En data 18 de març de 2021, el Ple del Tribunal Constitucional, per unanimitat, ha estimat parcialment el recurs interposat pel Govern de la Comunitat Autònoma d’Aragó contra diversos preceptes de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic.
A continuació es fa un breu resum dels motius d’impugnació i dels pronunciaments dictats pel Tribunal a l’efecte:
Irregular transposició de la normativa europea amb una clara vulneració del principi de neutralitat
El TC desestima que la LCSP hagi incorregut en una vulneració del principi de neutralitat en la transposició de la normativa europea, perquè és una qüestió aliena a la jurisdicció constitucional.
Diferent tracte que la norma dispensa a la Comunitat d’Aragó en no reconèixer-ne el règim foral
En aquest extrem, el TC declara que la pretensió que la LCSP impedeix a la Comunitat Autònoma d’Aragó l’actualització els seus drets històrics en matèria de contractació no troba empara en la Disposició Addicional Primera de la Constitució, i tampoc en altres disposicions del bloc constitucional, com la Disposició Addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó.
Vulneració de l’ordre competencial en matèria de contractació en perjudici de les competències autonòmiques de desenvolupament i execució o de la seva potestat d’autoorganització
El Ple del TC, en relació amb els articles que a judici de la part recurrent han vulnerat l’ordre competencial en matèria de contractació, recorda que ha d’entendre’s per legislació bàsica en aquesta matèria: “(...) todos aquellos preceptos de la LCSP que directamente se encaminen a dotar de una efectividad práctica a los principios de libertad de acceso a las licitaciones, publicidad y transparencia de los procedimientos; igualdad de trato y no discriminación entre licitadores; integridad y eficiente utilización de los fondos públicos –STC 84/2015, FJ 5 a), plasmados en el art. 1.1 LCSP-, deben ser razonablemente considerados como normas básicas. Por el contrario, no tendrán tal consideración <<aquellas otras prescripciones de detalle o de procedimiento que, sin merma de la eficacia de tales principios básicos, pudieran ser sustituidas por otras regulaciones asimismo complementarias o de detalle, elaboradas por las comunidades autónomas con competencia para ello>> (STC 141/1993, FJ 5). Por esta vía quedan excluidas de la esfera de lo básico aquellas prescripciones de orden procedimental y formal, que tienen una naturaleza complementaria y auxiliar que solo de forma muy incidental guardan conexión con los principios del régimen básico de contratación”.
En aplicació d’aquesta doctrina, declara inconstitucionals l’exclusió de l’eficàcia extraterritorial de les decisions sobre classificació adoptades pels òrgans competents autonòmics (art.80.2), l’obligació imposada als ens locals de publicar els seus perfils en una única i concreta plataforma de contractació (incís “de forma exclusiva y excluyente” del paràgraf cinquè de l’art. 347.3), i la previsió de la LCSP relativa a la determinació de l’òrgan competent, en absència de legislació autonòmica, per a resoldre el recurs especial en matèria de contractació en l’àmbit dels ens locals (paràgraf segon de l’art. 46.4).
La STC també declara que no són conformes a l’ordre constitucional de competències alguns aspectes relatius a l’òrgan competent per a declarar la prohibició de contractar; el contingut dels plecs de clàusules administratives particulars; la definició de prescripció o especificació tècnica; la decisió de no publicar determinades dades sobre la celebració del contracte; les subfases en el concurs de projectes; o l’habilitació normativa en matèria d’ús de mitjans electrònics, informàtics o telemàtics.
