1. Antecedents i context normatiu
La Directiva 2008/98/CE del Parlament i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la que es deroguen determinades Directives (d’ara endavant, «Directiva Marc de Residus») va establir uns objectius ambiciosos en la preparació per a la reutilització i reciclatge de residus municipals (per exemple, assolir l’any 2025 un 55% de reutilització i reciclatge o un 65% l’any 2035). Aquesta Directiva també preceptua la recollida separada de certes fraccions de residus municipals amb caràcter obligatori (per exemple, residus tèxtils i domèstics perillosos el 31 de desembre de 2024). Per últim, la Directiva estableix que els Estats Membres han de fer ús d’instruments financers que facilitin l’assoliment d’aquests objectius i posa com a exemple d’aquests instruments les taxes basades en els sistemes de pagament per generació («pay as you throw» PAYT) que es calculin segons la quantitat de residus generats.
Posteriorment, l’any 2018 la Comissió Europea va emetre un Informe d’alerta dirigida a l’Estat espanyol [SWD (2018) 425 final] sobre l’aplicació de la legislació de la UE en matèria de residus en què s’advertia el risc d’incomplir amb l’objectiu per a 2020 en relació amb la preparació de residus municipals per a la reutilització i el reciclatge. En aquest informe la Comissió deia, en relació als instruments econòmics, que era necessària la «introducció d’impostos sobre els residus municipals obligatoris per a les llars, acompanyats d’una indicació sobre el nivell de valorització amb uns costos mínims per a la gestió de residus. Aquests recursos financers han de donar suport als canvis suficients en la gestió i el tractament de residus». Juntament amb aquest Informe d’alerta dirigit a l’Estat espanyol hem de destacar l’Informe de la Comissió d’alerta primerenca per a tots els Estats Membres [COM (2018) 656 final].
Finalment, l’Estat espanyol va aprovar la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de Residus i Sòls Contaminats per una Economia Circular (d’ara endavant, LRSCEC) que recull al seu article 11.3 l’obligatorietat que les Entitats Locals estableixin en el termini de 3 anys (per tant, abans de 10 d’abril de 2025) una taxa o una prestació patrimonial de caràcter públic no tributària (PPPNT) específica, diferenciada i no deficitària que permeti implantar sistemes de pagament per generació. És important destacar que la implantació d’aquesta nova taxa guarda una estreta vinculació i relació amb el model de gestió de residus municipals -en referència al model de gestió l’art. 25.2 últim paràgraf de la LRSCEC estableix que «entre els models de recollida de les fraccions anteriors (paper, metall, plàstic, vidre...) que estableixin les entitats locals s’haurà de prioritzar els models de recollida més eficients, com el porta a porta o l’ús de contenidors tancats o intel·ligents que garanteixin ràtios de recollida similars»-.
A més de l’article 11, el propi Preàmbul de la Llei fa referència a «l’obligació que les entitats locals disposin d'una taxa o, si escau, una prestació patrimonial de caràcter públic no tributària, diferenciada i específica per als serveis que han de prestar en relació amb els residus de la seva competència, taxes que haurien de tendir cap al pagament per generació».
A nivell reglamentari, l’any 2022 l’Estat també va aprovar el Reial Decret 1055/2022, de 27 de desembre, d’envasos i residus d’envasos (BOE núm. 311, de 28/12/2022).
2. Elements o aspectes rellevants de la nova taxa o PPPNT de residus
En relació als elements i/o aspectes més rellevants que configuren aquesta nova taxa o PPPNT d’acord amb l’article 11 de la LRSCEC resulta imprescindible consultar el Document sobre qüestions rellevants en relació amb l’establiment i la gestió de la taxa local de residus sòlids urbans elaborat per un Grup de Treball integrat per representants del Ministeri d’Hisenda (S.G. de Finançament Autonòmic i Local i D.G. de Tributs), del Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (D.G. de Qualitat i Avaluació Ambiental) i de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (d’ara endavant, FEMP).
En relació a aquest important Document, els Serveis Jurídics de l’ACM van elaborar una nota jurídica breu sobre els seus aspectes més rellevants que s’ha publicat tant a la pàgina web com també al número 460 corresponent al mes de juliol de 2024 de la Revista de l’ACM (pg. 14).
A més del Document elaborat pel Grup de Treball, l’Agència de Residus de Catalunya (d’ara endavant, ARC) va elaborar una Nota interpretativa de l’Agència de Residus de Catalunya sobre els aspectes tècnics de la regulació relativa a les taxes de residus com a taxes justes.
Per una altra banda, quan parlem de taxa podem fer referència a taxa en sentit estricte però també en determinats casos es tracta d’una PPPNT d’acord amb la definició que en fa l’art. 20.6 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (d’ara endavant, TRLRHL).
3. Breu apunt sobre les competències municipals en matèria de residus
La importància de la implantació i l’establiment de la taxa local de residus sòlids urbans configurada com una taxa justa deriva del fet que la recollida i tractament de residus és una de les competències municipals més importants juntament amb l’abastament i tractament d’aigua, al mateix temps que la recollida de residus es configura com un servei de prestació obligatòria a tots els municipis amb independència del nombre d’habitants.
QUADRE RESUM COMPETÈNCIES PRÒPIES EELL EN MATÈRIA DE RESIDUS (RÈGIM LOCAL)
|
Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL) |
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (TRLMRLC) |
|---|---|
|
Art. 25.2 lletra b) LRBRL: Competència pròpia municipis “(...) gestió dels residus sòlids urbans”.
Art. 25.3 LRBRL: Remissió a la normativa sectorial (bàsicament, normativa sectorial residus: LRSCEC 2022 i a Catalunya el Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora dels Residus, d’ara endavant LR).
Art. 26 lletra a) i b) LRBRL: Serveis municipals obligatoris. En tots els municipis: recollida de residus. En municipis amb població superior a 5.000 habitants: recollida i també tractament de residus.
Art. 36 lletra c) LRBRL: Competències diputació: “Assumirà la prestació dels serveis de tractament de residus en els municipis de menys de 5.000 habitants”.
Art. 86.2 LRBRL: Declaració reserva a favor de les EELL de l’activitat de “recollida, tractament i aprofitament de residus”. |
Art. 66.3 lletra l) TRLMRLC: Competències pròpies municipis: “(...) la recollida i el tractament de residus”.
Art. 67 TRLMRLC: Serveis mínims obligatoris municipals. En tots els municipis (...) “la recollida de residus” i en els municipis de més de 5.000 habitants també “el tractament de residus”.
Art. 115 TRLMRLC: Possibilitat que municipis i EMDs formin mancomunitats en matèria de “gestió de residus”. |
QUADRE RESUM COMPETÈNCIES ENTITATS LOCALS LLEI 7/2022, DE 8 D’ABRIL (LRSCEC) ― ART. 12.5
|
OBLIGATORI |
POTESTATIU |
|---|---|
|
En tots els municipis: Recollida, transport i tractament de residus en tot el seu àmbit territorial en la forma que estableixin les seves respectives ordenances (OOMM) i d’acord amb el marc jurídic (LRSCEC, instruments planificació CCAA i normativa sectorial RAP). La prestació del servei correspon als municipis de forma independent o associada. S’haurà de disposar d’una xarxa de recollida suficient.
Recopilar, elaborar i actualitzar la informació necessària per al compliment de les obligacions derivades de la legislació en matèria de residus i subministrar-les a les CCAA.
Exercir la potestat de vigilància, inspecció i sancionadora.
Només municipis +5.000 habitants: Aprovació programes de gestió de residus. |
Elaborar estratègies d’economia circular, programes de prevenció i aprovar programes de gestió de residus (únicament municipis de menys de 5.000 hab.).
Gestionar residus comercials no perillosos en els termes que estableixin les seves OOMM.
A través de les OOMM, obligar al productor o altres posseïdor de residus perillosos domèstics a que adoptin mesures per eliminar o reduir aquestes característiques o que els dipositin en un lloc adequat.
Realitzar les seves activitats de gestió de residus directament o mitjançant qualsevol forma de gestió prevista a la legislació de règim local.
Podran declarar servei públic totes o algunes de les operacions de gestió de determinats residus. |
QUADRE RESUM GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS (DECRET LEGISLATIU 1/2009, DE 21 DE JULIOL)
|
Art. 42.1 LR: Competència pròpia del municipi “gestió de residus municipals”.
Art. 42.2 LR: Servei mínim obligatori municipal -independentment o associadament-: “Servei de recollida selectiva, de transport, de valorització i de disposició del rebuig dels residus municipals”.
Art. 52 LR: Municipis de +5.000 habitants -independentment o associadament-, Consells Comarcals: “Establir el servei de deixalleria mitjançant la instal·lació d’una planta o plantes (...)”.
Art. 53 LR: Tots els municipis: “Prestar el servei de recollida selectiva de diverses fraccions de residus (...) fent servir els sistemes de separació i recollida més eficients i siguin més adequats (...)”. V. Art. 25.2 LRSCEC.
Art. 51 LR: Competències i funcions de la comarca: - “Gestió dels residus municipals, en els supòsits de dispensa municipal del servei, de delegació dels municipis i d’assumpció d’aquest servei municipal”. -“Establir mecanismes d’actuació necessaris a fi d’assegurar subsidiàriament la prestació adequada del servei municipal descrit a l’art. 42”. -“El Consell Comarcal (o ens consorciat) pot prestar el servei de recollida selectiva en els municipis de menys de 5.000 habs. que no puguin prestar el servei per si mateixos o en col·laboració amb altres municipis” (art. 53.2 LR). |
(*) Recordem, que d’acord amb la STC 214/1989, de 21 de desembre, «la concreció última de les competències locals queda remesa —i no podia ser d’una altra forma— a la corresponent legislació sectorial, ja sigui estatal o autonòmica, segons el sistema de distribució de competències entre l’Estat i les Comunitats Autònomes» (F.J. 3º). Per tant, en matèria de residus, les competències municipals descrites als articles 25 LRBRL i 66 TRLMRLC s’han de concretar d’acord amb l’establert en la legislació sectorial en matèria de residus, ja sigui estatal (Llei 7/2022, de 8 d’abril) o autonòmica (Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol).
Per últim, pel que fa al servei, tant la normativa de règim local com també la normativa sectorial distingeix de forma clara entre la recollida i el tractament encara que les dues activitats (i d’altres com el transport) es podrien englobar dins del concepte de gestió de residus.
