En data 6 de març de 2014 la Generalitat de Catalunya va interposar recurs d’inconstitucionalitat contra l’article únic de la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per la millora de la qualitat educativa (LOMCE per les seves sigles en castellà), fonamentant la seva impugnació en la vulneració de la distribució competencial constitucional (art. 149.1.30 CE) i estatutària (131.3.c EAC) tant normativa com executiva, en excedir-se del contingut propi que la jurisprudència ha anat construint en relació amb el desenvolupament de la normativa bàsica i vulnerant les competències autonòmiques en matèria d’educació amb una voluntat clarament recentralitzadora.
En data 20 de febrer de 2018, el Ple del Tribunal Constitucional, per unanimitat, ha estimat parcialment el recurs interposat per la Generalitat en considerar que el sistema dissenyat per la Llei no respecta el repartiment competencial entre Estat i Comunitat autònoma. A continuació es fa un breu resum dels motius d’impugnació i dels pronunciaments dictats pel Tribunal a tal efecte:
Règim de llengües pròpies en l’ensenyament
El recurs impugna l’habilitació al Govern estatal per establir les bases de l’educació plurilingüe des del segon cicle d’Educació infantil fins el Batxillerat mitjançant una referència genèrica com remissió en blanc.
Alta inspecció de l’Estat
La Generalitat impugna la configuració del dret dels alumnes a rebre l’ensenyament en ambdues llengües cooficials a les Comunitats amb règim de cooficialitat lingüística, preveient un procediment d’execució substitutòria per part de l’Estat amb càrrec a l’Administració educativa autonòmica, excedint la funció d’alta inspecció atribuïda a l’Estat, envaint competències en matèria d’educació i llengua pròpia, en preveure que si la programació anual competent no garanteix l’oferta docent sostinguda amb fons públics en què el castellà sigui la llengua vehicular el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport assumirà les despeses d’escolarització en centre privats, a càrrec de l’Administració educativa. A més, s’habilita a l’Estat per deduir o retenir l’import d’aquesta obligació financera pels recursos dels règim de finançament de les Comunitats autònomes quan l’Estat actuï pel procediment substitutori, comportant un control jeràrquic directe, una potestat compensatòria imposada unilateralment i una afectació a l’autonomia financera manifestament inconstitucionals, que no s’emmarquen en la potestat d’alta inspecció de l’Estat.
En aquest punt, el motiu d’impugnació ha estat ESTIMAT. El TC admet que aquesta específica modalitat d’intervenció no es concilia amb el poder de vigilància conferit a l’Estat, sinó que desborda de forma manifesta els límits d’allò constitucionalment admissible, atenent a la dimensió funcional de l’alta inspecció estatal i als límits imposats pel principi d’autonomia “para penetrar de lleno, precisamente, en la indebida asunción directa y exclusiva por el Estado de una competencia de ejecución propia de la Comunidad Autónoma”. Així, es considera que per via d’inspecció no es poden exercir altres competències executives que no siguin les de fiscalització del compliment dels continguts normatius, havent d’estar suficientment objectivada o determinada en normes de rang legal, de forma concreta i precisa, tant els pressupòsits materials com procedimentals, així com les garanties, i amb previ requeriment a l’Administració autonòmica.
En aquest sentit, es recorda que l’alta inspecció “constituye una competencia estatal de vigilancia, pero no un control genérico e indeterminado que implique dependencia jerárquica de las Comunidades Autónomas respecto a la Administración del Estado, sino un instrumento de verificación o fiscalización que puede llevar en su caso a instar la actuación de los controles constitucionalmente establecidos en relación con las Comunidades Autónomas, pero no a sustituirlos convirtiendo a dicha alta inspección en un nuevo y autónomo mecanismo directo de control”, de manera que no ha de convertir-se en una tutela o superioritat jeràrquica que limiti cap competència autonòmica, sinó només el desenvolupament d’una activitat de tipus informatiu o de comprovació. En relació amb això, el Tribunal recorda que davant d’un incompliment caldria elevar acta d’infracció a la Comunitat, i si persistís fer un requeriment per corregir-ho, imposant la sanció corresponent per part de la Comunitat i no de l’Estat, sense col·locar en cap cas a les Comunitats en una situació de dependència jeràrquica. En contra, la norma preveu la intervenció estatal sense previ intercanvi d’informació amb la Comunitat, sense previ requeriment, només es preveu tràmit d’audiència un cop iniciat el procediment.
Així, s’afirma que la disposició impugnada no dota del mínim grau d’objectivitat exigible en la definició del pressupòsit de fet (oferta docent “raonable”), i en el mateix sentit en l’obligació financera (adoptar mesures “adequades”), conceptes jurídics indeterminats i ambigus que generen una incertesa jurídica que no permet a les Comunitats autònomes conèixer el marc bàsic al qual han de sotmetre la seva competència de desenvolupament legislatiu, així com tampoc permet construir una verificació administrativa de compliment o incompliment de la Comunitat autònoma. En paraules del Tribunal “corresponde al Estado velar por el respeto de los derechos lingüísticos en el sistema educativo, pero también que tal función ha de desplegarse sin desbordar las competencias que constitucionalmente le están reservadas y sin soslayar los límites y exigencias que ha fijado la jurisprudencia constitucional. Al no hacerlo así, los tres últimos párrafos de la disposición adicional 38ª.4.c) LOE, incorporada por el art. único 99 LOMCE son inconstitucionales y nulos”, tenint en compte la limitació de l’abast temporal d’aquest pronunciament pel principi de seguretat i per la garantia del dret a l’educació dels alumnes que han estat escolaritzats seguint aquest procediment, que hi continuaran fins que acabi l’ensenyament obligatori, tret canvi de centre per voluntat familiar o altre supòsit previst a la normativa sobre drets i deures dels alumnes. De tal manera que “la declaración de inconstitucionalidad y nulidad de los tres últimos párrafos de la disposición adicional 38ª.4.c) LOE, además de preservar la cosa jugada (art. 40.1 LOTC), no afectará a los actos firmes dictados en su aplicación” (FJ 10è i 11è).
Quant a l’obligació financera, el Tribunal considera que, en tant que la retenció no pot considerar-se consentida ni té el seu origen en una decisió prèviament adoptada per la Comunitat Autònoma en l’àmbit de les seves competències, l’incompliment de la qual ocasionés la retenció, comporta la substitució de la Comunitat Autònoma per formular en positiu les mesures a aplicar, decisió estatal executiva i inconstitucional, que comporta la nul·litat de l’apartat tercer de la disposició addicional vuitena LOFCA (FJ 12è).
Ensenyaments mínims o comuns
El recurs interposat argumenta que la nova configuració del currículum de cada etapa educativa s’aparta del model anterior detraient competències de desenvolupament que fins l’aprovació de la norma impugnada corresponien a les Comunitats autònomes, limitant així la seva participació en la delimitació dels continguts educatius quant a les matèries troncals, que poden complementar els centres educatius, entenent que s’estén la competència bàsica estatal fins buidar de contingut l’autonòmica.
Aquest motiu ha estat DESESTIMAT, el TC considera que es deriva de la competència estatal per fixar els aspectes bàsics comuns, i la competència autonòmica queda condicionada només parcialment sense assimilar-se el seu àmbit competencial a l’actuació dels centres docents (FJ 5è).
Avaluació de processos educatius
La impugnació considera que la regulació de les proves finals per obtenir els títols acadèmics d’ESO i Batxillerat, així com el procediment de revisió dels resultats de les mateixes, envaeixen l’àmbit competencial autonòmic en assignar competències executives a l’Estat sense cobertura en la competència constitucional estatal acotada a la funció normativa.
Aquest motiu també ha estat DESESTIMAT, ja que el TC considera que forma part de la competència exclusiva estatal, que l’habilita per la completa normació de les proves finals, establint tants criteris d’avaluació com concretant el seu disseny i contingut per cada convocatòria, afirmant que és coherent amb la funció d’assegurar una formació comuna, garantint la homologació i validesa general dels títols (FJ 7è).
Desenvolupaments reglamentaris bàsics
Al recurs es fa referència al fet que les remissions al desenvolupament reglamentari estatal, configurades com remissions en blanc en preveure’s de forma genèrica i sense criteris mínims, vulneren les competències autonòmiques en la matèria.
De nou, la sentència DESESTIMA aquest motiu, ja que a judici del TC no cap apreciar que la mera remissió al reglament excedeixi de la competència estatal, sense constituir-ne una vulneració, ja que segons consolidada jurisprudència constitucional, és possible dictar normes bàsiques de rang reglamentari si existeix habilitació legal i el seu rang reglamentari es justifica per tractar-se de matèries la naturalesa de les quals exigeixi un tractament pel qual les normes legals resultarien inadequades (FJ 8è).
Itineraris i materials educatius
S’impugna la elaboració d’un marc comú de referència de competència digital docent, quan aquesta s’integra en la competència compartida en ensenyament i no en l’àmbit de la funció pública; i previsió de nous materials didàctics tecnològics.
Aquest motiu ha estat DESESTIMAT. D’acord amb el TC la formació del professorat i la construcció d’un ecosistema digital és d’importància estratègica pel model de digitalització de l’escola, necessari per l’interoperabilitat dels sistemes d’informació utilitzats al sistema educatiu, i en aquest sentit, que l’Estat pot destinar recursos al finançament d’activitats i perfeccionament del professorat, i pot elaborar un document com el marc de referència amb valor orientatiu, com previsió genèrica de col·laboració entre l’Estat i les comunitats que no comporta assumpció de competències executives en aquesta matèria (FJ 8è).
Pel que fa a la previsió d’un calendari d’implantació de modificacions, la impugnació considera que l’Estat està excedint-se de la configuració de les bases, impedint l’exercici de competències autonòmiques, bàsicament per considerar que l’Estat opta per una vigència prematura amb un termini insuficient per implementar-ho.
De nou, el Tribunal DESESTIMA aquesta impugnació, ja que determina que mentre no s’acrediti la impossibilitat material de la comunitat d’exercir les seves competències no es pot considerar que es produeixi de facto l’eliminació de la competència autonòmica per desenvolupar la normativa bàsica estatal (FJ 9è).
Règim d’accés a la Universitat
S’impugna la supressió de la prova d’accés a la Universitat, ometent la participació de les Comunitats al nou procediment d’admissió.
En aquest extrem, el Tribunal DESESTIMA el motiu d’impugnació afirmant el caràcter materialment bàsic d’aspectes com la comissió organitzadora de les proves d’accés, així com dels continguts i estructura de les proves per considerar-ho imprescindible i necessari en atenció a l’homogeneïtat de les proves (FJ 8è).
Beques i ajudes a l’estudi
Per últim, s’impugnen també aspectes procedimentals i la previsió d’atorgament de beques i ajuts a l’estudi finançades pels Pressupostos Generals de l’Estat.
Motiu que és DESESTIMAT pel TC, en considerar que, en tant que l’àmbit d’aplicació d’aquesta previsió es limita expressament als procediments la competència dels quals es s’atribueixi al Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, no és susceptible d’incórrer en cap vulneració competencial (FJ 13è).
