La sentència del Tribunal Suprem número 227/2023, de 31 de gener de 2023, Rec. 4791/2021, M.P. Rafael Toledano Cantero ha aclarit finalment que per a l’aprovació de les ordenances fiscals no cal observar el tràmit de consulta prèvia previst a l’article 133 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP) atès que el procediment d’aprovació i modificació de les ordenances fiscals es regeix pels articles 15 a 19 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (en endavant, TRLRHL).
La sentència del Tribunal Suprem resol una qüestió controvertida que els Serveis Jurídics de l’ACM ja van analitzar partint de la jurisprudència i de les resolucions d’òrgans administratius existents fins a aquell moment en una nota del passat 8 d’agost de 2022 (https://www.acm.cat/juridic/obligacio-tramit-consulta-previa-article-1331-llei-392015-1-octubre-relacio-aprovacio-modificacio-ordenances-fiscals).
La sentència que ara analitzem s’ha dictat en interès cassacional objectiu per a la formació de la jurisprudència i resol un recurs de cassació interposat contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va analitzar un recurs interposat per una empresa de telefonia contra una ordenança fiscal (en concret, la O.F. núm. 3.16 relativa a la Taxa per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic municipal, a favor d’empreses explotadores dels serveis de telefonia mòbil) aprovada per l’Ajuntament de Barcelona que es va aprovar sense realitzar el tràmit previst a l’article 133 de la Llei 39/2015.
La sentència del TSJ de Catalunya de data 28 d’abril de 2021 va considerar que <<el tràmit de l’article 133 de la Llei 39/2015 és un tràmit bàsic, essencial, no prescindible -excepte de forma excepcional, per determinades circumstàncies que no concorren en el nostre supòsit-i d’especial rellevància atès que es configura com el PRIMER tràmit -cronològicament parlant-a realitzar (de forma individual o conjuntament amb altres consultes d’altres iniciatives) en la tramitació de la iniciativa normativa, previ fins i tot a la sol·licitud de dictàmens i informes que siguin preceptius en cada cas (...) l’omissió del tràmit de l’article 133 de la Llei 39/2015 també està generant un defecte substancial constitutiu de nul·litat de ple dret>>. L’Ajuntament va plantejar un recurs de cassació contra aquesta sentència atès que considerava que havia infringit la Disposició Addicional 1ª LPACAP en relació als articles 15 a 19 del TRLRHL.
La qüestió que per al TS té interès cassacional és : <<Determinar si en l’elaboració de les ordenances fiscals municipals, ha d’observar-se el tràmit previst a l’article 133 de la Llei 39/2015, amb caràcter previ a la seva aprovació inicial o, pel contrari, i de conformitat amb el que disposa la Disposició Addicional 1ª del mateix text legal, és suficient, en la confecció d’aquest tipus de disposicions, atendre el tràmit previst als articles 15 a 19 del TRLRHL (...) (F.J. 1º).
En primer lloc, el Tribunal Suprem (de conformitat amb el que va establir la STC 55/2018, de 24 de maig) considera que l’article 133 de la LPACAP és aplicable a les Corporacions Locals.
En segon lloc, la sentència diu que <<no ofereix dubte la relació de llei especial per raó de la matèria, enfront a la regulació general de la potestat reglamentària local, continguda en la legislació de règim local. Aquesta condició de procediment establert per una llei especial per raó de la matèria, a l’empara de la Disposició Addicional Primera, 1ª LPACAP, determina que siguin d’aplicació normes específiques del procediment d’elaboració d’ordenances fiscals, contingudes actualment a l’article 17 del R.D.L. 2/2004, de 5 de març (...). (...) Les regles procedimentals de l’article 17 estableixen per si mateixes un procediment complet que resulta aplicable per efecte de la llei especial per raó de la matèria, sense que pugui considerar-se, de cap forma, que resulti necessari acudir a cap norma supletòria (...,no pot ser d’aplicació la regulació continguda a l’article 133.1 LPACAP>> (F.J. 5º).
En conclusió, el Tribunal Suprem considera que l’<<article 17 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que regula el procediment d’elaboració i aprovació de les ordenances fiscals locals, constitueix legislació especial per raó de la matèria, pel qual, de conformitat amb el que disposa la Disposició Addicional 1ª, Apartat 1, de la Llei 39/2015, no resulta exigible seguir el tràmit de consulta pública previst a l’article 133.1 LPACAP, com a tràmit previ al procediment d’elaboració i aprovació de les ordenances fiscals establert a l’article 17 TRLRHL>> (F.J. 6º).
Text complet de la sentència del TS.ENLLAÇ.
