Novetats en matèria de teletreball

El dilluns 21 de setembre la Conferencia Sectorial d’Administració Pública de l’estat va acordar la inclusió d’un nou article 47 bis al Text Refós de l’Estatut Bàsic dels Empleats Públics (TREBEP) per regular-hi el teletreball a les administracions publiques, amb les següents característiques:

Es defineix el teletreball com aquella modalitat de prestació de servei a distància en la qual el contingut competencial del lloc de treball es pot desenvolupar, sempre que les necessitats del servei ho permetin, fora de els dependències de l’administració, mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació.
El teletreball no es conceptua com un dret subjectiu, ja que la seva utilització estarà supeditada a la garantia de la prestació dels serveis públics, assegurant el compliment de les necessitats del servei.
La prestació del servei a distància mitjançant la modalitat de teletreball no serà considerada com ordinària ni podrà ser absoluta. En cada àmbit s’haurà de determinar el percentatge de la prestació de serveis que es pot desenvolupar per aquesta modalitat, de tal manera que es combini el treball presencial i el teletreball i es garanteixi l’atenció presencial de la ciutadania.
El teletreball no podrà suposar cap incompliment de la jornada i de l’horari que correspongui, i tampoc de la normativa en matèria de protecció de dades.
El teletreball haurà de contribuir a una millor organització del treball a través de la identificació d’objectius i l’avaluació del seu compliment.
Prèviament, caldrà valorar que les tasques corresponents al lloc de treball es poden realitzar mitjançant teletreball, i caldrà donar la formació en competències digitals necessàries per a la prestació del servei.
La prestació del servei a través de la modalitat de treball haurà de ser expressament autoritzada, a través de criteris objectius per a l’accés i compatible amb la modalitat presencial, que seguirà sent la modalitat ordinària de treball.
El personal que presti serveis mitjançant aquesta modalitat tindrà els mateixos deures i drets que la resta d’empleats públics. Correspondrà a l’administració proporcionar i mantenir els mitjans tecnològics necessaris per a l’activitat.
El desenvolupament concret de l’activitat per teletreball es realitzarà en les termes de les normes de cada administració pública i serà objecte de negociació col·lectiva en cada àmbit.
Es garanteix el dret a la intimitat o la desconnexió digital, així com l’atenció presencial a la ciutadania i els drets individuals i col·lectius del personal, amb una especial atenció als deures en matèria de confidencialitat i protecció de dades.
Les administracions que ho requereixin disposaran d’un període de sis mesos per adaptar la nova regulació del teletreball en el seu àmbit competencial.
En tot cas, caldrà esperar que es faci efectiva la modificació del TREBEP amb la inclusió del nou article 47 bis perquè aquesta nova regulació sigui efectiva.

En tot cas, caldrà esperar que es faci efectiva la modificació del TREBEP amb la inclusió del nou article 47 bis perquè aquesta nova regulació sigui efectiva.

Enllaç nota de premsa del Govern de l’Estat: ENLLAÇ
Enllaç al DECRET 77/2020, de 4 d'agost, pel qual es regula la prestació de serveis en la modalitat de teletreball per al personal al servei de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i els seus organismes autònoms: ENLLAÇ

REIAL DECRET LLEI 28/2020, DE 22 DE SETEMBRE, DE TREBALL A DISTÀNCIA (no aplicable a les administracions públiques)

Avui, dia 23 de setembre de 2020, s’ha publicat al BOE (núm. 253) el Reial Decret llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància.

Aquest Reial Decret-llei s’estructura en 22 articles, set disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries i catorze disposicions finals.

De conformitat amb la seva Disposició final catorzena l’entrada en vigor d’aquest Reial Decret-Llei és al cap de 20 dies des de la seva publicació al BOE. Això no obstant, les Disposicions Addicionals tercera, quarta i sisena, la Disposició Transitòria quarta, així com les Disposicions Finals quarta, cinquena, vuitena, novena, desena, onzena i dotzena entraran en vigor el mateix dia de la seva publicació.

En tot cas, cal tenir present que les previsions contingudes en aquest Reial Decret-llei no seran d’aplicació al personal laboral al servei de les Administracions Públiques, que es regirà en aquesta matèria per la seva normativa específica.

En destaquem els següents punts:

Es considerarà que una persona treballa a distància quan almenys realitzi en un període de referència de 3 mesos, un mínim del 30% de la seva jornada, o el percentatge proporcional equivalent en funció de la durada del contracte de treball.
El treball a distància serà voluntari per a la persona treballadora i per a l’empresa.
La decisió de treballar a distància serà reversible.
L’acord de treball a distància haurà de formalitzar-se per escrit. Aquest acord podrà estar incorporat al contracte de treball inicial o realitzar-se en un moment posterior, però, en tot cas, haurà de formalitzar-se abans d’iniciar-se el treball a distància.
L’empresa haurà de garantir els mateixos drets i deures que els de les persones que treballen presencialment.
Les persones que treballen a distància tindran dret a la dotació i manteniment adequat per part de l’empresa de tots els mitjans, equips i eines vinculats a la seva activitat laboral.
Les persones treballadores, en el desenvolupament del treball a distància, hauran de complir les instruccions que hagi establert l’empresa en el marc de la legislació sobre protecció de dades, prèvia participació de la representació legal de les persones treballadores.

.Per altra banda, cal tenir en compte que al treball a distància implantat excepcionalment en aplicació de l’article 5 del Reial Decret-Llei 8/2020, de 17 de març, o com a conseqüència de les mesures de contenció sanitària derivades de la COVID-19, i mentre aquestes es mantinguin, li seguirà sent d’aplicació la normativa laboral ordinària.