S’ha publicat al BOE, el dia 12 de maig de 2023 el Reial Decret Llei 4/2023, d'11 de maig, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria agrària i d'aigües en resposta a la sequera i a l'agreujament de les condicions del sector primari derivat del conflicte bèl·lic a Ucraïna i de les condicions climatològiques, així com de promoció de l'ús del transport públic col·lectiu terrestre per part dels joves i prevenció de riscos laborals en episodis d'elevades temperatures (BOE núm. 113 de 12 de maig de 2023).
L’Exposició de Motius estableix que <<la situació d'escassetat i de falta de reserves hídriques (...) evidencien el risc que existeixin problemes per al subministrament d'aigua en els pròxims mesos, tant per a determinats proveïments a poblacions com per a les explotacions agrícoles. Donada la situació observada i tenint en compte que les previsions no pronostiquen clars canvis de tendència en els pròxims mesos, es fa necessari habilitar mesures que ajudin a pal·liar els greus i imprevisibles danys derivats de la sequera>>.
Pel que fa a l’objecte i finalitat d’aquest Reial Decret Llei, l’article 1 estableix que <<el present reial decret llei té per objecte establir mesures de suport als titulars d'explotacions agràries que han vist agreujada la seva situació pel context climatològic de sequera i elevades temperatures, que s'ha sumat a la greu situació generada per la guerra d'Ucraïna, per a d'aquesta forma contribuir a garantir la seguretat alimentària i a la correcció dels desequilibris del mercat (...). A més, el present reial decret llei té per objecte pal·liar els greus i imprevisibles danys derivats de la sequera mitjançant l'establiment de mesures de gestió i de suport per als proveïments i regadius situats en els àmbits territorials afectats per la sequera l'any 2023>>.
El Títol I del R.D. Llei conté un seguit de mesures de recolzament al sector agrari (bàsicament, mesures de recolzament extraordinàries i d’ajuts econòmics directes). Entre aquestes mesures, l’article 12 del Reial Decret Llei conté una que afecta directament a les Corporacions Locals i les seves hisendes atès que es tracta d’una exempció de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) de naturalesa rústica i aquesta es planteja en els següents termes:
<<1. Es concedeix l'exempció de la quota de l'Impost sobre Béns immobles corresponent a l'exercici 2023 a favor dels béns immobles que siguin propietat dels titulars d'explotacions agrícoles o ramaderes, i que estiguin afectes al desenvolupament de tals explotacions, sempre que els titulars d'aquestes explotacions hagin sofert en l'exercici 2023, una reducció del rendiment net de les activitats agràries de, almenys, un 20 per cent respecte a la mitjana dels últims tres anys en zones amb limitacions naturals o específiques de l'article 31 del Reglament (UE) núm. 1305/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013, i d'un 30 per cent en les altres zones>>
L’apartat 4 de l’article 12 estableix que <<la disminució d’ingressos en tributs locals que es produeixin en els Ajuntaments (...) serà compensada amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat, de conformitat amb el que s'estableix en l'article 9 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març>>.
Una altra mesura de gran importància per a les entitats locals la trobem a la Disposició Final 2ª del R.D. Llei que modifica l’apartat 1 de l’article 124 del Text Refós de la Llei d’Aigües aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol.
Fins ara el Text Refós de la Llei d’Aigües disposava a l'article 124 que la gestió de les obres hidràuliques d'interès general podia realitzar-se directament pels òrgans competents del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic o a través de les confederacions hidrogràfiques, o bé per les comunitats autònomes en virtut d'un conveni específic o mitjançant un encàrrec de gestió. No s’hi contemplava la gestió de l'explotació de les obres d'interès general de l'Estat per les entitats locals (recordem que d’acord amb la LRBRL són les que tenen la competència original per prestar els serveis públics de proveïment, sanejament i depuració).
A través del canvi normatiu, s’incorpora amb caràcter urgent un mecanisme que ha de permetre que les entitats locals gestionin l'explotació de les obres hidràuliques declarades d'interès general de l'Estat que en origen eren de la seva competència d'aquelles, amb la següent redacció de l’apartat 1 de l’article 124 del Text Refós de la Llei d’Aigües:
<<1. Són competència de l'Administració General de l'Estat les obres hidràuliques d'interès general. La gestió d'aquestes obres podrà realitzar-se directament pels òrgans competents del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic o a través de les confederacions hidrogràfiques.
També podran gestionar la construcció i explotació d'aquestes obres, les comunitats autònomes i entitats locals en virtut de conveni específic o encàrrec de gestió>>.
Aquesta Disposició Final 2ª també modifica l’article 109 i afegeix els articles 109 bis, 109 ter, 109 quater i 109 quinquies al Text Refós de la Llei d’Aigües pel que fa al règim de la reutilització de les aigües:
- L’article 109.1 explica què s’ha d’entendre per reutilització de les aigües depurades.
Posteriorment, l’apartat 2 de l’art. 109 diu que les Administracions Públiques hauran d’impulsar la reutilització d’aigües com un mitjà per promoure l’economia circular i reforçar l’adaptació al canvi climàtic, fins i tot arribant a concedir ajuts al concessionari d’aigües regenerades que poden arribar a la totalitat de les despeses addicionals associades a la reutilització d’aigües. A més, els municipis de més de 50.000 habitants hauran d’elaborar plans que fomentin la reutilització d'aigües associats als usos urbans.
Per la seva banda, el nou apartat 3 de l’article 109 estableix els límits de la reutilització de les aigües, establint que podran emprar-se per a aquells usos que resultin compatibles amb les previsions contingudes en la planificació hidrològica, sempre que s'asseguri un elevat nivell de protecció de la salut humana, la sanitat animal i el medi ambient encara que queda prohibida la reutilització d'aigües per al consum humà directe, excepte situacions de declaració de catàstrofe.
- L’article 109 bis estableix el règim jurídic de l’ús de les aigües regenerades establint que l’ús d’aquestes aigües requerirà una concessió administrativa o la modificació de característiques d'una concessió existent, d'acord amb el règim general establert en aquesta llei per a l'ús privatiu del domini públic hidràulic.
- L’article 109 ter regula el règim jurídic de la producció i subministrament d’aigües regenerades, establint que aquesta producció i subministrament queda sotmesa a autorització encara que l’obtenció d’aquesta autorització no eximeix als seus titulars d'obtenir altres llicències o autoritzacions preceptives per a l'exercici de l'activitat, en particular les establertes en l'article 84 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, i en l'article 5 del text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació.
En segon lloc, el Títol II conté mesures en matèria d’aigües que tindran vigència fins el 31 de desembre de 2023 (art. 20.1) dins l’àmbit territorial de les demarcacions hidrogràfiques del Guadalquivir, l’Ebre i el Duero (veure article 20.2) encara que l’apartat 4 de l’article 20 diu que <<les Conques Internes de Catalunya s’inclouen a efectes del desenvolupament d'actuacions prioritàries incloses en l'annex II>>. Entre aquestes actuacions prioritàries en l’Annex II trobem la Construcció de la nova Instal·lació Tractament Aigua Marina (ITAM) Tordera II. Entre aquestes mesures incloses en el Títol II trobem les següents:
- L’exempció del cànon de regulació i de la tarifa d'utilització de l'aigua recollits en l'article 114 del text refós de la Llei d'Aigües als usuaris que han sofert reduccions en les dotacions per efecte de la sequera (article 21):
- Les actuacions vinculades amb la lluita contra la sequera que es relacionen en l'annex I «actuacions d'execució immediata» i en l'annex II «actuacions prioritàries», portaran implícita la declaració d'utilitat pública a l'efecte de l'ocupació temporal i expropiació forçosa de béns i drets, així com la urgent necessitat de l'ocupació, establerts en l'article 52 de la Llei de 16 de desembre de 1954 sobre Expropiació Forçosa (article 22).
- També, en l’àmbit territorial definit a article 20.2 es modifiquen temporalment les condicions d'utilització del domini públic hidràulic, qualsevol que sigui el títol habilitant que hagi donat dret a aquesta utilització (article 23).
El Títol III del Reial Decret Llei conté mesures en matèria de transport, inclosa la reducció del preu dels bitllets per a joves en els serveis de transport públic col·lectiu terrestre durant el període estival de 2023 (article 30). Per poder accedir a aquest descompte serà necessari que el beneficiari compleixi els següents dos requisits:
- Haver nascut entre l'1 de gener de 1993 i el 31 de desembre de 2005.
- Posseir la nacionalitat espanyola o nacionalitat d'algun país de la Unió Europea amb residència legal a Espanya.
En relació al descompte, aquest s'aplicarà sobre el preu dels bitllets que tinguin data de viatge entre el 15 de juny de 2023 i el 15 de setembre de 2023.
Per últim, en matèria laboral, la Disposició Final 1ª del Reial Decret Llei té per objecte dur a terme les modificacions normatives necessàries per tal de protegir els treballadors que treballen a l’aire lliure de les condicions ambientals d’alta temperatura. En concret, aquesta Disposició Final afegeix una Disposició Addicional Única al Reial Decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball amb la següent redacció:
<<1. Quan es desenvolupin treballs a l'aire lliure i en els llocs de treball que, per l'activitat desenvolupada, no puguin quedar tancats, hauran de prendre's mesures adequades per a la protecció de les persones treballadores enfront de qualsevol risc relacionat amb fenòmens meteorològics adversos, incloent-hi temperatures extremes.
2. Les mesures a les quals es refereix l'apartat anterior derivaran de l'avaluació de riscos laborals, que prendrà en consideració, a més de els fenòmens esmentats, les característiques de la tasca que es desenvolupi i les característiques personals o l'estat biològic conegut de la persona treballadora. En aplicació del que es preveu en aquesta disposició i en l'article 23 del Reial decret 1561/1995, de 21 de setembre, sobre jornades especials de treball, les mesures preventives inclouran la prohibició de desenvolupar determinades tasques durant les hores del dia en les quals concorrin fenòmens meteorològics adversos, en aquells casos en què no pugui garantir-se d'una altra manera la deguda protecció de la persona treballadora.
3. En el supòsit en el qual s'emeti per l'Agència Estatal de Meteorologia o, en el seu cas, l'òrgan autonòmic corresponent en el cas de les comunitats autònomes que comptin amb aquest servei, un avís de fenòmens meteorològics adversos de nivell taronja o vermell, i les mesures preventives anteriors no garanteixin la protecció de les persones treballadores, resultarà obligatòria l'adaptació de les condicions de treball, inclosa la reducció o modificació de les hores de desenvolupament de la jornada prevista.
4. Aquesta disposició addicional serà aplicable a tots els llocs de treball, inclosos els de l'article 1.2>>.
Aquest reial decret llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat» (Disposició Final 6ª).
- Text complet R.D. Llei 4/2023, de 11 de maig. ENLLAÇ.
