El Tribunal Constitucional ha emès dues Sentències, per les quals resol, respectivament, el recurs d’inconstitucionalitat presentat per més de 50 diputats de diversos partits polítics del Congrés dels Diputats, i el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Parlament d’Andalusia contra diferents apartats de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL).
Les Sentències no modifiquen ni suprimeixen cap dels preceptes actualment vigents de la LRSAL, ja que desestimen la major part de les qüestions impugnades o en declaren la pèrdua sobrevinguda d’objecte, remetent-se en aquests casos a les Sentències anteriors del TC en què es va pronunciar sobre els mateixos de la LRSAL impugnats.
En la Sentència 45/2017, de 27 d’abril de 2017, que resol el recurs del Parlament d’Andalusia, el TC declara constitucional la Disposició Addicional Quinzena de la LRSAL (relativa a l’assumpció per part de les Comunitats Autònomes de competències en matèria educativa), interpretada en els termes del Fonament Jurídic 2 lletra d) apartat vii) de la Sentència, que es remet a la STC 41/2016, FJ 13 c). Així mateix, es valida la constitucionalitat dels preceptes següents:
- Article 92 bis LRBRL, en la redacció donada per l’article 1.25 de la LRSAL, que estableix una regulació sobre els funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional. El Tribunal argumenta en el FJ 3 b) que no es vulnera la garantia constitucional de l’autonomia local, ja que el legislador bàsic no suprimeix per complet la capacitat decisòria local sobre aquest personal sinó que la restringeix. Aquesta limitació, i la conseqüent centralització de determinades decisions en l’Estat i les Comunitats Autònomes, troben la seva justificació en els interessos d’abast supralocal que el legislador bàsic ha de protegir. Així mateix, fa èmfasi en la conveniència de dissenyar un sistema de control intern independent i professional, que és compatible amb el principi d’autonomia local.
Respecte de la invasió de competències autonòmiques d’execució en matèria de règim local de l’article 92 bis LRBL, el TC considera (FJ 3 c, d, e) que tot i que els competències executives relacionades amb els funcionaris locals amb habilitació nacional (FHN) corresponen a les Comunitats Autònomes, l’Estat pot, per excepció, exercir algunes tasques a l’empara dels números 14 i 18 de l’article 149.1, que donen cobertura a l’aprovació del règim jurídic dels controls interns de l’activitat local, autoritzen les polítiques que centralitzin determinats controls o facultats de selecció, formació i sanció dels FHN per dur-los a terme, però només per excepció, sense impedir els controls de les Comunitats Autònomes, i sense excloure que aquestes puguin intervenir en el reclutament, formació i sanció dels FHN.
- Disposició Transitòria Onzena de la LRSAL. El TC considera que no s’envaeixen competències estatutàries de les Comunitats Autònomes (remetent-se a la STC 41/2016, FJ8 b) i tampoc no es vulnera el dret fonamental d’associació dels ens locals, pel fet de limitar l’objecte de les mancomunitats. D’acord amb el criteri del Tribunal, l’examen dels articles 25 i 26 LRBRL permet afirmar que els àmbits en què els ajuntaments es poden mancomunar són suficientment amplis, i el legislador autonòmic conserva la competència per conferir i regular les competències pròpies municipals, com s’expressa en la Sentència esmentada anteriorment.
Per la seva banda, la Sentència del Tribunal Constitucional 44/2017, de 27 d’abril de 2017, que resol el recurs presentat per cinquanta diputats del Congrés dels Diputats, declara que l’article 36.2 a), paràgraf 2n de la LRBRL, en la redacció donada per l’article 1.13 de la LRSAL, i la Disposició Addicional Cinquena de la LRSAL no son inconstitucionals en els termes del Fonament Jurídic 2n, que es remet a les STC 111/2016, FJ 12c), i STC 41/2016, FJ 13e). Així mateix, es valida la constitucionalitat dels preceptes següents:
- Disposició Addicional Novena de la LRBRL, en la redacció donada per l’article 1.36 de la LRSAL. Desestima la impugnació en entendre que no es vulnera l’autonomia local constitucionalment garantida. La DA 9a regula la prohibició als ens instrumentals per adquirir, constituir o participar en la constitució de nous ens instrumentals, i la prohibició als ens locals per adquirir, constituir o participar amb caràcter general en la constitució de nous ens instrumentals durant el temps de vigència del seu pla econòmic-financer o del seu pla d’ajustament. Així mateix, es regula un conjunt de mesures “conjunturals” associades a aquest règim.
Segons el Tribunal Constitucional és legítima la interferència en la capacitat organitzativa dels ens locals, en el primer cas amb l’argument que els ens instrumentals han de dependre directament de l’ens local i corresponen als òrgans de govern d’aquest ens les decisions sobre la tècnica de descentralització funcional. Respecte de la prohibició de crear nous ens instrumentals per part dels ens locals subjectes a un pla d’ajustament, el Tribunal considera que aquesta limitació és constitucional en estar configurada com una conseqüència de l’incompliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, i només regeix durant el temps de vigència del pla d’ajustament o pla econòmic-financer.
- Article 218 del Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals, en la redacció donada per l’article 2.3 de la LRSAL. El Tribunal Constitucional considera que les funcions de control intern en les seves diverses modalitats són perfectament compatibles amb la garantia constitucional de l’autonomia local, exposant diversa jurisprudència en què es recolza aquest posicionament. Argumenta que la funció de control intern i la conseqüent valoració de la gestió econòmic-financera duta a terme pels òrgans de govern no són constitucionalment qüestionables , ja que s’ajusten plenament als principis generals de bona gestió financera parcialment constitucionalitzats en l’article 31.2 CE.
En relació a l’apartat 2 de l’article 218 afirma que en cap cas no implica un control extern de legalitat de l’actuació de l’ens local, sinó un mecanisme per superar divergències entre dos òrgans de l’ens local, un de intervenció i l’altre de govern (el president, que és qui ha de sol·licitar la col·laboració). Aquest precepte no regula tuteles sobre el president de l’ens local i tampoc no implica la subordinació del Ple a les decisions d’altres administracions públiques.
En aquestes dues Sentències del Tribunal Constitucional sobre la LRSAL no hi ha cap novetat que afecti directament els ens locals, ja que reitera el que ja ha estat declarat inconstitucional en Sentències anteriors, ratifica la seva doctrina respecte de la interpretació de determinats preceptes de la LRSAL, i valida la constitucionalitat dels preceptes de la norma exposats anteriorment.
A continuació es poden consultar les dues Sentències del Tribunal Constitucional:
Sentència del Tribunal Constitucional 44/2017, de 27 de abril de 2017
Sentència del Tribunal Constitucional 45/2017, de 27 de abril de 2017
Restem a l’espera de futures sentències que acabin de delimitar la constitucionalitat d’una norma objecte de diverses impugnacions, que des del moment de la seva aprovació ha estat rebutjada de forma gairebé unànime pel món local, i respecte de la qual s’ha plantejat un conflicte en defensa de l’autonomia local promogut per més de 2400 municipis de tot l’estat, incloent-hi 850 municipis catalans.
