El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a aquells ajuntaments que van interposar contenciós contra la Generalitat de Catalunya pel finançament de les escoles bressol. A partir de diverses sentències, el TSJC determina:
a) La legislació estableix d’una manera clara que l’atribució de competències a les administracions locals ha de comportar els recursos corresponents, sigui una competència delegada en el marc de la Llei de Bases de règim local o a través d’una competència atribuïda com a pròpia per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
b) El principi de suficiència financera que inspira l’ordenament jurídic actual, garanteix a les administracions locals els recursos suficients, a partir de recursos tributaris propis o dels provinents d’administracions superiors. Aquest principi inspira tant les competències pròpies, com les delegades.
c) El fet que la titularitat de la competència en ensenyament infantil correspongui als ens locals, no comporta que les administracions superiors, en aquest cas la Generalitat, quedin deslliurades de tota responsabilitat financera.
d) L’establiment de convenis de la Generalitat amb els ens locals, comportava la competència de gestió i per tant, la necessitat d’atribuir els recursos econòmics.
e) Aquest raonament es fonamenta com es veu, en la legislació bàsica, però també l’específica d’ensenyament que considera que les llars d’infants formen part de la xarxa de titularitat pública i són parts del sistema educatiu, fet que comporta la responsabilitat financera de l’administració educativa.
f) Tanmateix, la Llei 12/2009 d’educació, en el seu article 42.3 estableix el criteri de suficiència respecte els centres públics que s’estén també als convenis amb l’administració local.
g) La mateixa Llei d’Educació en l’article 198 regula la creació de places de 0 a 3 anys i la subvenció de les de titularitat municipal.
h) La Generalitat, per tant, manté una responsabilitat financera respecte els Ajuntaments amb qui va signar convenis i als quals va subvencionar.
i) El TSJC rebutja que els ajuts donats per les Diputacions es fessin per compte i en substitució de la Generalitat, ja que aquestes actuaven en compliment d’una competència pròpia que és la de cooperació. Aquests recursos són propis del sistema local i no són assimilables als de la Generalitat, que en té la responsabilitat pròpia respecte el finançament local.
Cal recordar i denunciar que en el període 2008-2011 l’Estat subvencionava l’educació de 0 a 3 anys i la de 3 a 6 passant de 88 milions el 2008, 83,5 el 2009, 78 el 2010, 17,5 el 2011 a partir del 2012 va deixar de fer aportacions.
En la darrera reunió de la Comissió Mixta entre Departament d'Ensenyament i les Entitats Municipalistes, la Generalitat de Catalunya va manifestar la voluntat, un cop la sentència sigui ferma, d’abonar el deute amb els ajuntaments que havien subscrit convenis malgrat no haguessin interposat recurs.
En aquesta mateixa línia, en el darrer Comitè Executiu de l’ACM es va acordar que exigirem al nou govern de la Generalitat, la concreció de les condicions i el terminis de pagament del deute als ajuntaments, sense esperar a la resolució del recurs que s’ha presentat. Alhora estarem al seu costat exigint a l’Estat que torni a fer les aportacions que feia a l’educació de 0 a 6 anys.
Barcelona, febrer de 2018
