El Ple del Tribunal Constitucional ha resolt en la Sentència 107/2017, de 21 de setembre de 2017, el conflicte en defensa de l’autonomia local, promogut entre d’altres per l’ACM, i plantejat per 2.393 municipis de tot l’estat (dels quals 803 eren catalans, el 90,2% dels ajuntaments catalans), respecte de diversos preceptes de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL).
Es declara extingida per pèrdua sobrevinguda d’objecte la impugnació de l’article 26.2 de la LRBRL en la redacció donada per l’article 1.9 LRSAL, respecte dels incisos “al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques”, i “per reduir els costos efectius dels serveis el mencionat Ministeri decidirà sobre la proposta formulada que haurà de comptar amb l’informe preceptiu de la Comunitat Autònoma si és l’Administració que exerceix la tutela financera”. Així mateix es declara extingida per pèrdua sobrevinguda d’objecte la impugnació de la Disposició Addicional Setzena de la LRBRL, introduïda per l’article 1.38 LRSAL. STC 168/2016; Aquestes qüestions varen ser declarades inconstitucionals i nul·les per Sentències prèvies que resolen recursos d’inconstitucionalitat plantejats en el mateix sentit, exposats en el FJ 2.a) d’aquesta Sentència.
El Tribunal Constitucional desestima el conflicte en defensa de l’autonomia local respecte de la resta de les impugnacions formulades pels ens locals.
En la resolució de la Sentència el Tribunal Constitucional reconeix que els ens locals promotors del conflicte en defensa de l’autonomia local han proporcionat argumentacions més desenvolupades i diferents que les plantejades en els recursos d’inconstitucionalitat precedents, fet que li exigeix al Tribunal un esforç correlatiu en la resolució del conflicte. Aquest exercici es plasma en el fet que la Sentència que resol el conflicte, tot i desestimar-lo, fa un exercici de interpretació i precisió de determinades qüestions normatives per evitar dubtes interpretatius.
