IniciJurídicOfic. contractació pública local › FAQS de l'Oficina de Contractació Púb...

FAQS de l'Oficina de Contractació Pública Local

Us posem a la vostra disposició una relació de preguntes i respostes més freqüents que us poden ser d’utilitat i interès. Aquest apartat s’anirà actualitzant en funció de nous pronunciaments de les Juntes de Contractació i dels mateixos Tribunals Administratius i Jurisdiccionals.

A banda d’aquestes preguntes i respostes, també disposeu d’un seguit d’anàlisis jurídics realitzats pels Serveis Jurídics de l’ACM que donen resposta a les consultes més habituals en l’àmbit de la contractació pública formulades per part dels ens locals. (Enllaç)

Registre de licitadors

És obligatòria la inscripció al ROLECE o RELI per participar en un procediment obert ordinari?

D’una lectura ràpida de la LCSP 2017 semblaria que la inscripció en el Registre de licitadors únicament es preveu com a obligació legal –és a dir, no és potestat de l’òrgan de contractació-, en els procediments oberts simplificats (art. 159.4.a) de la LCSP 2017).

En conseqüència, serà obligatòria la inscripció al ROLECE o RELI per participar en procediments oberts ordinaris quan l’òrgan de contractació així ho decideixi i tal exigència figuri en els plecs.

És obligatòria la inscripció al ROLECE o RELI per a participar en un procediment obert supersimplificat?

Al respecte, hi ha qui defensa que la literalitat d'aquesta última nota de l'apartat 6è de l'article 159 de la LCSP 2017 condueix a entendre que per a participar en un procediment d'aquestes característiques, les empreses han d'estar inscrites en el ROLECE o, si és procedent, en el Registre Oficial de la corresponent Comunitat Autònoma –a Catalunya, el RELI-.

No obstant això, existeixen pronunciaments que consideren absurd que, pretenent fer un procediment més senzill, la remissió impliqui un increment de requisits per a la participació. En aquesta línia, també es defensa que si aquesta clàusula de tancament de l'article 159.6 de la LCSP 2017 ens conduís a entendre que l'exigència de l'article 159.4 és aplicable als procediments oberts 'supersimplificats', l'excepció que contempla l'apartat b) de l'article 159.6 queda descafeïnada, quan no buida de contingut.

Al respecte, cal afegir que la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya, en l’Informe núm. 12/2019, de 28 de novembre, s’ha pronunciat pel que fa aquesta qüestió i ha conclòs que al margen de que no parecería procedente que una cláusula de cierre de carácter supletorio impusiera más requisitos para participar en el procedimiento; teniendo en cuenta la literalidad del precepto que exime a las empresas licitadoras de acreditar su solvencia; en la medida en que con la exigencia de la obligación de inscripción o en el registro de empresas licitadoras se puede no alcanzar el objetivo de simplificación y agilidad, vista la regulación de estos registros en la propia LCSP, pero, en cambio, sí puede comportar un requisito adicional limitativo de la concurrencia en la medida en que puede suponer una barrera de acceso a las licitaciones llevadas a cabo por este procedimiento; y finalmente, ya que esta tramitación sumaria tiene que servir para vehicular los contratos menores, pero con garantía de salvaguardia de los principios generales de la contratación; hay que entender que el requisito de inscripción en un registro oficial de empresas licitadoras no tiene que resultar de aplicación en los procedimientos simplificados con tramitación sumaria”.

Criteris d’adjudicació

ES POT UTILITZAR COM A CRITERI D’ADJUDICACIÓ L’ARRELAMENT TERRITORIAL?

Amb relació a si seria possible valorar la proximitat geogràfica –per exemple, els Kms d’un taller respecte del municipi-, és a dir, utilitzar com a criteri d’adjudicació l’arrelament territorial, val dir que, d’entrada, és una de les qüestions més controvertides dins de la contractació pública.

Aquest criteri ha estat valorat en nombroses ocasions pels Tribunals Administratius de Contractació Pública, els quals han anat seguint la mateixa línia considerant que “(…) los criterios de arraigo territorial, ya operen como condición de solvencia o como criterios de adjudicación (como sería ahora el caso), suponen una restricción a la concurrencia y a la libertad de acceso, por lo que sólo excepcionalmente pueden ser admitidos cuando pueda entenderse, de acuerdo con una interpretación restrictiva, que su aplicación no conduce a consecuencias discriminatorias, que su imposición está justificada por razones imperiosas de interés general, necesarias para garantizar la realización del objetivo que con el contrato se persigue, y que se aplican de forma proporcionada, sin ir más allá de lo estrictamente necesario para alcanzar dicho objetivo” (entre d’altres, la Resolució núm. 191/2017, de 17 de febrer de 2017, del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals).

Doncs, d’acord amb aquesta doctrina, no es pot concloure que l’exigència de tenir un establiment en una ubicació determinada sigui discriminatòria sempre, sinó que s’haurà de valorar cas per cas, per la qual cosa és important que es justifiqui adequadament la seva necessitat per a garantir l’eficàcia i la qualitat del servei.

Què ha de complir tot criteri d'adjudicació?

L’article 145.5 de la LCSP 2017 estableix un seguit d’exigències que han de complir els criteris d’adjudicació, i són:

a) En tot cas han d’estar vinculats a l’objecte del contracte

b) Han de formular-se de manera objectiva respectant els principis d’igualtat, no discriminació, transparència i proporcionalitat

c) Han de garantir la possibilitat que les ofertes siguin avaluades en condicions de competència efectiva.

Quan es considerarà que un criteri d'adjudicació està vinculat amb l'objecte del contracte?

Un criteri d’adjudicació estarà vinculat amb l’objecte del contracte quan, d’acord amb les línies expresses de l’article 145.6 de la LCSP 2017, es refereixi o integri les prestacions que han de realitzar-se en virtut d'aquest contracte, en qualsevol dels seus aspectes i etapa del seu cicle de vida.

Es poden fixar criteris d'adjudicació de caràcter social, mediambiental o estètics?

Al respecte, cal recordar que la LCSP 2017 estableix en el seu article 145 com a exemples de criteris qualitatius, “la calidad, incluido el valor técnico, las características estéticas y funcionales, la accesibilidad, el diseño universal o diseño para todas las personas usuarias, las características sociales, medioambientales e innovadoras, y la comercialización y sus condiciones”.

Doncs, com es pot observar, els criteris d’adjudicació de caràcter social, mediambientals i estètics estan permesos, però sempre que estiguin vinculats directament amb l’objecte del contracte.

Quina ponderació han de tenir els criteris d'adjudicació?

Pel que fa a la ponderació dels criteris d’adjudicació, l’Administració gaudeix d’una àmplia discrecionalitat per a la seva determinació. Ara bé, en determinats supòsits, aquesta discrecionalitat es troba limitada per la LCSP 2017.

Quins són aquests límits?

La discrecionalitat de l’Administració per fixar la ponderació dels criteris d’adjudicació es troba limitada per:

  • Una de les limitacions la trobem l’article 145.4 de la LCSP 2017, l'establir que en els contractes de serveis de l’Annex IV, així com en els que tinguin per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, els criteris relacionats amb la qualitat hauran de representar, almenys, el 51% de la puntuació assignable en la valoració de les ofertes.
     
  • Així mateix, aquesta discrecionalitat es troba limitada per l'article 146.2 de la LCSP 2017 en disposar que "cuando se utilicen una pluralidad de criterios de adjudicación, en su determinación, siempre y cuando sea posible, se dará preponderancia a aquellos que hagan referencia a características del objeto del contrato que puedan valorarse mediante cifras o porcentajes obtenidos a través de la mera aplicación de las fórmulas establecidas en los pliegos”.
     
  • També, trobem limitacions en el cas que s'estableixin millores com a criteris d'adjudicació, atès que l'article 145.7 de la LCSP fixa que "en todo caso, en los supuestos en que su valoración se efectúe de conformidad con lo establecido en el apartado segundo, letra a), del artículo siguiente, no podrá asignársele una valoración superior al 2,5 por ciento”.
     
  • Finalment, trobem limitacions en la regulació de les condicions per a la utilització de les diferents modalitats del procediment obert en la LCSP 2017; així, pel procediment obert simplificat i ‘supersimplificat’ el plec no ha de contemplar cap criteri avaluable mitjançant judici de valor o bé la seva ponderació no pot superar el 25% del total, excepte en el cas que el contracte tingui per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, com els serveis d’enginyeria i arquitectura, en què la seva ponderació no podrà superar el 45% del total.

Procediment

QUIN ÉS EL VALOR QUE S’HA DE TENIR EN COMPTE A L’HORA DE DETERMINAR EL PROCEDIMENT D’ADJUDICACIÓ DE CADA FASE D’UNA OBRA?

Al respecte, resulta oportú destacar, entre altres, l’Informe de la Junta Consultiva de l’Estat (Expt. 1/18), a on a la pregunta si la remisión a los artículos 99 y 101 en la DA 3ª.7, para municipios de menos de 5000 habitantes, conlleva que las entidades locales, a la hora de determinar el procedimiento de adjudicación de cada fase de una obra, tengan que tener en cuenta el valor total del proyecto conjunto”, va assenyalar el següent: “Ambas remisiones ponen de manifiesto que en el caso de las obras a que alude la DA 3ª.7 la intención del legislador es ofrecer un tratamiento equivalente a los supuestos de obras adjudicadas por lotes, de modo que en la medida en que es posible realizar proyectos separados para cada una de la obra y cada uno de estos dar lugar a un contrato independiente –igual que ocurre con los lotes- la adjudicación de cada prestación diferenciada se determinarán en función del valor acumulado del conjunto, teniendo en cuenta el valor global estimado de todos los contratos”.

Partint del criteri seguit per aquests òrgans consultius, en cas d’aprovació de l’execució d’un projecte per fases, els ens locals a l’hora de determinar el procediment d’adjudicació de cadascuna d’aquestes fases hauran de tenir en compte el valor total del projecte.

Desistiment del procediment d’adjudicació

QUINS REQUISITS HAN DE CONCORRE PER PODER ACORDAR EL DESISTIMIENT DEL PROCEDIMENT?

D’acord amb l’article 152 de la LCSP 2017, per poder acordar el desistiment del procediment és necessari:

a) Apreciar una infracció no esmenable.

b) Les raons del desistiment han de quedar justificades en l’expedient.

c) No s’ha d’haver produït l’adjudicació en el procediment de contractació.

Qui adopta l'acord de desistiment?

Correspon adoptar unilateral i directament l’acord de desistiment a l’òrgan de contractació.

En cas de desistir del procediment, s'ha de donar audiència als licitadors?

Sobre la necessitat de donar audiència als licitadors participants en el procediment, convé recordar que l’article 152 de la LCSP 2017 res estableix al respecte; però, s’ha d’entendre aplicable el criteri seguit per l’Audiència Nacional en Sentència núm. 5/2016, de 21 de desembre de 2015 (recurs núm. 615/2013), que encara referint-se a un supòsit de renúncia d’un contracte, el raonament que empra cal entendre-ho aplicable al desistiment del procediment d’adjudicació de l’Administració quant a les exigències procedimentals de l’acord adoptat.

En aquest sentit, en el seu Fonament de Dret Cinquè considera el següent: (…) no se extrae el que la renuncia exija audiencia previa a los interesados, pues lo que el precepto señala es que cuando el órgano de contratación renuncie a celebrar el contrato, lo notificará a los candidatos o licitadores”.

És susceptible de recurs especial l'acord de desistiment del procediment?

Primerament, cal tenir en compte que l’article 44.2.b) de la LCSP 2017 recull com a actes susceptibles de recurs especial aquells que determinen la impossibilitat de continuar amb el procediment. I, en aquest sentit, com bé assenyala el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals en la Resolució núm. 254/2019, de 15 de març de 2019, és procedent considerar “la renuncia o el desistimiento como actos administrativos que impiden la continuación del procedimiento de contratación”.

Així mateix, el Tribunal Administratiu de Contractes Públics de la Comunitat Autònoma de Canàries manifesta en la Resolució núm. 081/2017, de 28 de juny, que la posibilidad de control vía recurso especial de los actos de desistimiento precontractual de los órganos de contratación, ha sido garantizada expresamente por la jurisprudencia del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas”.

Per tant, l’acord de desistiment es troba entre els actes susceptibles de recurs especial conforme. Ara bé, aquest acte administratiu haurà de referir-se algun dels contractes que disposa l’apartat 1er del mateix article 44 de la LCSP 2017.

Quin és l'òrgan competent per tramitar i resoldre el procediment indemnitzatori de l'Article 152.2 de la LCSP 2017?

La tramitació i resolució de l'oportú procediment indemnitzatori, contemplat en l'article 152.2 de la LCSP 2017, és competència de l'òrgan de contractació que acorda desistir del procediment d'adjudicació, que és d'on deriva la invalidesa de l'oferta i el consegüent dany pel licitador.

Òrgan competent

QUIN ÉS L’ÒRGAN COMPETENT PER CONTRACTAR EN UN ENS LOCAL?

Pel que fa a les competències en matèria de contractació, hem d’acudir a la Disposició Addicional Segona de la LCSP 2017, la qual recull el règim jurídic de distribució de competències en matèria de contractació als ens locals.

D’aquesta, pel que aquí ens interessa, cal destacar: Corresponden a los Alcaldes y a los Presidentes de las Entidades Locales las competencias como órgano de contratación respecto de los contratos de obras, de suministro, de servicios, los contratos de concesión de obras, los contratos de concesión de servicios y los contratos administrativos especiales, cuando su valor estimado no supere el 10 por ciento de los recursos ordinarios del presupuesto ni, en cualquier caso, la cuantía de seis millones de euros, incluidos los de carácter plurianual cuando su duración no sea superior a cuatro años, eventuales prórrogas incluidas siempre que el importe acumulado de todas sus anualidades no supere ni el porcentaje indicado, referido a los recursos ordinarios del presupuesto del primer ejercicio, ni la cuantía señalada.

En sentit contrari, i d’acord amb l’apartat 2n de la mateixa Disposició: Corresponden al Pleno las competencias como órgano de contratación respecto de los contratos mencionados en el apartado anterior que celebre la Entidad Local, cuando por su valor o duración no correspondan al Alcalde o Presidente de la Entidad Local, conforme al apartado anterior. Asimismo, corresponde al Pleno la aprobación de los pliegos de cláusulas administrativas generales a los que se refiere el artículo 121 de esta Ley.

Doncs bé, d’acord amb la Disposició parcialment transcrita si, per exemple, un contracte de serveis suposés el 8 per cent dels recursos ordinaris –no superant la quantia de 6.000.000 euros- i tingués una durada de 4 anys, correspondrà la competència per a contractar a l’Alcalde; en canvi, si la durada del contracte fos superior als 4 anys, el Ple serà el competent.

És delegable la competència inicial per contractar?

Primerament, val dir que la Disposició Addicional Segona de la LCSP 2017 determina la competència inicial per a contractar, però no es pronuncia si aquesta és delegable o no. Doncs, s’haurà d’estar a les línies expresses dels articles 21.3 i 22.4 de la LRBRL, i de l’article 61.2 de la LCSP 2017, les quals ens permeten concloure que aquestes competències, amb caràcter general, són delegables.

Ara bé, com bé assenyala la Junta consultiva de Contractació Administrativa de la Comunitat Autònoma d’Aragó, en l’Informe núm. 21/2012, de 14 de novembre, relatiu a la delegació de competències del Ple municipal en l’Alcalde en els municipis de règim comú, “(...) el artículo 22.4 LRBRL, establece la indelegabilidad de las atribuciones del Pleno municipal que requiera una mayoría especial –conforme a la letra p) del número 2, del mismo precepto-. Y entre las atribuciones que requieren una mayoría absoluta, se encuentran, conforme al artículo 47.2 LRBL, la concesión de bienes y servicios por más de 5 años y que supere el 20% de los recursos ordinarios del presupuesto, y la enajenación de bienes, que excedan del 20% de los recursos ordinarios”.

En conseqüència, s’haurà d’entendre com a indelegables les competències atribuïdes al Ple municipal referides a les concessions de serveis per més de 5 anys i que superin el 20% dels recursos ordinaris del pressupost, per prohibició expressa de la norma de l’article 47.2 de la LRBRL.

Mesa de contractació

QUINS REQUISITS HA DE COMPLIR LA MESA DE CONTRACTACIÓ D’UN ENS LOCAL?

Per a la composició de la Mesa de Contractació, la Disposició Addicional Segona de la LCSP 2017 estableix els següents requisits:

  • Un mínim de tres vocals.
     
  • El president de la Mesa serà un membre de la Corporació o un funcionari.
     
  • Els membres electes no suposaran més d’un terç.
     
  • El Secretari i l'Interventor de la Corporació participaran com a vocals.
     
  • El Secretari de la Mesa serà un funcionari.
     
  • No podrà formar part de la Mesa el personal eventual.
     
  • Podrà formar part de la Mesa el funcionari interí en el cas que no existeixin funcionaris de carrera suficientment qualificats.
ÉS OBLIGATORI QUE HI HAGI PRESIDENT, SECRETARI/A I 3 VOCALS?

Al respecte, sorgeix el dubte de si quan el text legal exigeix un mínim de 3, es refereix a “membres en total”, o bé, es refereix al número de “vocals”.

En aquest sentit, la doctrina majoritària es pronuncia a favor que el què exigeix la norma és nomenar a un mínim de vocals.

Per exemple, l’Informe 21/2009, de 16 de setembre, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Comunitat Autònoma d’Aragó, estableix que de acuerdo con la Disposición Adicional Segunda LCSP el número mínimo de vocales de las mesas de contratación de las entidades locales es 3”, i l’Informe 96/2018 de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat, indica que “de este modo el límite de tres entiende esta Junta que se refiere al número de vocales”

En conseqüència, i seguint aquest criteri, la composició de la Mesa serà la següent: El President, Secretari/a i, 3 Vocals.

ES PODEN NOMENAR SUPLENTS DEL ‘VOCAL’ SECRETARI O DEL ‘VOCAL’ INTERVENTOR?

Amb relació a la possibilitat de nomenament de suplents del Secretari o de l’Interventor, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de l’Estat ja va indicar en el seu Informe Núm. 17/00, de 6 de juliol de 2000, el següent:

(…) los vocales designados podrá ser sustituidos en casos de ausencia, enfermedad, o en general cuando concurra causa justificada, por sus suplentes, si los hubiera, extremo que, en el ámbito de las competencias del órgano de contratación deben ser decididas por el órgano de contratación que ha de ejercer las competencias de designación (…)”.

En l’article 19.3 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, en relació als òrgans col·legiats, es contempla en aquest sentit: en casos de ausencia o de enfermedad y, en general, cuando concurra alguna causa justificada, los miembros titulares del órgano colegiado serán sustituidos por sus suplentes, si los hubiera”.

Doncs, semblaria que en el cas del ‘vocal’ Secretari o ‘vocal’ Interventor de la Corporació, també pot ser designat un suplent per a cadascun d’ells; designació que farà l’òrgan de contractació sobre els membres que compleixin els requisits de la norma.

SI A L’AJUNTAMENT NOMÉS HI HA UNA FUNCIONÀRIA INTERINA (SECRETÀRIA INTERVENTORA) HAURIA DE SER VOCAL DE LA MESA?

En aquests casos, entenem que la Secretària-Interventora de l’ens local, en la seva condició d’única funcionària del mateix, haurà de ser a la vegada vocal de la Mesa de Contractació i Secretària d’aquesta.

En aquest sentit, cal recordar que l’article 16 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, admet la possibilitat que en els òrgans col·legiats, com és el cas de les Meses de Contractació, un membre del mateix òrgan pugui actuar com a Secretari.

POT FORMAR PART DE LA MESA PERSONAL LABORAL TEMPORAL?

La Disposició Addicional Segona de la LCSP 2017 fa al·lusió al “personal laboral al servicio de la Corporació”, però no distingeix entre fixes, indefinits o temporals, si bé, seguint  la lògica de la norma amb el personal funcionari de carrera, s’hauria d’entendre en principi que únicament pot formar part de la Mesa el personal laboral fixe.

Sí s’admet que la Mesa pugui estar integrada per funcionaris interins, però únicament cuando no existan funcionarios de carrera suficientemente cualificados y así se acredite en el expediente”.

Per tant, i seguint el mateix criteri que pels funcionaris, entenem que el personal laboral temporal pot formar part de la Mesa de contractació, però sempre de manera excepcional i a falta de qualsevol altre personal possible i, acreditant-lo de manera expressa en l’expedient.

POT FORMAR PART DE LA MESA PERSONAL CONTRACTAT MITJANÇANT UN CONTRACTE DE SERVEIS?

Pel que fa al personal contractat mitjançant un contracte de serveis no es troba en cap dels col·lectius que cita l’apartat 7è de la Disposició Addicional Segona de la LCSP 2017, doncs, no podrà formar part de la Mesa de contractació.

De fet, els contractistes de serveis no poden considerar-se personal de l’ens local.

POT FORMAR PART DE LA MESA EL PERSONAL QUE HA PARTICIPAT EN LA REDACCIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ TÈCNICA?

Respecte al personal que participat en la redacció de la documentació tècnica del contracte, la norma general per a la constitució de la Mesa de Contractació, prevista en el tercer paràgraf de l’article 326.5 de la LCSP 2017, la qual disposa el següent:

“En ningún caso podrán formar parte de las Mesas de contratación ni emitir informes de valoración de las ofertas los cargos públicos representativos ni el personal eventual. Podrá formar parte de la Mesa personal funcionario interino únicamente cuando no existan funcionarios de carrera suficientemente cualificados y así se acredite en el expediente. Tampoco podrá formar parte de las Mesas de contratación el personal que haya participado en la redacción de la documentación técnica del contrato de que se trate, salvo en los supuestos a que se refiere la Disposición Adicional Segunda (…)”.

Doncs, d’acord amb el precepte parcialment transcrit, semblaria que el personal que ha participat en la redacció de la documentació tècnica sí que pot formar part de la Mesa de contractació, ja que l’article 326.5 de la LCSP 2017, es dicta amb caràcter general i, per a les entitats locals, s’estableix una excepció.

POT FORMAR PART DE LA MESA UNA ORGANITZACIÓ REPRESENTATIVA DE L’ÀMBIT D’ACTIVITAT AL QUE CORRESPONGUI L’OBJECTE DEL CONTRACTE?

La Disposició Addicional Segona de la LCSP 2017 en cap cas fa al·lusió a la possibilitat de designar com a membres de la Mesa de contractació a persones que no formen part de la Corporació Local o de les Diputacions Provincials.

Ara bé, la pròpia dicció literal dels articles 326.5 de la LCSP 2017 i 21.5 del Reial Decret 817/2009, de 8 de maig, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic, es desprèn la possibilitat que es puguin incorporar, com a assessors especialitzats, persones que no tinguin la condició d’empleat públic, els quals actuaran amb veu però sense vot.

Què fer davant la manca de personal per a poder complir amb els requisits de la constitució de la mesa?

Davant la manca de personal per a poder complir amb els requisits de la constitució de la Mesa i tenir el mínim de tres vocals que exigeix la norma, es pot comptar amb el personal al servei de les Diputacions Provincials.

Comitè d’experts

QUI POT FORMAR PART DEL COMITÈ D’EXPERTS EN ELS NOSTRES AJUNTAMENTS?

La mateixa Disposició Addicional Segona de la LCSP 2017 recull, en el seu apartat 8, una regulació especial per a la designació dels membres integrants del Comitè d’Experts en el cas de les entitats locals, que és la següent:

“el comité de expertos a que se refiere la letra a) del apartado 2 del artículo 146 de la presente Ley, para la valoración de los criterios que dependan de un juicio de valor, podrá estar integrado en las Entidades locales por cualquier personal funcionario de carrera o laboral fijo con cualificación apropiada que no haya participado en la redacción de la documentación técnica del contrato de que se trate. En todo caso, entre este personal deberá formar parte un técnico jurista especializado en contratación pública”.

Pot formar part del comitè d'experts una organització representativa de l'àmbit d'activitat al que correspongui l'objecte del contracte?

En la Disposició Addicional Segona de la LCSP 2017 res s’indica sobre la possibilitat de designar a persones que no formen part de la Corporació Local. Ara bé, com bé assenyala la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat en l’Expedient 96/18, relatiu a la composició i funcions de la Mesa de Contractació i del Comitè d’Experts en les Corporacions Locals, “esta es una norma especial aunque tiene carácter potestativo, tal como resulta de lo dispuesto en su apartado 8”.

Per tant, com continua afegint aquesta Junta Consultiva, aunque no cabe duda de que a las entidades locales les será de aplicación la DA 2ª de la LCSP con carácter general, potestativamente las mismas podrán acudir a lo dispuesto en el artículo 146.2 a) de la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público, que establece también una regla sobre la composición del comité”.

Doncs bé, de la lectura de l’article 146.2.a) de la LCSP 2017, a més de la regulació prevista en els articles 28 i 29 del Reial Decret 817/2009, es pot extreure que el Comitè d’Experts estarà format per un mínim de tres membres que hauran de complir necessàriament els següents requisits: a) tenir qualificació professional adequada i b) no estar integrats en l’òrgan proponent del contracte.

Al respecte, l’article 28.2 del Reial Decret 817/2009 precisa que siempre que sea posible, los miembros del citado comité habrán de ser personal al servicio del departamento ministerial u organismo contratante”; però, “en ningún caso, podrán estar integrados en el órgano que proponga la celebración del contrato”.

A sensu contrari, sembla permetre’s com a membre del Comitè d’experts a personal aliè, som seria el cas d’organitzacions representatives de l’àmbit d’activitat al que correspongui l’objecte del contracte, quan no sigui possible nombrar com a membres a personal al servei de l’organisme contractant.

Contractes menors

ÉS PRECEPTIU L’INFORME JURÍDIC DE LA SECRETARIA MUNICIPAL EN L’APROVACIÓ D’EXPEDIENTS DE CONTRACTACIÓ MENOR?

Al respecte, cal destacar que la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya va emetre l’Informe núm. 7/2019, de 3 d’octubre, donant resposta a la qüestió; concretament, va considerar el següent:

“L’informe jurídic preceptiu de la Secretaria en l’aprovació d’expedients de contractació de les entitats locals es preveu a la disposició addicional tercera de la LCSP per a tots els expedients de contractació, sense exceptuar els expedients dels contractes menors, i amb independència del nombre d’habitants del municipi, si bé en els de gran població l’han d’emetre la persona titular de l’assessoria jurídica.

L’aplicació en aquests casos de la possibilitat prevista en la normativa reguladora del règim jurídic dels funcionaris de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, de substituir l’informe del secretari per una nota de conformitat es considera adient i, fins i tot, necessària, per preservar l’agilitat que ha de caracteritzar els contractes menors”.

Són susceptibles de modificació els contractes menors?

Sembla tractar-se d’una qüestió controvertida en existir diferents opinions respecte a la qüestió. No obstant això, la major part de veus que s’han pronunciat, s’inclinen per considerar que no és possible modificar un contracte menor superant els límits quantitatius previstos en l’article 118 de la LCSP 2017, especialment quan la causa que motiva la modificació podia ser prevista. A més a més, val a dir que aquest posicionament majoritari és l’opció més segura jurídicament i que relacionada amb les obligacions de planificació, motivaria l’elecció de procediments oberts en supòsits en els quals per quantia, el preu del contracte es trobi al límit dels llindars definits a l’article 118 de la LCSP 2017 i sigui previsible que en la seva execució es puguin donar circumstàncies que motivin la seva modificació.

És possible adjudicar un nou contracte mitjançant la contractació menor a un empresari que ja va ser adjudicatari del mateix contracte en l'anualitat anterior? I a empresaris diferents?

El fraccionament de contractes per eludir l’aplicació de regles de publicitat en l’adjudicació de contractes, es troba, com és sabut, totalment prohibit en aquest marc, però, per contra, no es regula de forma expressa un aspecte tan rellevant com la materialització d’aquestes obligacions i les limitacions que pot comportar davant l’aplicació de la contractació menor.

No obstant, trobem nombrosos informes d’òrgans fiscalitzadors, juntes consultives, doctrina, etc., on, en base a l’obligació que tenen les Administracions públiques, respecte a la contractació pública, de preveure les necessitats periòdiques i recurrents, entenen que davant un encadenament de contractes menors amb l’objecte de donar resposta a aquestes necessitats periòdiques i recurrents s’estaria produint un fraccionament prohibit per la LCSP 2017, essent necessari recórrer, en aquests casos a procediments oberts, com al simplificat o simplificat sumari –també conegut com a ‘supersimplificat’-, o quan s’escaigui als procediments negociats, o quan sigui pertinent, fins i tot a mecanismes de racionalització com els sistemes dinàmics per tal de salvar aquesta problemàtica.

Partint d’aquesta doctrina sembla que no seria possible sempre que es tracti d’una necessitat periòdica i recurrent.