Nota aclaridora sobre la “Resolución de 29 de abril de 2020, de la Subsecretaría, por la que se publica la Resolución de 17 de febrero de 2020, de la Presidencia del Instituto Nacional de Estadística y de la Dirección General de Cooperación Autonómica y Local, por la que se dictan instrucciones técnicas a los Ayuntamientos sobre la gestión del Padrón municipal”
Davant de les interpretacions esbiaixades de la Resolución de 29 de abril de 2020, de la Subsecretaría, por la que se publica la Resolución de 17 de febrero de 2020, de la Presidencia del Instituto Nacional de Estadística y de la Dirección General de Cooperación Autonómica y Local, por la que se dictan instrucciones técnicas a los Ayuntamientos sobre la gestión del Padrón municipal, publicada al BOE el dia 2 de maig de 2020, segons les quals les noves instruccions faciliten l’empadronament de les persones que resideixen en un habitatge sense títol legal per fer-ho, o bé que habiten en espais que no reuneixen les condicions adequades per ser considerats habitatges, cal dir que sobre aquests particulars no s’ha introduït cap canvi respecte a la regulació continguda en la “Resolución de 30 de enero de 2015, del Presidente del Instituto Nacional de Estadística y del Director General de Coordinación de Competencias con las Comunidades Autónomas y las Entidades Locales, por la que se dictan instrucciones técnicas a los Ayuntamientos sobre la gestión del Padrón municipal”, ja que tant l’article 2.3 i l’article 3.3 de la resolució de 2015, com l’article 2.3 i l’article 3.3 de la resolució de 2020 estableixen el següent:
Article 2.3: Documentación acreditativa del domicilio de residencia. El Padrón es el registro administrativo que pretende reflejar el domicilio donde residen las personas que viven en España. Su objetivo es, por tanto, dejar constancia de un hecho, por lo que, en principio, no debe resultar distorsionado ni por los derechos que puedan o no corresponder al vecino para residir en ese domicilio, ni por los derechos que podrían derivarse de la expedición de una certificación acreditativa de aquel hecho.”
Article 3.3 : “Como se ha indicado anteriormente, el Padrón debe reflejar el domicilio donde realmente vive cada vecino del municipio y de la misma manera que la inscripción padronal es completamente independiente de las controversias jurídico-privadas sobre la titularidad de la vivienda, lo es también de las circunstancias físicas, higiénico-sanitarias o de otra índole que afecten al domicilio. En consecuencia, las infraviviendas (chabolas, caravanas, cuevas, etc. e incluso ausencia total de techo) pueden y deben figurar como domicilios válidos en el Padrón.”
Amb les noves instruccions s’introdueix la possibilitat de portar a terme procediments per mitjans electrònics i s’hi incorporen les referències a la Llei 39/2015 sobre el Procediment Administratiu Comú. Així mateix, s’adapta la norma al nou Reglament General de Protecció de Dades i a la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digital. Una novetat important deriva de la sentència de la Audiència Nacional, Sala Contenciosa Administrativa, de 28 de desembre de 2018, per la qual es van anul·lar dos paràgrafs de la Resolució de 30 de gener de 2015 relatius a l’acreditació de la identitat dels menors estrangers, la qual cosa ha fet necessari ajustar l’últim paràgraf de l’apartat relatiu a la documentació acreditativa de la identitat , per reflectir-hi que les dades d’identitat dels menors, sense distinció de nacionalitat, que puguin no disposar d’algun dels documents d’identificació especificats en aquell apartat, puguin acreditar-se fins als 14 anys amb el Llibre de Família o el Certificat de naixement. A més s’hi han incorporat dos nous documents vàlids per acreditar la identitat, expedits pel Ministeri de l’Interior: el «Resguardo de presentación de solicitud de protección internacional» i la fitxa d’inscripció MENA (Menor Estranger No Acompanyat). També s’hi ha tingut en compte la sol·licitud del Defensor del Pueblo d’elaborar unes instruccions més precises per a l’empadronament de menors per un sol progenitor separat o divorciat, per la qual cosa s’han introduït nous models de formularis d’empadronament. En els expedients de baixa d’ofici s’especifica com s’ha de realitzar la identificació dels afectats en les notificacions en el BOE, tenint en compte la nova normativa en matèria de protecció de dades personals. En el procediment de comprovació periòdica de la residència dels estrangers que no tenen l’obligació de renovar la seva inscripció patronal s’han inclòs dos models orientatius per sol·licitar la confirmació per escrit de la continuïtat de la residència en el municipi, advertint que les actuacions de comprovació per part de l’Ajuntament mai no podran suposar un comportament discriminatori respecte al dels ciutadans espanyols. Finalment, quan l’emissió d’un certificat d’empadronament constitueixi una actuació administrativa automatitzada, de conformitat amb allò establert a l’article 41 de la Llei 40/2015, d’ 1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, es contempla la utilització del sistema de signatura de segell electrònic i el de codi segur de verificació.
Serveis Jurídics
Maig 2020
