TAL COM ES PREVEIA, EL TC HA ANUL·LAT PARCIALMENT LA REGULACIÓ DE L’IMPOST ESTATAL SOBRE L’INCREMENT DEL VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA.
El Tribunal Constitucional (TC), mitjançant Sentència de data 11 de maig de 2017, ha declarat la inconstitucionalitat i nul·litat dels arts. 107.1, 107.2 a) i 110.4 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovada pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, que regulen l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), però únicament en la mesura que sotmeten a tributació situacions d’inexistència d’increments de valor, en considerar que en la seva configuració, l’IIVTNU, conegut com l’Impost sobre la plusvàlua, vulnera el principi constitucional de capacitat econòmica, perquè el seu meritament no es vincula necessàriament a l’existència d’un increment real del valor del terreny, sinó a la seva mera titularitat durant un període de temps.
El TC ha fet extensiva a la Llei d’Hisendes Locals estatal la doctrina que va establir en les sentències 26/2017 i 37/2017, referides a l’establiment d’aquest mateix impost a Guipúscoa i Àlaba, respectivament. Atesa la redacció pràcticament idèntica dels articles declarats inconstitucionals de les normes forals basques i els articles corresponents del text refós de la Llei d’Hisendes Locals (TRLHL) es donava per descomptat que el TC declararia la inconstitucionalitat parcial d’aquests articles del TRLHL. En aquest sentit, la Sentència ha declarat la inconstitucionalitat i nul·litat dels articles 107.1, 107.2 a) i 110.4 de la Llei d’Hisendes Locals només “en la medida en que no han previsto excluir del tributo las situaciones inexpresivas de capacidad económica por inexistencia de incrementos de valor”.
En tot cas, cals tenir presents les precisions que es fan al Fonament Jurídic 5è de la Sentència:
“a) El impuesto sobre el incremento del valor de los terrenos no es, con carácter general, contrario al Texto Constitucional, en su configuración actual. Lo es únicamente en aquellos supuestos en los que somete a tributación situaciones inexpresivas de capacidad económica, esto es, aquellas que no presentan aumento de valor del terreno al momento de la transmisión. Deben declararse inconstitucionales y nulos, en consecuencia, los arts. 107.1 y 107.2 a) LHL, «únicamente en la medida en que someten a tributación situaciones inexpresivas de capacidad económica» (SSTC 26/2017, FJ 7; y 37/2017, FJ 5).
b) Como apunta el Fiscal General del Estado, aunque el órgano judicial se ha limitado a poner en duda la constitucionalidad del art. 107 LHL, debemos extender nuestra declaración de inconstitucionalidad y nulidad, por conexión (art. 39.1 LOTC) con los arts. 107.1 y 107.2 a) LHL, al art. 110.4 LHL, teniendo en cuenta la íntima relación existente entre este último citado precepto y las reglas de valoración previstas en aquellos, cuya existencia no se explica de forma autónoma sino solo por su vinculación con aquel, el cual «no permite acreditar un resultado diferente al resultante de la aplicación de las reglas de valoración que contiene» [SSTC 26/2017, FJ 6; y 37/2017, FJ 4 e)]. Por consiguiente, debe declararse inconstitucional y nulo el art. 110.4 LHL, al impedir a los sujetos pasivos que puedan acreditar la existencia de una situación inexpresiva de capacidad económica (SSTC 26/2017, FJ 7; y 37/2017, FJ 5).
c) Una vez expulsados del ordenamiento jurídico, ex origine, los arts. 107.2 y 110.4 LHL, en los términos señalados, debe indicarse que la forma de determinar la existencia o no de un incremento susceptible de ser sometido a tributación es algo que solo corresponde al legislador, en su libertad de configuración normativa, a partir de la publicación de esta Sentencia, llevando a cabo las modificaciones o adaptaciones pertinentes en el régimen legal del impuesto que permitan arbitrar el modo de no someter a tributación las situaciones de inexistencia de incremento de valor de los terrenos de naturaleza urbana (SSTC 26/2017, FJ 7;y37/2017, FJ 5).”
Per tant, a partir de la publicació de la Sentència, correspondrà al legislador portar a terme les modificacions o adaptacions pertinents en el règim legal de l’impost que permetin arbitrar la forma de no sotmetre a tributació les situacions d’inexistència d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.
Arran de les Sentències relatives a les normes forals basques l’ACM i l’FMC van promoure l’aprovació d’una moció per part dels ens locals catalans en què ja es reclamava que el Govern de l’Estat presentés, amb urgència, un projecte de llei de modificació del TRLHL per la qual els supòsits d’inexistència d’increment de valor del sòl deixin d’estar subjectes a l’IIVTNU, i a incloure en els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2017 una partida específica per compensar els ajuntaments, en el cas que, per efecte d’una Sentència del Tribunal Constitucional, haguessin de procedir a la devolució de quantitats liquidades en concepte de l’IIVTNU aplicat en relació a terrenys el valor dels quals no hagués experimentat cap increment. Atesa la nova sentència es trametrà una versió actualitzada de la moció per als ajuntaments que no en van aprovar la versió anterior.
