El Tribunal Suprem, en la Sentència 333/2019, de 6 de maig de 2019, ha fixat una nova doctrina que modifica la jurisprudència vigent fins al moment.
El Tribunal Suprem insta els ajuntaments a acordar els seus propis convenis col·lectius i prohibeix l’aplicació de convenis sectorials a cadascun dels tipus d’activitat laboral, fins i tot quan no hi hagi un altre tipus de conveni que reguli la relació amb els seus treballadors.
Els motius que justifiquen el canvi en la doctrina del Tribunal Suprem són els següents:
- Fonament jurídic quart, punt 2: Una Administració Pública – que no tingui conveni col·lectiu o un altre d’específicament aplicable- no pot quedar afectada pel que disposi un conveni sectorial del qual no forma part i en la negociació del qual no es pot considerar representada per les Associacions empresarials que l’han signat. Les Administracions Públiques no poden estar subjectes a normes convingudes per organitzacions patronals guiades per interessos particulars o sectorials que molt difícilment podran coincidir amb els interessos generals.
- Fonament Jurídic quart, punt 2, paràgraf final: Les Administracions Públiques no concorren en el mercat en l’espai sectorial en el qual ho fan les empreses afectades pel conveni col·lectiu, sinó que, generalment, realitzen activitats de naturalesa similar, normalment de caràcter instrumental, al servei de l’interès públic.
Per últim, el Suprem fa una sèrie de reflexions:
- Formular convenis col·lectius per part dels ajuntaments és l’eina jurídica més adequada. En cas d’absència, l’ajuntament pot acudir als mecanismes previstos en l’article 92 de l’TRET, ja sigui mitjançant l’adhesió a un altre conveni, ja sigui mitjançant l’extensió d’un altre conveni col·lectiu en vigor.
- En cas de no disposar d’un conveni col·lectiu propi, l’ordenament jurídic està dotat d’altres mecanismes, com els pactes entre les parts, sempre tenint com a premissa bàsica el respecte a la llei i als mínims del dret necessari (art. 3.1 c) del TRET).
Enllaç:
- Tribunal Suprem (Sala Social, Secció 1). Sentència núm. 333/2019, de 6 de maig de 2019: ENLLAÇ
En aquest escenari cal tenir present l’existència, a Catalunya, de l’Acord Comú de Condicions per als empleats públics dels ens locals de menys de 20.000 habitants, l’adhesió al qual permet dotar l’ens local d’una regulació completa de les condicions del seu personal funcionari i laboral.
Per més informació us podeu posar en contacte amb els serveis jurídics de l’ACM ( tel. 93 496 16 16, extensió 2; correu juridics@acm.cat ).
També podeu consultar aquesta web: www.acordcomu2015.com