Avui, 31 de desembre de 2020, s’ha publicat al DOGC la Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l'activitat econòmica, que entrarà en vigor al cap de vint dies de la seva publicació.
La finalitat d’aquesta llei és facilitar l’activitat econòmica en l’entorn digital. A aquest efecte, s’estableixen els principis, els criteris i els instruments aplicables a les administracions públiques de Catalunya per a fer possible una relació àgil i eficient, en un entorn digital, amb les persones que acompleixen o volen acomplir una activitat econòmica des de les perspectives següents:
a) La reducció de les càrregues administratives.
b) El disseny de serveis digitals proactius basats en la gestió i l’anàlisi de les dades aportades pels titulars de les activitats, de manera que l’ús intensiu de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies garanteixi que les dades s’aporten una única vegada.
c) La consolidació d’instruments de col·laboració i de coordinació entre les administracions públiques de Catalunya en l’exercici de les competències de regulació, intervenció i control de l’activitat econòmica.
d) El foment de projectes empresarials estratègics per al creixement econòmic i el garantiment d’un procés ordenat i equilibrat de transició cap a nous models de negoci, de més valor afegit i de més presència tecnològica, per tal de mantenir el teixit productiu i l’ocupació.
La llei consta de quaranta-nou articles agrupats en tres títols, i de setze disposicions addicionals, cinc disposicions transitòries, una disposició derogatòria, set disposicions finals i un annex.
El títol primer estableix l’objecte, l’àmbit d’aplicació i les definicions.
El títol segon regula el model de relació entre l’empresa i les administracions públiques i s’estructura en quatre capítols.
El capítol primer regula els aspectes generals d’aquesta relació i inclou els principis i deures sobre els quals se sustenta, tant de les persones que volen acomplir una activitat econòmica o que ja en són titulars, com de les administracions públiques, que han de fer possible la transformació digital en la relació de l’Administració amb les empreses.
El capítol segon regula el model de finestreta única empresarial, que permet a les empreses i als professionals fer, des d’un únic punt, amb independència de l’administració responsable, tots els tràmits necessaris per a llur activitat. Per tal que aquests tràmits es puguin fer digitalment, es regula un portal únic per a les activitats econòmiques, com a canal electrònic de relació de la Finestreta Única Empresarial. Aquest portal inclou l’àrea privada, espai que integrarà totes les relacions de l’empresa amb l’Administració. Com a novetat, es crea el Directori d’empreses, establiments i registres, que ha de permetre recollir tota la informació que tenen les diferents administracions sobre els titulars de les activitats econòmiques i dels establiments on s’acompleixen. Aquest capítol també regula la transformació que han d’experimentar les administracions per a passar a gestionar dades en lloc de formularis. Per a fer possible la gestió de les dades aportades, se’n regula l’estandardització, la figura de l’identificador únic de l’establiment i la tramitació unificada, com a mecanismes de simplificació que fan possible que l’empresa doni les dades una única vegada, sens perjudici que les administracions públiques puguin disposar de les que necessitin en cada moment.
El capítol tercer regula la governança d’aquest model de relació i crea la Comissió per a la Facilitació de l’Activitat Econòmica. També estableix les funcions de l’Oficina de Gestió Empresarial, com a impulsora de la Finestreta Única Empresarial, i dels organismes responsables de les solucions tecnològiques, com a principals actors d’aquesta governança.
El capítol quart se centra en els mecanismes d’impuls de l’activitat econòmica. S’hi defineixen els projectes empresarials estratègics per a Catalunya i els altres mecanismes complementaris i de col·laboració possibles. També es regulen el procediment de defensa dels drets i els interessos dels operadors econòmics.
El títol tercer regula l’activitat econòmica i s’estructura en cinc capítols.
La secció primera del capítol primer estableix els principis generals de la regulació de l’activitat econòmica. Determina que, en termes generals, els règims d’intervenció han d’ésser de control posterior, comunicació i declaració responsable, i tan sols es pot establir un règim de control previ en els casos en què hi hagi raons imperioses d’interès general que ho justifiquin.
La secció segona concreta que el règim d’intervenció municipal aplicable als establiments en què s’exerceix una activitat és el de comunicació. Aquesta secció evoluciona, respecte al que estableix la Llei 16/2015, eliminant el règim de declaració responsable i establint només un règim d’intervenció, el de comunicació, per a tots els establiments on s’acompleix una activitat econòmica recollida en l’annex. Així mateix, regula, entre altres aspectes, la presentació de la comunicació i la documentació que s’ha d’aportar.
El capítol segon regula les obligacions de les administracions d’oferir passarel·les de pagament que permetin a les empreses fer el pagament a distància de les taxes associades a un procediment. La plena aplicació de l’administració electrònica només serà totalment efectiva si totes les fases de la tramitació es poden fer de forma electrònica, inclòs el pagament de les taxes.
El capítol tercer determina el control que s’ha d’exercir sobre aquestes activitats econòmiques, diferenciant el procediment de comprovació de requisits formals del de comprovació de requisits materials.
El capítol quart regula les multes coercitives i el capítol cinquè estableix el règim sancionador per als casos en què s’incompleixi la norma.
Les disposicions addicionals recullen manaments a l’Administració de la Generalitat per tal d’assolir el model de finestreta única empresarial, que comporta l’homogeneïtzació organitzativa i l’ús de solucions interoperables i serveis transversals. Entre aquests manaments, destaquen la creació del Directori d’empreses, establiments i registres; l’impuls de la connexió de les àrees privades; la incorporació en els procediments administratius de la vinculació de l’eina de la cerca guiada; l’impuls dels serveis transversals que facilitin la localització de les empreses; l’establiment de mecanismes d’identificació i signatura de tràmits i serveis digitals, i l’impuls de programes de formació en l’ús d’eines digitals.
En l’àmbit de les competències locals, cal destacar les disposicions addicionals que estableixen mesures de cooperació i assistència als governs locals necessàries per a l’aplicació de la Llei i el reconeixement del marc competencial del municipi de Barcelona.
Es crea la figura de la persona autoritzada i s’estableix l’aplicació de la Llei a l’activitat econòmica de les entitats sense ànim de lucre i altres persones jurídiques. Finalment, s’inclou un manament al departament que gestiona la Finestreta Única Empresarial perquè elabori un informe on s’analitzi el grau d’aplicació d’aquesta llei, el grau del compliment i l’impacte dels règims d’intervenció administrativa.
Les disposicions transitòries delimiten l’aplicació temporal i material d’alguns articles de la llei. La norma es completa amb una disposició derogatòria i set disposicions finals, que contenen autoritzacions i manaments dirigits a la producció de normes jurídiques, com ara el desenvolupament dels projectes de reindustrialització i la modificació d’alguns articles del dret vigent, com el text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, i la Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis. Altres disposicions finals destacables són la relativa al respecte al principi d’autonomia local en l’aplicació dels diferents preceptes de la Llei, la relativa al mandat d’autorització de refosa de la normativa afectada i la disposició sobre l’entrada en vigor.
ENLLAÇ: https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8307/1829929.pdf
