia del municipi afectat i l'informe de les entitats locals afectades>>.
D. Atribució de competències i ponderació de la capacitat de gestió de l’entitat local:
També l’article 128 del R.D. Llei 6/2023, del 19 de desembre, incorpora un nou apartat 6 a l’article 25 de la LRBRL amb la següent redacció:
«6. Amb caràcter previ a l'atribució de competències als municipis, d'acord amb el principi de diferenciació, haurà de realitzar-se una ponderació específica de la capacitat de gestió de l'entitat local, deixant constància de tal ponderació en la motivació de l'instrument jurídic que realitzi l'atribució competencial, ja sigui en la seva part expositiva o en la memòria justificativa corresponent».
E. Reducció del nombre d’habitants necessari per a la creació de nous municipis:
Es modifica l’apartat 2 de l’article 13 de la LRBRL per baixar el nombre d’habitants que ha de tenir un nucli territorialment diferenciat per poder crear un nou municipi. Fins ara eren necessaris 5.000 habitants, xifra que es redueix fins els 4.000 habitants. En concret, el nou apartat 2 de l’art. 13 estableix el següent:
<<La creació de nous municipis només podrà realitzar-se sobre la base de nuclis de població territorialment diferenciats, d'almenys 4.000 habitants i sempre que els municipis resultants siguin financerament sostenibles, comptin amb recursos suficients per al compliment de les competències municipals i no suposi disminució en la qualitat dels serveis que eren prestats>>.
F. Mesures relatives a l’actualització i millora del Padró municipal d’habitants:
En primer lloc, es modifica l’article 16 de la LRBRL amb l’objecte d’actualitzar les dades obligatòries que hauran de constar a la inscripció d’acord amb la nova normativa en matèria d’estrangeria, alhora que es concreta l’obligació que les dades relatives al domicili habitual incloguin la referència cadastral, sempre que el domicili compti amb la referència cadastral o codi equivalent. Una altra novetat important és que s’incorpora en una norma amb rang legal l'aportació de dades voluntàries, d'acord amb el que disposa el Reglament de Població i Demarcació Territorial de les Entitats Locals, així com amb les diferents instruccions tècniques procedents de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
En concret, l’article 16 de la LRBRL queda redactat de la següent manera (les novetats les hem subratllat i destacat):
<<1. El Padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d'un municipi. Les seves dades constitueixen prova de la residència en el municipi i del domicili habitual en aquest. Les certificacions que d'aquestes dades s'expedeixin tindran caràcter de document públic i fefaent per a tots els efectes administratius.
La inscripció en el Padró Municipal només farà efecte de conformitat amb el que es disposa en l'article 15 pel temps que subsisteixi el fet que la va motivar i, en tot cas, haurà de ser objecte de renovació periòdica cada dos anys quan es tracti de la inscripció d'estrangers sense autorització de residència de llarga durada, no pertanyents a un Estat membre de la Unió Europea, a Estats part en l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu o a altres Estats als quals , en virtut d'un conveni internacional s'estengui el règim jurídic previst per als ciutadans dels Estats esmentats anteriorment.
El transcurs del termini assenyalat en el paràgraf anterior serà causa per a acordar la caducitat de les inscripcions que hagin de ser objecte de renovació periòdica, sempre que l'interessat no hagués procedit a tal renovació. En aquest cas, la caducitat podrà declarar-se sense necessitat d'audiència prèvia de l'interessat.
2. La inscripció en el Padró municipal contindrà com a obligatoris només les següents dades:
a) Nom i cognoms.
b) Sexe
c) Domicili habitual, amb especificació de la referència cadastral, en el territori fiscal comú o el codi equivalent en els territoris forals, sempre que el domicili compti amb referència cadastral o codi equivalent.
d) Nacionalitat.
e) Lloc i data de naixement.
f) Número de document nacional d'identitat o, tractant-se d'estrangers:
1r Número d'identitat d'estranger que consti en el certificat d'inscripció en el Registre Central d'Estrangers expedit per les autoritats espanyoles, o en defecte d'això, número del document acreditatiu de la identitat o del passaport en vigor expedit per les autoritats del país de procedència, tractant-se de ciutadans nacionals d'Estats membres de la Unió Europea, d'altres Estats part en l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu o d'Estats als quals, en virtut d'un conveni internacional s'estengui el règim jurídic previst per als ciutadans dels Estats esmentats.
2n Número d'identitat d'estranger que consti en document, en vigor, expedit per les autoritats espanyoles o, en defecte d'això, per no ser-ne titulars, el número del passaport en vigor expedit per les autoritats del país de procedència, tractant-se de ciutadans nacionals d'Estats no compresos en el paràgraf anterior, tret que, per virtut de Tractat o Acord Internacional, gaudeixin d'un règim específic d'exempció de visat en matèria de petit trànsit fronterer amb el municipi en el qual es pretengui l'empadronament, cas en què s'exigirà el corresponent visat.
g) Certificat o títol escolar o acadèmic que es posseeixi.
h) Quantes altres dades puguin ser necessàries per a l'elaboració del Cens Electoral, sempre que es garanteixi el respecte als drets fonamentals reconeguts en la Constitució Espanyola.
Així mateix, de conformitat amb la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, la inscripció en el Padró municipal podrà recollir l'aportació voluntària de les dades relatives a la designació de les persones que poden representar cada veí davant l'administració municipal a efectes padronals, el número de telèfon de contacte i l'adreça de correu electrònic.
3. Les dades obligatòries del Padró Municipal se cediran a altres Administracions públiques que el sol·licitin sense consentiment previ de l'afectat solament quan els siguin necessaris per a l'exercici de les seves respectives competències, i exclusivament per a assumptes en els quals la residència o el domicili siguin dades rellevants. També poden servir per a elaborar estadístiques oficials sotmeses al secret estadístic, en els termes previstos en la Llei 12/1989, de 9 de maig, de la Funció Estadística Pública i en les lleis d'estadística de les Comunitats Autònomes amb competència en la matèria. Les dades d'aportació voluntària no seran susceptibles de cessió en cap cas>>.
També, en aquesta matèria relativa a les dades del Padró municipal, es modifica el tercer paràgraf de l’apartat 1, el tercer i quart paràgraf de l’apartat 3 i el paràgraf a) de l’apartat 4 de l’article 17 de la LRBRL (també en destaquem les novetats):
<<La gestió del Padró municipal es portarà pels Ajuntaments amb
mitjans informàtics. Les Diputacions Provincials o entitats equivalents,
Cabildos i Consells insulars assumiran la gestió informatitzada dels Padrons
dels municipis que, per la seva insuficient capacitat econòmica i de gestió, no
puguin mantenir les dades de manera automatitzada>> (Tercer paràgraf de l’ap. 1 de l’art. 17).
<<Correspondrà a la persona que exerceixi la Presidència de l'Institut Nacional d'Estadística la resolució de les discrepàncies que, en matèria d'empadronament, sorgeixin entre els Ajuntaments, Diputacions Provincials o entitats equivalents, Cabildos i Consells insulars o entre aquests ens i l'Institut Nacional d'Estadística, així com elevar al Govern de la Nació la proposta de xifres oficials de població dels municipis espanyols, comunicant-lo en els termes que reglamentàriament es determinen a l'Ajuntament interessat.
L'Institut Nacional d'Estadística podrà cedir les dades de la seva base padronal a altres Administracions Públiques en les mateixes condicions assenyalades en l'article 16.3. Així mateix, l'Institut Nacional d'Estadística facilitarà als Instituts estadístics de les Comunitats Autònomes, o òrgans competents en la matèria, les dades relatives als padrons dels municipis del seu àmbit territorial en les condicions previstes en l'article 16.3, i amb la periodicitat que s'acordi entre les parts>> (Tercer i quart paràgraf de l’apartat 3 de l’art. 17).
<<'A) Elevar a la decisió de la persona que exerceixi la Presidència de l'Institut Nacional d'Estadística proposada vinculant de resolució de les discrepàncies que sorgeixin en matèria d'empadronament entre Ajuntaments, Diputacions Provincials o entitats equivalents, Capítols, Consells insulars o entre aquests ens i l'Institut Nacional d'Estadística>> [paràgraf A) de l’ap. 4 de l’art. 17].
Per últim, en matèria d’empadronament, es modifica el paràgraf tercer de la Disposició Addicional 7ª de la LRBRL que queda redactat de la següent manera:
<<Amb la finalitat de mantenir actualitzades les dades d'inscripció padronal d'estrangers en els padrons municipals, la Direcció General de la Policia, comunicarà, almenys mensualment, a l'Institut Nacional d'Estadística, per a l'exercici de les seves competències, les dades dels estrangers anotats en el Registre Central d'Estrangers>>.
G. Adopció de mesures d’accessibilitat per facilitar els serveis públics als veïns:
També, s’incorpora un nou article 70 quater a la LRBRL en què es preveu que les entitats locals adoptin les mesures necessàries per a facilitar l'accessibilitat dels serveis públics als veïns, promovent la utilització de les tecnologies de la informació. En aquest sentit, diu l’Exposició de Motius que <<per a això, elaboraran plans que tinguin per objecte la implementació de mecanismes digitals que facilitin l'accessibilitat dels veïns i de les empreses als serveis públics. A més, hauran de crear i mantenir un portal d'internet destinat a promoure la digitalització progressiva dels serveis públics>>. El mateix precepte preveu un règim específic per als municipis de menys de 20.000 habitants, tot remetent a la legislació autonòmica.
Més concretament, aquest nou article 70 quater estableix el següent:
<<1. Les Entitats Locals hauran d'adoptar les mesures necessàries per a facilitar l'accessibilitat dels serveis públics als veïns, promovent la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació en la seva prestació. Per a això, elaboraran plans que tinguin per objecte la implementació de mecanismes digitals que facilitin l'accessibilitat dels veïns i de les empreses als serveis públics.
2. Les Entitats Locals hauran de crear i mantenir un portal d'internet d'informació als veïns i d'accés als serveis públics digitalitzats per als quals així es determini, que operi com a plataforma tecnològica de comunicació entre aquells i l'Administració local destinada a promoure la digitalització progressiva dels serveis públics.
3. En aquest portal hauran de publicar la informació que les Administracions locals considerin adequada a aquest efecte i, si és el cas, la relació de serveis públics als quals es pugui accedir pel portal o els vincles a la informació sobre l'accés als serveis públics disponibles en el territori, en els termes en què ho disposi la normativa autonòmica.
4. En el cas dels municipis de menys de 20.000 habitants, els serveis previstos en aquest article es prestaran amb les adaptacions i terminis d'implementació corresponents a les seves especialitats en els termes que es determinin per la legislació autonòmica>>.
H. Entrada en vigor:
A diferència del que succeeix, per exemple, amb el Llibre Primer, que conté una sèrie de mesures relatives al servei públic de justícia i que preveu una entrada en vigor esglaonada en el temps o el Llibre Quart que entrarà en vigor l’1 de gener de 2024, el Llibre Tercer del Reial Decret Llei 6/2023, del 19 de desembre, pel qual es modifica la LRBRL entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat» (v. Disp. Final 9ª).
I. Enllaços:
Text complet del R.D. Llei 6/2023, del 19 de desembre: ENLLAÇ
Nota Premsa Govern reforma LRBRL: ENLLAÇ
Desembre, 2023
Serveis Jurídics ACM
