En virtut de la STS núm. 576/2023, de 09 de maig de 2023 (recurs de cassació núm. 5132/2019), l’Alt Tribunal ha resolt una controvèrsia relativa a la determinació de les conseqüències de la utilització abusiva del nomenament de personal interí d’acord amb les previsions de l’article 10 del TREBEP, en relació a un supòsit concret en el qual una agent interina d’un cos de Policia Local no va percebre cap indemnització després de ser cessada com a conseqüència del fet que la seva plaça va ser guanyada per una altra persona en el corresponent concurs-oposició.
L’Alt Tribunal, després de posar de relleu les situacions que amb caràcter general hauran de considerar-se com a abusives en el nomenament de funcionaris interins i considerant el supòsit objecte de controvèrsia com una d’aquestes situacions, censura el reconeixement d’una indemnització per als funcionaris interins cessats: Segons el Tribunal Suprem la indemnització, en aquests casos, només pot vehicular-se mitjançant un procediment que permeti acreditar l’existència d’un dany real i efectiu, a més de la seva quantia i la pertinència dels criteris de quantificació, i no com una indemnització configurada a mode de sanció per l’abús de la temporalitat, pròpia o seguint la lògica del dret laboral.
Cal destacar, per concloure, que l’Alt Tribunal fa una referència expressa al fet que el reconeixement del dret a percebre una indemnització per part dels funcionaris interins quan són cessats, introduïda per l’article 1 de la Llei 20/21, i prevista a la DA 17a del TREBEP, és tuna innovació normativa que haurà de regir pro futuro, i en conseqüència, només en relació a aquelles situacions que s’hagin generat a partir de l’entrada en vigor de la citada Llei.
En relació a les places ocupades per funcionaris interins afectades pel procés d’estabilització, regulat a l’article 2 de la Llei 20/21, cal recordar, però, que l’apartat 6è del mateix precepte reconeix una compensació específica de 20 dies per any de servei amb un topall màxim de 12 mensualitats a aquells empleats que vegin finalitzada la seva relació amb l’Administració com a conseqüència de la no superació del procés d’estabilització. Per tant, la posició fixada a la sentència respecte al dret a percebre una indemnització per part del personal funcionari interí, podrà afectar la consolidació de places mitjançant altres procediments, però no els procediments derivats de l’article 2 de la Llei 20/21.
A mode d’apunt final, creiem convenient destacar també, una referència que es fa a la Sentència que, si bé no és rellevant per a la resolució del supòsit ni és part integrant de l’objecte del recurs, sí que cal prendre en consideració per la seva transcendència. Així, en el FJ CINQUÈ, punt 1, de la Sentència, el TS es refereix a la qüestió del nomenament de policies interins en els termes següents: “En este caso, no es cuestión controvertida la realidad del abuso de la temporalidad, al que se puede añadir otro abuso que si bien es ajeno al pleito no está de más recordar: que no cabe nombrar policías municipales en régimen de interinidad (cfr. sentencias 828 y 848/2019, de 14 y 18 de junio, dictadas en los recursos de casación 922 y 889/2017, respectivamente).”
Barcelona 24 d’octubre de 2023
Serveis Jurídics ACM
