Nota jurídica de la Llei 11/2022, de 29 de desembre, de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles

El passat 30 de desembre de 2022 es va publicar al DOGC (DOGC núm. 8823 de 30.12.2022) la Llei 11/2022, del 29 de desembre, de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles. Aquesta Llei deroga la Llei 2/2004, del 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial (DOGC núm. 4151, 10/06/2004).

Aquesta Llei té per objecte crear i regular el Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d’Atenció Especial (art. 1.1). Les finalitats d’aquest Fons són pal·liar les desigualtats socials i fomentar l'equitat territorial (art. 1.2). A més, aquest Fons ha de <<contribuir a evitar el risc de fractura social i fer front a la crisi ambiental per mitjà del millorament de les condicions de vida de la població als barris i viles que pateixen dèficits urbanístics, baixa qualitat de l'edificació, manca d'equipaments i serveis, dificultats d'accessibilitat, riscos ambientals, exposició greu als efectes de l'emergència climàtica, alta vulnerabilitat social i riscos d'exclusió>>.

Aquesta Llei, reitera l’article 4, crea el Fons per a <<dur a terme actuacions de millorament de les condicions de vida de la població als barris, viles i àrees urbanes que, per llurs característiques socials, econòmiques i ambientals, s'identifiquen com a àrees d'atenció especial d'acord amb els criteris que fixa aquesta llei>>. Aquest Fons es dotarà amb el pressupost anual de la Generalitat de Catalunya (article 5), malgrat que també es podrà dotar amb finançament estatal i europeu o d’altres fonts.

Pel que fa a la distribució del Fons, aquesta sempre ha de <<donar resposta a les diferents problemàtiques i realitats territorials a les quals pretén fer front aquesta Llei>> (article 6.1). La distribució anual del Fons es farà tenint en compte els factors següents (article 6.2):

<<a) La població dels municipis, amb una reserva específica per als municipis de menys de vint mil habitants.

b) La tipologia dels barris o les àrees urbanes, amb dotacions específiques per als nuclis històrics degradats amb un alt nivell de protecció patrimonial, els polígons d'habitatges i les zones perifèriques resultants de processos d'urbanització marginal o poc regulada.

c) Les àrees d'atenció especial en què s'ha fet algun projecte d'intervenció integral i que, per a mantenir o intensificar les transformacions iniciades, requereixen intervencions de continuïtat>>.

Seran beneficiaris del finançament d’aquest Fons <<els municipis individualment, o juntament amb altres municipis, en el terme o l'àmbit d'actuació dels quals s'emplacen els barris, viles o àrees urbanes que compleixen la condició d'àrea d'atenció especial, d'acord amb els criteris que estableix aquesta llei>>. També poden esser beneficiàries del Fons, <<les entitats municipals descentralitzades quan concorrin en llur territori els supòsits que estableix de l'article 1.3>> (article 7 de la Llei 11/2022). Els beneficiaris podran crear els ens instrumentals que estableix la normativa per l'execució dels programes memòria d'intervenció integral finançats pel Fons (Disp. Addicional Segona).

Tanmateix, la Llei (article 8) preveu la possibilitat que els beneficiaris del Fons puguin constituir <<partenariats publicocomunitaris>> amb la participació d’organitzacions comunitàries que acompleixin llur tasca a l’àrea per a la qual se sol·liciti finançament. Entre aquestes organitzacions comunitàries s’esmenten les <<entitats de l'associacionisme, del cooperativisme, del tercer sector dels àmbits social i ambiental o dels moviments socials>>. El lideratge i la presa de decisions correspon sempre a l'Ajuntament.

Correspondrà als municipis executar les actuacions per a les quals han rebut una aportació econòmica del Fons. Cadascuna de les actuacions finançades s'ha d'executar en un termini màxim de cinc anys a comptar de la data d'atorgament del finançament, sens perjudici de les pròrrogues que hi pugui haver. Aquest termini es pot ampliar a vuit anys, sempre que al cap de quatre anys s'hagi assolit el 50% de la despesa.

Un altre aspecte que es concreta i determina en aquesta Llei són les àrees d'atenció especial. D’acord amb l’article 10, <<s'entén per àrea d'atenció especial un barri, vila o àrea urbana de certa homogeneïtat i continuïtat urbanística pertanyent a un o diversos municipis amb una realitat física, morfològica o economicosocial que es pot delimitar i que està en alguna de les situacions a què fa referència l'article 11>>.

Per la seva banda, l’article 11 diu que són <<àrees d'atenció especial els barris, viles o àrees urbanes que tenen una quantitat important de la població amb nivells de renda inferiors a la mitjana de l'entorn i que es troben en alguna de les situacions següents:

a) Estar en un procés de degradació arquitectònica o urbanística o estar afectats per dèficits en els serveis i les instal·lacions dels habitatges, d'eficiència energètica i d'accessibilitat.

b) Tenir un parc d'habitatges amb un elevat índex de desnonaments, ocupació d'habitatges o locals buits, sobreocupació, infrahabitatges i abandonament residencial.

c) Tenir un increment accelerat del preu dels habitatges de lloguer o de compra o tenir un mercat d'habitatge tens.

d) Tenir dèficits de dotació d'equipaments, insuficiència de serveis públics o degradació ambiental, especialment dels conjunts declarats béns d'interès cultural o similar i del patrimoni historicoarquitectònic.

e) Estar especialment exposats als efectes del canvi climàtic i tenir una qualitat de l'aire i de l'aigua insuficient, amb un elevat nivell de contaminació acústica o sense prou espais verds o refugis climàtics.

f) Tenir deficiències amb relació a l'accessibilitat o la mobilitat sostenible.

g) Estar afectats per un problema demogràfic causat per la pèrdua, la substitució accelerada o l'envelliment de la població, o bé per un creixement massa accelerat d'aquesta que no sigui assumible des del punt de vista urbanístic o dels serveis públics.

h) Tenir greus problemes econòmics i socials, incloent-hi la pobresa energètica, i dificultats per a accedir a l'habitatge a conseqüència del comportament dels seus preus.

i) Estar afectats per la segregació i l'abandonament escolars, problemes de salut, dèficits en l'atenció primària, una elevada taxa de desocupació, un acusat grau de pobresa, una feble taxa d'activitat econòmica, un percentatge significatiu de població en risc d'exclusió social o de persones que perceben pensions assistencials i pensions no contributives o per altres indicadors socials similars.

j) Tenir població afectada per l'aplicació de la legislació d'estrangeria o per situacions administratives que poden comportar l'exclusió o restricció en l'accés al sistema públic o als ajuts socials>>.

El percentatge de població amb nivells de renda inferiors a la mitjana de l'entorn a què fa referència l'apartat 1 s'ha d'establir a les bases de la convocatòria.

Pel que fa als àmbits d’actuació, per poder obtenir el finançament del Fons, els programes memòria d'intervenció integral que incorporin actuacions en cadascun dels àmbits següents (article 12):

<<a) Transformacions físiques: urbanisme, habitatge i eficiència energètica.

b) Transició ecològica: emergència climàtica, infraestructura verda i economia circular.

c) Acció sociocomunitària: reducció de les desigualtats, equitat de gènere, salut, educació i economia>>.

Aquesta Llei també conté una regulació sobre el procediment de participació en el Fons al Capítol V de la Llei.

De forma resumida, la participació en el Fons s’articula en base als següents procediments:

El Departament competent en matèria de regeneració urbana ha d’obrir anualment una convocatòria tant per a finançar nous projectes d'intervenció integral com per a donar continuïtat als projectes d'intervenció integral ja finalitzats i que requereixin intervencions per a mantenir o intensificar les transformacions ja iniciades (article 16).

Els municipis han d'elaborar participativament un programa memòria d'intervenció integral en què es justifiqui la necessitat d'actuació d'acord amb les situacions a què fa referència l'article 11, la definició de les actuacions per a aconseguir els objectius establerts i la delimitació de l'àrea d'atenció especial (article 17.1).

Les sol·licituds de participació en el Fons seran examinades per una comissió integrada per representants de l'Administració de la Generalitat, de l'Administració local i dels sectors afectats, entre els quals hi ha d'haver entitats o moviments de defensa dels drets dels col·lectius potencialment més discriminats. La representació de l'Administració local s'exerceix per mitjà de les seves organitzacions associatives més representatives (article 18.1). La composició i el règim de funcionament d’aquesta Comissió s’haurà de determinar a les bases de la convocatòria, prèvia consulta a les entitats representatives dels municipis.

Després de l'anàlisi de les sol·licituds presentades, la comissió de gestió del Fons fa una proposta d'adjudicació del Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d'Atenció Especial, tenint en compte el principi d'equitat territorial per a garantir la distribució de recursos del Fons en tot el territori. La comissió eleva la proposta de resolució definitiva al conseller del Departament competent en matèria de regeneració urbana, que ha de resoldre quins projectes poden ésser finançats pel Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d'Atenció Especial i per quin import (apartats 1 i 3 de l’article 19).

Per últim, pel que fa a la quantia, la contribució del Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d'Atenció Especial al finançament de les actuacions resoltes s'estableix en cada cas i ha de representar com a mínim el 50% i com a màxim el 75% del pressupost global del projecte, si bé excepcionalment pot arribar al 90%, d'acord amb els criteris que determini la convocatòria corresponent (article 20.1).

Per un altre banda, la Llei preveu una sèrie d’eines per a gestionar les transformacions urbanes com, per exemple, la possibilitat de declarar com a àrees amb mercat d'habitatge tens les àrees d'atenció especial que rebin finançament per mitjà d'aquesta llei (article 23), la possibilitat d’establir un cens emfitèutic (article 22) o la possibilitat de delimitar àmbits de tanteig i retracte (article 21).

Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (Disposició Final 3ª).