Nota informativa sobre el decret llei 4/2025, de 18 de març, de mesures urgents de comprovació de la viabilitat dels càmpings afectats per risc d’inundació a Catalunya i l’Acord GOV/68/2025, de 18 de març i les seves afectacions pels ens locals

DESCARREGAR LA NOTA JURÍDICA (format pdf) 

S'ha publicat al DOGC, el dia 20 de març de 2025, el decret llei 4/2025, de 18 de març, de mesures urgents de comprovació de la viabilitat dels càmpings afectats per risc d'inundació a Catalunya per garantir la seguretat de les persones i l’Acord GOV/68/2025, de 18 de març, pel qual es disposen les mesures extraordinàries de reactivació econòmica del teixit empresarial i territorial afectat per la viabilitat de l'activitat de càmpings ubicats en zones de risc d'inundació a Catalunya (DOGC núm. 9375 - 20.3.2025). 

Amb caràcter introductori, la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en matèria de protecció civil (article 132 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, en endavant, EAC 2006), seguretat pública d’acord amb el que disposa la legislació estatal (art. 164 EAC 2006), en matèria d’ordenació del territori i del paisatge i en matèria d’urbanisme (art. 149, apartats 1 i 5 de l’EAC 2006), en matèria de règim local, respectant el principi d’autonomia local (art. 160 EAC 2006) i en matèria de turisme (art. 171 EAC 2006). Així mateix, l’exposició de motius fa referència a la competència compartida en matèria de medi ambient (art. 144 EAC 2006).

Pel que fa al marc normatiu, l’Exposició de Motius de la norma conté un llistat exhaustiu de diferent normativa en matèria de protecció civil (per exemple, Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, Decret 30/2015, de 3 de març, es va aprovar el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció i la Resolució INT/764/2016, de 23 de març), en matèria de medi ambient (per exemple, la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic) i, especialment, en matèria d’aigües (s’esmenta tant el text refós estatal de la Llei d’Aigües aprovada pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, el text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre o la regulació del domini públic hidràulic) i en matèria de turisme (s’esmenten els articles 46 a 48 de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya i 213.7 i 213.17 del Decret 75/2020, de 4 d'agost, de turisme de Catalunya).

Pel que fa a la problemàtica concreta que pretén abordar el decret llei, l’Exposició de Motius assenyala les inundacions com «una de les catàstrofes naturals que més danys genera a Espanya segons dades del Consorci de Compensació d’Assegurances» i es fa referència a episodis concrets com les inundacions que van afectar el càmping de Biescas (Osca) l’any 1996 o, més recentment, la DANA (“depressió aïllada en nivells alts”) que es va iniciar el passat 28 d’octubre de 2024, va afectar especialment el País Valencià) i va causar centenars de morts. En relació a aquest últim episodi, s’esmenta l’Acord que va adoptar el Govern de la Generalitat el passat 5 de novembre de 2024 que inclou diverses mesures per millorar el desenvolupament de la protecció civil local a Catalunya (nota informativa sobre les obligacions de les entitats locals en matèria de protecció civil, els plans de protecció civil municipals i el sistema de protecció civil de Catalunya).

Més concretament, pel que fa als càmpings, l’Exposició de Motius de la norma assenyala que «determinades activitats de càmping s'han continuat desenvolupant en zones de risc greu per a la seguretat de les persones amb motiu de la inundabilitat, sense que les modificacions normatives en matèria hidràulica i de protecció civil hagin previst les actuacions concretes en relació amb la continuïtat de les activitats preexistents amb risc greu per a la seguretat i sense que s'hagi pogut disminuir l'exposició de les persones usuàries d'aquestes activitats a les situacions de risc greu. Concretament, a Catalunya, hi ha inventariats 357 establiments de càmping, dels quals 179 són travessats per un curs fluvial o en tenen un a menys de 100 metres».

En aquest sentit, el decret llei estableix que «és, per tant, necessari disposar d'un procediment específic, tenint en compte que un gran percentatge d'aquests càmpings ubicats en zones afectades amb risc d'inundació es troben en la zona de flux preferent, zones en les quals el Reglament de domini públic hidràulic no permet aquestes activitats, si bé moltes d'elles són anteriors a l'aprovació de la normativa vigent, que no va establir cap règim transitori. (...) En absència, tal com s'ha indicat, d'un marc regulador transitori per a aquestes instal·lacions, és necessari regular legalment amb caràcter d'urgència el procediment concret a tramitar, ja que el risc d'inundació en general, i en particular dels càmpings, s'ha agreujat significativament, i és de la màxima urgència l'adopció de mesures per tal que les activitats de càmpings afectades pel risc d'inundació puguin acreditar la garantia de la seguretat de les persones que en són usuàries de forma efectiva i definitiva».

A continuació, es justifica àmpliament la concurrència dels pressupòsits de fet que acrediten la necessitat extraordinària i urgent d’aprovar el Decret Llei d’acord amb el previst a l’article 64.1 EAC 2006 i el compliment dels requisits exigits pel Tribunal Constitucional (TC) i el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) quant als aspectes habilitadors i als límits materials per aprovar el Decret llei. En aquest sentit, «aquest Decret llei respon a una necessitat urgent i inajornable d'adoptar en una norma amb rang legal les mesures adients per poder assegurar i garantir que les instal·lacions de càmpings ubicats en zones inundables són viables des del punt de vista urbanístic i hidrogràfic i que, per tant, poden disposar de mesures d'autoprotecció adients. La finalitat última d'aquesta regulació és la seguretat i la vida de les persones, sens perjudici de la preservació dels béns i instal·lacions (...)».

Aquest Decret llei conté, a més de la part expositiva, tretze articles agrupats en tres capítols, i tres disposicions addicionals, una de derogatòria i dues de finals. El decret llei va entrar en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC, és a dir, el dia 21 de març de 2025, si bé està pendent la seva validació pel Parlament de Catalunya en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents a la promulgació (art. 64.2 EAC 2006).

En primer lloc, el decret llei (art. 1.2) delimita quin és l’àmbit d’aplicació d’aquest procediment i s’estableix que «es considera que un càmping està afectat per risc d'inundació quan s'ubica en una zona inundable per un període de retorn de 500 anys o en una zona susceptible d'inundació per criteris geomorfològics o en àrees susceptibles a una dinàmica torrencial».

A continuació, abans d’entrar en la regulació concreta del procediment, l’article 1.3 del decret llei crea dos nous òrgans col·legiats, la Comissió Tècnica de Càmpings i la Comissió de Govern de Càmpings, regulats als articles 2 i 3, respectivament.

A la Comissió Tècnica de Càmpings (en endavant, CTC), l’article 2.1 li atribueix la funció d’adoptar l’acord d’inici i formular la proposta d’acord en el procediment, així com, si escau, proposar l'adopció de mesures provisionals.

A més, l’art. 12 atribueix a la CTC  el seguiment del compliment dels acords adoptats per la Comissió de Govern de Càmpings i coordinar la intervenció dels departaments i de les entitats competents.

La composició d’aquest òrgan es troba prevista i recollida a l’article 2.2 encara que, en tot cas, aquesta Comissió té una composició «d’abast clarament Interdepartamental» (tal com diu l’exposició de motius) amb representants dels departaments corresponents a les diverses matèries afectades (urbanisme, protecció civil, pressupostos, administració local, canvi climàtic, turisme i aigües) i, alhora, amb presència de la persona titular de l'Agència Catalana de l'Aigua i d'una persona en representació de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, també de cadascuna de les entitats municipalistes i de cadascuna de les diputacions provincials de Catalunya. D’acord amb l’art. 2.3, aquesta Comissió resta adscrita al departament competent en matèria de protecció civil (actualment, el Departament d’Interior i Seguretat Pública).

Pel que fa a la Comissió de Govern de Càmpings (en endavant, CGC), l’article 3.1 del decret llei li atribueix la competència per «resoldre els procediments de comprovació de la viabilitat dels càmpings afectats per risc d'inundació a Catalunya per garantir la seguretat de les persones i adoptar, si escau, les mesures provisionals pertinents». Aquesta Comissió de Govern estarà integrada per la persona titular del Departament de la Presidència, que la presideix, i dels departaments competents en matèria de protecció civil, de territori i urbanisme, de transició ecològica i de turisme, i també pel secretari o secretària de Govern, que n'exerceix la secretaria (art. 3.2). En relació al funcionament d’aquest òrgan col·legiat amb facultats resolutòries, és important tenir en compte que les seves decisions s’adopten per majoria simple i que en cas d’empat el vot del President/a de la Comissió és diriment (article 3.4), regulant-se en l’apartat 3 de l’article 3 qüestions relatives a la convocatòria, l’ordre del dia o el quòrum de constitució. Una altre qüestió important és que els acords de la Comissió de Govern posen fi a la via administrativa (article 3.6).

Per una altra banda, la disposició final primera del decret llei disposa que tant la CTC com també la CGC tenen caràcter temporal i desenvolupen les seves funcions fins que s'acabi la tramitació de cadascun dels procediments de comprovació de la viabilitat dels càmpings afectats per risc d'inundació a Catalunya.

Un cop analitzades les funcions i composició de les dues Comissions creades pel decret llei, és necessari entrar a exposar les diferents fases del procediment de comprovació de la viabilitat dels càmpings afectats per risc d'inundació a Catalunya per garantir la seguretat de les persones que es troben regulades al Capítol II (arts. 4 a 9) del decret llei:

Fase d’iniciació del procediment (art. 4): En primer lloc, el procediment s’inicia d’ofici per acord de la CTC i en aquest acord s’haurà de nomenar la persona instructora que haurà d’estar adscrita al Departament competent en matèria de protecció civil (actualment, el Departament d’Interior i Seguretat Pública). Aquest procediment es podrà iniciar en qualsevol moment mentre es mantingui l’activitat de càmping.

En aquest sentit, serà l’Agència Catalana de l’Aigua -ACA- («organisme de conca de la Generalitat de Catalunya) i el Departament d’Interior i Seguretat Pública els qui proposaran a la CTC l’ordre de prioritat de l’inici de cada procediment en funció d’uns criteris que es troben recollits a l’art. 4.3 i que són els següents:

«a) L'existència de zones afectades per risc d'inundació on es poden produir danys greus.

b) L'existència d'usos de pernoctació a l'interior de les zones afectades per risc d'inundació.

c) El percentatge d'activitat afectada en les zones afectades per risc d'inundació.

d) La presència de factors que dificultin la detecció anticipada de la inundació i l'execució d'una evacuació preventiva».

Instrucció del procediment (arts. 5 i 7) i possible adopció de mesures provisionals (art. 6): Pel que fa a la fase d’instrucció (on trobarem l’emissió d’informes, el tràmit d’al·legacions i la formulació de la proposta de resolució), l’acord d’iniciació del procediment ha d’incloure la sol·licitud de l’informe que, amb caràcter preceptiu, ha d’emetre l’organisme de conca competent (és a dir, l’ACA o la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre -CHE-) en relació amb les característiques d’inundabilitat del terreny on s’ubica el càmping (art. 5.1). Aquest informe haurà de contenir les dades d’inundabilitat i la valoració tècnica del sistema d’alerta primerenca d’inundacions. La CHE i l’ACA podran convenir que sigui aquesta darrera la que emeti l’informe esmentat també en relació amb els càmpings situats fora de l'àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya (art. 5.2).

Un cop emès aquest primer informe, la persona instructora ha de sol·licitar un segon informe, amb caràcter preceptiu, a la direcció general competent en matèria de protecció civil, en relació amb les condicions de seguretat existents o potencialment viables del càmping (art. 5.3) i aquest informe haurà de valorar el compliment de les condicions d'autoprotecció de l'activitat i dels seus usuaris.

És important tenir en compte que per a l’emissió d’ambdós informes es podrà requerir a les persones titulars dels càmpings que aportin, en un termini no superior a un mes, la informació necessària, amb l’advertiment que, en cas de no aportar-la, l’informe serà desfavorable. Aquesta informació pot ser la següent (art. 5.4):

«a) El perímetre georeferenciat del càmping.

b) Els usos interns del càmping georeferenciats: les zones de pernoctació, diferenciant les tipologies (zona d'acampada, de bungalous, d'habitatges mòbils o altres), les zones esportives o de lleure, les edificacions de tipus restaurants i similars, els pàrquings i altres usos.

c) La senyalització de zones amb risc d'inundació i informació preventiva facilitada a les persones usuàries en relació amb les pautes d'actuació en el cas d'inundació (díptics o altres).

d) Els mecanismes d'avís a la població (megafonia o altres).

e) Els sistemes d'alerta primerenca d'inundacions (SAPI) disponibles amb el detall dels seus elements (sensors al riu, pluviòmetres, radar, aplicacions hidrometeorològiques) i del marge d'anticipació a la inundació.

f) La valoració del temps necessari per evacuar les persones usuàries afectades fins a una zona segura amb la identificació del punt d'acollida en una zona segura i la justificació de la seva disponibilitat permanent.

g) Qualsevol altra informació que es consideri necessària».

Un cop s’emetin aquests dos informes (el de l’organisme de conca competent i el de la D.G. competent en matèria de protecció civil), la persona instructora ha de trametre l’expedient a la CTC perquè formuli la proposta de resolució del procediment (art. 5.5).

En relació a la proposta d’acord o de resolució que ha d’efectuar la CTC, l’article 7 del decret llei diu que aquesta haurà de contenir algun o alguns dels pronunciaments següents:

«a) Permetre la continuïtat de l'activitat en les mateixes condicions que les existents.

b) Condicionar la continuïtat de l'activitat a la redacció d'un pla especial i, si escau, a la modificació del planejament general, en el termini que s'estableixi justificadament. En el pla s'ha de preveure la reordenació o reubicació de l'activitat amb l'objectiu d'assolir condicions d'autoprotecció i, si escau, garantir que les persones usuàries no pernoctin en zones de risc d'inundacions on es poden produir danys greus.

c) Condicionar la continuïtat de l'activitat a disposar, en el termini que s'estableixi justificadament, de les mesures de senyalització, informació i alerta als usuaris del risc d'inundacions o d'altres mesures d'autoprotecció que es detallin i siguin exigibles en el marc de la normativa de protecció civil de Catalunya.

d) Condicionar la continuïtat de l'activitat a disposar, dins del termini que s'estableixi justificadament, d'una proposta de sistema d'alerta primerenca d'inundacions (PSAPI) que permeti disposar de prou temps per evacuar de forma segura els usuaris de l'activitat de càmping en el cas d'inundació (...).

e) Disposar el cessament definitiu de l'activitat.

f) Disposar qualsevol altra mesura que es consideri necessària per garantir la seguretat de les persones».

Aquesta proposta d’acord s’haurà de notificar a la persona física o jurídica titular del càmping, a l'ajuntament del municipi on s'ubica i al consell comarcal corresponent, perquè puguin formular al·legacions en el termini de quinze dies hàbils (art. 7.2). Si en aquest termini no es presenten al·legacions, la proposta d’acord s’elevarà a la CGC per a la resolució del procediment i si, en cas contrari, es presenten al·legacions, la CTC formularà una nova proposta d’acord, que s’elevarà a la CGC per a la resolució del procediment.

(!) Pel que fa a les mesures provisionals, l’article 6.1 estableix que «en qualsevol moment de la tramitació del procediment que regula aquest Decret llei, a proposta de la Comissió Tècnica de Càmpings i sobre la base dels informes tècnics corresponents, la Comissió de Govern de Càmpings pot acordar la mesura provisional de suspensió temporal de l'activitat de càmping, o qualsevol altra mesura que consideri necessària per assegurar l'eficàcia de la resolució definitiva, d'acord amb els principis de proporcionalitat, efectivitat i menor onerositat i la legislació del procediment administratiu». Aquesta mesura provisional de suspensió temporal de l’activitat de càmping pot tenir un abast total o parcial i la CGC l’haurà d’adoptar amb l'audiència prèvia a la persona física o jurídica titular del càmping, a l'ajuntament del municipi on s'ubica i al consell comarcal corresponent.

En aquest sentit, correspondrà a l'ajuntament del municipi on està ubicat el càmping l'execució de les mesures provisionals acordades per la Comissió de Govern de Càmpings. En el cas que l'ajuntament no executi aquestes mesures en el termini màxim de quinze dies hàbils, l'Administració de la Generalitat de Catalunya ha d'actuar subsidiàriament.

A més, l’art. 6.2 preveu que en el cas de risc molt greu per a la seguretat de les persones, la Comissió Tècnica de Càmpings, amb l'informe justificatiu previ de la direcció general competent en matèria de protecció civil, pot proposar a la Comissió de Govern de Càmpings l'adopció sense audiència prèvia de la mesura provisional de cessament de l'activitat o altres mesures provisionals urgents necessàries per garantir la seguretat de les persones.

Resolució del procediment (art. 8): Com ja s’ha dit anteriorment, la resolució del procediment correspon a la Comissió de Govern de Càmpings (art. 8.1).  Aquest acord de la CGC pot preveure el següent:

-  Supòsit A: Si la persona titular de l’establiment de càmping no compleix en el termini atorgat pels requeriments continguts en els condicionaments, l'acord ha de preveure el cessament definitiu de l'activitat, sense cap altre tràmit en els supòsits dels apartats b, c i d de l'article 7.1.

-  Supòsit B: En el cas del supòsit de l’apartat e de l’art. 7.1, és a dir, en el cas que s'acordi el cessament definitiu de l'activitat, correspon a l'ajuntament del municipi on està ubicat el càmping executar-lo en un termini màxim de quinze dies hàbils. Si l'ajuntament no executa l'acord de cessament de l'activitat en el termini màxim de quinze dies hàbils, l'Administració de la Generalitat de Catalunya ha d'actuar subsidiàriament.

L'acord de la Comissió de Govern de Càmpings s'ha de notificar a la persona física o jurídica titular del càmping, a l'ajuntament del municipi on s'ubica i al consell comarcal corresponent (article 8.4).

El termini màxim per dictar i notificar l'acord que posa fi al procediment és de nou mesos. En el cas que un cop transcorregut aquest termini no s'hagi pogut adoptar l'acord corresponent, cal declarar-ne la caducitat i, si escau, iniciar un nou procediment. En aquest nou procediment es poden incorporar els actes i els tràmits el contingut dels quals s'hauria mantingut igualment si no s'hagués produït la caducitat (article 8.5).

També, l’article 9 del decret llei preveu que les accions derivades del decret llei no estan subjectes a prescripció (principi d’imprescriptibilitat de les accions) i que la regulació d’aquest procediment s’ha d’entendre sens perjudici que les persones titulars de càmpings instin a dur a terme actuacions per garantir la seguretat de les persones, d'acord amb la normativa aplicable (disposició addicional primera).

El Capítol III del decret llei conté uns preceptes relatius als actes que s’adopten en el marc del procediment de comprovació de la viabilitat dels càmpings afectats per risc d’inundació, determinant-ne dues característiques:

·  La no afectació de la titularitat dominical. Segons l’art. 10:«els acords que adoptin les autoritats competents en el marc d'aquest Decret llei no afecten la titularitat dominical dels béns vinculats a l'activitat de càmping desenvolupada».

·  El caràcter no indemnitzable: L’article 11 preveu que els acords que s’adoptin en el marc d’aquest procediment per part de les autoritats competents no donen dret a una indemnització.

L’article 13 preveu que, per exercir les competències respectives, les autoritats competents disposen de les potestats administratives i els mitjans i les actuacions d'execució que estableix la legislació vigent en matèria de procediment administratiu comú (principalment, Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administració Públiques, LPACAP).

Per últim, la disposició derogatòria del decret llei deroga la disposició addicional dinovena del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost (TRLUC), que regulava l’anomenat «Pla de gestió del risc dels càmpings»

Per una altra banda i, pel que fa a les mesures de foment i/o suport, la disposició addicional segona del decret llei 4/2025 estableix que «el Govern ha d'adoptar les mesures de foment, de suport als sectors econòmics afectats i de col·laboració administrativa amb els ens locals en el territori dels quals s'ubiquen els càmpings, així com promoure les mesures d'agilització administrativa que es considerin necessàries».

Aquest mandat s’ha concretat en l’adopció de l’Acord GOV/68/2025, de 18 de març, pel qual es disposen les mesures extraordinàries de reactivació econòmica del teixit empresarial i territorial afectat per la viabilitat de l'activitat de càmpings ubicats en zones de risc d'inundació a Catalunya en virtut del qual es crea el «Fons de recuperació de l'activitat econòmica dels àmbits territorials on sigui inviable continuar o s'hagi de reduir l'activitat de càmping per raó de preservar la seguretat de les persones, a causa de la seva ubicació en zones afectades per risc d'inundació».

Aquest Fons, diu l’Acord, es nodrirà, entre d’altres ingressos, dels provinents de l'impost sobre estades en establiments turístics de Catalunya i s’haurà de destinar al finançament d'inversions públiques o privades de creació de nova oferta d'allotjament turístic que pugui compensar la pèrdua de places que resulti dels processos de comprovació de la viabilitat de l'activitat de càmping existent per motius de seguretat de les persones (apartat 2) mitjançant les eines i instruments de foment següents (ap. 3 de l’Acord):

-  Línies de crèdit específiques, que s'acordaran entre l'Institut Català de Finances i el Departament d'Empresa i Treball.

-  Ajuts directes o de pública concurrència del Departament d'Empresa i Treball.

-   Transferències directes als ens locals afectats per la disminució de places d'allotjament, després del conveni previ de col·laboració amb el Departament d'Economia i Finances i el Departament d'Empresa i Treball.

D’acord amb l’apartat 4 de l’Acord podran ser subjectes beneficiaris d'aquests ajuts les persones físiques o persones jurídiques públiques o privades titulars d'establiments d'allotjament turístic, per al supòsit d'ampliació d'activitats d'allotjament, o qualsevol persona, per al supòsit de projectes de nova creació d'establiments turístics.