DESCARREGAR LA NOTA JURÍDICA (format pdf)
S’ha publicat al BOE, el dia 24 de desembre de 2024 el Reial Decret Llei 9/2024, de 23 de desembre, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria econòmica, tributària, de transport, i de Seguretat Social, i es prorroguen determinades mesures per a fer front a situacions de vulnerabilitat social (BOE núm. 309 de 24.12.2024). La norma va entrar en vigor el passat 25 de desembre de 2024.
1. Introducció: les mesures incloses en el reial decret llei que afecten les entitats locals catalanes
Amb caràcter introductori, l’aprovació d’aquest nou reial decret llei per part del Govern de l’Estat s’ha de circumscriure a l’àmbit dels diferents paquets de mesures (fins a un total de vuit) que el Govern ha anat aprovant amb l’objectiu d’afrontar les conseqüències derivades de la Guerra d’Ucraïna, incloent-hi mesures tant normatives com no normatives.
Entres les mesures que afecten directament els ens locals hem de destacar les incloses al Títol II, relatiu a les mesures tributàries i en matèria de finançament territorial.
En primer lloc, entre les mesures tributàries, s’inclou un precepte que recull l’actualització dels imports màxims dels coeficients a aplicar sobre el valor dels terrenys en el moment de la meritació, segons el període de generació de l’increment de valor, d’acord amb el previst a l’apartat 4 de l’article 107 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, en la redacció donada pel Reial Decret Llei 26/2021, de 8 de novembre, pel qual s'adapta el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, a la recent jurisprudència del Tribunal Constitucional respecte de l'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (d’ara endavant, IIVTNU).
En segon lloc, s’inclou els Artistes d’Art Sagrat en el grup 861 de la secció segona de les Tarifes de l’Impost sobre Activitats Econòmiques (d’ara endavant, IAE) de forma expressa, amb la finalitat d’atorgar més seguretat jurídica a la classificació de l’activitat realitzada per aquests artistes.
Per una altra banda, pel que fa a les mesures relatives al finançament local, el reial decret llei regula i actualitza els lliuraments a compte a realitzar a les entitats locals en absència d’una llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2025 aprovada abans del començament de l’any, per tant, aquests lliuraments a compte s’han de calcular en situació de prorroga pressupostària. El Preàmbul del reial decret llei 9/2024, de 23 de desembre, justifica aquesta regulació atès que «les previsions d’ingressos contemplades en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2023 mostren un gran desfasament respecte les de l’actualitat pel que, si es realitzés el càlcul dels lliuraments a compte de 2025 amb aquestes previsions s’impediria que les Comunitats Autònomes i les entitats locals poguessin disposar de l’increment de recursos produït amb posterioritat. Al contrari, el seu càlcul amb les previsions d’ingressos conforme als quals es va realitzar l’actualització dels lliuraments a compte de 2024 permet minimitzar l’esmentat desfasament i donar un millor compliment a la finalitat perseguida amb el sistema de lliuraments a compte, que no és un altre que assegurar en el temps la cobertura del finançament dels serveis de les Administracions territorials».
D’aquesta forma, s’inclouen en aquest reial decret llei els preceptes necessaris per a la millor aplicació dels models de participació de les entitats locals en tributs de l’Estat en un context, com ja hem dit, de pròrroga dels Pressupostos Generals de l’Estat (d’ara endavant, PGE o LPGE), tenint en compte que al 2024 s’havien actualitzat mitjançant el Reial Decret Llei 4/2024 els lliuraments a compte de la participació en tributs de l’Estat (PTE) de les entitats locals. Els Serveis Jurídics de l’ACM van elaborar una nota informativa sobre l’esmentat reial decret llei al juliol de 2024 (v. apartat 4 de la Nota informativa «Revisió quadriennal de l’àmbit subjectiu dels models de PTE i actualització dels lliuraments a compte de la PTE corresponent a l’any 2024»).
També, el reial decret llei 9/2024, de 23 de desembre, conté al seu Títol III mesures en matèria de transport terrestre. En primer lloc, el Capítol I està dedicat a les disposicions generals relatives a les ajudes directes al transport de viatgers concretant el seu àmbit d’actuació, els beneficiaris (que es corresponen amb les CCAA i entitats locals que presten el servei de transport públic urbà o interurbà), l’objecte (que es concreta en els títols de transport multiviatge) i la quantia, així com els aspectes que afecten el procediment de concessió, gestió i control de les ajudes. En aquest sentit, l’import de les ajudes varia en funció de la seva població diana (és a dir, gratuïtat pel que fa als títols de transport dirigits a la població infantil, ajuda del 50% en els títols dirigits a la població juvenil i una ajuda del 20% de la tarifa en l’adquisició de títols multiviatge per la resta de la població), sempre que l’Administració beneficiària subvencioni la tarifa amb almenys un altre 20%.
En segon lloc, el Capítol IV incorpora una novetat important en plantejar ajudes dirigides a les CCAA i entitats locals amb responsabilitats en el transport públic col·lectiu urbà i interurbà, perquè millorin els serveis oferts mitjançant la implementació de noves línies de transport.
En tercer lloc i, també en l’àmbit del transport terrestre, el Capítol VI del Títol III contempla ajudes per al foment dels serveis públics de préstec de bicicletes. La finalitat d’aquestes ajudes és oferir a les entitats locals suport financer per als seus serveis públics de préstec de bicicletes, de manera que es potenciïn en l'àmbit local aquests serveis de préstec coadjuvant a un canvi modal en els desplaçaments urbans, per a que, mitjançant l’ús més generalitzat de la bicicleta, es minimitzi la utilització del vehicle particular. El Preàmbul del reial decret llei afegeix que «fins ara els sistemes de bicicleta pública havien quedat exclosos de les bonificacions al transport públic, aquesta exclusió generava un greuge comparatiu en la política de tarifes entre el transport públic col·lectiu i l'individual duta a terme pel Govern, generant una distorsió en el factor econòmic de la decisió modal entre tots dos sistemes».
Per últim, en relació al transport terrestre, el Capítol VII regula també el règim de bestretes a compte de les ajudes previstes pel transport col·lectiu urbà i interurbà competència de les Comunitats Autònomes i de les entitats locals.
A més, el Títol IV incorpora mesures en matèria de Seguretat Social i ocupació. La mesura més important inclosa en aquest Títol és la relativa a l’actualització (o revalorització) de les pensions i altres prestacions públiques per a l’any 2025 en un 2,8 per cent, percentatge equivalent al valor mitjà de les taxes de variació interanual expressades en tant per cent de l'Índex de Preus al Consum dels dotze mesos previs a desembre de l'any anterior. També, en matèria d’ocupació, és important la pròrroga de la vigència del Reial decret 145/2024, de 6 de febrer, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a 2024, durant el període necessari per a garantir la continuïtat dels treballs de la taula de diàleg social en la cerca, un any més, d'un increment pactat del salari mínim interprofessional (d’ara endavant, SMI).
Per últim, el Títol V engloba mesures de suport directe i indirecte a col·lectius vulnerables destacant dins d’aquest el Capítol I relatiu a les mesures en matèria d’habitatge. En aquest sentit, la mesura més important inclosa en aquest és la modificació de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la que es transposen al ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014 (d’ara endavant, LCSP) amb la finalitat d’impulsar la promoció d’habitatge públic i avançar en la simplificació i flexibilització del marc normatiu per a facilitar l'aplicació de les diferents fórmules de col·laboració públic-privada. La LCSP recull en el seu article 247 i següents un règim jurídic exhaustiu aplicable als contractes de concessió d'obres i de concessió de serveis, i en l'article 29.6 de la mateixa llei estableix els terminis màxims de durada dels contractes de concessió, que fixa en quaranta anys per als contractes de concessió d'obra i en vint-i-cinc per als contractes de concessió de serveis.
Tenint en compte aquest marc normatiu, s'incorporen una sèrie de particularitats en l'aplicació del referit règim jurídic als contractes de concessió quan tinguin per objecte la realització d'actuacions de construcció o rehabilitació sobre sòl o immobles de titularitat pública i vagin a estar destinades a habitatge social o a preus assequibles.
Aquesta norma consta d'una part expositiva i d'una part dispositiva estructurada en cinc títols, 101 articles, cinc disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria, quinze disposicions finals i dos annexos i es dicta a l’empara de l’establert a les regles 1.ª, 6.ª, 7.ª, 8.ª, 13.ª, 14.ª, 17.ª, 18.ª, 21.ª, 23.ª, 24.ª, 25.ª i 29.ª de l’article 149.1 de la Constitució Espanyola (disposició final tretzena).
Aquest reial decret llei va entrar en vigor l’endemà la seva publicació al BOE (per tant, el dia 25 de desembre de 2024) excepte els articles 78, 79 i 80 (relatius tots ells a les pensions públiques i la seva revalorització) que van entrar en vigor el dia 1 de gener de 2025 (disposició final quinzena).
Per últim, aquest reial decret llei està pendent de convalidació per part del Congrés dels Diputats a data de 8 de gener de 2025.
2. Mesures tributàries: actualització dels imports màxims dels coeficients a efectes del IIVTNU i inclusió dels artistes d’art sacre en el grup 861 de la secció segona de les Tarifes del IAE
En primer lloc, com ja hem dit en la introducció, l’article 9 («Impost sobre l’Increment del Valors dels Terrenys de Naturalesa Urbana) del reial decret llei 9/2024, de 23 de desembre, estableix el següent:
«Amb efectes des del dia 1 de gener de 2025, els imports màxims dels coeficients a aplicar sobre el valor del terreny en el moment de la meritació, segons el període de generació de l'increment de valor, a què es refereix l'apartat 4 de l'article 107 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, seran els següents:
Període de generació. |
Coeficient |
Inferior a 1 any. |
0,16 |
1 any. |
0,15 |
2 anys. |
0,15 |
3 anys. |
0,15 |
4 anys. |
0,16 |
5 anys. |
0,18 |
6 anys. |
0,20 |
7 anys. |
0,22 |
8 anys. |
0,23 |
9 anys. |
0,21 |
10 anys. |
0,16 |
11 anys. |
0,13 |
12 anys. |
0,11 |
13 anys. |
0,10 |
14 anys. |
0,10 |
15 anys. |
0,10 |
16 anys. |
0,10 |
17 anys. |
0,12 |
18 anys. |
0,16 |
19 anys. |
0,22 |
Igual o superior a 20 anys. |
0,35 |
Pel que fa a l’IAE, l’article 12 («Modificació del Reial decret legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, pel qual s'aproven les Tarifes i la Instrucció de l'Impost sobre Activitats Econòmiques») del Reial Decret Llei 9/2024 estableix el següent en relació als Artistes d’Art Sagrat (o Sacre):
«Amb efectes des d'1 de gener de 2025, el grup 861 de la secció segona de les Tarifes de l'Impost sobre Activitats Econòmiques, aprovades pel Reial decret legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, pel qual s'aproven les tarifes i la instrucció de l'Impost sobre Activitats Econòmiques, queda redactat de la manera següent:
«Grup 861. Pintors, Escultors, Ceramistes, Artesans, Gravadors, Artistes Fallers, Artistes d'Art Sacre i artistes similars. Quota de: 115 euros.».
3. Mesures en matèria de finançament de les entitats locals: liquidació definitiva de la PTE del 2023 i actualització dels lliuraments a compte i de les referències relatives a la PTE de l’any 2025
Pel que fa a les mesures de finançament local incloses en aquest reial decret llei, l’article 14 estableix la liquidació definitiva de la PTE corresponent a l’any 2023, tenint en compte que, com hem dit, ens trobem en una situació de pròrroga pressupostària:
«1. Una vegada coneguda la variació dels ingressos tributaris de l'Estat de l'any 2023 respecte de 2004, i les altres dades necessàries, es procedirà al càlcul de la liquidació definitiva de la participació en tributs de l'Estat, corresponent a l'exercici 2023, en els termes dels articles 111 a 124 i 135 a 146 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, tenint a més en compte les normes recollides en els articles 93 a 96, 98 i 99, 101 a 104, 106 i 108 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2023.
L'índex d'evolució dels ingressos tributaris de l'Estat es determinarà conforme als criteris establerts en la disposició addicional setantena novena de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2023, considerant l'any 2023 en lloc de l'any 2021.
2. Els reintegraments dels saldos deutors que es poguessin derivar de la liquidació a la qual es refereix l'apartat anterior es regiran pel que es disposa en l'article 92 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre. Els saldos deutors corresponents a la cessió de rendiments recaptatoris en impostos estatals, que puguin resultar després d'aplicar la compensació amb càrrec al concepte de participació en tributs de l'Estat recollida en l'apartat Tres d'aquell precepte, seran reemborsats per les Entitats Locals mitjançant compensació en els lliuraments a compte que corresponguin a la cessió de rendiments recaptatoris de l'Impost sobre el Valor Afegit, Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i dels Impostos Especials, per aquest ordre, i sense les limitacions de percentatges i terminis establerts en l'apartat Dos del citat article 92».
Per la seva banda, l’article 15 del reial decret llei procedeix a l’actualització dels valors de les magnituds per les quals s’assignen els lliuraments a compte i es manté la corresponent a l’any 2024 i s’aproven suplements de crèdit sobre els pressupostos prorrogats de l’any 2023, per idèntics imports als recollits a l’article 9 del Reial Decret Llei 4/2024:
«1. A l'efecte del càlcul dels lliuraments a compte de la participació de les entitats locals en els tributs de l'Estat dels components de finançament regulats en les Seccions 3a i 5a del capítol I, «Entitats locals», del títol VII, «Dels ens territorials, de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2023, s'aplicarà el mateix índex provisional d'evolució dels ingressos tributaris de l'Estat entre l'any 2004 i l'any 2024, que va resultar de l'aplicació del Reial decret llei 4/2024, de 26 de juny.
2. Per al càlcul dels lliuraments a compte de la participació en els tributs de l'Estat de l'any 2025, s'aplicaran les regles contingudes en les seccions 2a a 6a, del capítol I, «Entitats locals», del títol VII, «Dels ens territorials, de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2023, actualitzant-se en els següents termes:
a) Quant als lliuraments a compte de la cessió de rendiments recaptatoris dels impostos estatals, regulada en les seccions 2a i 4a s'utilitzaran les últimes dades disponibles i, si és el cas, la població de dret segons el Padró de la població municipal vigent a 1 de gener de 2025 i aprovat oficialment pel Govern.
A més, pel que fa a l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques s'utilitzarà l'índex d'actualització que va resultar de dividir l'import de la previsió, per a 2024, per retencions, pagaments a compte i pagaments fraccionats, entre l'import dels drets liquidats per aquests conceptes, corresponents a l'any 2021; i, quant als impostos indirectes, s'utilitzaran les previsions de recaptació per a l'any 2024.
b) Els lliuraments a compte del Fons Complementari de Finançament i del Fons d'aportació a l'assistència sanitària seran idèntiques a les quals van resultar de l'aplicació de l'article 9 del Reial decret llei 4/2024, de 26 de juny.
c) Els lliuraments a compte de la participació en tributs de l'Estat dels municipis no inclosos en el model de cessió d'impostos estatals es determinaran aplicant els criteris recollits en l'article 9 del Reial decret llei 4/2024, de 26 de juny, i en l'article 100 de la Llei 31/2022, havent d'entendre's realitzades a 2025 les referències que contingui a l'any 2023.
d) Els lliuraments a compte de les compensacions per minvaments d'ingressos derivades de la reforma de l'Impost sobre Activitats Econòmiques seran d'idèntic import a les aplicades en els lliuraments a compte de l'any 2024.
e) La participació individual de cada municipi turístic es determinarà amb idèntics criteris als establerts en l'article 9 del Reial decret llei 4/2024, de 26 de juny.
El que es disposa en aquest apartat s'aplicarà als deslliuraments que s'efectuïn per l'Administració General de l'Estat a favor de les entitats locals corresponents als lliuraments a compte de 2025 dels mesos posteriors al de l'entrada en vigor d'aquest reial decret llei.
3. A l'efecte de la informació a subministrar per les Corporacions locals relativa a l'esforç fiscal establerta en l'article 116 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, les certificacions corresponents es referiran a l'any 2023 i s'hauran de subministrar als òrgans competents abans del 30 de juny de 2025, en la forma en la qual aquests determinin.
4. La referència a l'any 2023 que s'inclou en l'article 114 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2023, ha de considerar-se efectuada a 2025.
5. Per a finançar els lliuraments a compte de la participació de les entitats locals en els tributs de l'Estat, determinades conformement al que es disposa en aquest article, es concedeixen suplements de crèdit en el pressupost vigent a 1 de gener de 2025 en els següents conceptes del Programa 942M «Transferències a Entitats Locals per participació en els ingressos de l'Estat» del Servei 21 «Secretaria General de Finançament Autonòmic i Local. Entitats Locals» de la Secció 38 «Sistemes de Finançament d'Ens Territorials» pels imports que s'indiquen:
Aplicació Pressupostària |
Denominació |
Import (milers d’euros) |
38.21.942M.46001 |
Lliuraments a compte a favor dels Municipis no inclosos en el model de cessió per la seva participació en els conceptes tributaris dels capítols I i II del Pressupost d'Ingressos de l'Estat no susceptibles de cessió a les Comunitats Autònomes. |
182.352,57 |
38.21.942M.46002 |
Lliuraments a compte a favor dels Municipis per la seva participació en els conceptes tributaris dels capítols I i II del Pressupost d'Ingressos de l'Estat no susceptibles de cessió a les Comunitats Autònomes. Fons Complementari de Finançament. |
490.090,89 |
38.21.942M.46101 |
Lliuraments a compte a les Diputacions i Cabildos Insulars per la seva participació en els ingressos dels capítols I i II del Pressupost de l'Estat per recursos no susceptibles de cessió a les Comunitats Autònomes. |
333.895,95 |
4. Ajudes directes al transport de viatgers: nova regulació de les ajudes al transport urbà i interurbà. El nou suport financer als serveis públics de préstecs de bicicletes de les entitats locals
Pel que fa a les ajudes directes al transport de viatgers incloses en el Títol III del reial decret llei, hem de diferenciar tres categories d’ajudes que tenen a les entitats locals com a beneficiàries:
- Ajudes directes al transport terrestre de viatgers, transport col·lectiu urbà o interurbà competència de les CCAA i d’entitats locals (Capítol I).
- Ajudes per a fomentar l’ampliació i millora en l’oferta dels serveis de transport col·lectiu terrestre de passatgers (Capítol IV).
- Ajudes directes per al foment de l'ús dels serveis públics de préstec de bicicletes (Capítol VI).
Pel que fa a les primeres ajudes, es troben regulades en els articles 18 a 31 del reial decret llei. Aquest primer sistema d’ajudes directes s’estableix per al període de l’1 de juliol al 31 de desembre de 2025 i consistirà en concedir suport financer a les CCAA i entitats locals que prestin el servei de transport terrestre col·lectiu urbà o interurbà, així com als ens locals supramunicipals que agrupin diversos municipis, creats per normes de rang legal i que prestin el servei de transport públic col·lectiu (art. 18.1).
Els beneficiaris del sistema d’ajudes seran les (1) Comunitats Autònomes i (2) entitats locals, que prestin serveis de transport públic col·lectiu urbà o interurbà, així com els ens locals supramunicipals que agrupin diversos municipis, creats per normes de rang legal i que prestin servei de transport públic col·lectiu, amb independència de la seva modalitat de gestió, incloent-hi ajuntaments, diputacions provincials, diputacions forals, consells i capítols insulars, així com mancomunitats, i comarques (art. 19.1). Per poder ser beneficiari de les ajudes serà condició necessària que les entitats locals tinguin implantat un sistema de tarifes per a títols multiviatge i abonaments i, a més, les CCAA i les entitats locals hauran de finançar, amb càrrec als seus propis pressupostos, en el cas d'altres títols multiviatge diferents a l'infantil i juvenil, el descompte d'almenys el 20 % en el preu dels abonaments i títols multiviatge, exclòs el bitllet d'anada i tornada (apartats 2 i 3 de l’art. 19).
Per últim, en relació a aquest primer grup d’ajudes, cal recordar que l’objecte de les ajudes és la reducció de preus dels títols multiviatge i abonaments dirigits a la població infantil i juvenil (art. 20) concretant-se en la gratuïtat a població infantil fins els 14 anys [art. 21.2.a)], el descompte del 50% de l’import de la tarifa de títols jove [art. 21.2.b)] i el descompte del 20% de l’import de la tarifa en abonaments i títols multiviatge [art. 21.2.c)].
Pel que fa al segon grup d’ajudes regulades al Capítol IV, «l’objecte d’aquestes ajudes és l’ampliació i millora de l’oferta dels actuals serveis de transport públic col·lectiu terrestre l’any 2025. (...)» dividint-se les ajudes en dos blocs de sol·licitud (art. 36):
- a) Creació de nous serveis de transport públic;
- b) Increment de l’oferta existent del transport públic.
S’estableix com a beneficiaris d’aquestes ajudes les comunitats autònomes i entitats locals que prestin serveis de transport públic col·lectiu urbà o interurbà, així com els ens locals supramunicipals que agrupin diversos municipis, creats per normes de rang legal i que prestin servei de transport públic col·lectiu, amb independència de la seva modalitat de gestió, incloent-hi ajuntaments, diputacions provincials, diputacions forals, consells i capítols insulars, així com mancomunitats, i comarques (art. 37.1). Malgrat això, cal assenyalar que el mateix reial decret llei condiciona i/o supedita la possibilitat de ser beneficiari a complir amb l’obligació d’implantar una zona de baixes emissions (d’ara endavant ZBE) i que es trobi en funcionament durant el 2025 d’acord amb el previst a l’article 14.3 de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de Canvi Climàtic i Transició Energètica.
Per últim, pel que fa a les ajudes directes per al foment de l’ús dels serveis públics de préstec de bicicletes previstes al Capítol VI del reial decret llei, cal distingir entre aquelles ajudes destinades a concedir suport financer a les entitats locals que ja presten aquest servei públic de préstec de bicicletes pel període que va de l’1 de gener al 31 de desembre de 2025 previstes a la Secció 1ª del Capítol VI i les ajudes per a la concessió de suport financer a les entitats locals, així com als ens locals supramunicipals que agrupin diversos municipis, que pretenguin implantar o ampliar la infraestructura dels serveis públics de préstec de bicicletes previstes a la Secció 2ª del Capítol VI del RDL i que tenen com a finalitat contribuir a la descarbonització del model de transports.
Pel que fa al primer subtipus d’ajudes (és a dir, les que preveu la Secció 1ª), cal destacar que «les ajudes van dirigides a la reducció de preus de les tarifes que permetin viatges il·limitats durant un determinat temps, en forma d’abonaments o tarifes planes» (article 50) i pel que fa a la quantia de les ajudes l’article 51.1 estableix que «les ajudes es correspondran amb un 30% de finançament en el preu habitual dels abonaments recurrents» prenent com a referència el règim tarifari que el beneficiari tingués establert a 1 de desembre de 2024. Totes les ajudes s'aplicaran sobre el preu dels títols que tinguin data de viatge entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2025 (art. 51.3).
Pel que fa al segon subtipus d’ajudes (és a dir, les que preveu la Secció 2ª), els beneficiaris del sistema d’ajudes seran les entitats locals, així com els ens locals supramunicipals que agrupin diversos municipis i vulguin «implantar o ampliar la infraestructura dels serveis públics de préstec de bicicletes, amb independència de la seva modalitat de gestió, incloent els ajuntaments, les diputacions provincials, així com les mancomunitats i comarques (article 62.1) encara que també en supedita al compliment en la posada en marxa de les ZBE. A més, en aquest cas, les actuacions que es subvencionen són les despeses d'inversió en infraestructura dels serveis públics de préstec de bicicletes (article 65.1) i la quantia de les ajudes atorgades als qui en resultin beneficiaris correspondran amb un mínim del 40 % del total d'ajuda sol·licitada (article 67)
5. Mesures en matèria de Seg. Social i ocupació: actualització pensions públiques i pròrroga SMI.
En primer lloc, en relació a aquest apartat, l’article 87 del reial decret llei 9/2024 estableix que «en tant que s’aprovi el reial decret pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a l'any 2025 d'acord amb el que es preveu en l'article 27 de l'Estatut dels Treballadors, es prorroga la vigència del Reial decret 145/2024, de 6 de febrer».
En segon lloc, pel que fa a l’actualització o revalorització de les pensions públiques, l’article 79.1 («Revalotizació de pensions i altres prestacions públiques») estableix que «en tant s’aprovi la LPGE per a l’any 2025, s’aplicaran les següents normes per a la revalorització de pensions i altres prestacions públiques: a) Les pensions abonades pel sistema de la Seguretat Social, en la seva modalitat contributiva, així com les pensions ordinàries i extraordinàries del Règim Especial de Classes Passives de l'Estat es revaloritzaran en 2025 amb caràcter general el 2,8 per cent respecte de l'import que tinguessin a 31 de desembre de 2024, equivalent al valor mitjà de les taxes de variació interanual expressades en tant per cent de l'Índex de Preus al Consum dels dotze mesos previs a desembre de 2024, expressat amb un decimal (...)».
6. Modificació de la LCSP relativa als contractes de concessió per a la promoció d’habitatge social
L’article 88 del RDL afegeix una nova disposició addicional, la 57a, a la LCSP, relativa al règim jurídic aplicable als contractes de concessió per a la promoció d'habitatge social o a preu assequible en sòl o immobles de titularitat pública. Aquests contractes seguiran subjectes a la regulació establerta en la LCSP pels contractes de concessió d'obres i de concessió de serveis, però amb les següents excepcions:
- El termini màxim previst de durada dels contractes es pot incrementar fins als 80 anys, i queda determinat d'acord amb el període estimat de recuperació de la inversió (fins ara, els terminis màxims previstos a l'art. 29.6 LCSP eren de 40 anys per als contractes de concessió d'obra i 25 per als contractes de concessió de serveis).
- No és necessària la redacció prèvia d'avantprojecte i projecte per l'administració concedent, previstos als arts. 248 i 249 LCSP.
- L'òrgan de contractació, amb caràcter previ a la licitació del contracte, ha d’aprovar un estudi de viabilitat economicofinancera, però no és necessari sotmetre'l a informació pública ni són preceptius l'informe previ de l'Oficina Nacional d'Avaluació i el del Comitè Superior de Preus de Contractes de l’Estat. Per altra banda, l'estudi de seguretat i salut (o si escau, l'estudi bàsic de seguretat i salut), així com l'estudi de riscos operatius i tecnològics en la construcció i l'explotació de les obres, han de ser realitzats per l'adjudicatari de la licitació.
- No és obligatòria l'aplicació de la taxa de descompte prevista al RD 55/2017, de 3 de febrer, pel qual es desplega la Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexació de l'economia espanyola, sinó que es pot adoptar per al càlcul del període de recuperació de la inversió una taxa de descompte compresa entre el rendiment mitjà al mercat secundari del deute de l'Estat a 10 anys en els últims 6 mesos, i el resultat d'incrementar l’esmentat rendiment per un diferencial de 400 punts bàsics. Cal prendre com a referència per al càlcul d'aquest rendiment mitjà les últimes dades disponibles publicades pel Banc d'Espanya al Butlletí del Mercat de Deute Públic.
- S'exclou els plecs de clàusules administratives particulars de l'obligació de fer referència al llindar mínim de beneficis i a la distribució de riscos rellevants entre l'administració i el concessionari, que preveu l'art. 250 LCSP.
- No és necessària la tramitació conjunta amb l’estudi de viabilitat de l’expedient de conveniència i oportunitat que exigeix a les entitats locals la DA 3a.5 LCSP.