La Diputació de Barcelona ha publicat un avançament sobre les novetats que incorpora la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2018 en matèria de retribucions, d’accés a l’ocupació pública i de jornada de treball en el sector públic, que a continuació us presentem:
La redacció del capítol I del títol III – despeses de personal– segons el text aprovat pel Senat i derivat avui al Congrés per aprovar la Llei de pressupostos generals de l’Estat per l’any 2018, publicat en el Butlletí Oficial de les Corts Generals Senat de 27 de juny de 2018, Núm. 255, i que veurà la llum dissabte dia 30 de juny amb la publicació del text de la Llei en el Butlletí Oficial de l’Estat, incorpora quasi amb literalitat l’acord govern-sindicats majoritaris de la funció pública formalitzat en el mes de març de 2018.
Aquestes novetats en matèria salarial, en matèria d’accés a l’ocupació pública, així com també en matèria de jornada de treball en el sector públic mereixen una especial atenció perquè de ben segur seran rellevants en els propers mesos per l’alt nivell d’incidència en la gestió dels recursos humans de les administracions públiques (en endavant AP).
I. Increment de retribucions del personal
En matèria salarial l’article 18.dos preveu per aquest any 2018 un increment global de les retribucions del personal del sector públic que no podrà ser superior a l’1,5% respecte de les retribucions vigents al 31 de desembre de 2017 en termes d’homogeneïtat per als dos períodes de comparació, tant pel que fa a efectius de personal com a la seva antiguitat.
Afegeix un increment del 0,25 % sota la condició que el PIB, a preus constants l’any 2017, sigui igual o superior al 3,1%.
Aquest increment del 0,25 % tindrà efectes de l’1 de juliol de 2018.
Sembla que s’ha complert l’objectiu PIB (pag. 2) si bé caldrà conformar la seva aplicació doncs les quanties dels sous i triennis per grups professionals i nivells de complement de destí establerts per la mateixa Llei només contemplen l’increment del 1.5%.
També preveu que es pugui incrementar un 0,2 % per aplicar, d’entre d’altres mesures, per exemple a criteris de complement de productivitat, a revisions de relacions llocs de treball, i que el mateix text refereix a:
- Implementació de plans o projectes de millora de la productivitat o l’eficiència.
- La revisió de complements específics entre llocs amb funcions equiparables.
- L’ homologació de complements de destí.
- Aportació a plans de pensions.
Aquest increment del 0,2% podrà ser del 0,3% en les administracions i resta d’entitats del sector públic definit en aquest article en situació de superàvit pressupostari en l’exercici 2017.
El mateix article 18.Quatre estableix que la massa salarial del personal laboral, que s’incrementarà en el percentatge màxim previst en l’apartat dos d’aquest article, està integrada pel conjunt de les retribucions salarials i extrasalarials i les despeses d’acció social meritades per aquest personal durant l’any anterior, en termes d’homogeneïtat per als dos períodes objecte de comparació.
II. Accés a l’ocupació pública
Pel que fa a l’accés a l’ocupació pública l’article 19.Ú. 2 estableix que si les AP han complert amb els objectius d’estabilitat pressupostària, deute públic i la regla de la despesa tindran una taxa de reposició d’efectiu del 100%.
Podran disposar d’un taxa addicional del 8% destinada a aquells àmbits o sectors que requereixin un reforç d’efectius, sempre dins del marc d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, utilitzant-se preferentment, d’entre d’altres, quan es doni alguna de les següents circumstàncies: establiment de nous serveis públics, increment d’activitat estacional per l’activitat turística o un alt volum de jubilacions.
Aquesta taxa addicional del 8% serà del 10% en les entitats locals que tinguin amortitzat el seu deute financer a 31 de desembre de l’exercici anterior i que hagin complert els objectius d’estabilitat pressupostària, deute públic i regla de despesa.
L’article 19.Ú.3 estableix, per a les AP que no hagin complert els objectius d’estabilitat pressupostària i deute públic i de regla de la despesa, una taxa de reposició del 100% limitada als sectors prioritaris, i en la resta de sectors no prioritaris serà del 75%.
Tindran una taxa addicional del 5% del total de taxa de reposició destinada als sectors o àmbits que considerin que necessiten d’un reforç addicional d’efectius.
De forma excepcional s’estableix en l’article 19.Ú.5 que en el cas de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, cossos de policia autonòmica i policies locals, la taxa reposició d’efectius podrà arribar fins al 115%.
També de forma excepcional l’article 19.Ú.6 estableix una taxa de reposició addicional del 5% per a tots els municipis que en algun dels exercicis del període 2013 a 2017 hagin tingut l’obligació legal de prestar un major nombre de serveis públics en aplicació de l’article 26.1 de la Llei 7/1985 de 2 d’abril, com a conseqüència de l’increment de població de dret segons el padró municipal d’habitants actualitzat a 1 de gener dels citats anys.
Per últim, ressaltar que l’article 19.Ú.9 estableix que a més d’allò que s’estableix en la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2017, s’autoritza una taxa addicional per a l’estabilització de l’ocupació temporal que inclourà les places de naturalesa estructural i dotades pressupostàriament que hagin estat ocupades de forma temporal i ininterrompuda almenys els 3 últims anys abans del 31/12/2017, destinades en els següents sectors o col·lectius: personal dels serveis d’administració i serveis generals, d’investigació, de salut pública i inspecció mèdica així com altres serveis públics.
Les ofertes d’ocupació que articulin aquests processos d’estabilització hauran d’aprovar-se i publicar-se en els exercicis 2018 a 2020 i s’haurà de situar la taxa de cobertura temporal de les places incurses en els processos d’estabilització per sota del 8 % al final de l’any 2020.
Els processos de selecció garantiran el compliment dels principis de lliure concurrència, igualtat, mèrit, capacitat i publicitat i podrà ser objecte de negociació en cada àmbit territorial i podran articular-se mesures que possibilitin una coordinació entre les diferents administracions.
Pel que fa a les limitacions de l’accés a l’ocupació pública de caràcter temporal l’article 19.DOS estableix que no es podrà procedir a la contractació de personal temporal, així com al nomenament de personal estatutari temporal i de funcionaris interins excepte en casos excepcionals i per cobrir necessitats urgents i inajornables.
III. Jornada de treball
Assenyalar també que el projecte de LPGE 2018 incorpora també l’acord govern- sindicats majoritaris de la funció pública en matèria de jornada de treball.
La disposició addicional cent quaranta-tresena, estableix que a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei la jornada de treball general en el sector públic es computarà en quantia anual i suposarà un mitjana setmanal de 37,5 hores sense perjudici de les jornades especials existents o que en el seu cas es puguin establir.
Cada AP podrà establir en els seus calendaris laborals, prèvia negociació col·lectiva, altres jornades ordinàries de treball diferents a les establertes amb caràcter general o un repartiment anual de la jornada en atenció a les particularitats de cada funció, àmbit, tasca sectorial (..) sempre i quan en l’exercici pressupostari anterior s’hagin complert els objectius d’estabilitat pressupostària.
Per a les entitats locals, d’acord amb la normativa que els hi és aplicable, s’estableix que la regulació estatal de jornada i horari tindrà caràcter supletori sempre que aquestes entitats s’aprovi una regulació de la seva jornada i horari de feina, previ acord de negociació col·lectiva.
Cada AP, prèvia negociació col·lectiva, podrà regular una bossa d’hores de lliure disposició acumulables entre si de fins a un 5 % de la jornada anual amb caràcter recuperable en el període de temps que es determini i destinada a l’adopció de mesures de conciliació. Igualment per tenir cura de fills menors de 12 anys o amb discapacitats podrà establir-se sistema específic de jornada contínua.
IV. Complement retributiu en la situació d’incapacitat temporal del personal al servei de les AP
La disposició addicional cinquanta-quarta estableix que cada AP prèvia negociació col·lectiva podrà establir un complement retributiu des del primer dia de la incapacitat temporal que sumat a la prestació del prestació d’IT assoleixi fins el màxim del 100% de les retribucions fixes del mes d’inici de la IT.
V. Conclusió
Les novetats de la Llei de pressupostos generals de l’Estat per l’any 2018, que seguirem atents, exigiran i requeriran sense cap mena de dubte de la planificació en matèria de RH a cada AP, tant per aplicar en la nòmina l’increment de les retribucions previstes, com també perquè bona part de les mesures, com hem vist, hauran de ser objecte de negociació col·lectiva prèvia.
