IniciInformació oficial sobre el Covid-19FAQS › Preguntes freqüents sobre els efectes jurí...

Preguntes freqüents sobre els efectes jurídics de la resposta de la Covid-19 al món local

Estat d'alarma

1. Què és l’estat d’alarma?

És un dels tres estats, juntament amb el d’excepció i el de setge, que el Govern de l’Estat pot declarar quan circumstàncies extraordinàries facin impossible el manteniment de la normalitat mitjançant els poders ordinaris de les Autoritats competents. Quan es declara l’estat d’alarma totes les autoritats civils de l’administració pública del territori afectat, els integrants dels cossos de policia autonòmics i locals i la resta de funcionaris i treballadors públics queden sota les ordres directes de l’Autoritat competent, per al que sigui necessari per a la protecció de persones, béns i llocs.

2. Per quins motius es pot declarar l’estat d’alarma?
  • Catàstrofes, calamitats o desgràcies públiques, com ara terratrèmols, inundacions, incendis urbans i forestals o accidents de gran magnitud.
  • Crisis sanitàries, com ara epidèmies i situacions de contaminació greus.
  • Paralització de serveis públics essencials per a la comunitat, en determinats supòsits.
  • Situacions de desabastiment de productes de primera necessitat.
3. Com es declara l’estat d’alarma?

L’estat d’alarma es declara pel Govern de l’Estat mitjançant decret, per un termini màxim de quinze dies, prorrogables amb autorització del Congrés dels Diputats. El decret determinarà l’àmbit territorial d’aplicació.

Suspensió de terminis

1. La suspensió de termes i terminis afecta a tots els procediments administratius?

La suspensió afecta, amb caràcter general, a tots els procediments administratius, a excepció de determinats procediments.

2. La suspensió de termes i terminis requereix d’alguna actuació administrativa?

No. Es tracta d’una suspensió ex lege, que no requereix cap tràmit addicional perquè desplegui la seva eficàcia, sense necessitat de cap altra desplegament normatiu, ni cap declaració de voluntat complementària.

3. La suspensió de termes i terminis implica la suspensió del procediment?

No. La suspensió de termes i terminis administratius no comporta que s’hagi de suspendre el procediment en la seva totalitat atès que es poden seguir desenvolupant aquells tràmits interns (redacció de plecs administratius, redacció d’informes pels serveis jurídics interns o pels serveis tècnics, etc..) que no comportin o obliguin a efectuar actuacions a l’interessat o a un tercer o l’obertura d’un nou termini. Llevat d’aquests supòsits, l’obligació d’impuls del procediment administratiu que correspon als seus instructors i que estableix l’art. 71 de la LPA segueix vigent. Això comporta que totes aquelles actuacions administratives que no es contraposin o perjudiquin la finalitat de l’estat d’alarma (que no es altra que la protecció de la salut i la seguretat dels ciutadans i la lluita contra la pandèmia) es poden dur a terme i sempre que, òbviament, les disponibilitats de personal derivada de les limitacions de la declaració de l’estat d’alarma ho permetin.

4. Quins terminis resten suspesos?

Resten suspesos els terminis a complimentar pels interessats, els terminis (emissió d’informes per exemple) que han de complimentar d’altres Administracions diferents a l’Administració instructora o els terminis a complimentar per la pròpia Administració instructora, com per exemple la formulació d’una proposta de resolució sempre i quan està subjecta a termini.

En virtut de la DA 8ª del Reial Decret-llei 17/2020, de 5 de maig, pel qual s’aproven mesures de suport al sector cultural i de caràcter tributari per fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-2019, ha estat aixecada la suspensió dels termes i interrupció dels terminis dels procediments de contractació que es tramitin per mitjans electrònics, introduïda per la DA 3a del RD 463/2020. Això comporta la represa de terminis amb efectes des del dia 14 de maig, data en que va entrar vigor el citat Reial Decret-llei, dels procediments de contractació que es tramitin per mitjans electrònics.

5. Quins procediments poden continuar sempre que es justifiqui?

Són tres els supòsits que permeten continuar el procediments: a) aquells que vinguin estretament vinculats als fets justificatius de l’estat d’alarma, b) els que siguin indispensables per a la protecció de l’interès general i c) els indispensables per al funcionament bàsic dels serveis.

6. Quan es considera que concorren les excepcions previstes als apartats 3 i 4 de la DA 3ª del RD 463/2020?

La principal problemàtica que plantegen les excepcions previstes als apartats 3 i 4 de la DA 3ª del RD 463/2020 respon al fet que s’articulen a partir del que podríem definir com a conceptes jurídics indeterminats, en la mesura que el legislador, per exemple, no ha definit quin és l’abast exacte o que s’ha d’entendre per conceptes com “indispensables per a la protecció de l’interès general”, “funcionament bàsic dels serveis” o “perjudicis greus” a efectes d’aplicar aquestes excepcions no podent-se obviar que davant un concepte jurídic indeterminat, sempre s’ha d’assumir certa inseguretat jurídica en la mesura que correspon a l’operador jurídic acabar de delimitar l’abast exacte d’aquests conceptes. És a dir, el legislador hagués pogut delimitar quins procediments poden tramitar-se i no ho ha fet, sinó que deixa que sigui, en aquest cas l’Ajuntament, qui delimiti la qüestió.

7. Com es delimita un concepte jurídic indeterminat?

En qualsevol cas, existeix una profusa jurisprudència i doctrina que coincideixen en concloure que per a la delimitació d’un concepte jurídic indeterminat és necessari desenvolupar un seguit de judicis disjuntius a partir de motivacions objectives, racionals, no arbitràries, etc. que permetin delimitar l’abast exacte d’aquests conceptes, amb la particularitat que a diferència de l’exercici de potestats discrecionals, en què l’Administració pot triar entre un ventall de possibilitats, amb la delimitació d’un concepte jurídic indeterminat, només hi ha una solució possible. En definitiva la resposta a aquesta qüestió, dependrà de l’anàlisi de la justificació que se’n faci en cada cas.

8. Resten suspeses les comunicacions i declaracions responsables?

No. En el cas de les comunicacions i declaracions responsables, els interessats estan habilitats per llei per exercir l’activitat un cop han presentat la respectiva comunicació o declaració responsable.

No obstant això, el termini per iniciar el procediment d’esmena de l’art. 7.2 de la Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica també resta suspès, sense perjudici, de la facultat de l’Administració d’efectuar el requeriment i suspendre’n immediatament el seu compliment.

9. Els terminis de notificació resten suspesos?

La suspensió de terminis administratius també afecta els terminis associats a la pràctica de notificacions, a excepció dels procediments no afectats per la suspensió. Fora d’aquests darrers supòsits, el termini de 10 dies per practicar la notificació resta suspès durant la vigència de l’estat d’alarma, i es reprendrà un cop perdi vigència.

10. Els procediments d’elaboració de disposicions de caràcter general resten suspesos?

En sentit estricte, la STC 55/2018 té declarat que la iniciativa legislativa correspon als governs autonòmics, no a llurs administracions, i que l’exercici d’aquesta prerrogativa s’insereix en l’àmbit de les relacions dels governs amb les cambres parlamentàries. L’elaboració de normes reglamentàries s’emmarca en el règim jurídic de les administracions públiques, subjecte a les bases que estableixi l’Estat i fora de l’àmbit del procediment administratiu comú. Tanmateix,  per un principi de prudència, caldria valorar la possibilitat de no portar a terme els tràmits de participació externa.

11. Estan suspesos els terminis tributaris i de la seguretat social?

Els apartats 5 i 6 de la Disposició addicional 3a del RD 463/2020 en virtut del qual es declara l’estat d’alarma, preveuen, respectivament, com a excepció, que aquesta regla general de suspensió de terminis no serà d’aplicació als procediments administratius relatius als àmbits de la filiació, la liquidació i la cotització de la Seguretat Social, ni tampoc als terminis tributaris, subjectes a normativa especial, i no afectarà, en particular, els terminis per a la presentació de declaracions i autoliquidacions tributàries.

Els terminis tributaris de caràcter local, queden afectats per aquesta excepció i continuaran transcorrent, el que implica que els procediments administratius corresponents puguin continuar tramitant-se, sens perjudici de les suspensions i ampliacions a les quals fa referència l’article 33 del RDL 8/2020 a les que seguidament farem menció.

12. Resten suspesos els terminis de pagament dels tributs locals?

D’acord amb l’article 33 del RDL 8/2020, els venciments dels terminis de pagament en període voluntari derivats de la notificació de liquidacions tributàries efectuada de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 62 de la LGT, els terminis de pagament en període executiu efectuats d’acord amb l’article 62.5 de la LGT, els terminis derivats de fraccionaments o ajornaments, així com la resta de tràmits als quals fa referència l’article 33.1 del RDL 8/2020, que no hagin conclòs (i que en conseqüència estiguessin transcorrent a data d’avui) s’amplien fins al dia 30 de maig de 2020.

D’acord amb l’apartat 2on del precepte de referència, aquesta mesura es fa extensiva en els mateixos termes, a tots els terminis que s’iniciïn a partir d’ara (és a dir des de l’entrada en vigor del RDL 8/2020, el 18/03/20), ampliant-se’n el termini de finalització fins al dia 30 de maig de 2020, excepte que els terminis que derivessin de l’aplicació de la normativa general n’atorguessin de més amplis, supòsit en el que s’aplicaria aquest segon termini més ampli. Tot això sens perjudici, també, que si els particulars volen atendre un d’aquests tràmits i el compleixen es tindrà el tràmit per efectuat.

13. Què succeeix amb els deutes no tributaris?

En l’informe de l’Advocacia General de l’Estat de 24 de març de 2020, respecte a l’eventual aplicació del règim de suspensió o ampliacions de terminis de l’article 33 del RDL 8/2020, respecte els deutes de caràcter no tributari, defensa aquesta possibilitat, considerant que les liquidacions d’aquest tipus de deutes no tributaris  practicades per l’Administració, tant si es troben en període voluntari com executiu, restaran afectades per les previsions de l’article 33 del RDL 8/2020.

14. Quines altres excepcions es preveuen a la DA 3a del RD 463/2020, en relació a la suspensió general de terminis, que permetin la tramitació de procediments administratius?

Dues excepcions més:

  • Els òrgans competents podran acordar, mitjançant resolució motivada, continuar tramitant un determinat procediment administratiu, per evitar greus perjudicis a tercers interessats, sempre que es compti amb la seva conformitat.
  • Les entitats del sector públic podran acordar motivadament la continuació de procediments administratius: 1) que es refereixin a situacions estretament vinculades als fets que han justificat l’estat d’alarma, 2) que siguin imprescindibles per a la protecció de l’interès general, o 3) que siguin imprescindibles per al funcionament bàsic dels serveis.
15. Com es reprèn el còmput de terminis?

D’acord amb la resposta emesa per l’Advocacia de l’Estat en relació a una consulta relativa a la interpretació de la DA 3ª del RD 463/2020, es conclou, tant partint d’una interpretació finalista de la norma com des de la perspectiva d’una interpretació sistemàtica, que els terminis que fixa la citada DA resten suspesos, i en conseqüència el seu còmput es reprendrà pel període que restés per finalitzar el termini inicialment conferit, quan s’aixequi la suspensió. Els terminis s’hauran de reprendre en el mateix punt en què es trobessin en el moment de la suspensió, per la qual cosa caldrà sumar al termini total tants dies o mesos, com temps hagi estat suspès el termini.

16. A banda dels terminis dels procediments administratius, quins altres terminis resten suspesos?

De conformitat amb el que disposa la DA 2a del RD 463/2020, també queden suspesos, amb caràcter general, tots els terminis processals de totes les normes processals de tots els ordres jurisdiccionals. Aquesta mesura afecta tant la possibilitat d’interposar recursos en seu jurisdiccional per part de l’Ajuntament, com que aquests recursos siguin interposats contra el Consistori, de tal manera que aquestes actuacions no podran portar-se a terme fins que no s’aixequi aquesta mesura. Tanmateix la mateixa DA preveu conté excepcions relatives a actuacions urgents. En el cas de la jurisdicció contenciosa administrativa, per exemple, es preveu que puguin tramitar-se procediments especials per la protecció de drets fonamentals, entrades a domicilis urgents o mesures cautelaríssimes o cautelars urgents.

Per altra banda la DA 4a del RD 463/2020, preveu una suspensió general de terminis per a l’exercici de qualsevol mena d’acció o dret.

17. Quin és el termini per recórrer els actes que es notifiquin en els procediments en els què s’acordi justificadament la seva continuació, perquè es troben estretament vinculats als fets justificatius de l’estat d’alarma?

El termini per interposar recursos o accionar és un termini de caducitat que es troba suspès per la disposició addicional 4 del Reial decret 463/2020, suspensió del termini per recórrer que és aplicable als actes que es dictin i notifiquin durant la vigència de l’estat d’alarma. Aquest extrem s’hauria de fer constar en el peu de recurs corresponent, i el termini s’iniciarà a partir del dia següent de l’aixecament de l’estat d’alarma. Això no exclou la possibilitat que l’interessat interposi recurs amb anterioritat a la pèrdua de vigència de l’estat d’alarma, en aquest cas s’aplicaria el que preveu l’apartat 3 de la disposició addicional tercera, tal com es tracta a la resposta a les preguntes 11 i 12.

18. Se suspèn el dret dels ciutadans a formular peticions o demanar l’inici d’un procediment administratiu?

No. En aquests casos, sempre que sigui possible, caldria acusar rebuda de la petició o sol·licitud, i comunicar a l’interessat que el procediment està afectat per la suspensió de termes i terminis.

19. Poden concedir-se autoritzacions administratives per la realització d’obres privades o portar a terme activitats?

A banda de les comunicacions i declaracions responsables, que, com hem vist abans, habiliten els interessats per exercir l’activitat un cop han presentat la respectiva comunicació o declaració responsable, les sol·licituds de llicències, permisos o altres autoritzacions administratives, si bé podrien acceptar-se, es veurien afectades per la suspensió operada en virtut del RD 463/2020, en quedar suspès el termini de resolució del procediment o qualsevol altre tràmit del procediment que comporti l’atorgament d’un termini, sens perjudici que puguin portar-se a terme tràmits del procediment que no subjectes a termini. En tot cas podrà aixecar-se la suspensió d’aquests terminis si s’acorda que els procediment en qüestió troba empara en els supòsits previstos als apartats 3er i 4art de la DA 3ª del RD 463/2020.

20. Poden executar-se obres privades?

Majoritàriament s’ha vingut interpretant que els terminis per a l’execució d’obres fixats a les corresponents autoritzacions administratives no es troben afectats per cap de les mesures suspensives previstes al RD 463/2020 en la mesura que es tracta de terminis que no formen part de cap procediment administratiu.

Per altra banda cal recordar que, de conformitat amb el que disposa l’article 189 del TRLU, totes les llicències urbanístiques per executar obres han de fixar un termini per començar-les i un altre per acabar-les, en funció del principi de proporcionalitat i si les llicències no els fixen, el termini per començar les obres es fixa per Llei en un any i el termini per acabar-les en tres anys, sens perjudici de la possibilitat de prorrogar tots dos terminis. Els Ajuntament són competents per fixar els terminis d’inici i execució d’obres, i res no impedeix que es modifiquin o s’adeqüin en funció de les circumstàncies de l’obra i del moment, en la mesura que el criteri o paràmetre que ha de presidir aquesta actuació és el principi de proporcionalitat. D’aquesta manera, en supòsits en que per exemple l’Ajuntament hagi recomanat aturar aquestes obres com a conseqüència de l’estat d’alarma, l’Ajuntament podria ampliar aquests terminis d’execució.

21. Quines obres privades s’hauran de suspendre?

Sens perjudici de les autoritzacions administratives de què es dipsosi, de conformitat amb l’article únic de la Orden SND/340/2020, de 12 de abril, por la que se suspenden determinadas actividades relacionadas con obras de intervención en edificios existentes en las que exista riesgo de contagio por el COVID-19 para personas no relacionadas con dicha actividad, resta suspesa tota classe d’obra que suposi una intervenció en edificis existents en el supòsit que en l’immoble en el qual hagin d’executar-se s’hi trobin persones alienes a aquesta obra, excepte que les obres es portin a terme en punts sectoritzats de l’immoble o es tracti de reparacions urgents.

Cal prendre en consideració que en virtut de la Orden SND/385/2020, de 2 de mayo, por la que se modifica la Orden SND/ 340/2020, de 12 de abril, por la que se suspenden determinadas actividades relacionadas con obras de intervención en edificios existentes en las que exista riesgo de contagio por el COVID-19 para personas no relacionadas con dicha actividad, el règim de limitacions per a l’execució d’obres privades, ha estat flexibilitzat notablement.

22. Poden, el Ajuntaments, intervenir respecte a com s’estan executant les obres?

Si un Ajuntament detecta que en l’execució d’una obra s’incompleixen les mesures de  protecció necessàries enfront del COVID-19, seria possible suspendre l’execució de l’obra, per incompliment de la normativa aplicable, en aquest cas, les mesures contra el COVID-19, sens perjudici de la possibilitat de denunciar aquesta situació davant la inspecció de treball o la policia.

En aquest sentit els Ajuntaments poden intervenir mitjançant una mesura cautelar suspensiva adoptada en el marc d’un expedient de protecció de la legalitat urbanística o si s’escaigués, mitjançant una ordre d’execució.

23. Quin és el fonament legal de la intervenció?

L’article 197.1 del TRLU disposa que les persones propietàries de tota classe de terrenys, construccions i instal·lacions han de complir els deures d'ús, conservació i rehabilitació establerts per aquesta Llei, per la legislació aplicable en matèria de sòl i per la legislació sectorial. A aquests efectes l’article 29 del Reglament de desplegament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006) disposa respecte al règim de “Deures d'ús, de conservació i de rehabilitació” que aquest deure inclou el manteniment o la reposició de les condicions de seguretat, salubritat i ornament públic dels béns immobles.

24. L’ajuntament pot intervenir en les obres per raons de salut pública?

L’Ajuntament podria adoptar d’ordres d’execució a l’empara de les competències que li corresponent en matèria de protecció de la salubritat pública. Partint de l’article 25.2.j) de la LBRL, que atribueix competència en matèria de protecció de la salubritat pública, la Llei 18/2009, del 22 d'octubre, de Salut Pública de Catalunya, en el seu article 52, determina que els Ajuntaments són competents per a prestar els serveis mínims en matèria de salut pública, entre d’altres, “la gestió del risc per a la salut als equipaments públics i als llocs habitats”. Els Alcaldes reben la consideració d’autoritats sanitàries en el marc de llurs competències i han d’exercir aquesta autoritat per protegir la salubritat pública.

25. L’ajuntament pot intervenir les obres per raons de protecció civil?

Partint de les competències que l’article 25.2.f) atribueix als Ajuntaments en matèria de protecció civil, l’article 42 de la Llei  4/1997, de 20 de maig de Protecció Civil de Catalunya determina que els municipis són les entitats bàsiques de la protecció civil a Catalunya i disposen de capacitat general d'actuació i de planificació en aquesta matèria. Els Ajuntaments hauran d’exercir les funcions que els atribueix aquella Llei i que es concretaran en els plans que correspongui, com ara el PROCICAT, sens perjudici de qualsevol altra que, sense contravenir la Llei, resulti necessari en l'àmbit de llur col·lectivitat per a la protecció de les persones, dels béns i del medi ambient davant situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes o de calamitats públiques.

Contractació pública

1. A quins contractes afecten les mesures de l’article 34 del RD-l 8/2020, de 17 de març?

Com s’observa del redactat de l’article 34 del RD-l 8/2020, de 17 de març, les previsions que recull aquest precepte s’apliquen als “contractes públics” vigents a l’entrada en vigor d’aquest Reial Decret-llei, concepte que inclou els contractes que, d’acord amb els seus plecs, estan subjectes a la Llei 9/2017, de 8 de novembre de Contractes del Sector Públic, al Reial Decret Legislatiu 3/20111, de 14 de novembre, pel qual s’aprova la Llei de Contractes del Sector Públic; a la Llei 31/2007, de 30 d’octubre, sobre procediments de contractació en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i serveis postals, o el Llibre I del Reial Decret llei 3/2020, de 4 de febrer, de mesures urgents, pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol diverses directives de la UE en l’àmbit de la contractació pública en determinats sectors; d’assegurances privades, de plans i fons de pensions; de l’àmbit tributari de litigis fiscals, o la Llei 24/2011, d’1 d’agost, de contractes del sector públic en els àmbits de la defensa i de la seguretat.

També tindran la consideració de contractes públics els contractes d’obres, els contractes de serveis o consultories i assistències que siguin complementaris a un contracte d’obres principal i necessaris per a al correcta realització de la prestació, així com el contractes de concessió, ja siguin d’obres o de serveis, inclosos els contractes de gestió de serveis públics, celebrats per les entitats del sector públic.

2. Són aplicables les mesures que preveu l’article 34 del RD-l 8/2020, de 17 de març, als contractes privats de l’article 26 de la LCSP 2017?

Sí. La regulació de l’article 34 del RD-l 8/2020, de 17 de març, afecta aquells contractes públics celebrats per qualsevol de les entitats pertanyents al Sector Públic en el sentit definit en l’article 3 de la LCSP 2017.

En aquest sentit, la Subdirecció General dels Serveis Consultius de l’Advocacia General de l’Estat, en la “Consulta sobre si el artículo 34 del Real Decreto-l 8/2020, resulta aplicable a las sociedades estatales (y fundaciones del sector público)”, va considerar el següent: <<el precepto se refiere, ciertamente, a los contratos públicos, pero añade a continuación que “celebrados por las entidades pertenecientes al sector público, en el sentido definido en el artículo 3 de la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público…”. Los contratos de las sociedades estatales y fundaciones del sector público son, conforme al artículo 26 de la LCSP, contratos privados, y pese a ello el precepto no distingue, declarándose aplicable respecto de toda la contratación del sector público, definido, además, conforme al artículo 3 de dicho texto legal, en el que se incluyen estas entidades jurídico-privadas (sociedades mercantiles y fundaciones del sector público). Parece claro que la norma ha querido establecer un mandato aplicable a todo el sector público>>.

3. A quins contractes no s’apliquen les mesures que preveu l’article 34 del RD-l 8/2020, de 17 de març?

Les mesures que preveu l’article 34 del RD-l 8/2020, de 17 de març, excepte del què es preveu en el penúltim paràgraf de l’apartat 1 –la pròrroga del contracte originari (últim paràgraf de l’art. 29.4 LCSP 2017)-  no seran d’aplicació als següents contractes:

- Contractes de serveis o subministrament sanitari, farmacèutic o d’altra índole, l’objecte dels quals estigui vinculat amb la crisi sanitària provocada pel COVID-19;
- Contractes de serveis de seguretat, neteja o de manteniment de sistemes informàtics;
- Contractes de serveis o subministrament necessaris per a garantir la mobilitat i la seguretat de les infraestructures i serveis de transport;
- Contractes adjudicats per aquelles entitats públiques que cotitzin en mercats oficials i que no obtinguin ingressos dels Pressupostos Generals de l’Estat.

4. D’entre els contractes exclosos, hi ha supòsits en què puguin aplicar-se alguna de les mesures que recull l’article 34 del RD-l 8/2020, de 17 de març?

Sí. Concretament, en el cas de contractes de serveis de seguretat i neteja, serà possible la seva suspensió total o parcial, en els termes establerts en l’apartat primer de l’article 34 del RD-l 8/2020, de 17 de març, i a instancia del contractista o d’ofici:

 <<si como consecuencia de las medidas adoptadas por el Estado, las Comunidades Autónomas o la Administración local para combatir el COVID 19, alguno o algunos de sus edificios o instalaciones públicas quedaran cerrados total o parcialmente deviniendo imposible que el contratista preste la totalidad o parte de los servicios contratados. En el supuesto de suspensión parcial, el contrato quedará parcialmente suspendido en lo que respecta a la prestación de los servicios vinculados a los edificios o instalaciones públicas cerradas total o parcialmente, desde la fecha en que el edificio o instalación pública o parte de los mismos quede cerrada y hasta que la misma se reabra>>.

5. Afecta la regulació de l’article 34 del RD-l 8/2020, de 17 de març, els contractes exclosos per la LCSP 2017, com per exemple, els d’arrendaments?

A títol d’exemple, un contracte d’arrendament, celebrat per una administració local amb un tercer, per a l’explotació d’un terreny patrimonial municipal, haurà de seguir executant-se d’acord amb els seus termes, és a dir, tal i com es va signar.

No obstant això, davant d’aquesta situació tan excepcional ocasionada pel COVID-19, existeix la possibilitat que l’arrendatari no pugui complir les seves obligacions contractuals; en aquest cas, s’haurà d’examinar el contingut del contracte i comprovar si s’hi va regular la impossibilitat de complir-lo en circumstàncies de caràcter excepcional i les seves conseqüències; si, per contra,  el contracte no contempla aquesta previsió, s’haurà d’analitzar com ho regula la normativa específica que li sigui aplicable.

6. Quines mesures preveu l’article 34 del RD-l 8/2020, de 17 de març?

L’article 34 del RD-l 8/2020, de 17 de març, estableix diferents mesures segons la tipologia contractual. Concretament, es regulen mesures com:

Suspensió total o parcial de determinats contractes públics;
Compensació per les despeses que ha incorregut el contractista durant període de suspensió;
Pròrroga del contracte originari; ampliació del termini inicial o de la pròrroga en curs;

Restabliment de l’equilibri econòmic del contracte mitjançant, segons procedeixi en cada cas, l’ampliació de la durada inicial fins un màxim d’un 15 per cent o la modificació de les clàusules de contingut econòmic incloses en el contracte

7. Es poden suspendre els contractes públics de serveis i subministraments de tracte successiu com a conseqüència del COVID-19?

Sí. Quan l’execució dels contractes públics de serveis i subministraments de tracte successiu esdevingui impossible com a conseqüència del COVID-19 o de les mesures adoptades per les administracions per combatre’l, restaran suspesos totalment o parcialment des que es produeixi la situació de fet que n’impedeixi la prestació i fins que es pugui reprendre.

8. És automàtica la suspensió dels contractes públics de serveis i subministraments de tracte successiu?

No. La Disposició Final Primera del Reial Decret-llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front al COVID-19, va modificar, entre altres preceptes del RD-l 8/2020, de 17 de març, l’article 34. Aquesta modificació ha suprimit la referència al caràcter “automàtic” de la suspensió del contracte.

9. Quins són els danys i perjudicis pels quals el contractista pot ser indemnitzat per la suspensió dels contractes públics de serveis i subministraments de tracte successiu?

El contractista podrà ser indemnitzat únicament pels següents danys i perjudicis:

- Les despeses salarials que efectivament hagi abonat el contractista al personal que figuri  adscrit, amb data 14 de març de 2020, a l’execució ordinària del contracte, durant el període de suspensió.

- Les despeses per manteniment de la garantia definitiva, relatives al període de suspensió del contracte.

- Les despeses de lloguers o costos de manteniment de maquinària, instal·lacions i equips relatives al període de suspensió del contracte, adscrites directament a l’execució del contracte, sempre que el contractista acrediti que aquests mitjans no van poder ser emprats per a altres finalitats diferents durant la suspensió del contracte.

- Les despeses corresponents a les pòlisses d’assegurança previstes en el plec i vinculades a l’objecte del contracte que hagin estat subscrites pel contractista i estiguin vigents en el moment de la suspensió del contracte.

10. Quins requisits són necessaris perquè procedeixi aquesta indemnització?

Perquè procedeixi la indemnització que regula l’article 34.1 del RD-L 8/2020, de 17 de març, és necessari:

- Que l’execució del contracte públic quedi totalment en suspens;
- Que les despeses resultin reals, efectives i fefaentment acreditades pel contractista -és a dir, s’ha de poder apreciar el resultat lesiu el qual requerirà d’una prova efectiva, la càrrega de la qual incumbirà a aquest contractista que invoqui haver experimentat el mal.

11. S’ha d’aixecar acta de suspensió com a requisit per a la indemnització?

En aquest sentit, la Subdirecció General dels serveis consultius de l’Advocacia General de l’Estat, en l’Informe d’1 d’abril de 2020, entén que <<si cabe entender aplicables los apartados b) y c) del artículo 208.2 de la LCSP, relativos a la necesidad de levantar un acta de suspensión como requisito para la indemnización (…)>>.

12. Són indemnitzables les despeses salarials del personal d’una empresa subcontractada?

Pel que fa al personal d’una empresa subcontractada, la Subdirecció General de Serveis Consultius de l’Advocacia General de l’Estat, va assenyalar en el seu Informe de 23 de març de 2020, que <<teniendo en cuenta la finalidad del precepto antes indicada y su carácter de norma excepcional que, ex artículo 4.2 del Código Civil, no puede extenderse a supuestos no comprendidos en ella, la mención relativa a “los gastos salariales que efectivamente hubiera abonado el contratista al personal que figuraba adscrito con fecha 14 de marzo de 2020 a la ejecución ordinaria del contrato”, ha de interpretarse como limitada exclusivamente a los gastos por salarios del personal con quien el contratista mantiene una relación laboral en los términos del artículo 1 del Estatuto de los Trabajadores (…), esto es, a “los trabajadores que voluntariamente presten sus servicios retribuidos por cuenta ajena y dentro del ámbito de organización y dirección” del contratista (…), sin que puedan considerarse comprendidos en el artículo 34.1.1º del Real Decreto Ley 8/2020 los gastos por salarios efectivamente abonados por el subcontratista a los trabajadores de los que él es el empresario o empleador>>.

13. Procedeix la indemnització de l’article 34.1 del RD-l 8/2020, de 17 de març, en els casos de suspensió parcial del contracte?

Sí, però, els danys i perjudicis a abonar seran els corresponents a la part del contracte suspesa.

14. S’han d’indemnitzar els salaris dels treballadors que hagin gaudit d’un permís retribuït recuperable?

No. L’abonament per l’entitat adjudicadora del contracte de les despeses salarials no tindrà el caràcter d’indemnització sinó d’abonament a compte per la part corresponent a les hores que siguin objecte de recuperació en els termes de l’article 3 del Reial Decret-llei 10/2020, de 19 de març, a tenir en compte en la liquidació final del contracte.

15. La suspensió del contracte per causa de la COVID-19 pot ser causa de la seva resolució?

No. D’acord amb l’últim paràgraf de l’article 34.1,  <<la suspensión de los contratos del sector público con arreglo a este artículo no constituirá en ningún caso una causa de resolución de los mismos>>.

16. En els contractes de serveis i subministraments de tracte successiu suspesos d’acord amb l’article 34.1 del RD-l 8/2020, de 17 de març, el contractista pot rebre una bestreta de la indemnització que correspongui?

Sí. Amb la modificació de l’article 34 del RD llei  8/2020, de 17 de març, operada per la Disposició Final Novena del RD-l 17/2020, de 5 de maig,  en l’apartat primer d’aquest precepte ara es preveu que, en els en els contractes de serveis i subministraments successius que hagin estat suspesos, l'òrgan de contractació podrà concedir, a petició del contractista, una bestreta  a compte de l'import estimat de la indemnització que resulti d'aplicació. La bestreta es pot fer en un únic pagament o mitjançant pagaments periòdics. Posteriorment, se’n deduirà l’import de la liquidació del contracte. L'òrgan de contractació podrà requerir que sigui assegurat per qualsevol de les formes de garantia previstes en la LCSP.

17. Quines mesures es poden aplicar a la resta de contractes de serveis i subministraments –no són de prestació successiva- que no se suspenen però que no es poden executar en els terminis previstos?

Per a aquests contractes es preveu la possibilitat de l’ampliació del termini inicial o la pròrroga en curs, sempre que el contractista ofereixi el compliment dels seus compromisos i que el retard no sigui per causa imputable al contractista, sinó com a conseqüència del COVID-19.

18. Poden percebre alguna indemnització els contractistes que n’hagin hagut d’ampliar el termini d’execució?

Sí. Els contractistes tindran dret a l’abonament de les despeses salarials addicionals en les quals efectivament hagin incorregut a conseqüència del temps perdut amb motiu del COVID-19, fins a un límit màxim del 10 per cent del preu inicial del contracte.

19. Què és necessari perquè procedeixi aquesta indemnització?

Perquè procedeixi la indemnització que regula l’article 34.2 del RD-l 8/2020, de 17 de març, és  necessària la prèvia sol·licitud i acreditació fefaent pel contractista de la realitat, efectivitat i quantia dels danys.

20. Els contractes públics d’obres també es poden suspendre?

Sí. Sempre que aquests contractes no hagin perdut la seva finalitat a conseqüència de la situació de fet creada pel COVID-19 o les mesures adoptades per l’Estat, i quan aquesta situació generi la impossibilitat de continuar l’execució del contracte, el contractista podrà sol·licitar-ne la suspensió des que es produeixi la situació de fet que  n’impedeix la prestació i fins que pugui reprendre’s.

21. Què s’ha d’entendre per “impossibilitat” de continuar l’execució del contracte?

La Subdirecció General dels Serveis Consultius de l’Advocacia General de l’Estat en el seu Informe d’1 d’abril de 2020, es pronuncia respecte aquest concepte i assenyala el següent:

- La imposibilidad de ejecución es una cuestión fáctica que corresponde apreciar, en primera instancia, a la Administración contratante, sin perjuicio de que su apreciación sea revisable por los Tribunales.

- La imposibilidad supone la inviabilidad absoluta de ejecutar el contrato, lo que no sucede cuando éste pueda continuar, aunque, debido al estado de alarma, varíe el modo en que puede ejecutarse.

- La imposibilidad puede existir desde el mismo momento en que se decreta el estado de alarma o posteriormente, como consecuencia de la adopción de nuevas medidas por el Gobierno, o por el cambio de las circunstancias en que se desarrolla el contrato.

22. Quins conceptes s’indemnitzen en el cas de suspensió del contracte públic d’obres?

Acordada la suspensió del contracte, únicament seran indemnitzables els següents conceptes:

Les despeses salarials que efectivament aboni el contractista al personal adscrit a l’execució ordinària del contracte, durant el període de suspensió.

Les despeses salarials a abonar, seguint el VI conveni col·lectiu general del sector de la construcció 2017-2021, publicat al 26 de setembre de 2017, o convenis equivalents pactats en altres àmbits de la negociació col·lectiva, seran el salari base referit en l’article 47.2.a del conveni col·lectiu del sector de la construcció, el complement per discapacitat de l’article 47.2.b del referit conveni, i les gratificacions extraordinàries de l’article 47.2.b, i la retribució de vacances, o els seus conceptes equivalents respectius pactats en altres convenis col·lectius del sector de la construcció.

Les despeses hauran de correspondre al personal indicat que estigués adscrit a l’execució abans del 14 de març i que hi continua adscrit quan es reprengui.

Les despeses per manteniment de la garantia definitiva, relatives al període de suspensió del contracte.
Les despeses de lloguers o costos de manteniment de maquinària, instal·lacions i equips, sempre que el contractista acrediti que aquests mitjans no van poder ser emprats per a altres finalitats diferents de l’execució del contracte suspès i el seu import sigui inferior al cost de la resolució de tals contractes de lloguer o manteniment de maquinària, instal·lacions i equip.
Les despeses corresponents a les pòlisses d’assegurança previstes en el plec i vinculades a l’objecte del contracte que hagin estat subscrites pel contractista i estiguin vigents en el moment de la suspensió del contracte.

23. Quines condicions ha de complir el contractista d’obres per percebre la indemnització?

Per percebre la indemnització, el contractista adjudicatari principal haurà d’acreditar fefaentment que compleix les següents condicions:

- Que el contractista principal, els subcontractistes, proveïdors i subministradors que hagués contractat per a l’execució del contracte estiguessin al corrent del compliment de les seves obligacions laborals i socials, a data 14 de març de 2020.

- Que el contractista principal estigués al corrent en el compliment de les seves obligacions de pagament als seus subcontractistes i subministradors en els termes previstos en els articles 216 i 217 de la LCSP 2017, a data 14 de març de 2020.

24. Quin tractament es dona als contractes públics d’obres que havien de finalitzar durant l’estat d’alarma i no s’han pogut acabar per causa del COVID-19?

En aquells contractes públics d’obres en els quals, d’acord amb el “programa de desenvolupament dels treballs o pla d’obra” estigués prevista la finalització del seu termini d’execució durant l’estat d’alarma –concretament entre el 14 de març i fins al seu final- i no s’hagi pogut lliurar l’obra a conseqüència de la situació de fet creada pel COVID-19 o les mesures adoptades per l’Estat, el contractista pot sol·licitar una pròrroga en el termini de lliurament final sempre que ofereixi el compliment dels seus compromisos pendents.

25. Tenen dret a indemnització els contractistes d’obres que hagin hagut de prorrogar el contracte a conseqüència del COVID-19 a percebre una indemnització?

Encara que el paràgraf cinquè de l’article 34.3 del RD-l 8/2020, de 17 de març, comenci assenyalant que <<acordada la suspensión o ampliación del plazo, solo serán indemnizables los siguientes conceptos>>, com bé assenyala l’Advocacia General de l’Estat, en el seu Informe de 2 d’abril de 2020, <<el artículo 34.3 del RDL 8/2020 no prevé que, durante ese período de ampliación, el contratista de obras sea indemnizado; pues, si se atiende a la literalidad de párrafo 5º del artículo 34.3, todos los conceptos indemnizatorios están referidos solo para el caso de “suspensión”, y no para el de “ampliación” del plazo de finalización>>.

26. A què tenen dret els titulars de les concessions d’obres i concessions de serveis afectades per les mesures contra el COVID-19?

Els titulars de contractes públics de concessions d’obres i de concessions de serveis tindran dret al restabliment de l’equilibri econòmic del contracte mitjançant:

- L’ampliació de la seva durada inicial fins un màxim d’un 15 per cent;

- o, la modificació de les clàusules de contingut econòmic incloses en el contracte.

27. Quins conceptes s’han de compensar als concessionaris?

Es compensarà als concessionaris per <<la pérdida de ingresos y el incremento de los costes soportados, entre los que se considerarán los posibles gastos adicionales salariales que efectivamente hubieran abonado, respecto a los previstos en la ejecución ordinaria del contrato de concesión de obras o de servicios durante en el período de duración de la situación de hecho creada por el COVID-19>>.

28. Quan s’ha de restablir l’equilibri econòmic d’una concessió, segons l’article 34.4 del RD-l 8/2020, de 17 de març?

D’acord amb últim paràgraf de l’article 34.4 del RD-l 8/2020, de 17 de març,  per a l’estimació del dret al restabliment de l’equilibri financer, prèvia sol·licitud del concessionari, l’òrgan de contractació haurà d’apreciar la impossibilitat d’execució del contracte com a conseqüència de les mesures adoptades en relació a la COVID-19 i únicament respecte la part del contracte afectada per aquella impossibilitat.

29. És d’aplicació l’article 34.4 del RD-l 8/2020, de 17 de març, a les concessions demanials?

La regulació que contempla l’article 34.4 del RD-l 8/2020, de 17 de març, no s’aplica a les concessions demanials, atès que aquest precepte únicament fa referència als contractes públics de concessions d’obres i concessions de serveis.

En no contemplar-se cap mesura per als supòsits de concessions demanials en l’article 34 del RD-l 8/2020, de 17 de març, s’haurà d’analitzar si en el contracte de concessió demanial es va regular la impossibilitat de complir-lo en circumstàncies de caràcter excepcional i les seves conseqüències; si, per contra, el contracte no va preveure cap previsió en aquest sentit, caldria analitzar si allò establert al RD-l 8/2020, de 17 de març, podria aplicar-se als titulars d’aquestes concessions, a través de la figura jurídica-doctrinal de la clàusula rebus sic stantibus o risc imprevisible, per recuperar l’equivalència de les prestacions contractuals. Però s’haurà de valorar cas per cas.

30. Existeix una regulació específica per a la suspensió dels contractes dels centres educatius?

Sí.  El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Decret Llei 7/2020, de 17 de març, el qual, en el seu article 1.1, estableix el següent: Atès que el tancament dels centres educatius de Catalunya, establert a partir del 13 de març de 2020, comporta la impossibilitat d'executar les prestacions de determinats contractes de prestació successiva subscrits pels òrgans de contractació competents del Departament d'Educació, dels consells comarcals i de les entitats locals, es declara la suspensió de l'execució dels contractes dels centres educatius que tinguin algun dels objectes següents: contractes de neteja, monitoratge o anàlegs, gestió d'unitats d'escolarització compartida, traducció de llenguatge de signes i transport escolar de les llars d'infants, escoles d'educació infantil i primària, instituts d'ESO, batxillerat i formació professional, escoles d'art i disseny, escoles d'adults, escoles oficials d'idiomes, centres d'educació especial, escoles de música, escoles de dansa, conservatoris, centres de títols propis, i centres d'ensenyaments artístics superiors. Aquesta suspensió tindrà efectes en tot cas a partir del dia 14 de març i fins que s'acordi l'aixecament del tancament dels centres escolars”

33. Quina mesura recull el DL 7/2020, de 17 de març, per garantir el manteniment dels llocs de treball adscrits a contractes que s’han declarats suspesos?

Per resolució del conseller o consellera d’Educació en els contractes de l’article 1.1, del conseller o consellera en raó de la matèria o de l’òrgan competent en la resta de casos, es garanteix la continuïtat en el pagament dels contractes que queden suspesos des de la data de la seva suspensió i amb la mateixa periodicitat que per a cada contracte s’estableixi en els corresponents plecs o documents contractuals, en concepte de bestreta a compte del pagament dels danys i perjudicis en els termes de l’article 1.3, i produint-se la regularització definitiva dels pagaments, si escau, a la finalització del període de suspensió.

31. Quines despeses hauran d’abonar les Administracions als contractistes en aquest supòsit?

La suspensió d’aquests contractes comportarà l’abonament al contractista dels danys i perjudicis efectivament patits per aquest durant el període de suspensió, d’acord amb el que estableix l’article 34.1 del RD-l 8/2020, de 17 de març.

Concretament, el contractista podrà ser indemnitzat únicament pels següents danys i perjudicis:

- Les despeses salarials que efectivament hagués abonat el contractista al personal que figurés  adscrit amb data 14 de març de 2020 a l’execució ordinària del contracte, durant el període de suspensió.

- Les despeses per manteniment de la garantia definitiva, relatives al període de suspensió del contracte.

- Les despeses de lloguers o costos de manteniment de maquinària, instal·lacions i equips relatives al període de suspensió del contracte, adscrites directament a l’execució del contracte, sempre que el contractista acrediti que aquests mitjans no van poder ser emprats per a altres finalitats diferents durant la suspensió del contracte.

- Les despeses corresponents a les pòlisses d’assegurança previstes en el plec i vinculades a l’objecte del contracte que hagin estat subscrites pel contractista i estiguin vigents en el moment de la suspensió del contracte.

32. Aquestes condicions seran aplicables si l’adjudicador del contracte és una entitat local?

Sí, d’acord amb l’article 2 del Decret llei 7/2020, Article 2: “Els òrgans competents de les entitats locals de Catalunya podran dictar normes o actes administratius de suspensió de l'execució de contractes, en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que s'estableixen en l'article anterior.”

34. Les empreses titulars dels contractes suspesos podran aplicar expedients de regulació d’ocupació al seu personal adscrit al contracte?

D’acord amb l’article 3 del DL 7/2020, de 17 de març,: “La suspensió de l'execució dels contractes total o parcial i l'aplicació del règim establert als articles 1.4 i 6.2 d'aquest Decret llei en cap cas es podrà considerar un motiu per aplicar expedients de regulació d'ocupació en relació amb els llocs de treball adscrits als contractes suspesos, llevat del supòsit previst a l'apartat 6 de l'article 1. En el cas que l'empresa o entitat afectada per la suspensió sol·liciti l'aplicació d'un expedient de regulació d'ocupació que afecti els llocs de treball adscrits als contractes suspesos, ho haurà de comunicar immediatament a l'òrgan contractant que acordarà la suspensió del pagament a compte previst en aquest Decret llei.”.

35. S’han adoptat mesures específiques per als contractes del sector públic d’interpretació artística i d’espectacles suspesos o resolts?

Sí. Amb l’aprovació del RD-l 17/2020, de 5 de maig, s’introdueixen unes mesures específiques pels contractes del sector públic d’interpretació artística i d’espectacles suspesos o resolts, les quals es regulen en el seu article 4.

36. Quines són les mesures que es preveuen pels contractes d’interpretació artística i d’espectacles celebrats per entitats del sector públic?

Si, com a conseqüència de la COVID-19 o de les mesures sanitàries o de contenció adoptades al respecte, s’acorda la modificació o suspensió d’aquests contractes per executar-los en una data posterior, l’òrgan de contractació podrà acordar que s’aboni al contractista fins a un 30% del preu del contracte com a bestreta a compte d’aquell preu, si no és superior a 50.000€, sense condicionar-lo a cap garantia.

En cas de resolució del contracte pels motius esmentats, l’òrgan de contractació podrà acordar una indemnització a favor del contractista que no podrà ser inferior al 3% ni superior al 6% del preu, sempre que aquest no sigui superior a 50.000€.

Recursos humans

1. Quines mesures d’organització del personal han d’adoptar els ens locals per evitar la propagació de la Covid-19?

No hi ha  una norma que estableixi com han d’actuar específicament els ens locals per a poder evitar la propagació de la COVID-19. Atès que cal minimitzar minimitzar el contacte entre les persones s’han desplegat un seguit de mesures per aconseguir-ho: en primer lloc, per imperatiu legal, s’han hagut de clausurar un seguit d’equipaments municipals o en la gestió dels quals participa personal dels ens locals, la major del qual, arran d’aquest tancament,  s’està a casa seva. En segon lloc, sempre que ha estat possible s’ha optat pel teletreball, i finalment, els empleats que per la naturalesa de la seva feina hagin de seguir treballant presencialment ho hauran de fer adoptant totes les mesures de seguretat i pràctiques necessàries per evitar el contagi( distanciament, ús d’EPIs i altres elements de protecció, rentat freqüent de mans, etc.). D’altra banda, s’han aplicat mesures excepcionals de reducció de jornada, atorgament de permisos, i altres fórmules d’organització del treball presencial per reduir els contactes entre les persones , com ara organitzar el treball per diferents torns horaris.

2. De quins serveis s’ha de garantir la prestació?

Malgrat la reorganització del personal per evitar la propagació de la Covid-19, els  ens locals han de garantir la prestació dels serveis essencials que els corresponguin segons la població del municipi i les seves característiques pròpies. Per posar un exemple, no coincideixen tots els serveis essencials que s’han de prestar en un municipi d’alta muntanya amb els serveis que tenen aquesta consideració en un municipi turístic del litoral.  Segons l’article 2 de la Llei 8/2011, de 28 d’abril, per la qual s’estableixen mesures per a la protecció de les infraestructures crítiques, es considera servei essencial (als efectes d’aquella llei): ”el servicio necesario para el mantenimiento de las funciones sociales básicas, la salud, la seguridad, el bienestar social y económico de los ciudadanos, o el eficaz funcionamiento de las Instituciones del Estado y las Administraciones Públicas”.

A qui correspon determinar com es garanteix la prestació dels serveis essencials?

D’acord amb la Disposició addicional primera del Reial Decret Llei 10/2020, queden habilitats el Ministeri de Política Territorial i Funció Pública i els competents en les comunitats autònomes i de les entitats locals, per a dictar les instruccions i resolucions que siguin necessàries per a regular la prestació de serveis dels empleats públics inclosos a l’àmbit d’aplicació del TREBEP. A  partir d’aquesta disposició entenem que, en l'àmbit dels municipis, s’habilita l’Alcalde perquè determini quins són els serveis essencials i a quin personal els ha de prestar, atès que té atribuïda la direcció superior del personal, d’acord amb l’article 21.1 lletra h) de la LRBRL i 53.1 i) del TRLMRLC.

3. El treball a distància és un dret dels empleats?

No. De conformitat amb  l’article 5 del Reial Decret Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social de la  COVID-19,  el “teletreball” té caràcter preferent però no és un dret dels treballadors. En concret, la norma esmenta que s’establiran sistemes d’organització que permetran mantenir l’activitat per mecanismes alternatius, particularment per mitjà del treball a distància.

4. Com es pot controlar el treball a distància?

Ara que el teletrebrall ha esdevingut massiu és probable que s’implementin sistemes tecnològics de control, sens perjudici que, més enllà del compliment d’uns horaris estrictes, el més rellevant és el volum de feina que es porti a terme, els objectius assolits i el servei ofert.

5. Existeixen permisos específics per al període d’emergència? El personal dels ens locals tenen dret a una reducció de jornada?

Caldrà tenir en compte les circumstàncies personal i familiars de cada empleat per determinar si es pot acollir a algun dels permisos i reduccions de jornada previstos als articles 48 i 49 de l’EBEP, i altra normativa aplicable.

D’altra banda, entre el 30 de març i el 9 d’abril, d’acord amb el Reial Decret llei 10/2020, es va establir un permís obligatori retribuït recuperable per a les persones treballadores per compte aliè que no presten serveis essencials,  amb la finalitat de reduir la mobilitat de la població en el context de la lluita contra la COVID-19. Al nostre entendre durant aquell període va ser aplicable als empleats municipals que no exerceixen funcions essencials i tampoc no poden treballar a distància, però encara és una qüestió controvertida, ja que ni l’Administració General de l’Estat ni l’Administració de la Generalitat no el van considerar aplicable als seus empleats, tenint en compte que prèviament ja havien adoptat es les mesures d’organització del personal. En aquest sentit, just abans de la declaració de l’estat d’alarma, la Generalitat de Catalunya va adoptar la Instrucció 3/2020, de 13 de març, sobre mesures preventives, de protecció i organitzatives d’aplicació al personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya amb motiu del coronavirus SARS-CoV-2: ENLLAÇ

6. En quina situació es troben els empleats públics que no realitzen funcions vinculades als serveis essencials i, per les característiques de la seva feina, no poden fer treball a distància?

És un problema per al qual no s’ha trobat solució, si bé cal diferenciar dos supòsits. D’una banda hi ha el personal que té el seu centre de treball en dependències municipals que no s’han hagut de tancar, i de l’altra tenim tots aquells empleats que exerceixen les seves funcions en equipaments públics que han d’estar tancats obligatòriament. Els primers, sempre que es pugui garantir el compliment de les mesures de seguretat necessàries,  podrien reincorporar-se al seu lloc de treball presencial, els segons no tenen altra alternativa que restar a casa seva, sens perjudici que en algun cas es puguin plantejar supòsits de mobilitat.

7. Quina situació li correspon a l’empleat públic que hagi de romandre en aïllament o pateixi contagi per la COVID -19?

D’acord amb el que disposa l’article cinquè del Reial Decret Llei 6/2020 (en la redacció donada per la disposició final primera del Reial Decret Llei 13/2020, de 7 d’abril) els períodes d’aïllament per haver estat en contacte o contagiat per la COVID-19  es consideraran situació assimilada a accident de treball.

Així mateix, als funcionaris que tenen un règim mutual diferent de la Seguretat Social, d’acord amb l’article 11 del Reial Decret 7/2020, de 12 de març, també se’ls reconeix aquesta situació assimilada a accident de treball aquells períodes d’aïllament o contagis provocats per la COVID-19.

8. Què implica la situació assimilada a accident de treball?

Des de l’endemà de la baixa, la seguretat social haurà d’abonar una prestació per l’import del 75% de la base regulada. El sou íntegre del dia de baixa serà a càrrec de l’Administració Pública corresponent.

9. Quina és la duració d’aquesta situació assimilada per accident de treball?

D’acord amb el Text Refós de la Llei General de Seguretat Social el subsidi s’abonarà mentre el beneficiari es trobi en situació d’incapacitat temporal. La duració màxima d’aquesta incapacitat serà de 365 dies, prorrogables 180 dies més (art. 174 del TRLGSS).

10. En quins casos es considerarà accident de treball el contagi per la COVID-19 d’un empleat municipal?

Segons l’article 5 del Reial Decret 6/2020 –en la versió modificada pel Reial Decret 13/2020-  quan es provi que el contagi de la malaltia tingui causa exclusiva en la realització del treball en els termes de l’article 156 del TRLGSS, es qualificarà d’accident de treball.

11. Quines conseqüències podria tenir per a l’ens local que un empleat municipal es contagiés de la Covid-19 en el seu lloc de treball perquè no s’hi han adoptat les mesures de seguretat necessàries?

Al treballador se li reconeixeria una incapacitat temporal per accident laboral, i d’acord amb l’article 164 TRLGSS  rebrien una prestació incrementada entre un 30-50% a càrrec de la mateixa administració, sens perjudici de les responsabilitats civils i penals que puguin atribuir pel fet de no haver adoptat les mesures de seguretats necessàries.

Sessions d'òrgans col·legiats de govern a distància

1. Es poden celebrar sessions dels òrgans col·legiats de govern dels ens locals a distància?

Els òrgans col·legiats de les entitats locals de Catalunya poden constituir-se, convocar i celebrar sessions, adoptar acords i remetre actes a distància, quan concorrin situacions de força major o de greu risc col·lectiu, catàstrofe i calamitats públiques. A aquests efectes, la convocatòria de les sessions haurà de motivar la concurrència o manteniment de la situació que justifica excepcionalment que se celebri a distància.

2. Quines circumstàncies justifiquen la celebració d’una sessió a distància?

Concurrència de situacions de força major, greu risc col·lectiu, catàstrofe i calamitats públiques, amb l’afegit, segons la norma bàsica estatal, “que impidan o dificulten de manera desproporcionada el normal funcionamiento del régimen presencial de las sesiones de los órganos colegiados de las Entidades Locales”. Com s’ha assenyalat, allò que impedeix el normal funcionament presencial de les sessions és  la vigència de l’estat d’alarma pel Covid-19, i la conseqüent necessitat de mantenir les mesures de confinament i evitar el contacte directe entre les persones. Aquesta és la motivació que l’alcalde o president de la corporació (segons resulta de la disposició estatal) hauria de fer constar en la convocatòria de les reunions a distància. Això no obstant, cal afegir-hi la consideració de si és estrictament necessari celebrar la reunió, pel caràcter inajornable dels acords que s’hi han d’adoptar i tenint en compte els efectes de la suspensió de terminis establerta al Reial Decret 463/2020, pel qual es declara l’estat d’alarma,  que deixa sense efecte la periodicitat de les sessions dels plens ordinaris i dels restants òrgans col·legiats i atura els procediments administratius.

3. Quins mitjans tècnics cal utilitzar per celebrar una sessió a distància?

Cal disposar de mitjans electrònics que reuneixin totes aquestes condicions:

- Garantir la identitat dels membres i de les persones que els supleixen.

- Garantir el contingut de les manifestacions i el moment en què es produeixen.

- Interactivitat i intercomunicació entre els participants en temps real.

- Disponibilitat durant tota la sessió.

- Sense interferències externes.

- Seguretat de les persones que hi participen.

- Manteniment del quòrum de constitució.

- Llibertat en la participació en els debats i deliberacions.

- El secret d'aquestes deliberacions ( si la reunió no és pública)

En tot cas la persona que presideixi l’òrgan col·legiat haurà de garantir el compliment de tots aquests requisits abans d’iniciar la reunió i ordenar-ne el desenvolupament fins a la seva finalització, sempre que se’n mantingui el funcionament correcte. De la mateixa manera. el compliment d’aquestes condicions és necessari perquè la secretaria de l’òrgan pugui aixecar l’acta corresponent a la reunió, tant si es tracta d’una acta íntegrament escrita com d’una videoacta.

4. Com es garanteix el caràcter públic de les sessions del Ple?

Les sessions del ple de les corporacions locals són publiques, segons resulta de l’article 70.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local: “Las sesiones del Pleno de las corporaciones locales son públicas. No obstante, podrán ser secretos el debate y votación de aquellos asuntos que puedan afectar al derecho fundamental de los ciudadanos a que se refiere el 18.1 del Constitución, cuando así se acuerde por mayoría absoluta".

L’apartat 4 de la Disposició Addicional Tercera del Decret llei 7/2020 permet garantir el caràcter públic de les sessions mitjançant mecanismes audiovisuals o digitals. Amb independència dels mitjans electrònics que s’utilitzin per celebrar la reunió per videoconferència caldrà que, simultàniament, la sessió sigui emesa per internet en temps real (streamming) i/o televisada en directe i que sigui accessible a la població en general per aquells mitjans.

5. Cal retransmetre les sessions de la Junta de Govern Local?

Segons l’article 70.1 LRBRL in fine: “No son públicas las sesiones de la Junta de Gobierno Local”.  Això no obstant, cal tenir en compte que la sentència del Tribunal Constitucional de 26 de setembre de 2013 va declarar constitucional aquest paràgraf de l’article 70.1 amb el benentès que s’interpreti en el sentit que no es refereix a les decisions relatives a les atribucions delegades pel Ple. És a dir, en el cas que la Junta de Govern exerceixi una atribució delegada del Ple, la deliberació i votació sobre aquest punt de l’ordre del dia haurà de ser pública, però no la resta d’assumptes que es tractin en la sessió. En el supòsit que la reunió a distància de la Junta de Govern inclogués l’exercici d’atribucions delegades pel ple, aquesta part de la reunió hauria de ser retransmesa per mecanismes audiovisuals o digitals.