Preguntes i respostes sobre la constitució dels ajuntaments i Retribucions a càrrecs electes

• Nota jurídica de la Diputació de Barcelona sobre la gestió dels recursos humans amb motiu dels nous consistoris 2023 -2027: DOCUMENT

1. Quin dia es constitueix l’ajuntament?

L’ajuntament es constitueix en sessió pública el vintè dia posterior a la celebració de les eleccions. Si s’ha presentat recurs contenciós administratiu contra la proclamació dels regidors electes l’ajuntament es constituirà vint dies més tard.

2. Com es constitueix el ple?

Es forma una mesa d’edat integrada pels electes de més i menys edat presents a l’acte, que hauran de comprovar les credencials presentades o acreditacions de la personalitat dels electes, d’acord amb les certificacions trameses a l’ajuntament per la Junta Electoral de Zona.

Un cop realitzada la comprovació, si al ple hi concorren la majoria absoluta dels regidors electes,  la mesa d’edat declararà constituïda la corporació.

En cas que no hi concorri la majoria absoluta dels membres electes no es podrà constituir la nova corporació i s’haurà de celebrar la sessió dos dies més tard.

En aquesta segona sessió la corporació es constituirà amb independència del nombre de membres assistents.

3. En el moment de la presa de possessió l’electe pot jurar, prometre o recórrer a l’imperatiu legal?

Els electes poden escollir entre jurar o prometre la Constitució i, si ho creuen convenient, podran manifestar addicionalment que ho fan per imperatiu legal i/o d’altres consideracions que creguin oportunes. En tot cas la promesa o el jurament de la constitució són imprescindibles per adquirir la condició de regidor de l’ajuntament.

4. ​Com s’elegeix l’alcalde o alcaldessa?

Podran ser candidats a alcalde d’un ajuntament tots els regidors que hagin encapçalat una llista electoral. Serà proclamat alcalde o alcaldessa el candidat que el dia de la sessió constitutiva obtingui la majoria absoluta dels nombre legal de membres de la corporació.

Si cap candidat no obté la majoria absoluta a la primera votació serà proclamat alcalde el regidor que encapçali la llista que hagi obtingut més vots en les eleccions municipals. En cas d’empat entre dos o més candidats l’alcaldia es decidirà per sorteig.

5. ​Com s’elegeix l’alcalde/essa als municipis amb menys de 250 habitants?

En els municipis d’entre 100 i 250 habitants poden ser candidats a alcalde tots el regidors i  qui obtingui la majoria absoluta dels vots dels regidors serà proclamat alcalde o alcaldessa. Si cap dels regidors no obté la majoria absoluta serà proclamat alcalde el regidor que hagi obtingut més vots populars en les eleccions municipals.

En els municipis que funcionen en règim de consell obert els alcaldes són elegits directament pels veïns per sistema majoritari.

III.- DRETS I DEURES DELS REGIDORS

6.​ Quines són les causes d’incompatibilitat per als regidors?

Són causes d’incompatibilitat les mateixes que determinen la inelegibilitat per al càrrec de regidor o alcalde (article  6 i 177 LOREG), així com trobar-se, entre d’altres,  en un dels supòsits següents:

• Els advocats i procuradors que dirigeixin o representin parts en procediments judicials o administratius contra la corporació.
  Els Directors de Servis, funcionaris o restant personal en actiu del mateix ajuntament i de les entitats i establiments que en depenguin.
  Els contractistes o subcontractistes de contractes, el finançament total o parcial dels quals sigui a càrrec de la Corporació municipal o d’establiments que en depenguin.

- Enllaç a la Guia de la normativa d’aplicació als regidors relativa a les incompatibilitats, conflicte d’interessos i prohibicions de contractar: ENLLAÇ

7. ​Què s’ha de fer quan es produeixi una situació d’incompatibilitat?

Els afectats hauran d’optar entre la renúncia a la condició de regidor o l’abandonament de la situació que doni lloc a la incompatibilitat.

8. En què consisteix la declaració d’interessos?

Els electes han de formular, per escrit, en els models aprovats pels plens respectius, les següents declaracions:

• Declaració sobre causes de possible incompatibilitat amb el càrrec i sobre qualsevol activitat que els proporcioni o els pugui proporcionar ingressos,  ja siguin activitats professionals, mercantils o industrials, treballs per compte aliè i altres fonts d’ingressos privats.
  Declaració dels seus béns patrimonials, és a dir, mobles i immobles,  i de la participació en societats de tot tipus.

Aquestes declaracions s’inscriuran, respectivament, en el registre d’activitats i en el registre de béns patrimonials de l’ens local, sota la custòdia del secretari de la corporació. Les declaracions s’hauran d’actualitzar cada vegada que es produeixi alguna variació del seu contingut i en el moment en què l’electe cessi en el seu càrrec.

9. Quins són els drets econòmics dels regidors?

Els regidors podran rebre retribucions per dedicació exclusiva o parcial, o bé assistències per la concurrència efectiva a les sessions dels òrgans col·legiats de la corporació (Ple, juntes de govern i comissions) dels quals formin part. També podran percebre indemnitzacions per les despeses efectives i justificades causades per l’exercici del seu càrrec.

10. Quina diferència hi ha entre dedicació exclusiva i dedicació parcial?

Un regidor o alcalde té dedicació exclusiva quan la seva activitat professional retribuïda preferent és l’exercici del seu càrrec, sens perjudici d'altres ocupacions marginals que, en qualsevol cas, no podran causar detriment a la seva dedicació a la Corporació. Si es tracta d'ocupacions remunerades caldrà que el ple en declari la compatibilitat.

Hi ha dedicació parcial quan el càrrec representatiu destina una part i no tot l’horari laboral a les seves responsabilitats municipals, per la qual cosa pot simultaniejar aquesta dedicació amb altres activitats professionals l’horari de les quals sigui compatible amb la seva activitat a l’ajuntament.

En l’acord de ple en què es determini la dedicació parcial s’ha de fer constar el nombre d’hores mínimes de dedicació setmanal,  que en tot cas estarà per sota de la jornada setmanal de l’administració.

11. Qui decideix les dedicacions i retribucions dels regidors?

El ple determina la dedicació i la retribució de l’alcalde i les dedicacions i retribucions que poden atorgar-se als regidors de l’ajuntament, dins dels límits que corresponguin en funció de la població del municipi. L’alcalde és qui assigna les dedicacions i retribucions prèviament establertes a cada regidor concret, segons les responsabilitats que hagi d’assumir.

12. ​Existeixen incompatibilitats entre una dedicació i l’altra?

Qui té una dedicació exclusiva no pot tenir dedicació, exclusiva o parcial, a cap altra administració.

Els qui tinguin dedicació parcial poden dedicar la part de la jornada laboral restant a una altra feina i en poden rebre el salari corresponent.

Els regidors amb dedicació exclusiva o parcial no podran percebre assistències per la seva concurrència als òrgans col·legiats de la mateixa corporació local en què  tinguin aquesta dedicació, sens perjudici que en puguin percebre per l’assistència als òrgans col·legiats d’altres corporacions, com ara diputacions o consells comarcals, de les quals siguin membres.

13. ​Els regidors cotitzen a la Seguretat Social?

Els regidors amb dedicació exclusiva o parcial han d’estar donats d’alta a la seguretat social. L’ajuntament n’ha de satisfer la quota patronal que correspongui així com aplicar les retencions necessàries sobre la nòmina dels regidors.

14. El regidors que cessen en el càrrec tenen dret a percebre subsidi d’atur?

Els càrrecs representatius amb dedicació exclusiva o parcial tenen dret, quan cessen dels seus càrrecs, a la percepció del subsidi d’atur sempre que hagin cotitzat per aquest concepte durant un mínim d’un any, tal com estableix la normativa de la seguretat social.

15. Què vol dir cobrar per assistències?

És la percepció d’un import pel fet d’assistir a les sessions d’un òrgan col·legiat de la corporació local del qual formi part el regidor (plens, juntes de govern, comissions i d’altres).

Només poden cobrar per assistències els regidors que no tenen dedicació parcial ni exclusiva a la mateixa corporació i només se’n perceben per les reunions en les quals hagi estat present el regidor. La percepció d’assistència no comporta l’alta a la seguretat social.

16. Quant pot cobrar un regidor?

La Llei Reguladora de les Bases de Règim Local fixa els criteris per a  l’establiment d’uns límits màxims a les quantitats que poden percebre els membres de les corporacions locals per tots els conceptes retributius i assistències, en funció del nombre d’habitants del municipi. Les Lleis de Pressupostos Generals de l’Estat hauran de determinar anualment aquests límits màxims. En l’actualitat són vigents els topalls màxims establerts a  Ley 31/2022, de 23 de diciembre, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2023.

17. Què són els grups municipals?

A l’inici del mandat els regidors electes de cada candidatura constitueixen un grup municipal i en designen un portaveu. El grup municipal permet que els seus membres actuïn conjuntament en el si de la corporació i organitzin la seva participació en els òrgans col·legiats de l’ajuntament.

Si una candidatura només ha obtingut un regidor aquest formarà el Grup Municipal.

18. El grup té una sola veu?

El grup nomena un portaveu a qui correspon expressar-ne l’opinió, sens perjudici que els altres regidors també puguin demanar la paraula i intervenir en les reunions dels òrgans col·legiats dels quals formin part. A més, cada grup designa els seus representants en els òrgans col·legiats de la corporació en què tingui presència.

19. Els grups municipals poden rebre subvencions per al seu funcionament?

El Ple municipal podrà assignar als grups polítics una dotació econòmica, la qual haurà de comptar amb un component fix, idèntic per a tots els grups, i un de variable en funció del nombre de membres de cada grup. Aquesta assignació és independent de les retribucions i assistències que corresponguin a cada regidor per l’exercici del seu càrrec. Els grups polítics no podran destinar aquestes assignacions al pagament de remuneracions de personal al servei de la corporació ni a l’adquisició de béns que puguin constituir actius fixos de caràcter patrimonial.

20. Els grups municipals poden  disposar d’espais municipals per reunir-se i trobar-se amb els ciutadans?

En la mesura de les possibilitats funcionals de l’organització administrativa de l’ajuntament, els grups polítics disposaran d’un local o despatx per reunir-se a la seu de l’ajuntament i per rebre-hi visites de ciutadans. També, sempre dins de les possibilitats de l’ajuntament, tindran a la seva disposició una infraestructura mínima de mitjans materials i personals. En tot cas els grups municipals podran fer ús de locals municipals per celebrar-hi reunions amb entitats del municipi.

21. Què passa amb els regidors que no formen part de cap grup?

Els regidors que des d’un principi no s’integren en el grup municipal de la seva candidatura, o bé l’abandonen després de formar-ne part, tenen la categoria de regidors no adscrits. Els seus drets polítics i econòmics no podran ser superiors a aquells que els haurien correspost en el cas de formar part del grup municipal de la candidatura per la qual van ser elegits. El reglament orgànic de cada corporació local haurà de determinar com exerceixen els seus drets aquests regidors no adscrits.

 En el cas que un dels partits integrants d’una coalició electoral decideixi abandonar el grup municipal corresponent podrà formar un nou grup.