El dia 20 de gener entra en vigor la nova Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l'activitat econòmica. A continuació en destaquem els aspectes amb més afectació per als ens locals
La Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l'activitat econòmica, ha vingut, tal i com s’indica a la seva pròpia exposició de motius, a fer un pas més en el procés iniciat amb la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica, la qual va servir per implantar, per una banda, el model de finestreta única empresarial, i per altra banda, per introduir diverses mesures en matèria de simplificació i agilització dels procediments administratius d’intervenció sobre les activitats.
Amb la nova Llei 18/2020 es continua amb la consolidació del model de finestreta única empresarial, ampliant-ne la regulació per tal de consolidar la seva implantació (títol II), i per altra banda, es desenvolupa la regulació i la implantació de mesures respecte els procediments d’intervenció sobre les activitats econòmiques (títol III). Tot això amb la finalitat d’impulsar l’activitat econòmica en l’entorn digital, establint els principis, criteris i instruments que han d’aplicar les administracions públiques de Catalunya per a fer possible una relació amb els titulars de les activitats econòmiques més àgil i eficient que, d’una banda, redueixi les càrregues administratives a les empreses i als professionals i simplifiqui el marc d’intervenció pública, i, de l’altra, dissenyi serveis proactius basats en la gestió i l’anàlisi de les dades aportades, que essencialment han d’ésser digitals.
Així, la finestreta única empresarial, regulada al títol II de la Llei, es configura com un instrument que permet a les empreses i als professionals fer tots els tràmits necessaris per a llur activitat, des d’un únic punt i amb independència de l’administració responsable. La missió de la Finestreta Única Empresarial consisteix en oferir serveis integrats sota les notes d’accessibilitat, marc digital i proactivitat a les empreses i els professionals, en relació a l’accés a l’activitat econòmica i el seu exercici en el marc del model català d’administració digital. La Finestreta Única Empresarial duu a terme la seva missió amb la captura i el processament de les dades aportades per les empreses i els professionals, i assegura la qualitat de les dades, la unitat de la dada a partir de la recollida única en origen a través de la tramitació unificada, la interoperabilitat amb tots els organismes responsables i la transparència envers els titulars de l’activitat econòmica amb relació a les dades disponibles, i també amb altres mecanismes que s’estableixin en el marc del model de governança de les dades de l’Administració de la Generalitat.
Per a la prestació dels seus serveis, així com per assegurar la seva tramitació digital, la Llei preveu un seguit d’instruments com el portal únic per a les activitats econòmiques, com a canal electrònic de relació de la Finestreta Única Empresarial. Aquest portal inclou l’àrea privada, espai que integrarà totes les relacions de l’empresa amb l’Administració. Com a novetat, es crea el Directori d’empreses, establiments i registres, que ha de permetre recollir tota la informació que tenen les diferents administracions sobre els titulars de les activitats econòmiques i dels establiments on s’acompleixen.
En aquest marc, totes les Administracions Públiques, inclosa l’Administració Local, tenen l’obligació de promoure la implantació i garantir l’accés a aquest instrument, d’acord amb les previsions de la Llei, en el marc de la qual, l’Oficina de Gestió Empresarial és responsable d’impulsar la Finestreta Única Empresarial i de coordinar i dur a terme les accions necessàries per a fer-ne efectiu el desplegament en tot el territori, en col·laboració amb les unitats administratives competents i el Consorci Administració Oberta de Catalunya i les diputacions han de posar a disposició dels ens locals les solucions tecnològiques i els instruments necessaris per a prestar, en igualtat de condicions, els serveis de la Finestreta Única Empresarial.
Complementàriament, la Llei (secció tercera del títol II, arts. 15 i ss.) regula un seguit de mesures en matèria de tractament i gestió de dades obtingudes per part de l’Administració en aquest context a partir de la seva relació amb els operadors econòmics i que giren entorn el principi d’estandardització de les dades que s’aportin al sistema per a fer possible la dada única, la interoperabilitat entre sistemes i organismes i la tramitació unificada, en concordança amb el model de governança de les dades de l’Administració de la Generalitat. Entre aquestes mesures o instruments per poder materialitzar aquest procés d’estandarització cal destacar la implementació d’un diccionari interoperable que reculli el conjunt de dades bàsiques i específiques que, segons la normativa vigent, els titulars de les activitats econòmiques han de comunicar a les administracions públiques, l’Identificador únic de l’establiment, l’obligació de tramitació unificada o el principi de proactivitat de l’Administració.
Novetats
Pel que fa a les novetats que introdueix la Llei en matèria de regulació dels procediment d’intervenció administrativa, aquesta regulació es troba continguda al títol tercer de la Llei, el qual, s’estructura en cinc capítols:
La secció primera del capítol primer estableix els principis generals de la regulació de l’activitat econòmica. Determina que, en termes generals, els règims d’intervenció han d’ésser de control posterior, comunicació i declaració responsable, i tan sols es pot establir un règim de control previ en els casos en què hi hagi raons imperioses d’interès general que ho justifiquin, tot això d’acord amb el principi d’intervenció mínima i el marc definit per la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.
La secció segona concreta que el règim d’intervenció municipal aplicable als establiments en què s’exerceix una activitat és el de comunicació. Aquesta secció evoluciona, respecte al que estableix la Llei 16/2015, eliminant el règim de declaració responsable i establint només un règim d’intervenció, el de comunicació, per a tots els establiments on s’acompleix una activitat econòmica recollida en l’annex de la Llei. Així mateix, regula, entre altres aspectes, la presentació de la comunicació i la documentació que s’ha d’aportar. En aquest sentit, la llei estableix un marc regulador comú, d’acord amb els paràmetres de la Unió Europea i amb respecte pel principi d’autonomia local i per les competències dels ens locals, sobre els règims d’intervenció aplicables a l’obertura dels establiments per mitjà del règim de comunicació amb l’aportació d’un certificat tècnic i, si cal per la dimensió o la capacitat dels establiments, d’un projecte tècnic que descrigui de manera més acurada el compliment normatiu de l’activitat per tal de protegir l’interès general. Aquesta mesura permet regular els règims d’intervenció per a tots els establiments, no tan sols per a les activitats innòcues i de baix risc que estableixen els annexos de la Llei 16/2015, sinó també per a les activitats que tenen una regulació sectorial però que no tenen establert el règim d’intervenció per a l’obertura de l’establiment o no han incorporat les competències municipals en llur regulació. Evidentment, aquest procediment no serà d’aplicació en relació a aquelles activitats i actuacions que ja tinguin un procés d’intervenció definit a la normativa sectorial que correspongui: ambiental, urbanística, pública concurrència...
El capítol segon regula les obligacions de les administracions d’oferir passarel·les de pagament que permetin a les empreses fer el pagament a distància de les taxes associades a un procediment d’acord amb el principi que la plena aplicació de l’administració electrònica només serà totalment efectiva si totes les fases de la tramitació es poden fer de forma electrònica, inclòs el pagament de les taxes.
El capítol tercer determina el control que s’ha d’exercir sobre aquestes activitats econòmiques, diferenciant el procediment de comprovació de requisits formals del de comprovació de requisits materials.
Finalment, el capítol quart regula les multes coercitives i el capítol cinquè estableix el règim sancionador per als casos en què s’incompleixi la norma.
En conclusió, l’element més rellevant del títol tercer de la Llei és la regulació detallada d’un procediment d’intervenció administrativa: comunicació prèvia i de control, respecte totes aquelles activitats que no tinguin un procediment específic previst a la normativa sectorial d’aplicació, ja sigui ambiental, urbanística o de pública concurrència.
