- El concepte de contractació reservada
La contractació reservada té l’objectiu de fomentar, a través de la contractació pública, la inserció laboral dels col·lectius amb una situació de vulnerabilitat social que habitualment no poden desenvolupar la seva activitat laboral en empreses ordinàries.
La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), d’acord amb la normativa comunitària, preveu la possibilitat que la licitació d’un contracte públic es reservi exclusivament a la participació de determinades entitats que tenen com a objecte social la inserció d’aquests col·lectius. Malgrat que aquesta contractació constitueix una limitació al principi de lliure concurrència, és una concreció del concepte de compra pública estratègica, entesa com la capacitat de la contractació per impulsar polítiques públiques, especialment de contingut social.
El marc legal de la contractació reservada es desenvolupa en dues línies estratègiques que contemplen la inserció d’aquests col·lectius en empreses i organitzacions creades especialment a l’efecte, d’una banda, i en el mercat ordinari, de l’altra:
- La disposició addicional 4a: la contractació dels CETIS i les EIS
Mitjançant acord de l'òrgan competent, les entitats locals han de fixar percentatges mínims de reserva del dret a participar en els procediments d'adjudicació de determinats contractes o de determinats lots dels mateixos a centres especials d'ocupació d'iniciativa social (CETIS) i a empreses d'inserció (EIS).
Mentre que, per una banda, els CETIS tenen com a objectiu la inserció social i laboral de persones amb discapacitat física, psíquica, sensorial o de trastorn de salut mental, les EIS, per l’altra, insereixen les persones pertanyents a col·lectius en situació d’exclusió social.
Si bé la Llei no estableix els contractes que específicament s’han de sotmetre a aquest règim, els que habitualment es reserven són els de jardineria, bugaderia, càtering, atenció telefònica, copisteria o neteja. En tot cas, els contractes reservats es poden aplicar a qualsevol objecte contractual, import, procediment i sector d’activitat: es pot qualificar de reservat un contracte de serveis, obres, subministraments i concessió de serveis, ja sigui obert, restringit, simplificat o negociat, un diàleg competitiu, una associació per a la innovació, un acord marc o un contracte menor, i de qualsevol matèria.
Queda a l’elecció de cada administració pública la quantitat que vulgui destinar a aquest concepte, ja que no existeix un límit legal ni superior ni inferior.
- La disposició addicional 48a: la contractació dels contractes de serveis de caràcter social, cultural i de salut
Els òrgans de contractació dels poders adjudicadors poden reservar a determinades organitzacions el dret a participar en els procediments de licitació dels contractes de serveis de caràcter social, cultural i de salut els codis CPV dels quals llista la pròpia DA. Per tant, en aquest cas els contractes no poden recaure sobre obres ni subministraments, ni sobre serveis diferents dels que regula la DA.
La Llei determina que aquestes organitzacions han de tenir com a objectiu la realització d'una missió de servei públic vinculada a la prestació d’aquests serveis, han de reinvertir els beneficis per assolir l'objectiu de l'organització (o, en cas que es distribueixin o redistribueixin, ho ha de fer d'acord amb criteris de participació) i les estructures de direcció o propietat que executin el contracte s’han de basar en la propietat dels empleats o en principis de participació, o han d’exigir la participació activa dels empleats, els usuaris o les parts interessades.
La durada màxima d’aquests contractes no pot excedir els 3 anys i el poder adjudicador no pot haver adjudicat a l'organització un contracte per als serveis en qüestió en els 3 anys precedents.
- L’obligatorietat de la contractació reservada
L’obligació establerta per la DA 4a s’estén a totes les administracions, tant estatals com autonòmiques i locals. Tot i així, a la pràctica molts ajuntaments no han adoptat aquest acord per establir un percentatge en concret, sinó que directament estableixen com a reservat un determinat contracte en el moment de la licitació en el seu corresponent plec de clàusules administratives particulars. En tot cas, no cal oblidar que legalment segueixen obligats a acordar quin serà el percentatge mínim de contractes que reservaran.
Pel que fa a la contractació de la Generalitat de Catalunya, per exemple, des de fa anys el Govern estableix anualment mitjançant acord la quantia reservada per a la contractació amb finalitats d’integració i reinserció social (l’últim d’ells és d’abril de 2022).
Per altra banda, del redactat de la DA 48a se n’extreu que aquesta actuació es concep com a opcional o potestativa («los órganos de contratación de los poderes adjudicadores podrán reservar…»).
Tot i així, és recomanable fer-ho: en ambdós casos es potencia una contractació més responsable i es dona compliment a l’art. 1.3 de la LCSP, ja que la contractació pública reservada es configura com una eina per a la inclusió social:
«En toda contratación pública se incorporarán de manera transversal y preceptiva criterios sociales y medioambientales siempre que guarde relación con el objeto del contrato, en la convicción de que su inclusión proporciona una mejor relación calidad-precio en la prestación contractual, así como una mayor y mejor eficiencia en la utilización de los fondos públicos. Igualmente se facilitará el acceso a la contratación pública de las pequeñas y medianas empresas, así como de las empresas de economía social».
La web www.contractesreservats.cat mostra un mapa de la contractació reservada a Catalunya i ofereix a les administracions públiques exemples reals d’acords aprovats per fixar un percentatge mínim de la contractació reservada anual i plecs de licitació de contractes destinats a aquestes empreses.
