La Sala Tercera del Tribunal Suprem ha emès la STS 116/2018, de 9 de juliol, en què interpreta, defineix l’abast i efectes de la STC 59/2017 respecte de la declaració d’inconstitucionalitat dels articles 107.1, 107.2 i 110.4 del Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals (TRLHL) que regulen l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), conegut popularment com impost de plusvàlua.
El Tribunal Suprem conclou que d’acord amb la STC 59/2017 la inconstitucionalitat i nul·litat dels articles 107.1 i 107.2 TRLHL és parcial, mentre que la inconstitucionalitat i nul·litat de l’article 110.4 TRLHL és total.
En el Fonament Jurídic 4rt de la Sentència el TS argumenta que el Tribunal Constitucional declara inconstitucionals els arts. 107.1 i 107.2 TRLHL “únicament en aquells supòsits en què se sotmeti a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, això és, aquelles que no presenten augment de valor del terreny en el moment de la transmissió”, i que en conseqüència s’han de declarar inconstitucionals i nuls els articles 107.1 i 107.2 TRLH “únicament en la mesura que sotmetin a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica”. El Tribunal Suprem interpreta que en aquells supòsits en què hi ha un increment de valor del terreny, i en conseqüència una manifestació de riquesa real o potencial susceptible de ser gravada d’acord amb aquests articles del TRLHL, no s’estaria vulnerant el principi de capacitat econòmica de l’art. 31.1 CE, base de la inconstitucionalitat dels preceptes del TRLHL, i per tant aquests serien constitucionals respecte de les situacions en què efectivament hi ha un augment de valor del terreny en el moment de la transmissió. En definitiva, no s’expulsa plenament de l’ordenament jurídic els arts. 107.1 i 107.2 TRLHL, sinó que es declaren inconstitucionals i nuls únicament respecte de les situacions en què es sotmeten a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, és a dir, quan es demostri que no hi ha hagut un increment del valor dels terrenys.
Per altra banda, el Tribunal Suprem considera que la inconstitucionalitat i nul·litat de l’article 110.4 TRLHL és total. Argumenta que el Tribunal Constitucional, en el Fonament Jurídic 5 de la Sentència 59/2017, declara inconstitucional i nul l’article 110.4 TRLHL “en impedir als subjectes passius que puguin acreditar l’existència d’una situació expressiva de capacitat econòmica”. Aquesta declaració d’inconstitucionalitat total de l’article 110.4 TRLHL implica que els subjectes passius de l’impost puguin provar la inexistència d’increments de valor en la transmissió de terrenys de naturalesa urbana. En el Fonament Jurídic 5è el Tribunal Suprem estipula que correspon al subjecte passiu provar la inexistència d’una plusvàlua real, prova que s’ha de dur a terme conforme a les normes generals sobre la càrrega de la prova previstes en la Llei 28/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT). De la interpretació de la STC 59/2017 el TS conclou que:
- Anul·lada i expulsada de l’ordenament jurídic la prohibició que tenien els subjectes passius de provar la inexistència d’increments de valor, els obligats tributaris podran demostrar que el terreny no ha experimentat un augment de valor i que per tant no s’ha produït el naixement de l’obligació tributària.
- Demostrada la inexistència de plusvàlua, no procedirà la liquidació de l’impost, o correspondrà l’anul·lació de la liquidació practicada o la rectificació de l’autoliquidació i el reconeixement del dret a la devolució.
- En cas contrari s’haurà de girar la corresponent liquidació quantificant-se la base imposable de l’impost de conformitat amb el previst en els articles 107.1 i 107.2 a) TRLHL.
D’acord amb aquestes conclusions, el TS analitza a qui correspon la càrrega de la prova de la inexistència de plusvàlua, quins són els mitjans de prova que l’acreditin, i si aquests mitjans compten amb la deguda cobertura legal. El Tribunal resol afirmant que:
- Correspon a l’obligat tributari provar la inexistència de l’increment del valor dels terrenys transmesos onerosament.
- El subjecte passiu podrà proposar qualsevol principi de prova que, almenys indiciàriament, permeti apreciar la inexistència d’increment de valor del terreny.
- Aportada la prova per l’obligat tributari, correspondrà a l’Administració la prova en contra que demostri que hi ha hagut un increment del valor dels terrenys per poder aplicar l’impost.
Finalment, el Tribunal Suprem entén que la existència de la plusvàlua real i efectiva es pot constatar sobre la base dels mitjans de prova que defineixen els articles 105 i següents de la Llei General Tributària, mitjans que permeten rebutjar que la norma autoritzi a l’Administració per decidir amb llibertat el valor real del terreny onerosament transmès. D’acord amb aquests preceptes es compleix amb el principi de reserva de llei tributària de l’article 31.3 i 133.1 de la Constitució Espanyola, i no es vulnera el principi de seguretat jurídica de l’article 9.3 CE.
La STS 1163/2018, de 9 de juliol, es pot consultar en el següent ENLLAÇ
