Amb relació a aquesta qüestió, val a dir que el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals ha mantingut vigent el Reial Decret Legislatiu 3/2011 de 14 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, la impossibilitat d'utilitzar certificats de qualitat i de gestió mediambiental com a criteris d'adjudicació, havent d'ésser empleats els mateixos com a mitjans d'acreditació de la solvència tècnica de les empreses, i ja amb la LCSP 2017, en diverses resolucions, com per exemple, la Resolució 939/2018, confirma el criteri que únicament poden ésser criteris de solvència.
No obstant això, en resolucions més recents, aquest Tribunal ha canviat el criteri, considerant en la seva Resolució 786/2019, d'11 de juliol de 2019, el següent: "así, las cosas, es cierto que la evolución del ordenamiento de la Unión Europea y, en especial, de la nueva Ley 9/2017 en materia de contratación pública, ha determinado la necesidad de matizar la doctrina de este tribunal sobre la cuestión controvertida, en concreto sobre la posibilidad de configurar la disponibilidad de un certificado ISO no solamente como criterio de solvencia empresarial sino también como criterio de adjudicación. Ahora bien, para que pueda admitirse la exigencia de estos certificados como criterio de adjudicación, es necesario que estén claramente vinculados con el objeto del contrato (...)".
Per a major comprensió, resulta oportú reproduir uns paràgrafs de la Resolució núm. 10/2019 de Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, de 30 de gener de 2019, la qual efectua un anàlisis de cadascun dels certificats que es qüestionen amb l'objectiu de determinar si estan referits a productes vinculats amb l'objecte del subministrament licitat:
"(...)la ISO 14006 (Sistemes de gestió ambiental. Directrius per a la incorporació de l'ecodisseny) que, tal com ha admès l'òrgan de contractació, anul·la i substitueix l'anterior norma UNE 150301, consisteix en "directrices para ayudar a las organizaciones a establecer, documentar, implementar, mantener y mejorar de forma continua su gestión del ecodiseño como parte de un sistema de gestión ambiental".
En canvi, tant la ISO 14024 (Etiquetes i declaracions ambientals. Etiquetat ambiental Tipus I. Principis i procediments) com la ISO 14025 (Etiquetes i declaracions ambientals. Declaracions ambientals tipus III. Principis i procediments) fan referència a l'etiquetatge de productes. Així, també de la informació a què s'ha tingut accés, la ISO 14024 té per objecte establir "las pautas para el desarrollo de los programas de etiquetado ambiental tipo I, es decir, etiquetas que se otorgan a productos que cumplen una serie de requisitos determinados identificando a aquellos con características medioambientales preferibles" i la ISO 14025 té per objecte les denominades declaracions ambientals de producte (DAP), definides com la "manifestación relativa a los aspectos ambientales de un producto o servicio (...)"4 i que "proporcionan un perfil ambiental fiable, relevante, transparente, comparable y verificable que permite destacar un producto respetuoso con el medio ambiente, basado en información de ciclo de vida. (...)
Així les coses, examinat l'objecte dels certificats susceptibles de valoració en el criteri que ara s'impugna i d'acord amb la doctrina i jurisprudència abans referida, cal concloure que puntuar el fet que les empreses licitadores aportin una certificació UNE 150301 o equivalent (com seria l'actual ISO 14006 que la va substituir) no és un criteri vàlid per a la valoració de les ofertes, atès que es refereix a una qüestió de gestió ambiental inherent a la solvència o aptitud de l'empresa licitadora per executar el contracte.
(...)
Diferent és el cas, però, de les certificacions exigides d'acord amb les altres dues ISO (14024 i 14025) i dels certificats FSC i PEFC, que, tal com s'ha vist, es refereixen a qualitats pròpies o components dels productes, distingint-los d'altres no etiquetats o certificats per la normativa, i, per tant, aporten un valor afegit a l'oferta.
Així doncs, d'acord amb les línies indicades ut supra, semblaria que els certificats de qualitat poden ésser empleats com a mitjans d'acreditació de solvència tècnica de les empreses; i, com a criteris d'adjudicació de caràcter mediambiental, únicament, quan facin referència a característiques pròpies del servei que constitueix l'objecte del contracte.
Enllaços:
Consulta la Resolució núm. 10/2019 del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. ENLLAÇ.
Data de publicació: 5 d'octubre de 2021
