La STC de 16 de febrer de 2017 ha declarat inconstitucionals i nuls els articles arts. 4.1, 4.2 a) i 7.4 de la Norma Foral 16/1989, de 5 de juliol, de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana del Territori Històric de Guipúscoa, “pero únicamente en la medida que someten a tributación situaciones de inexistencia de incrementos de valor”.
El TC no ha declarat inconstitucional el que es coneix com a “impost sobre la plusvàlua”, sinó la possibilitat d’aplicar-lo quan no s’hagi produït un increment real del valor de l’immoble, i en referència, exclusivament, a la normativa de Guipúscoa sobre la matèria. Així, tal com s’expressa en la STC: “Antes de pronunciar el fallo al que conduce la presente Sentencia, debe dejarse bien sentado que el impuesto sobre el incremento del valor de los terrenos no es, con carácter general, contrario al Texto Constitucional, en su configuración actual. Lo es únicamente en aquellos supuestos en los que somete a tributación situaciones inexpresivas de capacidad económica, esto es aquellas que no presentan aumento de valor del terreno al momento de la transmisión”.
Alguns dels principals arguments del TC es poden veure sintetitzats en aquest paràgraf: “En definitiva, el tratamiento que los arts. 4 y 7.4 de la Norma Foral 16/1989 otorgan a los supuestos de no incremento o, incluso, de decremento, en el valor de los terrenos de naturaleza urbana, carece de toda justificación razonable en la medida en que, al imponer a los sujetos pasivos del impuesto la obligación de soportar la misma carga tributaria que corresponde a las situaciones de incrementos derivados del paso del tiempo, se están sometiendo a tributación situaciones de hecho inexpresivas de capacidad económica, lo que contradice frontalmente el principio de capacidad económica que la Constitución garantiza en el art. 31.1. De esta manera, los preceptos enjuiciados deben ser declarados inconstitucionales, aunque exclusivamente en la medida que no han previsto excluir del tributo a las situaciones inexpresivas de capacidad económica por inexistencia de incrementos de valor.”
L’efecte immediat de l’esmentada STC es produeix a Guipúscoa i correspondrà al legislador portar a terme les modificacions o adaptacions del règim legal de l’Impost per tal que els supòsits d’inexistència d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana deixin d’estar sotmesos a l’IIVTNU.
Si bé el TC encara no s’ha pronunciat sobre la regulació de l’IIVTNU continguda al Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals (TRLHL), el text dels articles 107 i 110.4 d’aquesta llei és pràcticament idèntic al de les disposicions de la norma foral declarades inconstitucionals, raó per la qual podem preveure que el TC, quan s’hagi de pronunciar sobre els esmentats articles del TRLHL, ho farà en termes equivalents als de la Sentència de referència.